La reunió de primavera del consell de l’European University Association (EUA) se celebrarà a la Universitat de Sevilla els propers 25 i 26 de març.

En total, els organitzadors preveuen que acudeixin a la reunió unes 150 persones entre rectors, vicerectors i secretaris generals dels centres de més de 40 països.

Durant aquesta reunió es pretén abordar el tema dels estudis de doctorat. En un primer moment, els pares del Pla Bolonya van ser partidaris de la convergència dels plans de doctorat amb els màsters oficials de les universitats. L’objectiu d’aquesta identificació era que els nous doctors no sortissin formats només per a la recerca i la docència universitària, sinó també per al mercat laboral. Tanmateix, aquesta tendència ha canviat en els últims temps i ja hi ha moltes veus que apunten a la necessitat que, independentment dels màsters, és necessari crear unes “escoles de doctorat” que posin l’accent en la recerca i la docència. El debat està servit i la capital andalusa serà l’escenari en què tindrà lloc.

Aquest és un problema greu. El doctorat ha quedat una mica pitjor que abans i molts màsters no són més que cursos de doctorat. Cal realment una reflexió a fons. No sé si de la EUA, però si de cada universitat nostra. Al final ho poden fer com vulguin. Hi ha un interès en captar clients i no es fan les coses bé. A vegades per simple ignorància nostra.

El Secretari General d’Innovació (2 i 3), Juan Tomás Hernani, i el director general de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament empresarial, Arturo Azcorra, han presentat el Pla INNOVACCION 2010, on es recullen les línies estratègiques i les accions concretes del Ministeri de Ciència i Innovació per al foment de la innovació i contribució al canvi de model productiu. El Pla INNOVACCION és una de les accions de desenvolupament de l’Estratègia Estatal d’Innovació, la E2i, un dels elements claus impulsats pel Ministeri de Ciència i Innovació, per contribuir a la consecució de l’objectiu fixat pel Govern de transformar l’actual model productiu en una economia sostenible.

Amb 2.600 milions d’euros, el Pla INNOVACCION generarà més de 93.000 llocs de treball qualificats i més de 3.900 noves empreses innovadores.

El pla pretén mobilitzar 5.000 milions d’euros d’inversió privada en R+D+i i retornar prop de 700 milions de la Unió Europea, a través del Fons de Desenvolupament Regional (FEDER) o dins del Programa Operatiu Fons Tecnològic, entre d’altres.

El Pla Innovació 2010 s’estructura en set convocatòries competitives, quatre accions finançades i tres iniciatives de caràcter no financer.

Les set convocatòries, que sortiran de la Direcció General de Transferència de Tecnologia i Desenvolupament Empresarial, tenen com a objectiu la cooperació territorial a través de les infraestructures (INNOPLANTA), l’augment dels retorns europeus (INNOEUROPA) i el foment de les organitzacions de transferència tecnològica (INNCIDE).

A més, es buscarà la col·laboració público-privada per a la creació de plataformes o centres tecnològics (INNFLUYE i INNPACTO), l’excel·lència en ciència i innovació a les universitats (INNOCAMPUS) i la incorporació de personal qualificat i estable (INNCORPORA).

La E2i es marca com a objectiu fins al 2015 la necessitat de mobilitzar al voltant de 6.000 milions d’euros d’inversió privada (equivalents al 1,9% del PIB) i duplicar el nombre d’empreses que fan innovació, incorporant 40.000 més, a més d’augmentar el nombre de llocs de treball qualificats.

Avui hem tingut una notícia important en l’àmbit de la ciència i la recerca. La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) ha presentat dos informes:

• Análisis COSCE sobre recursos I+D+i en PGE 2010
• Informe COSCE sobre la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación

En la seva presentació han dit que la proposta de llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació no planteja els veritables problemes de la ciència espanyola i posposa qüestions bàsiques com la creació de l’Agència Estatal d’Investigació. Pel que fa a les dotacions per a recerca, l’anàlisi dels recursos destinats a la R + D + i en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2010 mostra que aquests cauen a xifres similars a les de l’any 2007.

La nota de premsa que han donat és prou explícita. M’he mirat sense aprofundir excessivament l’informe del pressupost per al 2010, molt ben fet, i les coses són bastant com imaginàvem sense disposar de les dades detallades del pressupost.

He pogut llegir alguns comentaris de premsa:

• Sociedades Científicas dicen que la Ley de Ciencia “no aporta” competitividad
• El duro varapalo de los científicos al proyecto de ley de la Ciencia pone en duda su futuro
• Las sociedades científicas rechazan el borrador de ley de la ciencia
• Treinta mil investigadores rechazan la ley de ciencia por ampliar un modelo ineficaz

Evidentment fan referència a la nota de premsa i a les declaracions de la COSCE.

Podeu llegir al web del Ministeri d’Educació la nota: El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha presidit aquesta tarda a la seu del Consell Escolar de l’Estat una reunió extraordinària del Consell d’Universitats. La reunió s’emmarca en la ronda de trobades relacionats amb el Pacte Social i Polític per a l’Educació.

Segur que esteu entusiasmats per la gran informació, ara ja sabem que es va fer a la seu del Consell escolar, un dels temes que més amoïnava a la comunitat universitària. M’ha estranyat que amb una informació així no hagin sortit totes les agències del món a reproduir una nota de tan interès.

Responsables del Ministeri de Ciència i Innovació presentaran demà a la comunitat científica i empreses el Pla Innovació 2010, que ha dissenyat el Ministeri de Ciència i Innovació.

El Ministeri ha inclòs en aquest pla nombroses convocatòries “competitives”, diverses accions finançades i tres iniciatives que tenen un caràcter no financer.

Per conèixer el contingut del pla, segons les dades facilitades pel Ministeri de Ciència, es reuniran demà a Madrid més de 1.300 agents del sistema nacional de recerca, desenvolupament i innovació.

A més de la presentació dels detalls del Pla Innovació 2010, durant la jornada es presentaran els resultats dels Projectes Singulars i Estratègics recolzats en les convocatòries del Ministeri, i es faran demostracions d’alguns dels avenços tecnològics que s’han assolit.

Podeu llegir al web de la UPC que El catedràtic Antoni Giró ha estat reelegit rector de la UPC en les eleccions que han tingut lloc el 10 de març, mitjançant el sistema de sufragi universal lliure i secret.

Segons els primers resultats, Antoni Giró ha obtingut un percentatge del 51,597% de vots ponderats, davant del 48,403% de vots ponderats que ha aconseguit el candidat Juan Jesús Pérez.

Un resultat ben justet.

El Claustre de la UB (podeu veure la nota de la UB) ha aprovat avui per 61 vots a favor, 50 en contra i 22 abstencions la gestió del rector del centre, Dídac Ramírez, explicada en l’Informe del rector al claustre 2009.

En la seva intervenció, Ramírez ha destacat l’equilibri pressupostari assolit pel centre l’any passat tot i la situació de crisi econòmica. El rector ha dit que “El nostre equilibri és real, lluny d’enginyeries financeres i subvencions fictícies,i ha aplaudit que l’esforç de la comunitat universitària ha ajudat a combatre la menor finançament públic percebuda i els seus retards, que va considerar un “risc”.

Sobre el finançament per objectius, que porta retards en els pagaments, ha admès que la UB no podrà suportar a llarg termini una manca de finançament del dèficit acumulat, que es finança actualment mitjançant els recursos de la pròpia universitat, sense l’ajuda de la Generalitat.

L’ombra de la crisi econòmica també plana sobre el crèdit de 60 milions d’euros del Parc Científic de Barcelona (PCB), “que la UB es veuria obligada a retornar si el PCB no pogués afrontar”.

El rector ha recordat l’ocupació l’any passat de l’Edifici Històric per part d’estudiants contraris al Pla de Bolonya, que van ser desallotjats finalment pels Mossos d’Esquadra donant lloc a greus altercats per ordre del rector, que ha recordat el moment com un “fracàs personal i una de les decisions més difícils “.

Entre d’altres compromisos sense resoldre, Ramírez va citar la Relació de Llocs de Treball (RLT) per al Personal d’Administració i Serveis (PAS), així com la millora de la informació i la comunicació de la universitat.

Ha citat especialment la comunicació en l’equip de direcció, “que no ha estat òptima”, després que quatre vicerectors del seu equip van dimitir per Nadal, cap als quals es va dirigir: “Era responsabilitat compartida millorar la comunicació”.

Entre les alegries, el rector ha subratllat el reconeixement com a Campus de Excel·lència Internacional (CEI) pel projecte conjunt amb la UPC del Barcelona Knowledge Campus (BKC).

Diu La Vanguardia que les universitats catalanes oferiran el proper curs 541 graus i 600 màsters adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el que representa la culminació del procés d’adaptació al Pla de Bolonya a Catalunya, segons ha anunciat avui el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, en la presentació del saló de l’Ensenyament.

Ara s’ofereixen 330 graus a Catalunya, el nombre creixerà fins a 541, mentre que els màsters passaran de 450 a 600.

Tants màsters no sé si és una bona notícia. Crec que la majoria no estan ben adequats a les necessitats reals dels futurs professionals. Són massa una simple continuació de la carrera fet.

Publica l’AVUI que la UdL i la multinacional de tecnologies de la informació Indra -amb seu al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL)- han rubricat el conveni marc de col·laboració per continuar desenvolupant conjuntament activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’acord preveu el desenvolupament de programes d’R+D+i en el camp de l’accessibilitat a la tecnologia i interacció persona - ordinador; la computació en entorns distribuïts, projectes de sistemes intel·ligents, plans per desenvolupar l’administració electrònica així com per impulsar actuacions conjuntes de recerca al PCiTAL.

Indra és una gran empresa i aquest és un bon acord per a la UdL. Cal veure l’abast del conveni però en tot cas és bo.

El País publicava ahir un article que diu que les escoles de negocis treuen els colors a la Universitat. Els rànquing mundials deixen malparats als campus espanyols i molt bé als centres de formació de directius.

Segons el diari, la manca d’internacionalització i d’especialització estan entre les causes.

L’explicació és molt senzilla. La governabilitat d eles escoles de negocis difereix de la de les universitats. A més la gent que va a les escoles de negocis està fortament motivada, ja que es gasta un munt de diners. No és una qüestió de talent. Molts dels professors de les escoles de negocis ho són també de les universitats (caldria veure si això és compatible, però és així).

Només és una qüestió d’organització i governabilitat. Estudiants i professorat comportant-se com alguns ho fan a la universitat no durarien dos dies a una escola de negocis d’elit.