Podeu llegir al web del Ministeri d’Educació la nota: El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, ha presidit aquesta tarda a la seu del Consell Escolar de l’Estat una reunió extraordinària del Consell d’Universitats. La reunió s’emmarca en la ronda de trobades relacionats amb el Pacte Social i Polític per a l’Educació.

Segur que esteu entusiasmats per la gran informació, ara ja sabem que es va fer a la seu del Consell escolar, un dels temes que més amoïnava a la comunitat universitària. M’ha estranyat que amb una informació així no hagin sortit totes les agències del món a reproduir una nota de tan interès.

Responsables del Ministeri de Ciència i Innovació presentaran demà a la comunitat científica i empreses el Pla Innovació 2010, que ha dissenyat el Ministeri de Ciència i Innovació.

El Ministeri ha inclòs en aquest pla nombroses convocatòries “competitives”, diverses accions finançades i tres iniciatives que tenen un caràcter no financer.

Per conèixer el contingut del pla, segons les dades facilitades pel Ministeri de Ciència, es reuniran demà a Madrid més de 1.300 agents del sistema nacional de recerca, desenvolupament i innovació.

A més de la presentació dels detalls del Pla Innovació 2010, durant la jornada es presentaran els resultats dels Projectes Singulars i Estratègics recolzats en les convocatòries del Ministeri, i es faran demostracions d’alguns dels avenços tecnològics que s’han assolit.

Podeu llegir al web de la UPC que El catedràtic Antoni Giró ha estat reelegit rector de la UPC en les eleccions que han tingut lloc el 10 de març, mitjançant el sistema de sufragi universal lliure i secret.

Segons els primers resultats, Antoni Giró ha obtingut un percentatge del 51,597% de vots ponderats, davant del 48,403% de vots ponderats que ha aconseguit el candidat Juan Jesús Pérez.

Un resultat ben justet.

El Claustre de la UB (podeu veure la nota de la UB) ha aprovat avui per 61 vots a favor, 50 en contra i 22 abstencions la gestió del rector del centre, Dídac Ramírez, explicada en l’Informe del rector al claustre 2009.

En la seva intervenció, Ramírez ha destacat l’equilibri pressupostari assolit pel centre l’any passat tot i la situació de crisi econòmica. El rector ha dit que “El nostre equilibri és real, lluny d’enginyeries financeres i subvencions fictícies,i ha aplaudit que l’esforç de la comunitat universitària ha ajudat a combatre la menor finançament públic percebuda i els seus retards, que va considerar un “risc”.

Sobre el finançament per objectius, que porta retards en els pagaments, ha admès que la UB no podrà suportar a llarg termini una manca de finançament del dèficit acumulat, que es finança actualment mitjançant els recursos de la pròpia universitat, sense l’ajuda de la Generalitat.

L’ombra de la crisi econòmica també plana sobre el crèdit de 60 milions d’euros del Parc Científic de Barcelona (PCB), “que la UB es veuria obligada a retornar si el PCB no pogués afrontar”.

El rector ha recordat l’ocupació l’any passat de l’Edifici Històric per part d’estudiants contraris al Pla de Bolonya, que van ser desallotjats finalment pels Mossos d’Esquadra donant lloc a greus altercats per ordre del rector, que ha recordat el moment com un “fracàs personal i una de les decisions més difícils “.

Entre d’altres compromisos sense resoldre, Ramírez va citar la Relació de Llocs de Treball (RLT) per al Personal d’Administració i Serveis (PAS), així com la millora de la informació i la comunicació de la universitat.

Ha citat especialment la comunicació en l’equip de direcció, “que no ha estat òptima”, després que quatre vicerectors del seu equip van dimitir per Nadal, cap als quals es va dirigir: “Era responsabilitat compartida millorar la comunicació”.

Entre les alegries, el rector ha subratllat el reconeixement com a Campus de Excel·lència Internacional (CEI) pel projecte conjunt amb la UPC del Barcelona Knowledge Campus (BKC).

Diu La Vanguardia que les universitats catalanes oferiran el proper curs 541 graus i 600 màsters adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el que representa la culminació del procés d’adaptació al Pla de Bolonya a Catalunya, segons ha anunciat avui el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, en la presentació del saló de l’Ensenyament.

Ara s’ofereixen 330 graus a Catalunya, el nombre creixerà fins a 541, mentre que els màsters passaran de 450 a 600.

Tants màsters no sé si és una bona notícia. Crec que la majoria no estan ben adequats a les necessitats reals dels futurs professionals. Són massa una simple continuació de la carrera fet.

Publica l’AVUI que la UdL i la multinacional de tecnologies de la informació Indra -amb seu al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL)- han rubricat el conveni marc de col·laboració per continuar desenvolupant conjuntament activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’acord preveu el desenvolupament de programes d’R+D+i en el camp de l’accessibilitat a la tecnologia i interacció persona - ordinador; la computació en entorns distribuïts, projectes de sistemes intel·ligents, plans per desenvolupar l’administració electrònica així com per impulsar actuacions conjuntes de recerca al PCiTAL.

Indra és una gran empresa i aquest és un bon acord per a la UdL. Cal veure l’abast del conveni però en tot cas és bo.

El País publicava ahir un article que diu que les escoles de negocis treuen els colors a la Universitat. Els rànquing mundials deixen malament aturats als campus espanyols i molt bé als centres de formació de directius.

Segons el diari, la manca d’internacionalització i d’especialització estan entre les causes.

L’explicació és molt senzilla. La governabilitat d eles escoles de negocis difereix de la de les universitats. A més la gent que va a les escoles de negocis està fortament motivada, ja que es gasta un munt de diners. No és una qüestió de talent. Molts dels professors de les escoles de negocis ho són també de les universitats (caldria veure si això és compatible, però és així).

Només és una qüestió d’organització i governabilitat. Estudiants i professorat comportant-se com alguns ho fan a la universitat no durarien dos dies a una escola de negocis d’elit.

L’AVUI publica Catalunya s’emmiralla en les regions més competitives. Tracta d’un estudi del departament d’Economia que analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.

El document es titula La competitivitat de les regions industrials. Anàlisi d’experiències destacades al països desenvolupats. El seu autor és Ramon Palà i el tutor Alejandro Rodríguez Anglada.

Compara la Productivitat, Estudis i formació, Mercat laboral i Ciència i Innovació.

Catalunya és la darrera en productivitat, la penúltima en Educació i formació, la segona en ocupació dedicada a la construcció i la penúltima en Ciència i Innovació.

L’autor en destaca algunes conclusions:

• És molt beneficiós coordinar les accions de sector públic i privat, i cal estar disposat que les iniciatives i programes parteixin de diferents actors econòmics i socials. L’èxit és compatible amb fórmules de col·laboració molt diverses.
• Mitjançant iniciatives de clusterització i a partir de la col·laboració entre els diferents agents d’un ecosistema empresarial es poden assolir masses crítiques i sinergies amb diversos graus de suport públic. Si aquestes iniciatives es gestionen adequadament poden crear llocs de treball amb major solidesa i remuneració que els prèviament existents.
• Per realitzar polítiques de clúster cal una fase inicial de diagnosi estratègica que és fonamental per identificar quins clústers tenen més opcions de ser generadors de riquesa futura. Posteriorment les ajudes públiques s’orientaran a potenciar aquests sectors.
• És molt important que l’acció pública estigui clarament orientada i segueixi una línia consistent en el temps, ja que els canvis que es vol provocar són de llarg termini i, per tant, requereixen un treball sostingut i de fons.
• Resulta de gran utilitat implicar les empreses en la definició dels perfils professionals que produeix el sistema educatiu per assegurar que són els més adequats a les necessitats presents i futures del teixit empresarial.
• L’excel·lència en el sistema educatiu a tots els nivells és la millor recepta per aconseguir un augment de la competitivitat a llarg termini. Les universitats globalment competitives i els sistemes educatius avançats generen professionals que es converteixen en la base de noves activitats de més gran valor afegit.

Els annexos són força valuosos per treure cadascú les seves pròpies conclusions. Queda clar, però, que sense polítiques a llarg termini no hi ha res a fer.

El Consell de Ministres del dia 12 de març inclourà la presentació de la futura Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

La ministra Cristina Garmendia ha dit que estan treballant amb agents socials i econòmics, i grups polítics per debatre i tenir bon text de llei que sigui integrador i inclogui reflexions de tots els agents.

Diu que la llei ha de ser un text de tots, que significa per a nosaltres el millor pacte d’Estat que ara mateix podem signar.

La ministra, en relació a la manifestació d’investigadors que va tenir lloc el dissabte a Madrid, va dir que la protesta responia a la preocupació d’aquests no només pel present sinó pel futur de la inversió en recerca i desenvolupament. Els manifestants -investigadors joves, per la seva banda, acusen a Ciència de no escoltar la seva proposta d’un Pacte d’Estat.

Garmendia va destacar l’esforç pressupostari sense precedents de l’Executiu en matèria d’inversió pública en inversió, desenvolupament i innovació. Aquesta aposta pressupostària és un compromís que els nostres investigadors sabran entendre en vista a la situació del país i també va assenyalar que Espanya està ja per sobre de la mitjana europea en inversió en recerca i innovació.

La ministra va fer aquestes declaracions abans de dirigir un intercanvi de punts de vista entre els ministres dels Vint-i-set sobre la mobilitat dels joves investigadors europeus.

En aquest debat, la presidència espanyola demanarà una actuació urgent en matèria de mobilitat en la carrera de tots els joves investigadors europeus, iniciativa que es vol incloure en la nova estratègia Europa 2020.

Enr

El model triat per l’Estat espanyol és “ideal” per a la mobilitat. Una imatge és millor que mil paraules.

Podeu veure les dades a: Focus on Higher Education in Europe 2010: New report on the impact of the Bologna process (1 format) o Focus on Higher Education in Europe 2010: New report on the impact of the Bologna process (2 format) que és un breu informe de 9 pàgines.

També un informe complet estat per estat.

Justament el diari El País publica avui Bolonia, Año Cero.