Avui delegats sindicals, amb el suport dels òrgans representatius del personal administratiu (PAS) i del personal docent i investigador (PDI), han ocupat la sala de Juntes de la UB en defensa dels drets laborals i socials del sector universitari, que veu perillar amb les polítiques d’austeritat dels governs català i espanyol. Els treballadors universitaris es refereixen a la previsió de retallades salarials, prevista a la llei de pressupostos generals de Catalunya per als funcionaris, i a la reducció de plantilles de PAS i de PDI indiscriminada, segons valoren els delegats sindicals del sector. També hi ha hagut algunes mobilitzacions a altres universitats del nostre país.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha expressat en un breu comunicat el sentiment, interpreto, de la majoria de la comunitat universitària:

La crisi econòmica ha generat, per part de les administracions públiques, un conjunt de mesures urgents i propostes de llei, que han plantejat i imposat diferents ajustaments econòmics i pressupostaris. Tot això ha implicat reduccions de finançament i, en alguns casos, retallades de drets laborals. 

Davant aquesta situació, la Universitat de Barcelona, a través del rector, manifesta:

La coresponsabilitat, la voluntat de rigor i l’austeritat, la bona gestió i el compromís, per afrontar la situació actual. Tot en el context de l’autonomia universitària i la defensa dels objectius propis i de les missions que la universitat pública té socialment encomanades. En la defensa d’aquests principis i de la seva autonomia, la Universitat, des del terreny de la responsabilitat i el diàleg, farà servir els recursos i les accions que es considerin necessaris.

El compromís en la defensa de la universitat pública, demostrat abastament amb decisions preses, manifestacions públiques i comunicats.

La ferma defensa del paper social de la universitat pública i del finançament suficient i estable per consolidar i millorar els nivells de qualitat en la recerca i la docència, així com en els serveis.

La comprensió i la solidaritat en relació amb les protestes socials contra els efectes d’una conjuntura econòmica i social negativa que els empleats públics no han contribuït a magnificar.

La necessitat de mantenir els camins de reflexió, de crítica i de protesta social, sempre partint del total respecte pels marcs normatius i institucionals.

Ho podem subscriure tots.

Avui el Consell de Ministres ha nomenat director general de Recerca i Gestió del pla nacional d’R+D+i a Juan Maria Vázquez Rojas. Jo no el conec. Diu el seu currículum que va néixer el 1964 a Águilas (Múrcia), casat, amb dos fills, és Llicenciat en Veterinària a la Universitat de Múrcia en la qual actualment és catedràtic de Medicina i Cirurgia Animals. És expert en tecnologies aplicades a la reproducció animal, ha participat en uns trenta projectes i contractes de recerca, i és autor de nombroses publicacions internacionals en revistes de la seva especialitat i de dues famílies de patents. En l’actualitat és vicerector de recerca de la Universitat de Múrcia i coordinador general del projecte Campus Mare Nostrum 37/38. Des de l’any 2008 participa en el comitè executiu de la sectorial R+D de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), de la qual és secretari executiu.

Tenim una moguda per les retallades a les universitats complicada per la desafortunada decisió de la UAB en demanar un interventor de la Generalitat per executar el pressupost. A causa d’això i d’enfrontaments previs CCOO demana la dimissió de la rectora i la convocatòria “immediata” d’eleccions a la UAB.

Una quarantena de delegats sindicals i treballadors de la UB ocupen des del migdia el rectorat del centre en protesta per les retallades pressupostàries i en defensa dels drets laborals i socials.

Un article diu que les universitats catalanes no aguantaran gaire més. Francesc Xavier Grau, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), assegura que per molt ordenades que tingui els comptes universitat, si no li arriben els diners no pot pagar. Grau és químic i sap que els diners no surten dels discursos.

Si la Generalitat no paga, ben aviat la UAB i la UPC deixaran de pagar les nòmines a partir de febrer i les altres dos o tres mesos després. Anem a la fallida. Mentre seguirem parlant d’excel·lència i del paper de la recerca per sortir de la crisi.

Llegia l’altre dia al web de Biocat que la Federació Europea de Biotecnologia (EFB) —amb la col·laboració de Biocat, la Societat de la Indústria Química (SCI), el Consell de Recerca d’Enginyeria i Ciències Físiques del Regne Unit i l’empresa biotecnològica Novozymes— porta a Barcelona el primer congrés Applied Synthetic Biology in Europe del 6 al 8 de febrer de 2012.

El tema de Biologia Sintètica té un interès científic innegable, però a més és un dels temes que estan sent finançats com a recerca frontera.

Fa uns dies el Ministeri d’Educació, Cultura i esports va publicar la convocatòria Préstecs per realitzar estudis de postgrau de Màster Universitari o de Doctorat.

Jo no sé quina és la demanda, però sorprenentment, des d’un punt de vista estratègic, el govern espanyol ha destinat menys diners i les condicions són pitjors. Malauradament no lliguen el reton a la renda del titulat, però allarguen el període de retorn.

Penso que caldria estimular els màsters, oficials o no, que ajudessin a aconseguir feina.

Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social.

Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar, quan seriosament un Parlament ha demanat comptes a la universitat. Jo no recordo que hagi fet mai com cal. Així mateix, el Govern té totes les eines per demanar comptes a totes les universitats.

El rector té l’obligació de fer executar els pressupostos que s’han aprovat i en el pressupost estan les plantilles de personal, les altres despeses corrents, les inversions… Amb un cert marge de maniobra, imprevistos sempre existeixen. Sota aquests paràmetres, seguiment mensual només haurien de produir-se dèficits, potser inevitables, si els ingressos baixen de forma important un cop aprovat el pressupost. Si els ingressos estan ben pressupostats, només poden baixar de forma important si el Govern retalla un cop aprovats els pressupostos les seves transferències. A més, de sempre, la Generalitat ha d’aprovar prèviament el capítol de personal. Si la Generalitat incompleix, aleshores mala sort, no calen interventors, el rector i el president del consell social s’han de negar. Passa com en el dèficit català, Madrid no ha pagat, doncs més dèficit, ja veurem l’exercici següent.

Igual que el Govern vol un pacte amb Madrid, el Govern hauria d’acordar unes regles de joc molt més clares i, perquè no, més rigoroses. Farien un favor als rectors. Les urgències no acostumen a portar a decisions ben reflexionades.

I tot això ho dic des de la UB, on penso que la gestió de la crisi s’estan fent prou bé, amb rigor, realisme i previsió, i on no cal cap síndic, comissionat o interventor.

La crisi de la UAB ha generat un problema extra. La petició del Consell Social de la UAB a la Generalitat per tal que enviés un interventor, comissionat de comptes o com li vulguin dir per executar el pressupost a posat als rectors en peu de guerra.

L’errada, crec que gran, del Govern és dir que posarien aquesta figura en la llei d’acompanyament del pressupost mitjançant una esmena, més encara, no crec que resistís una denúncia per invasió de competències ja que la llei deixa ben clara l’autonomia financera i elimina la intervenció.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ja ha fet pública aquest dimarts la següent nota:

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques pel que fa a les notícies aparegudes en mitjans de comunicació, relacionades amb la creació, mitjançant la Llei d’Acompanyament del Pressupost, de la figura d’un comissionat de comptes que pugui intervenir en la gestió del pressupost de les universitats, vol fer palès que:

1) L’ordenament legal vigent, si més no definit per Constitució, Estatut, Llei Orgànica d’Universitats, Llei d’universitats de Catalunya i l’estatut de cada universitat, defineix tots els instruments necessaris per assegurar el servei públic d’educació superior i recerca encomanats a les universitats.

2) La correcta utilització d’aquests instruments, per part d’universitats i govern, no hauria de fer necessària la definició de mesures excepcionals.

3) En aquest marc, una figura de comissionat de comptes o semblant només té sentit i utilitat si s’habilita a petició de la universitat, en funció de les seves necessitats.

Al mateix temps i atesa la particular atenció mediàtica que ha rebut en relació a aquesta qüestió, volem manifestar el suport a la rectora, a l’equip de govern i al Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’exercici de les seves responsabilitats en una situació d’extrema pressió econòmica originada per la disminució del finançament que està afectant tot el sistema públic d’educació superior i recerca.

Finalment, l’ACUP vol recordar que en aquest període de gravíssima situació econòmica, les universitats públiques han mostrat un alt sentit de la responsabilitat i han aplicat mesures, a vegades dràstiques, per contenir i reduir la despesa. Amb el mateix sentit de la responsabilitat, treballarem amb el govern en la definició conjunta de qualsevol mesura que considerem necessària.

Es veu que aquest és l’any de l’interventor, tothom vol interventors, Markel, Brussel·les, Madrid i ara Barcelona. Em fa l’efecte que el Govern s’ha ficat de peus a la galleda. No calia. Un error que estan a temps d’esmenar.

Llegia a L’Hiperbòlic que a UdL s’ha sumat de forma activa al nou portal Decision Making, dedicat al debat universitari. Aquest portal s’inscriu dins del projecte europeu MyUniversity. Dins del projecte estan també la UB, la UAB, la UPC i la UdG, però ni la UB ni la UPC l’han obert encara.

L’objectiu és fomentar el debat d’una manera transparent sobre temes que afecten tota la comunitat universitària – estudiants, professorat i personal d’administració i serveis.

En el cas de la UdL (veure el portal de la UdL), les primeres qüestions sobre la taula són la minimització dels residus i la mobilitat sostenible.

Llegeixo que el director general de l’Idibell, Emili Pola, ha dit que el 2011 ha estat el millor any de l’Idibell, en el pitjor moment econòmic. La producció científica de l’institut ha augmentat, així com el seu impacte i s’hi han aconseguit més projectes competitius, però per altra banda, la crisi econòmica fa que hi hagi menys ajuts i de menys import, i complica la situació dels socis científics del centre.

Durant el 2011 s’han concedit a l’institut de la UB 15 projectes internacionals i 79 nacionals, a més de 13 ajuts de recursos humans. També s’ha posat en marxa el laboratori de cardiologia experimental i s’han iniciat les obres dels laboratoris de càncer i metabolisme, i de virologia que entraran en funcionament durant el 2012.

Així mateix, ha obtinguts premis investigadors de l’institut durant aquest any com el de l’European Association of Cancer Research que ha rebut Manel Esteller o el premi Fundación Valdés-Salas atorgat a Joan Gil.

El pressupost per al 2011 serà restrictiu perquè, atès el context econòmic, han actuat de forma conservador preveient menys ingressos.