La saviesa del conill


Enric I. Canela

Quan parlem de vitamina A no tothom sap que és, alguns no identifiquen el mateix i la majoria ni tan sols s’acosta a la descripció correcta. El primer que hem de dir és que és un micronutrient essencial, és a dir, nosaltres no tenim capacitat de produir vitamina A i l’hem d’ingerir amb els aliments o en forma d’algun complement alimentós. Hi ha un gran dèficit mundial. Molta gent té aquesta carència, especialment en països on manquen aliments, però també, per ignorància, en el nostre món.

La vitamina A, però, no és una substància única, són diverses substàncies bioactives, els vitàmers. Són el retinol, el retinal i tres isòmers de l’àcid retinoic. Cada vitàmer té una funció diferent.

La vitamina A la ingerim principalment en forma d’esters de retinol i en forma de pro-vitamina A. La pro-vitamina A o millor en plural, pro-vitamines, són substàncies que a l’organisme es converteixen en els vitàmers de la vitamina A. Són els carotenoides pro-vitamínics.

Quan mirem continguts de vitamina A, sovint ens indiquen l’activitat en equivalents de retinol ja que fan una equivalència entre les pro-vitamines i els vitàmers actius que es formen a l’organisme a partir de les pro-vitamines.

El retinol és un alcohol que no és soluble en aigua i si ho és en els medis no polars com els greixos. Això ens fa deduir que el retinol el trobarem en les parts grasses dels aliments de procedència animal. Els aliments més rics són els olis de fetge de peix, el de bacallà que antigament es donava com a complement per dèficits de vitamines A i D3, i també d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 encara que ben bé en aquelles èpoques no ho sabien.

Evidentment, els fetges de peix, així com els fetges d’animals, com el gall d’indi, ànec, vedella, etc. també són bones fonts. En menor quantitat els lactis.

El retinol s’absorbeix perfectament al duodè i s’incorpora a l’organisme. El magatzem, en forma de palmitat de retinol, un ester formato per l’àcid palmític i el retinol, el tenim al fetge.

El retinol s’oxida a l’organisme i forma el retinal. El retinal tampoc és soluble en aigua. Una oxidació més completa ens produeix àcid retinoic, que igualment no és soluble en aigua.

El món vegetal no ens proporciona cap dels vitàmers de la vitamina A, però sí ens proporciona pro-vitamina A en forma de carotenoides: els carotens (β, α-carotè, β, β-carotè i β, γ-carotè) i les xantofil·les (β-criptoxantina). Amb tot, hi ha molts carotens i xantofil·les que no són pro-vitamina A. Per exemple, el licopè, l’astaxantina, la luteïna i la zeaxantina. Aquestes carotenoides tenen també activitat biològica positiva tot i que encara en sabem poc. Aquestes pro-vitamines les tallen en dues parts uns enzims específics i produeixen una o dues molècules de retinal. El retinal proporciona retinol i àcid retinoic.

Així com el retinol s’absorbeix molt bé, no passa el mateix amb els carotenoides. Quan mirem taules que ens indiquen continguts de vitamina A, sabrem els equivalents de retinol que té l’aliment, però en el cas dels vegetals no sabrem la quantitat de pro-vitamina que absorbirem. Una de les raons és que hi ha persones que són “baix absorbidores de carotenoides” i altres que són “alt absorbidores de carotenoides”. Sembla que les diferències estan genèticament determinades. Així doncs, quan prenem aliments animals sabem si estem ingerint la quantitat recomanada necessària, però si prenem aliments vegetals no. Amb tot, si prenem una quantitat suficient de l’aliment vegetal no hauríem de tenir dubtes.

La pastanaga és segurament la font vegetal en la que tothom pensa quan es parla de vitamina A vegetal. Doncs bé, un got gran de suc de pastanaga (uns 230 ml) conté 9 vegades la quantitat d’equivalents de retinol recomanats. Tot i no saber si l’absorbim tot o no, només que ho fem en un 15% ens en sobraria. Si ens prenguéssim la pastanaga sencera (aproximadament mig kg ens donaria aquest volum de suc) en prendríem 15 vegades la quantitat necessària.

Els vegetarians estrictes poden estar tranquils respecte a la vitamina A si prenen abundant pastanaga. També es abundant a les escalunyes, els calçots, el cibulet, el julivert, pebrots, moniato, etc., però la pastanaga és més rica. Par pal·liar el dèficit de vitamina A en el món, s’ha generat un arròs modificat genèticament, és el arròs daurat. L’arròs té tota la maquinària bioquímica per produir β, β-carotè, però no en el gra. Aquest arròs en produeix. El color daurat es deu al carotè. El color de pastanagues i moniatos es deu al β, β-carotè.

La pastanaga és un bon aliment ja que el got gran conté, referit a les quantitats diàries recomanades, el 33% de vitamina C, el 14% de vitamina E, el 46% de vitamina K, el 14% de tiamina, el 8% de riboflavina, el 5% de niacina, el 2% de folat i el 5% d’àcid pantotènic. També, el 6% de calci, el 6% de ferro, el 8% de magnesi, el 3% de zinc, el 5% de coure, el 15% de manganès i el 2% de seleni. A banda de la vitamina A, la quantitat de vitamines C i K i de manganès són destacables.

Els conills són savis, senten passió per les pastanagues, ells saben que els hi van molt bé per tenir aquestes vitamines, però massa pastanaga és perillosa. Si no els hi donem i no ho controlem, ells es deixen endur. No sobrealimenteu el vostre conill de companyia amb pastanagues. Són herbívors, els mataríeu. Una curiositat: són també copròfags és a dir mengen excrements. Els conills fan dos tipus de deposició, una la mengen i l’altra no. La raó és que en el còlon, el nostre també, la microbiota produeix vitamina B12, que ja no podem absorbir. Una solució és menjar l’excrement que la conté. Els conills són uns dels que ho fan, nosaltres no en tenim costum.

Arribat a aquest punt, no he explicat perquè serveixen els vitàmers de vitamina A i la pro-vitamina A. Com que és llarg, ja ho faré un altre dia.

4 respostes a “La saviesa del conill”

  1. a 12 ag. 2022 a les 9:35 Shaudin Melgar-Foraster

    Hola, Enric, i moltes gràcies per l’article.

    Com probablement molta altra gent, sé que menjar pastanagues i moniatos ens dóna vitamina A. Per això menjo unes quantes pastanagues cada dia (de tant en tant també moniatos), d’ençà que el meu pare, quan jo era petita, em deia que menjar pastanagues era bo per la vista (“Has vist algun conill amb ulleres?”, deia de broma).

    Ara, això de menjar excrements per obtenir B12 no ho sabia. Sort que d’acord a les analítiques estic bé d’aquesta vitamina, hahaha!

  2. a 13 ag. 2022 a les 7:07 Enric I. Canela

    Va molt bé la pastanaga, especialment acompanyada d’oli. El suc és perfecte. La vitamina B12 dura anys, però ja de grans n’hem de prendre alguna cosa. Si no menges animals, més.

  3. […] dia vaig escriure La saviesa del conill. En aquest article introduïa el tema de la vitamina A i els seus vitàmers. Avui pretenc comentar […]

  4. […] he escrit dos articles relatius a la vitamina A, La saviesa del conill i L’argila de Prometeu, i en el segon article vaig dir que escriuria un tercer. En aquest […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació