Enric I. Canela

Ni gelats, ni refrescs ensucrats. Ells tampoc no en prenen! És una idea que em ve al cap quan sento dir horrors sobre la fructosa. Deixaré una idea en començar: un consum excessiu de sucres contribueix molt a l’obesitat i la diabetis i, posteriorment, a les malalties cardiovasculars. També excés d’àcid úric i gota.

La fructosa és un sucre simple i un nutrient comú de la nostra alimentació. És un sucre que el podem trobar lliure, com a fructosa, o formant part de molècules més complexes, com ara la sacarosa, el sucre comú, que està format per una molècula de glucosa i una de fructosa. La mel té un 35% de glucosa i un 40% de fructosa. El xarop d’atzavara, alternativa defensada per molts que propugnen alimentació sana, conté, aproximadament, un 70% de fructosa i un 30% de glucosa. Totes les fruites contenen glucosa i fructosa, en proporcions variables, i sacarosa, que, a la vegada, al budell, donarà glucosa i fructosa.

La fructosa és més dolça que la sacarosa. La sacarosa té un valor patró de 100 i la fructosa de 173, mentre que la glucosa només en té 73.

Als Estats Units, per substituir el sucre, per raons polítiques i econòmiques, van canviar el sucre cubà per un edulcorant de composició variable, el xarop de blat de moro alt en fructosa. N’hi ha diferents tipus. El més ric en fructosa, 55%, és més dolç i més econòmic que la sacarosa i s’empra en la indústria. El que més s’assembla a la sacarosa, un 42% de fructosa, és igual de dolç. Aquestes substàncies les trobem en moltes begudes.

En síntesi, la fructosa la podem prendre afegida, en productes endolcits, sucres afegits, o bé en forma natural, constitutiva, a les fruites. Una persona que mengi molta fruita i cap substància endolcida ingerirà fructosa. La gran pregunta: Aquesta persona està posant en risc la seva salut?

Anem a pams. Si estem en dejú i prenem una cullerada de glucosa (no ho aconsello), l’aliment per excel·lència de les nostres cèl·lules, que succeirà? La glucosa serà ràpidament convertida en energia. Acabarà en CO2 i aigua. Si en prenem més, arriba un punt en que comença a convertir-se en glucogen per emmagatzemar-se i si continuem prenent-hi acaba transformant-se en greix, que s’emmagatzema als adipòcits.

Què passa si en comptes de glucosa prenem fructosa? Inicialment passa més o menys el mateix. El seu destí és “cremar-se”. Una part es transforma en glucosa i l’altra es crema per la mateixa via que la glucosa per proporcionar energia. Si en prenem més, es convertirà en glucosa i la glucosa en glucogen. A diferència de la glucosa, que és el combustible de les nostres cèl·lules i la sang la transporta arreu, la fructosa és ràpidament eliminada, convertida en energia o en glucosa. No tenim pràcticament fructosa circulant per la sang. Si seguim prenent fructosa i ja tenim energia suficient, el fetge la captarà, no té aturador com sí el té la incorporació de glucosa, i la transformarà en greix.

Aquest seria el comportament metabòlic normal. Hi ha estudis que amb models animals de sobrealimentació, i en humans amb dosis suprafisiològiques, que demostren el potencial de la fructosa com a causa de la malaltia metabòlica. Aquests estudis habitualment s’han fet amb dosis de fructosa que superaven el 50% de l’energia total, amb escreix molt més del consum habitual dels humans.

Les revisions sistemàtiques i les metaanàlisis d’assaigs controlats no han demostrat que els sucres que contenen fructosa es comporten de manera diferent d’altres formes d’hidrats de carboni digeribles ni causin cap mal.

Normalment els grans consumidors de begudes ensucrades i altres productes altament endolcides acostumen a tenir un estil de vida poc saludable i els seus bevedors sovint consumeixen més calories, fan menys exercici, fumen més i tenen un patró dietètic pobre. Ja tendeixen a l’obesitat.

La conclusió és que el consum excessiu de sucres en forma d’aliments i begudes ensucrades com a font d’excés de calories no és una estratègia prudent. En els nens és gravíssim. Els pares que inflen els nens a begudes ensucrades i esmorzars i berenars dolços haurien d’anar a un centre d’educació nutricional abans de continuar intoxicant els fills.

La fructosa és un nutrient de risc quan ens sobrealimentem amb ella. Si es tracta d’una persona no diabètica, més que la glucosa. Prendre fruita és ben saludable. Tota la que vulgueu.

Allò que fan alguns “experts” de recomanar prendre fruites pobres en fructosa és una burrada. Segurament un se sobrealimentarà, quan ja està fart d’un dinar, amb un gelat o altres postres ensucrats, però dubto que es rebenti en acabat de dinar prenent un plat de fruita i que la fructosa li creï cap problema.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació