Llegia que l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), l’Hospital Clínic de Barcelona, la UB i el CSIC han creat una aplicació multimèdia gratuïta que permet una recreació virtual en línia per conèixer el funcionament intern d’un laboratori biomèdic i treballar-hi sense moure l’aula. L’aplicació serveix de suport educatiu a les aules d’alumnes de Batxillerat i compta amb versions en català, castellà i anglès. Els continguts han estat elaborats a partir del programa oficial d’assignatures de ciències de manera que es poden emprar com a material docent.

Amb la primera versió d’aquesta eina multimèdia els alumnes podran analitzar el càncer de còlon hereditari, encara que en pròximes actualitzacions també poden investigar altres activitats relacionades amb més malalties i processos, han informat les entitats en un comunicat. El laboratori multimèdia compta amb professionals ficticis que acompanyen el pacient virtual en tot moment, aprofundint en conceptes clau sobre el càncer, la genòmica i la vida en un laboratori biomèdic. L’activitat compta amb animacions interactives i exercicis interactius per facilitar l’aprenentatge i motivar els usuaris en l’observació i la pràctica.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol canviar el sistema educatiu (1 i 2), cosa absolutament normal a l’Estat espanyol. Cada partit el canvia quan arriba al poder aconseguint que les coses vagin una mica pitjor.

La idea d’aquest ministre és que la secundària, en lloc de tenir 4 cursos d’ESO i 2 de Batxillerat, tingui 3 cursos d’ESO i 3 de Batxillerat. Ho ha explicat als consellers de les comunitats autònomes i pensa que per al l’èxit cal el màxim consens.

No acabo de veure els grans avantatges del canvi. Me l’haurien d’explicar ben relaxat i amb el meu intel·lecte en plenes condicions. Segur que deu haver alguna cosa profunda que no sé veure.

De totes formes potser el ministre podria meditar sobre si posant una revàlida al final de cadascuna de les dues fases de l’educació secundària les coses millorarien. Estic ben segur que una prova universal i comú, ben feta, per tribunals externs a l’escola donaria resultats que ni el més intel·ligent dels ministres podria preveure.

Un ocellet, que venia de l’Olimp, em va dir que si fas exàmens que preguntin sobre el programa del curs, les preguntes tenen el grau de dificultat adequat, ni poc ni massa, per veure si els alumnes saben o ni, i els tribunals són justos, les coses milloren ràpidament, especialment si, a més, l’escola o institut d’on vénen els estudiants tenen algun incentiu, positiu o negatiu, segons els resultats.

Ja se sap, sóc un revolucionari. Estic convençut que cal que els estudiants acabin el curs sabent el programa.

Llegeixo que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha convocat per aquest dijous a tots els consellers d’educació per tractar amb ells les reformes educatives, com la possibilitat que el quart curs d’ESO es transformi en el primer d’un nou batxillerat de tres anys.

En aquesta reunió, segons fonts autonòmiques, es podria tractar també la convocatòria d’ocupació pública docent d’aquest any, encara que la idea majoritària entre les comunitats és que no es treguin places. Altres assumptes serien com enfocar la FP per fer-la compatible amb el treball en les empreses, la qualitat, l’excel·lència i el bilingüisme en l’educació, amb l’objectiu de consensuar polítiques i programes comuns. Wert ja es va reunir la setmana passada amb els consellers de les comunitats que governa el PP, amb els que va arribar a la conclusió que existeix una voluntat màxima d’aconseguir els recursos financers necessaris per solucionar, com més aviat, els retards en el pagament a centres concertats de diverses autonomies.

Ja es veu que volen introduir el tema de la llengua. Pur bilingüisme. O potser és l’anglès?

Llegeixo que la Fundació Jaume Casademont ha presentat aquest dimecres les Beques Joves10, un projecte conjunt amb el Departament d’Ensenyament, l’Ajuntament de Girona i el centre comercial Espai Gironès. Els ajuts es convocaran anualment per a estudiants de 2on de Batxillerat i Segon Grau de Formació Professional amb projectes que “aportin valor a la societat” i basats en la “cultura de l’esforç”, sense concreció temàtica. Enguany s’atorgaran sis beques (dues a Girona, dues a la demarcació i dues a tot Catalunya), cadascuna de les quals amb una dotació de 1500 euros -1.000 per l’alumne i 500 pel centre-. La convocatòria s’obrirà del 31 de gener al 15 d’abril i els resultats es donaran a conèixer el mes de juny.

Aquestes notícies alegren una mica. Ajuden a fer als joves estudiants més motivats a desenvolupar-se i, sobretot, a valorar el que aporta la seva formació.

Llegeixo que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha apostat avui per arribar a un gran acord, no ja polític, sinó nacional (vol dir espanyol) per reformar l’educació i resoldre els problemes del sistema. Wert ha destacat la necessitat de mirar menys cap enrere que cap endavant i ha advocat per un ampli consens polític i social i amb una essencial implicació de les comunitats autònomes que tenen transferida aquesta competència. Per això, segons ell seria convenient arribar a una coincidència en el diagnòstic dels errors de l’ensenyament a Espanya, perquè la situació actual ha portat a una cultura de la mediocritat, de càstig de l’excel·lència, que a qui està castigant és a les oportunitats de futur de la societat espanyola. Wert ha recordat que els resultats en termes d’abandonament escolar primerenc són els pitjors de l’entorn europeu mentre que els d’excel·lència són dels més baixos. Per Wert, s’ha arribat a una pèrdua de la cultura de l’esforç i a una atenció laxa als resultats, una situació que ha de canviar radicalment amb una dimensió pedagògica que les autoritats han de traslladar a la societat. Ha advertit que els canvis en el sistema educatiu triguen a produir resultats i que per això és urgentíssim posar-se a la tasca.

La cosa no és tan complicada. Ell sistema educatiu l’únic que ha fet en quaranta anys ha estat ser menys exigent. Els nens aprenen a llegir tard, tothom passa de curs encara que no sàpiga fer res i la cosa culmina amb una selectivitat que no serveix res més que per posar per ordre. Si comencem per dalt, molt senzill, fer unes proves que tinguin sentit i exhaustives. Sembla que per anar ja t’hagin d’aprovar.

El mateix per a cada curs, cal preguntar els programes. La cosa se simplificaria amb les revàlides que es feien abans, fora de l’escola. Ja s’espavilen aleshores els professors per tal que els estudiants no suspenguin.

Naturalment no oblidem l’FP. Fomentar i potenciar l’FP.

No cal fer grans pactes espanyols. Poques coses s’han de fer a les Cortes Espanyoles. Uns retocs a la selectivitat i introduir una revàlida al final de cada cicle.

I un recordatori: l’home és una animal, la bioquímica del qual diu que el mecanisme d’aprenentatge va associat al plaer. O el que és el mateix, el premi és el plaer i l’absència de càstig també. Funcionem així.

Llegeixo que s’ha publicat un informe que analitza la situació laboral de 36.944 persones graduades el curs 2009-2010, en aspectes com per exemple el tipus de contracte, el salari o les famílies professionals amb major i menor ocupació. De l’estudi es desprèn que malgrat el context econòmic actual de crisi, els graduats en ensenyaments professionals continuen estables pel que fa a la inserció laboral, i que tenen una taxa d’atur molt inferior a la mitjana malgrat la crisi.

Del total de graduats, un 30,1% han trobat feina, un 39,2% continuen estudiant, un 16,8% compaginen feina i estudis, i un 13,4% estan buscant feina. Aquesta taxa d’atur dels graduats en ensenyaments professionals és menor que la mitjana d’atur de Catalunya, situada en un 18%. Alhora, el 13,4% d’atur dels graduats és molt menor si el comparem amb la mitjana d’atur dels joves catalans d’entre 16 i 24 anys, que és del 43,6%.

Quant a la situació laboral segons la família i l’ensenyament, els estudis amb un 50% o més d’inserció laboral són: esports, ensenyaments artístics superiors de música, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, instal·lació i manteniment, sanitat, i activitats marítimopesqueres. Per contra, els ensenyaments que més atur pateixen són: ensenyaments superiors de disseny, PQPI, ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, transport i manteniment de vehicles, i imatge i so.

L’informe també analitza el grau de correspondència entre els estudis realitzats i la feina segons el nivell formatiu i segons el gènere. Els resultats evidencien que en el cas dels graduats mitjans, aquesta correspondència és del 67,9%, xifra similar en els graduats superiors, que és del 67,6%. Pel que fa al gènere dels graduats, les dones obtenen una major correspondència en cas de grau mitjà i PQPI, mentre que els homes tenen major correspondència pel que fa al grau superior.

Quant al salari, en la franja inferior als 600 euros mensuals, els PQPI són els que principalment ocupen aquesta franja en un 21%. En el nivell dels 600 als 900 euros els que han acabat un PQPI ocupen el primer lloc en un 60%, seguits dels graduats mitjans. En la franja entre 900 i 1.200 euros els graduats mitjans s’agrupen en un 47% i els graduats superiors en un 43%.

També es veu que Catalunya ha perdut en quatre anys 100.000 llocs de treball de graduats superiors de Formació Professional, en passar de 271.000 ocupats en 2007-170.000 aquest any, fet que suposa un descens del 36,97% a la franja de 20 a 24 anys, tendència similar a la que es dóna entre els graduats mitjans, de 16 a 19 anys.

Aquest any 2011, els graduats mitjans que busquen treball han estat un 13,8%-un 1,19% més que el passat 2010 -, i els superiors, un 12,5%-un 1,49% més-mentre l’atur general dels joves arriba al 43,6% a Catalunya

No crec que calguin gaire comentaris:

Catalunya està pitjor que la majoria de les regions europees. Quina és la solució a curt i mig termini?

Jo no tindria dubte. Urgentment donar ajuts per a la innovació lligats a la contractació de joves graduats d’FP o universitats.

Llegeixo que un grup d’estudiants barcelonins de FP ha aconseguit ser contractat a Alemanya després d’haver realitzat un període de pràctiques en empreses de diversos sectors d’aquest país, dins del programa d’intercanvis promogut per la Fundació BCN Formació Professional. Es tracta d’un programa d’intercanvi perquè estudiants d’FP facin pràctiques en empreses estrangeres, amb el finançament de beques Leonardo i Erasmus i el suport d’una associació de ciutats europees que coordinen aquests contactes laborals, així com els allotjaments dels joves.

Les beques tenen una durada d’entre 2 i 6 mesos, i en l’últim any uns 60 alumnes s’han beneficiat del programa, dels quals quatre han aconseguit, després de la beca, un contracte per allargar la seva estada a Alemanya, país on els efectes de la crisi estan sent menys durs, i hi ha més demanda de mà d’obra qualificada, sobretot administrativa.

La responsable del programa Rosa Bertran diu que els empresaris alemanys estan molt contents amb el nivell de preparació dels nostres alumnes, que s’adeqüen a les seves necessitats. També s’han portat a alumnes espanyols a altres països, com Finlàndia, França, Itàlia, Suècia i Bèlgica, encara que sense el mateix resultat que a Alemanya.

El problema de l’empresariat d’aquí és que no es valora prou la formació, els salaris que paguen als titulats són baixos i demanen persones sobrequalificades.

Són dades del 2008 referides a persones que tenien entre 25 i 54 anys. Ens diuen quina era la població que estava sobrequalificada per a la feina que feia. Noteu que l’atur era del 9% en els nascuts a l’Estat espanyol i del 15% els que havien nascut a altres Estats. Ara el total supera el 20%. La sobrequalificació era del 31% i del 58%, una barbaritat. Si no veieu bé la taula podeu anar a l’enllaç que teniu més amunt.

Aquesta enquesta l’he agafat a partir d’un article del diari El País. El titular és enganyós: España es el país de la UE con más trabajadores sobrecualificados. Casi un tercio cubre empleos por debajo de su nivel de formación – La media europea es del 19%, ja que sembla que sigui ara i no al 2008. Fins a mig article sembla que siguin actuals fins que arriba el punt en què diu que són del 2008.

En qualsevol cas segurament ara els resultats seran pitjor. L’Estat espanyol té un gravíssim problema amb l’encaix entre la demanda laboral i la formació.

Té mala solució si no augmenta el grau de qualificació de la demanda laboral. Té això a veure amb el tipo de sectors productius a l’Estat. Quan es podien fer reformes i afavorir la innovació no es va fer prou.

Dolent és desincentivar els estudis superiors i dolent és que el titulats universitaris treballin en feines de baix nivell.

Avui el web d’AGAUR publica que els Premis de Recerca Jove guardonen 84 alumnes i 11 centres de secundària pels seus treballs científics. Són 84 alumnes i 11 centres d’ensenyament secundari que rebran el proper dissabte els Premis de Recerca Jove que atorga la Secretaria d’Universitats i Recerca pels seus treballs de recerca científica. L’acte de lliurament, a la Llotja de Mar, el presidirà el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, acompanyat del secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. També participarà el primatòleg Josep Call, investigador a l’Institut Max Planck, que va guanyar un dels premis a la primera edició el 1984. Als Premis de Recerca Jove s’han presentat enguany 309 treballs realitzats per 412 alumnes. Els treballs els elaboren estudiants de 3er i 4rt d’ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau superior i mitjà conjuntament amb el professorat.

Felicitats a tots els participants, no només als guanyadors. El foment de les vocacions científiques és un objectiu pel que encara no fem prou.