Ahir es va fer públic l’informe Innovation Scoreboard 2011. Com és habitual, l’Estat espanyol està en una posició, diem que discreta, entre els innovadors moderats. Per sota d’Itàlia, Portugal i República Txeca. Naturalment per sota de la mitjana Europea. Dinamarca, Finlàndia, Alemanya i Suècia són els que estan al capdavant. Curiosament no sembla que la crisi els ofegui.

A sobre, com Grècia, està entre els estats en els que la innovació creix més lentament. En publicacions amb altres estats, també tenim un sistema massa tancat.

Les dades no ens estimen. Són fredes i diuen: no aneu bé. L’informe, és llarg, són 100 pàgines de dades, i, lògicament no he aprofundit gens encara. Ho faré.

Llegia l’altre dia al web de Biocat que la Federació Europea de Biotecnologia (EFB) —amb la col·laboració de Biocat, la Societat de la Indústria Química (SCI), el Consell de Recerca d’Enginyeria i Ciències Físiques del Regne Unit i l’empresa biotecnològica Novozymes— porta a Barcelona el primer congrés Applied Synthetic Biology in Europe del 6 al 8 de febrer de 2012.

El tema de Biologia Sintètica té un interès científic innegable, però a més és un dels temes que estan sent finançats com a recerca frontera.

Llegia que l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), l’Hospital Clínic de Barcelona, la UB i el CSIC han creat una aplicació multimèdia gratuïta que permet una recreació virtual en línia per conèixer el funcionament intern d’un laboratori biomèdic i treballar-hi sense moure l’aula. L’aplicació serveix de suport educatiu a les aules d’alumnes de Batxillerat i compta amb versions en català, castellà i anglès. Els continguts han estat elaborats a partir del programa oficial d’assignatures de ciències de manera que es poden emprar com a material docent.

Amb la primera versió d’aquesta eina multimèdia els alumnes podran analitzar el càncer de còlon hereditari, encara que en pròximes actualitzacions també poden investigar altres activitats relacionades amb més malalties i processos, han informat les entitats en un comunicat. El laboratori multimèdia compta amb professionals ficticis que acompanyen el pacient virtual en tot moment, aprofundint en conceptes clau sobre el càncer, la genòmica i la vida en un laboratori biomèdic. L’activitat compta amb animacions interactives i exercicis interactius per facilitar l’aprenentatge i motivar els usuaris en l’observació i la pràctica.

El diari Público publica una entrevista amb Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, antic editor de ‘Science’, ara representa a 25.000 científics de 140 països. Va ser a Barcelona per als 100 anys de la Societat Catalana de Biologia.

Agafo unes preguntes relatives a la política científica espanyola.

A Espanya, la inversió en R+D s’ha frenat en sec en els últims anys. Què proposaríeu per canviar la situació dels investigadors espanyols?
Hi ha moltes idees que ja existeixen i que Espanya podria adoptar. Per exemple, identificar els millors científics de menys de 40 anys en àrees de recerca estratègica perquè es poguessin conèixer entre ells i dotar-los d’inversió. Crec que ara mateix no tenen cap projecte d’aquest tipus.

La fuga de cervells és un mal endèmic?
La fuga de cervells ha estat un problema en molts països europeus. També solia ser un problema per a la Xina, Alemanya i Regne Unit, però han treballat molt per canviar el flux invertint una quantitat seriosa de diners. I això ens porta a la mateixa qüestió: els vostres líders polítics, pel que sé, no aprecien la necessitat d’utilitzar la ciència i la tecnologia per aconseguir innovació i crear llocs de treball en l’economia. Ells són els que han de crear sistemes d’innovació i desenvolupar l’ecosistema sencer.

Una de les primeres decisions del nou Govern espanyol va ser suprimir el Ministeri de Ciència i Innovació.
I què han dit que passarà llavors? Quin … M’encantaria tenir una conversa amb el president i preguntar-li com crearà llocs de treball si no té un Ministeri de Ciència i Innovació potent.

És més, l’Executiu ha anunciat retallades de 600 milions d’euros en la partida per a recerca, desenvolupament i innovació.
L’economia dels EUA es troba en la mateixa situació, però el nostre congrés manté els recursos dels Instituts Nacionals de Salut i altres centres que fan ciència. Pel que aparentment estan acceptant que el país necessita tenir una ciència forta.

Quin considereu que és el model a seguir?
Hi ha iniciatives, com el centre d’innovació rus de Skolkovo, que demostren la desesperació d’alguns polítics per recrear atmosferes com les de Silicon Valley. Però no funciona així, perquè les condicions no són les mateixes. El que haurien de plantejar, tant els governants com els líders universitaris i acadèmics, és de quina manera poden canviar i millorar la vida dels científics joves per convertir-los en els innovadors del futur.

El que és més trist és que hi ha un munt de gent que sap el que cal fer, tenim exemples a seguir, però els fenòmens que arriben a decidir fan un discurs sobre el tema però es queden amb les paraules. I si només fos això, alguns són com el rei Mides.

Ahir L’Econòmic va publicar la meva contribució periòdica: La competitivitat també requereix talent. El diari destacava: L’informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l’Estat espanyol està en condicions d’arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l’àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l’economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l’europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

Jo l’acabo amb aquesta frase: Sense enriquir el sistema amb capital humà d’alta qualificació i incorporar-lo a l’empresa el canvi és difícil.

Llegeixo que el Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACC1Ó ha impulsat durant el 2011 la creació de 31 empreses spin-off, noves empreses de base tecnològica que han sorgit d’universitats catalanes. Es tracta del resultat de les Unitats de Valorització d’ACC1ó, que té l’objectiu d’augmentar la transferència de tecnologia entre el món universitari i el món empresarial.

Aquest pas s’aconsegueix mitjançant dues vies: la creació d’una nova empresa de base tecnològica que portarà al mercat un producte totalment desconegut fins al moment, o bé la incorporació d’aquesta tecnologia -via llicència de la patent- en una empresa que ja opera en el mercat i que li permetrà innovar en nous productes i processos.

Durant el 2011, les Unitats de Valorització han assessorat en total més de 1.000 projectes, i a banda de crear empreses spin-off, han impulsat la transferència de 55 noves tecnologies al mercat. En els últims 4 anys, el programa de Valorització ha mobilitzat més de 52 milions d’euros i ha creat 439 llocs de treball qualificats.

Llegeixo que l’empresa farmacèutica multinacional Chiesi i el Biopol’H, el pol d’innovació biomèdica que hi ha a L’Hospitalet de Llobregat i agrupa l’hospital de Bellvitge, el Duran i Reynals, i el campus que hi ha a la zona de la UB, han signat un conveni que els permetrà col·laborar en el futur. Amb la firma italiana ja són 11 les empreses que conformen actualment el clúster biomèdic de L’Hospitalet de Llobregat. Chiesi va inaugurar fa pocs mesos la seva nova seu a l’Estat, que s’ubica a la plaça Europa de la Gran Via, a poca distància de la zona on s’ha de desenvolupar el Biopol’H.

Aquestes col·laboracions no són al començament fàcil però espero que a mig termini produeixin resultats tangibles. Aquest és el camí.

Avui en la presa de possessió del president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, el ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha aprofitat per indicar que la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, compta amb el seu suport i ha assenyalat que és una persona de confiança a la qual cal valorar per la manera com fa la seva feina.

Té tota la raó. Jo no criticaré a Carmen Vela per les seves opinions sobre l’avortament o sobre els toros tret que en l’exercici del seu càrrec comenci a fer campanyes fora de lloc. Per a mi com si cada dia fa un ritual al Gran Esperit Manitú quan s’aixeca. El que m’interessa és que encerti i sigui eficaç en la secretaria d’Estat i que ens ajudi a tenir una recerca de qualitat. Fa bé el ministre defensant la secretària d’Estat d’avant dels atacs dels paranoics que tan abunden.

El ministre també ha parlat de la importància de la recerca per a la recuperació econòmica d’Espanya i ha insistit que la integració de la R+D+i en el teixit empresarial espanyol serà un dels objectius fonamentals del Govern. Esperem que això no perjudiqui la recerca.

Ha dit al nou equip de recerca, desenvolupament i innovació dependent del seu departament que hauran de fer més amb menys recursos. El ministre s’ha mostrat absolutament convençut que amb la capacitat, professionalitat, dedicació i esforç del nou equip vinculat a la R+D+i ha dit que això serà possible i que arribaran a bon fi. En el camps de la recerca això no és massa fàcil. O els investigadors es contracten o no, o es compren els reactius i infraestructures o no, etc.

De moment, el passat 30 de desembre el Consell de Ministres va aprovar una reducció de 600 milions d’euros de les subvencions i préstecs en la recerca, desenvolupament i la innovació (R+D+i), encara que no sabem on afectarà això.

A banda d’això, fonts de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació han dit que aquest departament està ja treballant en els nous pressupostos científics, els quals tindran entre les seves prioritats al personal investigador. Això és bona notícia.

El consell de ministres d’ahir també va fer nomenaments en l’àmbit de la recerca, la innovació i la transferència de tecnologia. Concretament va nomenar els responsables de la secretaria general d’Innovació i Competitivitat, la direcció general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El noms són Román Arjona Gracia, Maria Luisa Poncela García i Emilio Lora-Tamayo D’ocón. En aquest cas no conec als dos primers i sí a Lora-Tamayo que ja havia presidit el CSIC. El seus currículums són:

Secretari General d’Innovació i Competitivitat: Román Arjona Gracia
Nascut l’11 de desembre de 1970, és Llicenciat en Economia per la Universitat de València, Màster en Estudis Econòmics Europeus pel Col·legi Europeu de Bruges i Doctor en Economia per l’Institut Europeu Universitari de Florència.

Després de treballar al Banc Europeu d’Inversions, en el Fons Monetari Internacional i en l’OCDE, va ser assessor del Secretari d’Estat i del ministre de Ciència i Tecnologia i assessor del Secretari d’Estat d’Organització Territorial. El 2004 es va incorporar a la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, on va ser coordinador de relacions amb el Consell i assessor del subdirector i del director general, de qui era cap de Gabinet.

Directora general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial: Maria Luisa Poncela García
Nascuda el 21 de juny de 1960, és Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i pertany al Cos de Tècnics Comercials i Economistes de l’Estat.

Va ser consellera econòmica i comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hongria, sotsdirectora general adjunta de Política aranzelària i de Gestió de les Transaccions amb l’Exterior, i consellera tècnica de la Vicesecretaria General Tècnica del Ministeri d’Economia i Hisenda. Des de 1998 va ser, successivament, sotsdirectora general de Promoció de la Innovació Industrial i de Programes Tecnològiques, cap del Gabinet Tècnic del secretari general d’Indústria i subdirectora general d’Incentius Regionals. El 2008 va ser sòcia fundadora de l’empresa Add Talentia, SL i, posteriorment, directora de Relacions Institucionals de Abbott Laboratoris, SA. Ha estat inspectora coordinadora dels Serveis del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i actualment, era directora del Gabinet del Secretari General d’Innovació.

President del Consell Superior d’Investigacions Científiques Emilio Lora-Tamayo D’ocón
Nascut el 1950, és Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i diplomat en estudis avançats per la Universitat Paul Sabatier, de Tolosa.

Ha estat investigador visitant en diversos organismes de Tolosa, Grenoble i Berkeley. Va ser un dels creadors de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona – Centre Nacional de Microelectrònica, on ha dirigit els departaments de Silici i de Tecnologia de Silici i Microsistemes, així com la direcció científica i la vicedirecció. Actualment és director de l’esmentat Institut i de la seva Infraestructura Científica i Tecnològica Singular “Sala Blanca Integrada de Micro i Nano-Fabricació”. És catedràtic d’Electrònica de la UAB. Va ser vicepresident de Recerca Científica i Tècnica i President del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Els que m’aneu seguint sabreu que sempre he tractat amb molta consideració i he defensat Cristina Garmendia per la seva feina. Per això ara reprodueixo el que escrivia Cinco Días:

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, tenia reservat ahir un as a la màniga en la presa de possessió d’alts càrrecs del seu departament. Després del discurs oficial de benvinguda al seu equip, De Guindos lliscar una frase, a manera de tribut a la ja exministra de Ciència i Innovació. “La política de ciència és d’Estat, com bé sap Cristina Garmendia”, va comentar, davant l’atenta mirada de la pròpia complimentada.

La floreta va molt més enllà del protocol obligat entre una persona que deixa l’executiu i el seu relleu per un altre partit polític. Segons comenten els seus cercles pròxims, de Guindos és conscient de les dificultats que va passar Garmendia en els dos últims anys per coordinar els seus esforços en R+D+i, nucli central del seu departament, amb el llavors ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, i la titular d’Economia i vicepresidenta, Elena Salgado. La convivència va ser difícil. Un, trepitjant-li competències; l’altra, retallant recursos. I les comunitats autònomes, cadascuna amb les seves pròpies idees, que no són precisament les de fer Estat. Per això, una de les claus del nou Ministeri d’Economia és la seva estructura, segons el propi de Guindos, la fusió de les matèries de recerca, desenvolupament i innovació amb les de política de defensa de la competència, competitivitat i el comerç exterior i interior. És la millor fórmula per estimular el complex sistema del coneixement científic, a cavall entre els centres públics i el món empresarial.

Ahir, Garmendia va desitjar novament al nou ministre sort en la seva tasca de defensar la política d’R+D. En privat, la donostiarra va comentar als seus ex col·laboradors el seu desig de tornar al món empresarial d’on procedia abans d’arribar al ministeri. No serà en Genetrix, l’empresa de biotecnologia que va fundar fa 11 anys, però sí en projectes relacionats amb la seva gran passió, la Ciència.

Comparteixo pràcticament tot, només deixo de compartir el que diu de la comunitats autònomes. Crec que ho va tenir difícil i ho va saber fer. Amb els “amics” que tenia no li calien enemics. Certament li desitjo a Cristina Garmendia que continuï amb els seus èxits empresarials.