Cervesa sense sacarina


Enric I. Canela

Gent exòtica en conec, però cap que prengui cervesa amb sacarina, però ho lligo perquè he llegit dos articles que tenen un nexe comú, la microbiota. Són:

  • Impact of Beer and Nonalcoholic Beer Consumption on the Gut Microbiota: A Randomized, Double-Blind, Controlled Trial [published online ahead of print, 2022 Jun 15]. J Agric Food Chem. 2022; 10.1021/acs.jafc.2c00587. doi:10.1021/acs.jafc.2c00587.
  • Personalized microbiome-driven effects of non-nutritive sweeteners on human glucose tolerance [published online ahead of print, 2022 Aug 17]. Cell. 2022;S0092-8674(22)00919-9. doi:10.1016/j.cell.2022.07.016.

Les conclusions del primer són que beure cervesa sense alcohol o amb alcohol diàriament durant 4 setmanes no augmenta ni el pes corporal i ni la massa de greix corporal, i no canvia significativament els biomarcadors cardiometabòlics sèrics. L’estudi es va fer amb voluntaris que van ingerir 330 ml de cervesa sense alcohol (0,0% v/v) o cervesa alcohòlica (5,2% v/v) diaris durant 4 setmanes.

La cervesa amb o sense alcohol fa augmentar la diversitat de la microbiota intestinal, cosa que s’ha considerat positiva per a la salut, i fa créixer l’activitat de la fosfatasa alcalina fecal, un marcador de la funció de barrera intestinal. Aquests resultats suggereixen que els efectes de la cervesa sobre la modulació de la microbiota intestinal són independents de l’alcohol i poden estar mediats pels polifenols de la cervesa.

El segon treball posa de manifest que els edulcorants no nutritius (NNS), que s’integren habitualment a la dieta humana i es presumeixen que són inerts, no són realment inerts. Es va fer ingerir a voluntaris sobres de sacarina, sucralosa, aspartam i estèvia durant dues setmanes en dosis inferiors a la ingesta diària acceptable, en comparació amb els controls que van rebre sobres amb glucosa o sense res. Tots els grups, que van prendre NNS tenien el microbioma de les femtes i l’oral alterats, així com el metaboloma plasmàtic. A més, els que van prendre la sacarina i la sucralosa tenien significativament alterada la resposta glucèmica.

Segurament hi hauran alteracions glucèmiques específiques de la persona que dependran del microbioma particular, que requereixen una avaluació futura de les implicacions clíniques.

Aquests dos treballs demostren una cosa que avui sembla clara, tot el que ingerim té efectes sobre el microbioma, més específicament sobre la microbiota. Algunes substàncies tindran efecte positiu i altres negatiu.

En el cas de la cervesa, sembla positiu prendre-la amb moderació, això sí, sense alcohol. Els efectes dels polifenols, positius, es poden veure contrarestats pels negatius de l’alcohol. En aquest experiment, el temps, massa curt, no permet mostrar els evidents problemes que ocasiona l’alcohol ingerit diàriament, encara que sigui en quantitats moderades. Segurament la panxa cervesera es deu a un excés de calories explicades per la resta d’aliments.

Sobre els edulcorants artificials, ben clar, tots ells tenen efecte sobre la microbiota. L’experiment no permet mostrar trots els efectes negatius. Un, per a mi indubtable, seria l’augment del pes corporal induïda per modificacions en la microbiota. Millor eliminar-los completament o substituir-los per alguna proteïna o pèptid dolç. El temps farà més evidents aquests problemes.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació