El diari Público publica una entrevista amb Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, antic editor de ‘Science’, ara representa a 25.000 científics de 140 països. Va ser a Barcelona per als 100 anys de la Societat Catalana de Biologia.

Agafo unes preguntes relatives a la política científica espanyola.

A Espanya, la inversió en R+D s’ha frenat en sec en els últims anys. Què proposaríeu per canviar la situació dels investigadors espanyols?
Hi ha moltes idees que ja existeixen i que Espanya podria adoptar. Per exemple, identificar els millors científics de menys de 40 anys en àrees de recerca estratègica perquè es poguessin conèixer entre ells i dotar-los d’inversió. Crec que ara mateix no tenen cap projecte d’aquest tipus.

La fuga de cervells és un mal endèmic?
La fuga de cervells ha estat un problema en molts països europeus. També solia ser un problema per a la Xina, Alemanya i Regne Unit, però han treballat molt per canviar el flux invertint una quantitat seriosa de diners. I això ens porta a la mateixa qüestió: els vostres líders polítics, pel que sé, no aprecien la necessitat d’utilitzar la ciència i la tecnologia per aconseguir innovació i crear llocs de treball en l’economia. Ells són els que han de crear sistemes d’innovació i desenvolupar l’ecosistema sencer.

Una de les primeres decisions del nou Govern espanyol va ser suprimir el Ministeri de Ciència i Innovació.
I què han dit que passarà llavors? Quin … M’encantaria tenir una conversa amb el president i preguntar-li com crearà llocs de treball si no té un Ministeri de Ciència i Innovació potent.

És més, l’Executiu ha anunciat retallades de 600 milions d’euros en la partida per a recerca, desenvolupament i innovació.
L’economia dels EUA es troba en la mateixa situació, però el nostre congrés manté els recursos dels Instituts Nacionals de Salut i altres centres que fan ciència. Pel que aparentment estan acceptant que el país necessita tenir una ciència forta.

Quin considereu que és el model a seguir?
Hi ha iniciatives, com el centre d’innovació rus de Skolkovo, que demostren la desesperació d’alguns polítics per recrear atmosferes com les de Silicon Valley. Però no funciona així, perquè les condicions no són les mateixes. El que haurien de plantejar, tant els governants com els líders universitaris i acadèmics, és de quina manera poden canviar i millorar la vida dels científics joves per convertir-los en els innovadors del futur.

El que és més trist és que hi ha un munt de gent que sap el que cal fer, tenim exemples a seguir, però els fenòmens que arriben a decidir fan un discurs sobre el tema però es queden amb les paraules. I si només fos això, alguns són com el rei Mides.

Ahir L’Econòmic va publicar la meva contribució periòdica: La competitivitat també requereix talent. El diari destacava: L’informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l’Estat espanyol està en condicions d’arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l’àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l’economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l’europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Jo l’acabo amb aquesta frase: Sense enriquir el sistema amb capital humà d’alta qualificació i incorporar-lo a l’empresa el canvi és difícil.

Llegia que el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha demanat aquest dijous al Govern espanyol que rectifiqui o almenys expliqui la retallada de 600 milions d’euros previst en R+D+i. Ho va fer en una conferència del Centre d’Estudis Jordi Pujol a la UPF. Almunia diu que malgrat les imprescindibles mesures d’ajust que requereix la crisi i la consolidació fiscal, la innovació i la formació han de ser prioritàries per tornar al creixement. Segons la seva opinió, aquesta actuació de retallada en R+D+i requereix una explicació, sinó una rectificació.

Mentre Almunia diu això, la necessitat de reduir organismes públics ha obligat el Govern a accelerar la supressió d’aquest tipus d’ens. L’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) podrien perdre la seva consideració d’organismes públics, i passarien a dependre d’Agricultura. Això podria reduir costos.

El govern espanyol no ha dit res el destí del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i l’Institut Astrofísic de Canàries (IEO). Suposo que en aquests casos no farà cap canvi significatiu.

El consell de ministres d’ahir també va fer nomenaments en l’àmbit de la recerca, la innovació i la transferència de tecnologia. Concretament va nomenar els responsables de la secretaria general d’Innovació i Competitivitat, la direcció general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El noms són Román Arjona Gracia, Maria Luisa Poncela García i Emilio Lora-Tamayo D’ocón. En aquest cas no conec als dos primers i sí a Lora-Tamayo que ja havia presidit el CSIC. El seus currículums són:

Secretari General d’Innovació i Competitivitat: Román Arjona Gracia
Nascut l’11 de desembre de 1970, és Llicenciat en Economia per la Universitat de València, Màster en Estudis Econòmics Europeus pel Col·legi Europeu de Bruges i Doctor en Economia per l’Institut Europeu Universitari de Florència.

Després de treballar al Banc Europeu d’Inversions, en el Fons Monetari Internacional i en l’OCDE, va ser assessor del Secretari d’Estat i del ministre de Ciència i Tecnologia i assessor del Secretari d’Estat d’Organització Territorial. El 2004 es va incorporar a la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, on va ser coordinador de relacions amb el Consell i assessor del subdirector i del director general, de qui era cap de Gabinet.

Directora general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial: Maria Luisa Poncela García
Nascuda el 21 de juny de 1960, és Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i pertany al Cos de Tècnics Comercials i Economistes de l’Estat.

Va ser consellera econòmica i comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hongria, sotsdirectora general adjunta de Política aranzelària i de Gestió de les Transaccions amb l’Exterior, i consellera tècnica de la Vicesecretaria General Tècnica del Ministeri d’Economia i Hisenda. Des de 1998 va ser, successivament, sotsdirectora general de Promoció de la Innovació Industrial i de Programes Tecnològiques, cap del Gabinet Tècnic del secretari general d’Indústria i subdirectora general d’Incentius Regionals. El 2008 va ser sòcia fundadora de l’empresa Add Talentia, SL i, posteriorment, directora de Relacions Institucionals de Abbott Laboratoris, SA. Ha estat inspectora coordinadora dels Serveis del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i actualment, era directora del Gabinet del Secretari General d’Innovació.

President del Consell Superior d’Investigacions Científiques Emilio Lora-Tamayo D’ocón
Nascut el 1950, és Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i diplomat en estudis avançats per la Universitat Paul Sabatier, de Tolosa.

Ha estat investigador visitant en diversos organismes de Tolosa, Grenoble i Berkeley. Va ser un dels creadors de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona – Centre Nacional de Microelectrònica, on ha dirigit els departaments de Silici i de Tecnologia de Silici i Microsistemes, així com la direcció científica i la vicedirecció. Actualment és director de l’esmentat Institut i de la seva Infraestructura Científica i Tecnològica Singular “Sala Blanca Integrada de Micro i Nano-Fabricació”. És catedràtic d’Electrònica de la UAB. Va ser vicepresident de Recerca Científica i Tècnica i President del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Francisco J. Hernández Heras, és de Sòria, és físic i ell diu que també gairebé matemàtic i fa recerca en el grup de neurobiologia del Departament de Zoologia de la Universitat de Cambridge. Té el bloc Resistencia Numantina. A partir d’un article, Casilla de apoyo a la Ciencia en la Declaración de la Renta, ha organitzat una campanya per tal que l’imprès de l’IRPF inclogui una casella per destinar un 0,7% de l’impost que paguem a la ciència.

Aquesta iniciativa es pot recolzar mitjançant el Web Actuable en aquesta pàgina. Naturalment jo ja he signat. Si voleu adherir-vos, ja ho sabeu.

Avui ha pres possessió la nova secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, en presència del ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

El ministre ha assegurat que un dels objectius fonamentals del govern espanyol és d’integrar la política de la ciència i la R+D+i en el teixit empresarial, cosa que servirà perquè les empreses espanyoles puguin competir cada vegada més i millor en un món global. També ha dit que la ciència és una política d’Estat i que la nova estructura del govern espanyol facilitarà la imbricació entre el món del coneixement i el de l’empresa. No sé que dir. De moment han “degradat” la ciència i la recerca i han reduït en 600 milions d’euros el pressupost.

Després de l’acte oficial, la nova secretaria d’Estat d’R+D ha dit que la ciència no té color polític i ha recordat la seva trajectòria de 30 anys en l’àmbit científic. També ha subratllat que el seu departament farà tot el possible per complir amb els objectius de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació i que intentarà complir els terminis previstos per a la creació de l’Agència Estatal De Recerca. No té perquè no poder-los complir. Els canvis en el govern espanyol no haurien d’alterar el que és un procés eminentment tècnic.

Carmen Vela ha destacat com una de les seves prioritats la continuïtat del Pla Nacional d’R+D+i. Està satisfeta pel fet que la convocatòria del programa d’ajuts econòmics a projectes de recerca bàsica es publiqués al BOE el passat 30 de desembre.

La secretària d’Estat ha afirmat que treballarà perquè l’actual panorama de crisi i retallades tinguin un mínim impacte en el treball dels investigadors. A més, Vela ha assegurat que els organismes públics d’investigació (OPIS) es quedaran al Ministeri d’Economia, entre ells l’Instituto de Salud Carlos III. M’alegra perquè s’havia especulat amb què no seria així. De fet el PP estava en contra de la seva segregació de Sanitat. Veurem.

L’Instituto de Salud Carlos III integra entre d’altres al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i el Centre d’Investigació de Malalties Neurològiques (CENT). Així mateix, també depenen d’aquest organisme els Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) o la plataforma espanyola d’assaigs clínics CAIBER. El nostre grup de recerca forma part del CIBER i un canvi ens podria afectar.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat també integrarà a partir d’ara altres OPI com el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) o el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) que, en altres temps , estava adscrit al Ministeri d’Indústria.

Carmen Vela s’ha referit a la retallada de 600 milions que suportarà el pressupost del seu departament, per assegurar farà l’impossible per recuperar fons. Ha dit, concretament, que el panorama és difícil, com ho és el de tota l’economia espanyola, per tant en R+D+i també contribueix amb el nostre sacrifici, encara que faran l’impossible perquè els pressupostos i les activitats es mantinguin i s’incrementin. Segons ha assenyalat, encara ha de veure en detall com es concreta aquest dèficit pressupostari, a quin capítol pertany i com es pot retirar dels pressupostos de la Secretaria d’Estat per a que causin el mínim impacte. L’objectiu és minimitzar el dany que inevitablement té aquesta retallada en un pressupost ja de per si no molt alt. Doncs és fàcil, que es retirin del capítol VIII, el dels préstecs.

Igual en tenen!

El BOE d’avui, publica el Real Decreto 1886/2011, de 30 de diciembre, por el que se establecen las Comisiones Delegadas del Gobierno.

Article 5. Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tecnològica.

1. Corresponen a la Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tecnològica, a més de les competències atribuïdes per l’article 1.2 d’aquest Reial decret, les següents funcions:

• Elevar al Govern el Pla Nacional de Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica, per a la seva aprovació i posterior remissió a les Corts Generals.
• Ser informada sobre el seguiment anual del Pla així com aprovar les seves modificacions.
• Coordinar les activitats de recerca que els diferents departaments ministerials i els organismes de titularitat estatal realitzin en compliment del Pla Nacional.
• Coordinar amb el Pla Nacional les transferències tecnològiques que es derivin del programa d’adquisicions del Ministeri de Defensa i de qualsevol altre departament ministerial.
• Presentar al Govern per a la seva elevació a les Corts Generals una memòria anual relativa al compliment del Pla Nacional.
• Autoritzar els departaments ministerials, organismes i òrgans de titularitat estatal l’adscripció de personal en els termes que estableix l’article 7.2 de la Llei 13/1986, de 14 d’abril.
• Les restants competències que la Llei 13/1986, de 14 d’abril, assignava a la CICYT, no atribuïdes al Ministeri d’Economia i Competitivitat.

2. La Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tecnològica té la composició:

1. La vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, que la presidirà.
2. Els ministres de Defensa, d’Hisenda i Administracions Públiques, de Foment, d’Educació, Cultura i Esport, d’Indústria, Energia i Turisme, d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, d’Economia i Competitivitat, i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
3. Els secretaris d’Estat de Pressupostos i Despeses, de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació i de Recerca, Desenvolupament i Innovació.

3. El secretari d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació exercirà les funcions de secretari de la Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tecnològica. El subsecretari de Presidència serà convocat a les reunions de la Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tecnològica.

Jo crec que cap expert entre els països més desenvolupats tingui dubtes respecte a què l’R+D+i es clau per avançar cap a l’economia del coneixement i que l’economia del coneixement és la que permet la innovació en producte i en processos i així tenir productes i serveis d’alt valor afegit i ser més competitius davant de països de mà d’obra barata.

Alemanya i França, quan van veure la crisi van decidir fer una forta aposta per la universitat i l’R+D+i. L’Estat espanyol, va reduir l’esforç en aquests àmbits tot i al resistència numantina, que agraeixo i molt, de Cristina Garmendia.

Ara el nou govern espanyol ha fet el que no havia de fer ha tocat totes aquelles coses que poden ensorrar el consum i l’economia productiva. Una d’elles és el cop de destral que ha donat al coll del sistema d’R+D+i reduint els seus recursos en 600 milions d’euros. Del 2009 al 2010 es va reduir un 15% el pressupost de Ciència i Innovació, del 2010 al 2011 es disminuir un 8% més i ara, s’aplica una reducció de 600 milions d’euros sobre un pressupost de mínims, que sobre el 8.600 milions d’euros del 2011 representa un 7% més. La reducció acumulada des del 2009 suma pràcticament un 28%.

Caldria veure l’evolució dels diferents programes, però per molt bé que s’hagi fet s’ha tocat os. Caldrà veure si la convocatòria del Pla Nacional d’R+D que s’havia d’haver publicat al desembre es fa o no i si es fa amb quants diners. Caldrà veure quin efecte tindrà això sobre els diferents programes, sobre el CSIC i sobre tots els organismes públics de recerca.

Mal panorama. Ja sóc massa gran per emigrar.

El diari Público abans de saber que faria el govern espanyol deia que mans del nou govern està accelerar el retrocés o tornar a posar la directa. La inversió no es traduirà només en diners. En joc estan llocs de treball per a tota una generació d’investigadors joves que, de no obtenir plaça fixa, podrien marxar a l’estranger. En aquesta inversió també entren programes de nova creació l’objectiu era reduir l’anquilosament del sistema d’R+D espanyol i premiar només als millors, com fan les grans potències científiques d’Europa, de les que Espanya segueix encara lluny. Cinc són els gran problemes que ha de solucionar el nou Govern si vol jugar amb els grans.

1. Adéu, ‘cajal’?
El 2001, el Govern de José María Aznar va crear un nou programa per acabar amb la fuga de cervells i portar de tornada a científics espanyols a l’estranger. Era un projecte competitiu en el qual els guanyadors obtenien un contracte de cinc anys per investigar a Espanya. Passat aquest període, l’investigador podia obtenir una plaça fixa en el seu centre de treball. El programa es va batejar Ramón i Cajal.

2. El futur del Consolider
El 2005 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero llança el programa Ingenio 2010. El seu primer objectiu és aconseguir que Espanya arribi a la mitjana de la UE d’inversió en R+D respecte al PIB, del 2%. Dins d’Ingenio destacava un programa dedicat a escollir només els millors. Era el Consolider, dedicat a grans projectes de recerca en totes les disciplines, des del Alzheimer a la matèria fosca. El programa atorgava fins a cinc milions d’euros durant cinc o anys als projectes guanyadors. El 2010, l’últim any del programa, el nombre de Consolider era de 77, amb 822 grups de recerca i 7.408 científics. S’havien dedicat més de 350 milions d’euros al projecte. Ingenio 2010 va tenir èxit i la inversió en R+D va passar del 1,13% del PIB el 2005 al 1,38% el 2010, segons l’INE, lluny encara del 2% de la UE. La gran incògnita és si el PP mantindrà aquest programa o crearà un d’equivalent que mantingui la inèrcia creada

3. Els ‘severos’
Aquest any, el Ministeri de Ciència i Innovació creat durant la segona legislatura de Zapatero va fer una nova crida als millors. Es tractava de buscar el dream team dels millors centres de recerca a Espanya que rebrien un milió d’euros anual durant quatre anys. En la primera convocatòria vuit centres van aconseguir el distintiu i el finançament.

5. Una llei per l’R+D
El major llegat del extint Micinn és la Llei de la Ciència, una norma que posa les bases per a la modernització del sistema d’R+D a l’Estat i que va tenir el suport de tots els grups parlamentaris, excepte UPy D i IU-ICV. En aquesta norma estan continguts els nous models de contractes per a investigadors que podrien ajudar a recol·locar els Cajal i fomentar l’excel·lència que han demostrat els severos. L’altra gran patata calenta que amaga el desenvolupament de la llei és la creació de l’Agència Estatal de Recerca. És un nou organisme que repartiria cada any els fons d’R+D i pretén major independència del poder polític. Caldria seguir el model a seguir de l’European Research Council.

Després del consell de ministres les coses semblen més clares. L’emigració és el millor futur dels joves científics.

L’escollida ha estat Carmen Vela Olmo. El currículum de la referència del consell de ministres diu: Nascuda el 25 de març de 1955 a Sigüenza, casada, amb dos fills, és Llicenciada en Ciències Químiques i Graduada en Bioquímica per la Universitat Complutense de Madrid.

El 1982 es va incorporar a l’empresa INGENASA, on va ser cap de Laboratori i Projecte i on des de 1994 és directora general / presidenta. Va ser membre del Consell Assessor per a la Ciència i la Tecnologia dels Ministeris de Ciència i Tecnologia, Educació i Ciència i Ciència i Innovació.

L’empresa de biotecnologia INGENASA està dedicada a la sanitat animal. Carmen Vela té una llarga experiència en projectes relacionats amb immunologia i virologia. També ha estat la presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues fins al 2010. És presidenta de la Sociedad Española de Biotecnología (SEBIOT) i membre de la Junta Directiva de l’Asociación Española de Bioempresas (ASEBIO).

És autora de nombroses publicacions científiques i patents aprovades als Estats Units i Europa, a més de formar part de comitès d’avaluació en programes i organitzacions nacionals i europees com el Consell Rector de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) o el Consell Assessor per a la Ciència i la Tecnologia de l’extint Ministeri de Ciència i Innovació, entre altres llocs.

El perfil és similar al de Cristina Garmendia.