L’Instituto Danone dóna anualment premis, beques i ajuts per fomentar la recerca científica i educativa Alimentació, Nutrició i Salut a joves investigadors i diplomats universitaris. Des de l’any 1993 hi ha dedicat fins ara més de 2.500.000 euros A més s’han atorgat premis a científics espanyols de brillant trajectòria i a periodistes destacats pels seus treballs sobre la salut. El 15 de desembre es van lliurar els guardons.

Els resultats de la 18a convocatòria. Són:

Becaris (15.000 euros)

• Cristina Val Cid
• Jéssica Gil Serna
• Almudena García Ruiz
• Marina Aparicio Soto
• Lourdes Varela Pérez

Premi Carles Martí Henneberg a la Trajectòria Científica (20.000 euros)

• Juan Viña Ribes

Premi a la Divulgació Científico-Periodística (3.000 euros)

• Enrique Beotas López

Ajut a Diplomats Universitaris (6.000 euros)

• Josep Lluch Taltavull

Felicitats als guanyadors i també a l’Instituto Danone pel foment de la recerca

Llegia una interessant ressenya que diu que els resultats d’un estudi recentment publicat a la revista Intelligence per un grup d’investigadors pertanyents a les Universitats Autònoma de Madrid i la Universitat Complutense de Madrid (Martínez, K., Burgaleta, M., Román, F.J., Escorial, S., Shih, P.Ch., Quiroga, M.A. & Colom, R. Can fluid intelligence be reduced to ‘simple’ short-term storage?, Intelligence (2011)), suggereixen que les diferències individuals en intel·ligència fluida (un dels aspectes centrals de la intel·ligència humana ) podrien ser explicades, en gran part, pels processos cognitius que componen la memòria a curt termini (la codificació, el manteniment i la recuperació).

La intel·ligència fluïda té a veure amb les capacitats que posem en joc quan raonem, creem conceptes nous, establim relacions, inventem. Aquesta capacitat està lligada al desenvolupament neurològic, aquesta molt lliure de les influències culturals o socials i es desenvolupa fins als 20 anys i es queda estable fins als 80 anys a partir d’aquí comença a disminuir la rapidesa de processament d’aquesta intel·ligència, aquesta capacitat neurològica té a veure amb la mielinització quan naixem tenim poques neurones amb mielina a mesura que es desenvolupa el sistema nerviós augmenta les neurones amb mielina.

La memòria de curt termini és un espai de memòria utilitzat per emmagatzemar informació temporalment, generalment entre alguns segons i un minut. La nova informació generalment resideix allà per un període més breu que una altra informació que ja es coneix. Si no es realitza cap esforç per emmagatzemar informació present en la ment (per exemple, repetint la informació), aquesta informació desapareixerà molt ràpidament i s’oblidarà en un minut. Tradicionalment, la memòria de curt termini va ser simplement considerada una àrea d’emmagatzematge passiva i temporal per a la informació que es transferirà a l’àrea de la memòria de llarg termini.

La memòria de treball és un concepte més recent que sorgeix de la millor comprensió de la memòria de curt termini.Els estudis que demostren que l’emmagatzematge temporal d’informació no és necessàriament una funció passiva han portat el concepte de la memòria de treball. A més d’emmagatzemar informació de forma temporal, la memòria de treball és capaç de processar les dades que ha emmagatzemat. Per exemple, la memòria de treball no només ens permet recordar un número de telèfon, sinó que també ens deixa repetir el número en sentit invers. Per tant, la memòria de treball no és simplement un lloc d’emmagatzematge temporal, sinó que és també una àrea que podem utilitzar per interactuar amb la informació que s’hi emmagatzemada.

Els resultats d’aquests autors van mostrar que, a nivell de variables latents, els factors de memòria a curt termini, memòria de treball i funció executiva amb prou feines es distingeixen de la intel·ligència fluida. Tenint en compte que l’emmagatzematge a curt termini és l’element cognitiu comú als altres tres factors latents, els autors assenyalen com a conclusió principal d’aquest estudi que les diferències individuals en intel·ligència fluida poden explicar-se en gran mesura a partir de les diferències en un procés mental bàsic (general, però no unitari) subjacent als factors cognitius de memòria: la capacitat d’emmagatzematge a curt termini, que té com a components bàsics la codificació, el manteniment i la recuperació de la informació.

Per finalitzar, els autors assenyalen que “La conclusió principal d’aquest treball pot semblar xocant a primera vista, però és consistent amb les troballes d’estudis en els que s’han obtingut millores en la mesura d’intel·ligència fluida de les persones, després d’un entrenament prolongat amb tasques de memòria de treball, i amb les troballes d’estudis de neuroimatge que mostren que tots dos constructes comparteixen les mateixes xarxes neuronals, tant estructurals com funcionals”.

En resum, les dades d’aquest estudi poden contribuir a clarificar i simplificar el problema –aparentment complex– de les relacions entre intel·ligència i funcions cognitives bàsiques, a més de proporcionar un marc metodològic de referència.

Jo em quedo amb una idea. La importància que té en la formació de la intel·ligència la nutrició de mare i fill, els nutrients essencials per poder facilitar una mielinització adequada.

Encertat i actual títol del bon article d’Anna Pinter a L’Econòmic: L’estalvi en salut el portem als gens. L’article explica com la medicina personalitzada permetrà, permet ja, gràcies als avenços en genètica i genòmica preveure la predisposició d’una persona a contreure una malaltia o la seva reacció a determinats medicaments. No ho diu, però també aquests coneixements permetran determinar com determinats nutrients i substàncies bioactives que contenen els aliments podran ajudar-nos a prevenir la malaltia.

També ens parla d’Eugenomic, l’empresa creada per Joan Sabater Tobella dedicada a la medicina personalitzada. Té uns articles molt breus. Pagant un es pot subscriure per consultar coses. Crec que és d’interès conèixer què fan.

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació de l’Informe Biocat 2011. La presentació la va Marta Princep, directora d’Innovació de Biocat. A la taula, presidint l’acte, estava el conseller Andreu Mas-Colell i als seus costats estaven la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, i Jordi Martí en representació de l’empresa Amgen que ha donat suport a la publicació.

Un primer detall que vull destacar és la presencia del conseller Mas-Colell, podia haver estat el de Salut, però la presència de Mas-Colell compromet més a Biocat a la recerca.

Les intervencions van ser totes excel·lents. Podeu llegir la de Montserrat Vendrell, que apareix al web de Biocat.

L’Informe, que em llegirà amb molta calma, l’he anat mirant i m’ha sembla francament bo i útil. De l’acte d’ahir, però, voldria destacar la ben travada presentació que va fer Marta Princep. Francament bona.

La conclusió, extreta del conjunt de les dades de la presentació, és que el sector, tot i la crisi, gaudeix de bona salut, podia haver crescut més i haver-se engreixat una mica, tot és més lent del que caldria, però la feina és bona.

Una vegada més destacar l’encert de Biocat, cal deixar-li fer la feina, donar-li el màxim suport polític i ls diners que es pugui, els aprofiten molt bé.

És ben conegut que el nostre cos és capaç de fabricar la vitamina D. La vitamina D és forma al nostre organisme a partir del colesterol mitjançant un seguit de reaccions. La seqüència de reaccions no finalitza sense la radiació ultraviolada del sol. Així, una mica de sol cada dia ens ajuda a sintetitzar aquesta vitamina.

Tradicionalment s’assignava a la vitamina D un únic paper, el d’ajudar a incorporar el calci al nostre organisme. Un derivat actiu d’aquesta vitamina, el calcitriol, entra al nucli cel·lular i activa la fabricació d’una proteïna, la calbindina, que afavoreix el transport del calci des del lumen intestinal, per on circulen els aliments digerits, a l’interior de les cèl·lules de l’intestí prim. De l’interior d’aquestes cèl·lules el calci viatja cap a on és requerit per l’organisme. La manca de vitamina D fa que la incorporació de calci no es doni.

Avui sabem, però, que el calcitriol, a banda de permetre l’entrada de calci a l’interior del nostre cos, fa moltes més coses. Igual que estimula la síntesi de la calbindina, també estimula la síntesi d’altres proteïnes cel·lulars. És ben conegut que cremes amb derivats de la vitamina D s’empren per afavorir la regeneració de la pell en casos de psoriasi.

Un estudi recent, fet al Instituto de Investigaciones Biomédicas “Alberto Sols” (Consejo Superior de Investigaciones Científicas-Universidad Autónoma de Madrid) i a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebrón, ha demostrat que en fases inicials de determinats càncer de còlon, la vitamina D juga un paper essencial per evitar la proliferació de les cèl·lules canceroses. El paper del derivat actiu de la vitamina D permet modular l’acció d’algunes proteïnes de manera que es comportin normalment.

També fa poc, un Cochrane Reviews de The Cochrane Collaboration ha mostrat que els complements de vitamina D poden prevenir la mortalitat de la gent gran, especialment de les dones. Un fet curiós és que aquests resultats es demostraven amb vitamina D d’origen animal, però no d’origen vegetal.

Igualment és perfectament conegut l’efecte de la vitamina D sobre el nostre sistema immunològic. Un bon estatus de vitamina D afavoreix un millor sistema de defensa del nostre organisme davant de determinades agressions.

Una de les conclusions que es pot extreure de tot plegat és que la quantitat de vitamina D que fabriquem, malgrat prendre el sol amb freqüència, és baixa per cobrir les nostres necessitats. Per això cal prendre aliments que en continguin amb freqüència. La vitamina D, animal o vegetal, natural o afegida, la podeu prendre de molts aliments (veure taula). El peix gras (blau) és l’aliment més ric, però també en trobareu a la llet o als ous. La vitamina D qyue no és soluble en aigua, és liposoluble, acompanya els greixos dels aliments.

Els problemes de manca de vitamina D són especialment greus en persones que no prenen el sol i a més fan servir dietes pobres en aquesta substància. La gent gran, que pren poc el sol i que a més menja menys quantitat de tot, és especialment sensible a aquest dèficit.

Llegia un article de Cristina Garrido que diu: En aquesta ocasió les coses sanes no estan renyides amb les saboroses i podem trobar aquesta font de joventut «sobretot a la xocolata negra, les mongetes i els fruits secs, especialment a les nous», assegura a ABC.es el Joe Vinson, professor de Química a la Universitat de Scranton (EUA) i reconegut expert en l’efecte dels antioxidants en la salut (Em fa l’efecte que no està gaire actiu, però que en sap. No he trobat res recent).

En una dieta equilibrada, el consum d’aliments rics en polifenols, els antioxidants més populars, pot ajudar a protegir de certes malalties cròniques relacionades amb l’edat, «fins i tot de les malalties cardíaques, neurològiques i el càncer, gràcies a la seva capacitat per controlar els radicals lliures », afirma l’investigador.

Entre els aliments amb major poder antioxidant, Joe Vinson recomana la fruita seca perquè «són rics en fibra, tenen baixos nivells de greixos saturats i un alt contingut de greixos insaturats beneficioses».

De fet, l’expert va dur a terme un estudi, que ha presentat a la 5th International Conference on Polyphenols and Health (ICPH), celebrada a Sitges entre el 17 i el 20 d’octubre, en què va analitzar nou tipus diferents de fruits secs per descobrir quin d’ells era el més ric en antioxidants : nous, ametlles, cacauets, pistatxos, nous del Brasil, avellanes, anacards, nous de macadàmia i nous pecanes. El resultat? Les nous són les que van demostrar el poder i qualitat contra els radicals lliures. Un grapat d’elles dobla la capacitat antioxidant que la mateixa quantitat en la resta de fruits secs.

Els experts de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació recomanen ingerir diàriament quantitats concretes dels més destacats aliments amb capacitat antioxidant: fruita (tres peces diàries), pa (100-180 g diaris), patates (1-2 diàries), hortalisses (un plat de verdura o amanida quasi cada dia), cacau (1 o 2 cullerades soperes diàries), llegums, (un plat dues o tres vegades per setmana), fruits secs (una o dues racions diàries) i oli de oliva (per amanir els plats i / o cuinar).

Dijous escrivia Alimentació i salut del Cicle “La ciència a la cuina”, article en el que em referia a la taula rodona, organitzada per Biocat, que celebraríem divendres al vespre a Girona.

Ahir vam fer-la. Una gran satisfacció per haver-hi participat. Crec que cal felicitar a Biocat per la feina i també haig de dir que la companyia de Gemma Salvador, ponent, i d’Adela Farré, moderadora, va ser un luxe. La participació del públic excel·lent.

El suport i organització de Laia Arnal i Miquel Martí de primera.

Cal seguir aquesta línia de divulgació. L’educació en aquests temes és essencial per al nostre país.

Demà divendres, a les vuit del vespre, al Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC), Museu de la Tècnica de l’Empordà i Casa Cultura de la Diputació de Girona, a la Plaça de l’Hospital, 6 de Girona farem la taula rodona “Alimentació i salut” – Cicle “La ciència a la cuina”.

Els ponents som la Gemma Salvador, dietista-nutricionista del Servei d’Educació Sanitària i Programes de Salut de la Direcció General de Salut Pública i jo mateix. La moderadora serà Adela Farré, directora de Comunicació i Relacions Externes de Biocat

Espero que sigui una jornada agradable i trobar alguns amics.

El País publica el reportatge I+D+I (innovación, dieta e integración). Diu que el sector alimentari debat sobre la importància d’innovar en tota la cadena de subministrament.

Un tema que m’interessa i apassiona. Al meu entendre la capacitat de les nostres empreses d’alimentació és enorme. Tenim coneixement al país i empreses que s’hi dediquen, però trobo que s’innova massa poc.

També trobo que les grans cadenes no ajuden gaire. Està bé que apostin pel producte de marca blanca i preus baixos, però penso que haurien de promoure la innovació en nous aliments i el producte de qualitat.

La Biotecnologia ens dóna moltes noves eines i també apostar pels nous aliments saludables ens obre nous camins de negoci.

Una alimentació enriquida amb oli d’oliva verge o amb fruits secs (2 i 3), tots dos molt presents a la dieta mediterrània, pot revertir l’arteriosclerosi en les artèries carotídies en un any. Ho afirma un assaig realitzat per dinou centres, entre els quals hi ha la Universitat de Navarra, i que ha comptat amb 187 voluntaris. Segons el coordinador de l’estudi, s’ha constatat que una dieta adequada pot aconseguir en un any el que no aconsegueixen els fàrmacs en més temps.

Fins i tot diu que en menys temps. Les proves es van fer amb 5 litres d’oli d’oliva verge cada trimestre, un grup, i l’altre amb 30 grams al dia de nous, ametlles i avellanes. Al grup control se li donaven instruccions i material per seguir una dieta baixa en greix. Cañ dir que, a banda, hi ha la recomanació de prendre oli de peix blau (omega-3).

La article original és: Carotid intima-media thickness changes with Mediterranean diet: A randomized trial (PREDIMED-Navarra); Murie-Fernandez M, Irimia P, Toledo E, Martínez-Vila E, Buil-Cosiales P, Serrano-Martínez M, Ruiz-Gutiérrez V, Ros E, Estruch R, Martínez-González MA; on behalf of the PREDIMED Investigators. Atherosclerosis; 2011 Jul 6.