Ahir es va fer públic l’informe Innovation Scoreboard 2011. Com és habitual, l’Estat espanyol està en una posició, diem que discreta, entre els innovadors moderats. Per sota d’Itàlia, Portugal i República Txeca. Naturalment per sota de la mitjana Europea. Dinamarca, Finlàndia, Alemanya i Suècia són els que estan al capdavant. Curiosament no sembla que la crisi els ofegui.

A sobre, com Grècia, està entre els estats en els que la innovació creix més lentament. En publicacions amb altres estats, també tenim un sistema massa tancat.

Les dades no ens estimen. Són fredes i diuen: no aneu bé. L’informe, és llarg, són 100 pàgines de dades, i, lògicament no he aprofundit gens encara. Ho faré.

Podeu llegir que al Consell de Govern de la UB vam aprovar ahir, la creació de dues noves empreses derivades (spin-off): Advanced Nanotechnologies i Endoasic Technologies. Una de les bones notícies de la setmana. Ens calen moltes més però cal agrair a aquests emprenedors la seva feina.

Advanced Nanotechnologies desenvoluparà en els propers quatre anys un tractament de superfície molt innovador que es podrà aplicar en el sector de l’automoció, entre d’altres. La nova firma ha estat impulsada per Enric Bertran, professor titular del Departament de Física Aplicada i Òptica de la UB i responsable del Grup de Recerca Consolidat de Física i Enginyeria de Materials Amorfs i Nanoestructures (FEMAN). També hi participen Esther Pascual i José Luis Andújar, professors titulars del mateix Departament i membres del mateix grup de recerca i de l’Institut de Nanociència i de Nanotecnologia (IN2UB), així com Antonio Onteniente, llicenciat en Física per la UB que actualment és soci director de l’empresa Ontledge SL i que té una llarga experiència en el sector de l’automoció com a cap de projectes internacionals. La importància del sector en què treballarà Advanced Nanotechnologies es fa palès amb dades com ara que l’any 2010 es van fabricar globalment 78 milions de vehicles entre turismes i vehicles comercials. El mercat automobilístic creix un 3,5 % des de l’any 1997.

Per la seva banda, Endoasic Technologies ha de desenvolupar al llarg dels dos propers anys els xips EndoD i EndoS, per integrar-los en càpsules endoscòpiques de cribratge i diagnòstic clínic de càncer gastrointestinal. Aquests elements, actualment no disponibles al mercat, podrien arribar a substituir els endoscopis gastrointestinals. L’any 2009, només als Estats Units, el mercat d’aquests endoscopis va ser de 227 milions de dòlars. Les càpsules que incorporin els xips d’Endoasic Technologies portaran al mercat la capacitat d’exploració activa i intuïtiva a un cost més reduït (tenen un cost comparable al d’una endoscòpia clàssica).

Endoasic Technologies ha estat impulsada per Àngel Diéguez, professor titular del Departament d’Electrònica de la Facultat de Física i responsable del Grup de Disseny Microelectrònic, el qual pertany al Grup de Recerca Consolidat de Sistemes d’Instrumentació i Comunicació (SIC).  També participen en aquesta empresa Anna Maria Vilà, professora titular del mateix Departament i membre del Grup de Recerca Consolidat de Materials Electrònics i Energia (M-2E), i el doctorand Oscar Alonso, membre de l’equip de Diéguez. Endoasic Technologies ha guanyat el segon premi BioEmprenedor XXI 2011, una distinció de referència en el sector promoguda conjuntament per Biocat, la Caixa, la Cambra de Comerç, la Fundació Genoma España i Barcelona Activa

Ahir el diari ABC publicava que la Generalitat va llevar 144 milions d’euros a les universitats el 2011, però van aconseguir 921.000 euros per al català.

També es queixa perquè la Unió Europea va col·laborar a través de Lifelong Learning Programme.

Si fos per fomentar l’espanyol no es queixarien.

Llegeixo que els deu professors dels estudis de Filologia Hebrea de la UB han parat avui les classes per reclamar la renovació del contracte d’una professora associada que s acabava avui. La UB ha indicat que el contracte de la professora associada es renovarà demà mateix i que dijous que ve es constituirà una taula de negociació per debatre el futur del departament de Filologia Hebrea i de dos professors lectors als que s’acaba el contracte al setembre. Els 25 estudiants matriculats no han tingut avui classes.

El problema no és només econòmic, que potser també, és que el decret del govern espanyol i les normes dictades per la Generalitat impedeixen la contractació.

Caldria que aquests problemes se solucionessin i únicament quedessin els purament econòmics, que ja és dir ateses les circumstàncies. Aquesta situació lliga de mans i peus les universitats.

Llegeixo que la UB i Microsoft han signat un acord avui amb l’objectiu d’apropar la potencialitat de les noves tecnologies a tota la comunitat educativa de la UB. Aquesta col·laboració sorgeix de la necessitat de situar tant els docents com el personal d’administració i serveis i els estudiants en una posició avantatjada en l’actual societat del coneixement.

Algunes de les coses que diu és que Microsoft posa a disposició dels alumnes i exalumnes de la Universitat de Barcelona la tecnologia Office 365, una plataforma de col·laboració gratuïta que els permetrà millorar la productivitat i l’eficiència. Així, podran accedir a àmplies i competitives funcionalitats com ara el correu electrònic, la sincronització amb dispositius mòbils o la capacitat d’emmagatzematge virtual de 25 GB de manera segura, fiable i d’acord amb la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

En paral·lel, tant el personal docent i investigador com el personal d’administració i serveis de la institució tindran accés a una plataforma avançada de correu i comunicacions unificades basada en les últimes versions de productes empresarials líders com ara el correu electrònic Microsoft Exchange Server i la solució de videoconferència i missatgeria avançada Microsoft Lync. Gràcies a això, la comunitat educativa tindrà accés a la computació en núvol, a través del model de núvol privat, cosa que la convertirà en referent en el desenvolupament d’aquesta plataforma dins de la universitat espanyola. El núvol permetrà accedir a un entorn àgil que impulsa la col·laboració i la compartició de coneixement i comunicacions, i alhora millora l’eficiència, la productivitat i la flexibilitat i possibilita l’estalvi de costos.

En l’àrea de promoció del talent de joves universitaris, la Universitat de Barcelona participarà en esdeveniments clau per impulsar entre els alumnes l’ús de les noves tecnologies. Destaca la competició internacional d’estudiants Imagine Cup, que enguany celebrarà la final a Sidney (Austràlia) al mes de juliol, o la promoció de programes de la companyia que permeten a l’estudiant accedir de manera lliure i gratuïta a tots els productes Microsoft, com ara DreamSpark i DreamSpark Plus, que posen a disposició de l’usuari les solucions TIC d’avantguarda i les últimes eines de Microsoft.

L’acord també inclou altres accions dirigides a incentivar l’ús de les noves tecnologies com a eines d’integració i de desenvolupament social o a fomentar el respecte dels drets de propietat intel·lectual i industrial del programari en l’àmbit acadèmic.

Vull veure com tot això va repercutint en la nostra feina. Aquest és un acord que m’agarda.

Ahir escrivia El greu problema econòmic de les universitats comença amb el Govern anterior on intentava donar algunes pistes sobre el perquè de tants problemes econòmics. Avui una publicació de La Razón posa xifres.

Llegeixo a Los recortes ponen en jaque el futuro de las universidades: El major garrotada va arribar en el pressupost de 2011, quan la retallada de la Generalitat,–que ascendia a un 16 % i suposava una retallada de 144 milions d’euros, que s’havien de sumar als 154 que va deixar a deure el tripartit–, va aixecar les crítiques entre els rectors. Aquest any els centres han respirat semialleujats en comprovar que la retallada de 2012 es queda entre un 2 i un 4 per cent, passant dels 927 milions a 918 milions, una xifra que torna a incidir en els comptes dels centres. Està força clar que la gravetat del problema té unes arrels que van més enllà de les fortes retallades de l’any 2011.

Una de les conseqüències és que les universitats no poden substituir els professors que es jubilen perquè han de reduir el dèficit. Amb tot, la secretària d’Universitats i Recerca tracta de rebaixar tensions davant la imminent vaga universitària del 29 de març i al·ludeix a la presentació en el pròxim mes de març d’un pla per captar talent en la docència universitària. Un full de ruta en què està previst no substituir completament les 2.500 jubilacions de professors dels pròxims anys, encara que s’espremerà al màxim la qualitat dels nous docents. Qualitat per sobre de quantitat planteja Universitats. Bona prova d’això han estat el redisseny del mapa de postgraus i màsters. S’ha passat dels 580 màsters programats a 450.

La crisi deixa a les universitats en una situació de feblesa molt gran. No diré que no estic d’acord amb les línies que marca el Govern, però les decisions haurien de ser lliures i no profundament condicionades per una política que ha deixat les universitats exhaustes i que per sobreviure han d’acceptar sense discussió, i aquest és el punt més feble, allò que digui el Govern.

El diari ElPuntAvui publica un article que titula: Les retallades fan trontollar l’autonomia universitària. En les seves explicacions sobre el problema econòmic de les universitats públiques catalanes diu: Els dos últims anys, la inversió de la Generalitat en la secretaria d’Universitats i Recerca ha caigut en picat (un 13,7% el 2011 i un 1,9% el 2012) i els centres d’ensenyament superior públics han de fer mans i mànigues per quadrar els números i, fins i tot, per garantir-ne la viabilitat.

Totalment cert, però al que no es refereixen els articles que parlen de la crisi econòmica de les universitats és que el problema no són només les retallades del 2011 i el 2012, aquestes retallades han estat el tret de gràcia (i quina gràcia) que ha tocat la línia de flotació de les universitats. Costarà molt que es refacin.

Les raons són més antigues. Encara tinc una memòria acceptable. Us remeto a l’article que vaig escriure el 14 de desembre de 2009: El conseller Huguet no pot complir els compromisos i deixa les universitats en fals. Fa referència als compromisos publicats el 10 d’octubre de 2006 en el web de la Generalitat. Deia la Generalitat Del Pozo i Castells pacten amb els rectors el Pla de Finançament per a la Millora de les Universitats Públiques Catalanes. Podeu veure la notícia donada per la Generalitat i també el Pla de Finançament acordat aleshores.

Com indico en el meu article, no es van rebre la totalitat dels recursos pactats per al 2008 i 2009 i s’anunciava que tampoc els del 2010. Com que les universitats havien organitzat els pressupostos del 2008 i 2009, en part del 2010 amb aquests diners, això va ser l’inici del problema, greu problema, i va deixar a ales universitats sense marge de maniobra. Una de les característiques dels pressupostos de les universitats és que es fan d’acord amb els compromisos del Govern.

Potser alguns afins a els partits d’aleshores al Govern i que ara carreguen fortament contra el Govern actual, podrien recordar que la quantitat no pagada aleshores i la retallada ara són bastant similars.

Òbviament no tinc les dades ben documentades però penso que seria bo que l’ACUP fes públic el balanç dels diners no pagats en aquells anys i els retallats ara. Cinc anys d’incompliments i retallades són massa.

Avui delegats sindicals, amb el suport dels òrgans representatius del personal administratiu (PAS) i del personal docent i investigador (PDI), han ocupat la sala de Juntes de la UB en defensa dels drets laborals i socials del sector universitari, que veu perillar amb les polítiques d’austeritat dels governs català i espanyol. Els treballadors universitaris es refereixen a la previsió de retallades salarials, prevista a la llei de pressupostos generals de Catalunya per als funcionaris, i a la reducció de plantilles de PAS i de PDI indiscriminada, segons valoren els delegats sindicals del sector. També hi ha hagut algunes mobilitzacions a altres universitats del nostre país.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha expressat en un breu comunicat el sentiment, interpreto, de la majoria de la comunitat universitària:

La crisi econòmica ha generat, per part de les administracions públiques, un conjunt de mesures urgents i propostes de llei, que han plantejat i imposat diferents ajustaments econòmics i pressupostaris. Tot això ha implicat reduccions de finançament i, en alguns casos, retallades de drets laborals. 

Davant aquesta situació, la Universitat de Barcelona, a través del rector, manifesta:

La coresponsabilitat, la voluntat de rigor i l’austeritat, la bona gestió i el compromís, per afrontar la situació actual. Tot en el context de l’autonomia universitària i la defensa dels objectius propis i de les missions que la universitat pública té socialment encomanades. En la defensa d’aquests principis i de la seva autonomia, la Universitat, des del terreny de la responsabilitat i el diàleg, farà servir els recursos i les accions que es considerin necessaris.

El compromís en la defensa de la universitat pública, demostrat abastament amb decisions preses, manifestacions públiques i comunicats.

La ferma defensa del paper social de la universitat pública i del finançament suficient i estable per consolidar i millorar els nivells de qualitat en la recerca i la docència, així com en els serveis.

La comprensió i la solidaritat en relació amb les protestes socials contra els efectes d’una conjuntura econòmica i social negativa que els empleats públics no han contribuït a magnificar.

La necessitat de mantenir els camins de reflexió, de crítica i de protesta social, sempre partint del total respecte pels marcs normatius i institucionals.

Ho podem subscriure tots.

Fa uns dies el Ministeri d’Educació, Cultura i esports va publicar la convocatòria Préstecs per realitzar estudis de postgrau de Màster Universitari o de Doctorat.

Jo no sé quina és la demanda, però sorprenentment, des d’un punt de vista estratègic, el govern espanyol ha destinat menys diners i les condicions són pitjors. Malauradament no lliguen el reton a la renda del titulat, però allarguen el període de retorn.

Penso que caldria estimular els màsters, oficials o no, que ajudessin a aconseguir feina.

Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social.

Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar, quan seriosament un Parlament ha demanat comptes a la universitat. Jo no recordo que hagi fet mai com cal. Així mateix, el Govern té totes les eines per demanar comptes a totes les universitats.

El rector té l’obligació de fer executar els pressupostos que s’han aprovat i en el pressupost estan les plantilles de personal, les altres despeses corrents, les inversions… Amb un cert marge de maniobra, imprevistos sempre existeixen. Sota aquests paràmetres, seguiment mensual només haurien de produir-se dèficits, potser inevitables, si els ingressos baixen de forma important un cop aprovat el pressupost. Si els ingressos estan ben pressupostats, només poden baixar de forma important si el Govern retalla un cop aprovats els pressupostos les seves transferències. A més, de sempre, la Generalitat ha d’aprovar prèviament el capítol de personal. Si la Generalitat incompleix, aleshores mala sort, no calen interventors, el rector i el president del consell social s’han de negar. Passa com en el dèficit català, Madrid no ha pagat, doncs més dèficit, ja veurem l’exercici següent.

Igual que el Govern vol un pacte amb Madrid, el Govern hauria d’acordar unes regles de joc molt més clares i, perquè no, més rigoroses. Farien un favor als rectors. Les urgències no acostumen a portar a decisions ben reflexionades.

I tot això ho dic des de la UB, on penso que la gestió de la crisi s’estan fent prou bé, amb rigor, realisme i previsió, i on no cal cap síndic, comissionat o interventor.