Ahir el diari ABC publicava que la Generalitat va llevar 144 milions d’euros a les universitats el 2011, però van aconseguir 921.000 euros per al català.

També es queixa perquè la Unió Europea va col·laborar a través de Lifelong Learning Programme.

Si fos per fomentar l’espanyol no es queixarien.

Al programa “Aquí parlem” d’aquest vespre Lluís Falgàs, ha convidat el secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Parla de moltes coses, però naturalment molt més d’universitats i recerca. Es tracta d’una entrevista de mitja hora.

Referint-se al pressupost per al 2012 Castellà diu que aquest any l’Educació Superior és una prioritat per al Govern i només s’ha reduït el pressupost en un 1,9%. Les universitats ja van patir una retallada forta al 2011 i aquest any no es fa. El propi conseller Mas-Colell, en un vídeo que apareix a l’entrevista diu que amb altres ingressos, imaginem matrícules, les universitats no patiran cap disminució del pressupost. Efectivament, el problema de les universitats és absorbir la retallada del 2011 i el dèficit que hauran generat.

Falgàs li pregunta pels preus de les matrícules. No diu ben bé que faran, però s’intueix la màxima puja. Diu que vol les competències en la fixació dels preus ja que qui manté la universitat és la Generalitat. Diu que l’any passat van apujar el màxim però que van fer el fons de beques. El sistema és injust, diu, perquè tothom, ric o pobre paga entre el 10% i el 15% del cost. Un any de Medicina, afirma, costa 20.000 euros i l’estudiant deu pagar uns 1.500 euros. Bé, aquí és on discrepo totalment de castellà. L’estudiant paga molt més perquè en aquest càlcul inclou tota la recerca que fa la universitat i és totalment injust dir això. M’agradaria que es fessin públics els costos universitaris.

L’entrevistador s’interessa per la manca de feina dels graduats i les relacions universitat – empresa. Castellà diu que la universitat és bona, que hi ha relació però que ha d’anar a més. Afegeix que els graus han de tenir aspectes que facilitin l’ocupabilitat. De totes formes diu que en aquest moment de crisi l’atur universitari és només del 9% davant del 20% general. Són dades de l’AQU.

Respecte a la pregunta sobre els diners per a la recerca, tot i admetre que han baixat (de fet poc), diu que és una prioritat i que els recursos s’han dedicat sense disminució a la captació de talent, el manteniment d eles infraestructures i als centres de recerca. Destaca que la recerca és bona, que Catalunya és el principal centre de coneixement del sud d’Europa. Recorda que en la recent concessió d’Advanced Grants per l’European Research Council, Catalunya va aconseguir set ajusts dels quinze que va obtenir el conjunt de l’Estat espanyol. També diu que de tots els diners que arriben de l’estranger per a la recerca, Catalunya capta el 30%. Més encara, assenyala que si es normalitzessin els diners per habitant, Catalunya seria el tercer país d’Europa, només darrere dels Països Baixos, Suècia i Suïssa,

Davant la pregunta de si hi ha molts estudiants estrangers diu que som una plaça escollida pels estudiants Erasmus, però que cal tenir en compte que patim la llosa d’Espanya, que va triar el model de quatre anys de grau i un de màster davant de l’europeu que té tres anys de grau i dos de màster. Que caldria tenir la llibertat de canviar això.

En la línia de la captació de capital humà internacional diu que dels investigadors que es contracten, un 50% són de fora de Catalunya. Indica que fa poc el govern austríac es va interessar pel model ICREA i van venir a parlar amb el conseller Mas-Colell.

Li diu Falgàs que els professors estem empipats. Ho diu per les manifestacions. Diu que catedràtics, associats… Diu Castellà que és normal perquè estem en un canvi de cicle pressupostari. En deu anys el pressupost es va doblar i ara es redueix. Els ajustos provoquen moltes tensions ja que les universitats han de prendre decisions dures.

Sobre si el professorat està ben pagat o no, afirma de de mitjana sí, però que l’estructura és massa rígida i l’excel·lència no està remunerada. Tenim un sistema massa homogeni i per això el Govern impulsa el professorat contractat permanent que tindrà una retribució en funció de l’excel·lència docent i de recerca.

Li pregunta l’entrevistador si no hi ha massa òrgans a la universitat. Diu castellà que el debat de la governança és molt complex i que cal revisar els processos de governança. Per això la a Catalunya s’ha creat una comissió per a l’estudi de la governança. Opina que hauríem de tendir a l’autonomia real que impliqués que cada universitat s’organitzi com cregui convenient però que després hagués un bon retiment de comptes. Afirma que la LOMLOU encotilla la universitat i que en aquest marc un rector no pot prendre decisions.

Finalment diu que amb el pacte fiscal hi hauria molts més diners per ala universitat i la recerca.

Avui el Consell de Ministres ha aprovat el nomenament de Federico Morán Abad com a director general de Política Universitària. Diu la referència que va néixer a Madrid el 26 de gener de 1956, Llicenciat en Ciències Químiques el 1978 i Doctor en l’especialitat de Bioquímica per la Universitat Complutense de Madrid, és catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular I d’aquesta universitat. També és Investigador Sènior i membre fundador del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) i Director Adjunt de l’Institut Nacional de Bioinformàtica, des de 2004.

En el camp docent ha estat vinculat sempre amb l’ensenyament de la disciplina de Biofísica. Ha exercit la tasca de coordinador dels Cursos d’Estiu de l’Àrea de Ciències de la Universitat Complutense a El Escorial. Ha estat subdirector general de la Fundació General de la UCM i director del Cicle d’Hivern de Ciència i Tecnologia de la Fundació General de la UCM.

A banda del que diu, conec de fa molts anys a Federico Morán i és un magnífic investigador i em sembla que una excel·lent persona. M’alegra i el felicito.

A més, el consell de ministres ha modificat l’estructura orgànica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. L’únic que diu la referència, que m’interessi, és que la nova estructura del ministeri s’ha dissenyat sota els principis d’eficàcia i austeritat, cosa que ha permès una important simplificació de la seva estructura. D’aquesta manera, se suprimeixen tres direccions generals, una a cada àrea sectorial, i el nombre d’unitats amb rang de Subdirecció general o Divisió en el conjunt del departament passa de 63 a 50, fet que suposa una reducció del 20%. No sé que representa això en l’àmbit universitari. Potser demà surti el decret.

Dues notícies relacionades amb l’estabilitat de les plantilles del professorat universitari. Una és de la UB i l’altra de la URV.

Una diu que la URV no acomiadarà personal malgrat la reducció pressupostària del 2%, aproximadament 1,2 milions d’euros. Aprovaran el pressupost a la primavera. Diu el rector que ho podran fer gràcies a l’estalvi que tenen i que paralitzaran algunes obres.

L’altra notícia la de la UB. Explica que malgrat tots els problemes econòmics, la UB, que si va aprovar al desembre el pressupost, no ha acomiadat professorat. S’ha limitat a ajustar les hores del professorat Associat allà on era possible. La notícia diu: Mentre la UPF acabava l’any amb prop de 400 professors menys, la UAB perdia uns 300 i la UPC imposava més d’un centenar de sortides, la UB registrava una vintena d’incorporacions.

El vicerector de Professorat de la UB, Manel Viladevall, explica amb detalls quina és l’anàlisi que ha fet de la plantilla i l’estratègia seguida per poder mantenir la plantilla. Aclaridor. També es posa de manifest la política del rector de donar prioritat a les persones.

Avui el BOE publica el Reial Decret 200/2012, de 23 de gener, pel qual es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i es modifica el Reial Decret 1887/2011, de 30 de desembre, pel qual s’estableix la estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials.

En la seva Disposició addicional 11a diu: Institut de Salut Carlos III.

1.- L’Institut de Salut Carlos III, organisme públic de recerca amb caràcter d’organisme autònom, adscrit orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat, tindrà una doble dependència funcional dels ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d’Economia i Competitivitat, en l’esfera de les seves respectives competències.

En particular, l’Institut de Salut Carlos III dependrà funcionalment del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per a la realització d’aquelles activitats que desenvolupi en matèria de salut, de planificació i assistència sanitària i, en coordinació amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat, d’aquelles altres de recerca aplicada quan tinguin translació al Sistema Nacional de Salut.

2.- En el termini de tres mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret, es modificarà el Reial Decret 785/2009, de 30 d’abril, pel qual es constitueix la Comissió Mixta de coordinació entre el Ministeri de Ciència i innovació i el Ministeri de Sanitat i Política Social, en relació amb l’Institut de Salut Carlos III, per tal d’adequar el mateix a les noves estructures ministerials i les competències dels ministeris d’Economia i Competitivitat i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en relació amb aquest Institut.

En la seva Disposició final sisena diu: Modificació de l’Estatut de l’Institut de Salut Carlos III, aprovat pel Reial Decret 375/2001, de 6 d’abril.

L’Estatut de l’Institut de Salut Carlos III, aprovat pel Reial Decret 375/2001, de 6 d’abril, queda modificat de la manera següent:

U. L’apartat 1 de l’article 1 queda redactat de la manera següent:

«L’Institut de Salut Carlos III és un organisme públic de recerca amb caràcter d’organisme autònom, dels que preveu l’article 43.1.a) de la Llei 6 / 1997, de 14 d’abril, d’Organització i Funcionament de l’Administració General de l’ Estat, la missió és desenvolupar i oferir serveis científico-tecnològics de la més alta qualitat adreçats al Sistema Nacional de Salut i al conjunt de la societat, adscrit orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, i funcionalment als Ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d’Economia i Competitivitat, en l’esfera de les seves respectives competències.»

Dos. L’apartat 1 de l’article 7 queda redactat de la manera següent:

«1. El Consell Rector està format de la manera següent:
a) President: el titular de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació.
b) Vicepresident primer: el titular de la Secretaria General de Sanitat i Consum.
c) Vicepresident segon: el titular de la Direcció de l’Institut de Salut Carlos III.
d) Vocals:
1er Tres vocals amb categoria de director general, un en representació del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, un en representació del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, i un en representació del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, designats pels titulars d’aquests departaments ministerials.
2on Tres vocals amb categoria de director general en representació del Ministeri d’Economia i Competitivitat, designats pel titular d’aquest departament.
3er Tres vocals amb categoria de director general en representació del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, designats pel titular d’aquest departament.
4at Un vocal amb categoria de director general en representació del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, designat pel titular d’aquest departament. »
Tres. El paràgraf 1 de l’article 10 queda redactat de la manera següent:
«El director de l’Institut de Salut Carlos III, amb rang de director general, és nomenat i separat mitjançant un reial decret acordat en Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de conformitat amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat.»

En feia referència el dia 21 a L’Institut de Salut Carlos III va com una pilota, però aquest és el text exacte de l’acord.

El diari Público publica una entrevista amb Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, antic editor de ‘Science’, ara representa a 25.000 científics de 140 països. Va ser a Barcelona per als 100 anys de la Societat Catalana de Biologia.

Agafo unes preguntes relatives a la política científica espanyola.

A Espanya, la inversió en R+D s’ha frenat en sec en els últims anys. Què proposaríeu per canviar la situació dels investigadors espanyols?
Hi ha moltes idees que ja existeixen i que Espanya podria adoptar. Per exemple, identificar els millors científics de menys de 40 anys en àrees de recerca estratègica perquè es poguessin conèixer entre ells i dotar-los d’inversió. Crec que ara mateix no tenen cap projecte d’aquest tipus.

La fuga de cervells és un mal endèmic?
La fuga de cervells ha estat un problema en molts països europeus. També solia ser un problema per a la Xina, Alemanya i Regne Unit, però han treballat molt per canviar el flux invertint una quantitat seriosa de diners. I això ens porta a la mateixa qüestió: els vostres líders polítics, pel que sé, no aprecien la necessitat d’utilitzar la ciència i la tecnologia per aconseguir innovació i crear llocs de treball en l’economia. Ells són els que han de crear sistemes d’innovació i desenvolupar l’ecosistema sencer.

Una de les primeres decisions del nou Govern espanyol va ser suprimir el Ministeri de Ciència i Innovació.
I què han dit que passarà llavors? Quin … M’encantaria tenir una conversa amb el president i preguntar-li com crearà llocs de treball si no té un Ministeri de Ciència i Innovació potent.

És més, l’Executiu ha anunciat retallades de 600 milions d’euros en la partida per a recerca, desenvolupament i innovació.
L’economia dels EUA es troba en la mateixa situació, però el nostre congrés manté els recursos dels Instituts Nacionals de Salut i altres centres que fan ciència. Pel que aparentment estan acceptant que el país necessita tenir una ciència forta.

Quin considereu que és el model a seguir?
Hi ha iniciatives, com el centre d’innovació rus de Skolkovo, que demostren la desesperació d’alguns polítics per recrear atmosferes com les de Silicon Valley. Però no funciona així, perquè les condicions no són les mateixes. El que haurien de plantejar, tant els governants com els líders universitaris i acadèmics, és de quina manera poden canviar i millorar la vida dels científics joves per convertir-los en els innovadors del futur.

El que és més trist és que hi ha un munt de gent que sap el que cal fer, tenim exemples a seguir, però els fenòmens que arriben a decidir fan un discurs sobre el tema però es queden amb les paraules. I si només fos això, alguns són com el rei Mides.

Llegia que el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha demanat aquest dijous al Govern espanyol que rectifiqui o almenys expliqui la retallada de 600 milions d’euros previst en R+D+i. Ho va fer en una conferència del Centre d’Estudis Jordi Pujol a la UPF. Almunia diu que malgrat les imprescindibles mesures d’ajust que requereix la crisi i la consolidació fiscal, la innovació i la formació han de ser prioritàries per tornar al creixement. Segons la seva opinió, aquesta actuació de retallada en R+D+i requereix una explicació, sinó una rectificació.

Mentre Almunia diu això, la necessitat de reduir organismes públics ha obligat el Govern a accelerar la supressió d’aquest tipus d’ens. L’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) podrien perdre la seva consideració d’organismes públics, i passarien a dependre d’Agricultura. Això podria reduir costos.

El govern espanyol no ha dit res el destí del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i l’Institut Astrofísic de Canàries (IEO). Suposo que en aquests casos no farà cap canvi significatiu.

Encara no s’ha publicat el Reial Decret, però sí una nota de premsa que diu:

El Govern Consell de Ministres ha aprovat avui el Reial Decret que modifica l’estructura del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Una de les modificacions afecta la gestió de l’Institut de Salut Carlos III. Aquest organisme públic de recerca estarà adscrit orgànicament al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació.

L’Institut de Salut Carlos III, però, tindrà una doble adscripció funcional, al Ministeri d’Economia i Competitivitat i al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En concret, dependrà d’aquest per a la realització de totes aquelles activitats en matèria de salut i de planificació i assistència sanitària. També serà el Ministeri de Sanitat el que dirigeixi, en coordinació amb el d’Economia, les activitats de recerca aplicada, quan tinguin translació al Sistema Nacional de Salut. Col·laboració, coordinació i cooperació seran els eixos sobre els quals es sustenti la gestió d’aquest organisme.

Quant a la composició del Consell Rector de l’Institut, estarà presidit per la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació. La secretària general de Sanitat i Consum tindrà la Vicepresidència Primera. Per la seva banda, el director de l’Institut serà proposat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, d’acord amb el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Per aconseguir una òptima col·laboració, en els propers mesos es modificarà la Comissió Mixta de Coordinació, que serà l’instrument de governança que estableixi de manera eficient la cooperació entre els dos ministeris.

Tots dos departaments ministerials es comprometen, d’aquesta manera, a col·laborar per potenciar l’excel·lència investigadora del centre i perquè aquest segueixi sent un referent nacional i internacional de la investigació biomèdica a Espanya.

En qualsevol cas, s’enfortiran els objectius bàsics de la institució en un triple vessant:

• Generar coneixement en Ciències de la Salut.
  
• Produir un impacte beneficiós i positiu en la població
  
• Generar riquesa a través de la innovació i la creació d’iniciatives empresarials.
  

Entre d’altres organismes, l’institut té el Centre Nacional d’Epidemiologia, el de Microbiologia, Medicina Tropical i Malalties Rares. A ell també estan adscrits, com fundacions, el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), el d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i el Centre d’Investigació de Malalties Neurològiques (CIEN). Així mateix, també depenen d’aquest organisme els Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) o la plataforma espanyola d’assaigs clínics CAIBER.

M’interessa particularment el que passi en aquesta institució perquè el nostre grup de recerca de Neurobiologia Molecular es finança en part gràcies al CIBER de malalties neurodegeneratives.

No sé com sortirà l’experiment, però en general aquests conflictes no són bons. A mi m’agradava que estigués a Ciència i Innovació i hagués preferit que continués en l’àmbit de recerca a Economia i Competitivitat. No és exactament política científica, és política de l’altra.

Fa uns dies vaig promoure Demanem Ciència a l’IRPF adherint-me a una campanya amb l’objectiu de disposar d’una casella a l’imprès de l’IRPF per assignar diners a la recerca vistes les retallades i l’escassetat de fons que tenim.

Avui llegia que PP, PSOE, CiU, PNV i UPyD no veuen adequada la casella per a la ciència. És interessant l’argumentació. M’ha cridat l’atenció del portaveu del partit Popular que diu que ho plantegen aquells que han tingut vuit anys per aplicar-la. Aquest home té ganes d’atacar al socialistes en allò que no toca. Aquesta proposta surt del carrer i jo, que he signat, mai se m’ha passat pel cap votar socialista

A mi tampoc no m’agrada cap casella per a la ciència però si serveix per a què el govern espanyol i els parlamentaris vegin que cal tenir la ciència com a prioritat, fantàstic.

Jo crec que podrien suprimir subvencions a partits polítics, patronals i sindicats i dedicar els diners a la contractació de joves investigadors.

El ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha presidit avui per primera vegada el ple del Consell d’Universitats a la Universitat de Salamanca. En aquesta primera presa de contacte amb el món universitari, el ministre ha centrat el seu missatge en el compromís del Govern amb l’excel·lència del sistema universitari a través del foment del bon govern, la internacionalització i la innovació.

José Ignacio Wert ha afirmat que la Universitat és una peça clau perquè el nostre país arribi a cotes de competitivitat i innovació, necessàries per cobrar protagonisme en el món.

Pel ministre, la competitivitat de les universitats està molt lligada a la rendició de comptes dels resultats aconseguits i avui més que mai el rigor acadèmic s’ha de combinar amb el rigor pressupostari, conscienciant al mateix temps als joves de la importància d’aprofitar el esforç social que la seva formació comporta.

Bé, no ho he escoltat perquè l’enllaç de l’àudio del ministeri no funciona, però això que llegeixo són els tòpics de sempre. Espero que m’ho expliquin un dia d’aquests.

El ministeri segueix amb el costum de no publicar res substancial dels temes tractats. És interessant que facin discursos en favor de la transparència i el retiment de comptes quan, tradicionalment (no ho dic per aquest ministre i equip d’ara que encara no ha tingut temps de posar-s’hi) el ministeri que porta Educació no informa de res. Quan estava a Ciència i Innovació sí s’informava. Es va notar el canvi. Seria una bona mesura ocupar-se de la política d’informació i millorar el web.