Castanyada vitamínica


Enric I. Canela

Aquest és el quart article que escrit relacionat amb la vitamina A. Els altres tres són La saviesa del conill, L’argila de Prometeu, i Filtres solars per dinar.

Referint-me als carotenoides, escrivia al final del darrer article: “Poc a poc anirem incrementant el nostre coneixement, però per acabar-ho de complicar no podem excloure que molts dels efectes atribuïts als carotenoides es deguin en realitat a un grup de substàncies derivades de la seva escissió i a les que m’he referit al començament, els apocarotenoides. D’això en parlaré breument en un altre escrit”. I aquí està l’article anunciat. Serà molt breu i només el faig per tancar aquest tema i no deixar-lo incomplet. La conclusió més clara és que els carotenoides són substàncies molt diverses i segurament tenen un marcat efecte sobre el metabolisme humà. Recordaré primer que són aquestes substàncies.

Els apocarotenoides són els productes d’escissió oxidativa dels carotenoides progenitors (carotens i xantofil·les), i els seus derivats. A causa d’un enzim o per acció d’espècies reactives o per irradiació, el carotenoide es trenca i dona lloc a dues molècules d’apocarotenoides [(apocarotenals (aldehids) i en alguns casos apocarotenones (cetones)]. Els apocarotenals poden reduir-se al corresponent alcohol o oxidar-se a àcid. Segons quin enzim trenqui la molècula, la divisió oxidativa serà simètrica i donarà dues molècules de la mateixa longitud, o asimètrica rendint molècules de diferent mida.

L’exemple més conegut és el de l’escissió oxidativa simètrica dels carotenoides que són pro-vitamina A, que rendeixen dues molècules de retinal (el β, β-carotè) o una molècula de retinal (el β, α-carotè, el β, γ-carotè i la β-criptoxantina), que pot reduir-se a retinol o oxidar-se a àcid retinoic. Recordem que són el retinol, el retinal i l’àcid retinoic les molècules amb activitat de vitamina A. Els apocarotenoides sense activitat vitamina A tenen o poden tenir acció metabòlica.

Fins aquí una descripció una mica química per dir que els carotenoides que ingerim amb els aliments, en part, es transformen en substàncies més petites bioactives, és a dir que intervenen en la nostra fisiologia. Aquests substàncies també estan presents en els aliments ja que les plantes i els animals els generen.

Fins ara sabem que algunes patologies comunes, com per exemple el desenvolupament del càncer, les malalties cardiovasculars, la síndrome metabòlica, i les patologies neurodegeneratives estan influenciats per apocarotenoides derivats de la dieta. Sembla que actuen regulant vies metabòliques. Podria ser que els beneficis atribuïts al licopè en la hiperplàsia benigna de pròstata siguin deguts als seus apocarotenoides derivats.

Una hipòtesi és que els apocarotenoides, tal com ho fan els derivats amb activitat de vitamina A, puguin unir-se als receptors nuclears per regular la transcripció d’alguns proteïnes, per exemple les encarregades de la senyalització o de la defensa de l’organisme. Una altra hipòtesi és que puguin interactuar amb la membrana cel·lular i provocar efectes com els indicats. El cert és que no ho sabem o, si més no, jo no he vist cap article concloent al respecte.

De moment sí que sabem que si prenem tomàquet ingerim molt licopè i una mica de β, β-carotè. Si ens prenem remolatxes prendrem una bona quantitat de luteïna i β, β-carotè. Les pastanagues són també riques en aquests dos carotenoides. Segurament sorprenent, alguns moniatos de la castanyada tenen deu vegades més de β, β-carotè que les pastanagues. Les carabasses són riques en criptoxantina.

Aquests carotenoides faran funcions metabòliques, però com passa amb el β, β-carotè que rendeix la vitamina A, activa, els altres carotenoides donaran lloc a substàncies que creiem actives, però ignorem com.

Avui no he dit gaire, ens queda molt per saber. Això és la ciència.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació