Enric I. Canela

Sembla que els periodistes han descobert l’àcid palmític. Llegia avui: Cómo reducir el consumo del aceite de palma,i Aceite de palma, también en los cosméticos. També, una resposta intel·ligent i prudent del president d’Eroski, Agustín Markaide, que diu que: “No ens agrada aquest tipus de debats perquè no van en la direcció adequada” i “Retirar l’oli de palma no serveix per a res si donem l’esquena a altres greixos”. El seu error és que diu: “Ja hem substituït una barbaritat de greixos saturats i continuarem en la mateixa línia. El problema d’una mala alimentació no és exclusiu de l’oli de palma”. Això darrer és obvi.

Aquests articles parteixen de la idea que l’àcid palmític és dolent per a la salut perquè és un àcid saturat. La natura, es veu que de forma poc intel·ligent, va dissenyar la llet materna de manera que s’absorbeixi el màxim àcid palmític possible. Del conjunt dels àcids grassos, més del 20% és àcid palmític.

És interessant saber que ració de cansalada (85 g) és 17 g d’àcid palmític, una ració de formatge Cheddar (uns 130 g) en té 13,5 g, i les nous del Brasil (uns 130 g) en tenen 12,8 g (jo en prenc cada vespre). La majoria dels formatges estan al voltant dels 12 g per ració. Una cullerada de sopa d’oli de palma (uns 15 ml) no arriba a 6 g. Ningú aquí pren oli de palma directament, però es fa servir per preparar algunes coses. Una típica tara americana feta amb mantega (pie crust) en té 13 g i un pastís de crema de xocolata (uns 120 g) en té més de 6 g.

Això pel que fa a continguts, però el que és clau és saber quina quantitat s’absorbeix d’àcid palmític. Els greixos són triglicèrids dom el de la imatge on R, R’ o R” serien els àcids grassos. Tots tres podrien ser iguals, dos iguals o tots diferents. Alguna o totes les R podrien ser àcid palmític. Quan ingerim el greix, els nostres enzims, les lipases, el trenquen i separen els àcids grassos de la molècula, separen les R. Les R que més fàcilment se separen són les dels carbonis 1 i 3, és dir la central no se separa tan bé. La molècula que queda, el glicerol amb una R, en aquest cas R’, és un monoglicèrid. Aquest monoglicèrid s’absorbeix molt bé. Si estigués aquí el palmític s’absorbiria tot. Curiosament la llet materna el té en aquest aposició s’absorbeix tot. On el té l’oli de palma? En un extrem. Aleshores què passa? L’àcid palmític, R, tendeix a ser sòlid i poc soluble a la temperatura del budell. A més forma sals amb el calci que hi pugui haver, sabons. On va, una gran part al vàter.

Fem un altra cosa, mirem quan àcid palmític hi ha al nostre cos, com en el de tots els animals. Molt, és el segon àcid gras del nostre organisme, darrera de l’àcid oleic. Més encara, el fabriquem contínuament.

Darrera cosa. Els greixos saturats no són dolents. Algú es va equivocar ii ha passat a la història. Costarà convèncer als metges que no diguin que els àcids grassos saturats són dolents i que els professors i altres no expliquin que el colesterol LDL és dolent. D’això ja

Enric I. Canela

He llegit avui un article que titulen: Qué es la espirulina: el superalimento que cada vez consumen más espanyoles. Tracta de la moda de prendre espirulina i que algunes empreses ho veuen com un negoci interessant.

L’espirulina (classificada com Arthrospira sp.) és una cianobactèria, una microalga, que es produeix naturalment en llacs alcalins calents tropicals i subtropicals amb valors de pH alts i altes concentracions de sals, com ara el carbonat i bicarbonat. De totes formes s’adapta molt fàcilment a altres condicions.

Res dir quan a què l’espirulina podria ser un aliment bastant bo. L’article diu: Són les seves propietats nutricionals les que li han fet guanyar-se el sobrenom de superaliment: és una font important de proteïnes (més d’un 60%), vitamines (A, B1, B2, B3, B5, B6, B9, B12, E, D, K) i minerals (potassi, magnesi, fòsfor, ferro …).

Cal anar en compte amb el que es diu. Els continguts de vitamines i minerals de 100 g d’espirulina seca vénen en aquestes taules tretes del National Nutrient Database for Standard Reference Release 28 del Departament d’Agricultura dels Estats Unites (USDA). Aquestes taules porten incorporades les quantitats diàries recomanades (DV).

Minerals Quantitat DV
Calci, Ca mg 120,00 1.000,00
Ferro, Fe mg 28,50 18,00
Magnesi, Mg mg 195,00 400
Fòsfor, P mg 118,00 1.000
Iode μg 0,00 150
Potassi, K g 1,36 2,4
Sodi, Na g 1,05 3,5
Zinc, Zn mg 2,00 15
Courer, Cu mg 6,10 2,0
Manganès, Mn mg 1,90 2,0
Seleni, Se μg 7,20 70

 

Vitamins Quantitat DV
Vitamina C, àcid ascòrbic total mg 10,10 60,00
Tiamina (B1) mg 2,38 1,5
Riboflavina (B2) mg 3,67 1,7
Niacina (B3) mg 12,82 20
Àcid pantotènic (B5) mg 3,48 10
Vitamina B6 mg 0,36 2,0
Biotina (B7) μg 0,00 300
Folat, total (B9) μg 94,00 400
Colina, total mg 66,00
Vitamina B12 μg 0,00 6,0
Vitamina A, RAE μg 29,00
Retinol μg 0,00
Carotè, beta μg 342,00
Carotè, alfa μg 0,00
Criptoxantina, beta μg 0,00
Vitamina A, IU IU 570,00 5.000,00
Licopè μg 0,00
Luteïna + zeaxantina μg 0,00
Vitamina E (alfa-tocoferol) mg 5,00 30,00
Vitamina D (D2 + D3) μg 0,00 400,00
Vitamina K (fil·loquinona) μg 25,50 80,00

 

Fixeu-vos que tot i la propaganda, de vitamina B12 no en té en absolut.

L’espirulina seca es pot comprar en pols o en càpsules. No crec que ningú es prengui 100 g d’espirulina seca. En pols es recomana prendre uns 10 g o 15 g, en càpsules de pes variable (150 mg a 750 mg) es recomana als envasos entre dues i sis càpsules.

Ja es veu, amb unes senzilles operacions matemàtiques, que prendre càpsules d’espirulina no ens traurà de cap problema i la comprarem cara. Millor anar a Lourdes. En pols podem prendre dosis més altes. Podem comprar-la verd i serà com una bona verdura amb molta proteïna. Pot ser una bona elecció. A més, ens aportarà àcid alfa-linolènic, un omega-3 no massa abundant.

Enric I. Canela

El tema de l’oli de palma i l’àcid palmític és estranyament polèmic. Continuaré la sèrie d’articles escrits abans (Olis “bons” i “dolents”, Olis sostenibles, Veritats sobre l’oli de palma i els lobbys, L’enemic ocult de l’oli de palma i L’oli de palma no és nociu) amb aquest que ve motivat per un un article d’Eroski consumer (Aceite de palma en las leches infantiles). Explica que l’oli de palma és un ingredient habitual en les llets de fórmula per a nadons. Diu també que cal tenir en compte que l’àcid palmític constitueix un àcid gras saturat present a l’oli de palma i a la llet materna humana.

Presento unes dades en les que es veuen els continguts d’àcids grassos en la llet materna humana. La composició de la llet materna és molt variable al llarg del període de lactació i a més també ve influenciada per la dieta de la mare. De totes formes una mostra típica és la de la taula següent

Àcid gras 

Concentració mitjana 

Interval 

Àcid palmític

19.48±2.06  

15.43 – 24.46 

Àcid oleic n-9

36.35±3.46  

28.30 – 43.83 

Àcid linoleic n-6

16.59±4.10  

10.61 – 25.30 

Total àcids grassos saturats

40.66±3.87

34.18 – 47.48 

Total àcids grassos monoinsaturats

39.63±3.57  

32.08 – 47.34 

Total àcids grassos poliinsaturats

19.71±4.38  

13.26 – 29.15 

Total àcids grassos poliinsaturats n-3

1.38±0.45  

0.81 – 3.06 

Total àcids grassos poliinsaturats n-6

18.33±4.22

12.10 – 27.77 

Total àcids grassos poliinsaturats cadena molt llarga n-3

0.63±0.18 

0.34 – 0.89 

Total àcids grassos poliinsaturats cadena molt llarga n-6

1.61±0.26 

1.17 – 2.16 

n-6/n-3

13.99±4.02 

7.31 – 21.13 

Àcid linoleic/Àcid-linolènic

24.84±6.57

14.41 – 39.49 

Àcid araquidònic/àcid docosahexaenoic

1.61±0.56 

0.61 – 2.55 

 

Com es pot veure l’àcid gras predominant és l’àcid oleic i li segueix l’àcid palmític. Cal notar que aproximadament un 70% de l’àcid palmític de la llet està esterificat en la posició central del glicerol (sn-2), mentre que l’àcid oleic i l’àcid linolènic estan principalment esterificats en les posicions 1 i 3 (sn-1 i sn-3).

A l’oli de palma l’àcid palmític està esterificat en les posicions 1 i 3, mentre que a la posició 2 estan principalment l’àcid oleic. La crítica que referencia l’article d’Eroski consumer és que la posició del palmitat a l’oli de palma no és comparable al de la llet materna que està en posició 2. Diu que és millor la posició 2 perquè així s’absorbeix millor que en el cas de l’oli de palma.

Fixeu-vos que aquí la crítica és que l’àcid palmític no s’absorbeix bé, fan notar la necessitat d’una bona absorció d’aquest àcid. Fa poc deien que calia evitar l’àcid palmític i ara defensen la seva ingesta pels nadons.

Efectivament, quan diuen que no és bo canviar la llet materna per una llet amb oli de palma tenen tota la raó. També la tenen quan diuen que l’àcid palmític en posició 1 o 3 no s’absorbeix bé.

Si no s’absorbeix bé no sé perquè tanta crítica a l’oli de palma, que té una mica més de palmític que d’oleic, però com que l’oleic està en posició 2 (sn-2), s’absorbirà molt més àcid oleic que àcid palmític. De fet no s’absorbeix molt palmític per la ingesta de l’oli de palma.

La raó bioquímica per la que s’absorbeix millor en posició 2 que en posició 1 o 3 és perquè en posició 2 s’hidrolitza menys i l’anió de l’àcid queda unit al glicerol. S’incorpora dins de l’enteròcit com 2-monoacilglicerol. Per la seva banda, l’àcid palmític solidifica per sota del 63° mentre que l’oleic ho fa per sota de 13°. Els àcids grassos saturats llargs solidifiquen i són molt hidrofòbics i s’absorbeixen molt malament. Per altra banda, una part de l’àcid palmític lliure forma sabons amb l’ió calci i s’excreta amb la femta.

És il·lustratiu veure quina és la composició del greix humà. Unes dades mitjanes es veuen a la taula següent:

Àcid gras 

Concentració mitjana 

Àcid palmític

22.58±0.15 

Àcid oleic n-9

46.82±0.23 

Àcid linoleic n-6

12.66±0.15 

Total àcids grassos saturats

29.51±0.22 

Total àcids grassos monoinsaturats

54.55±0.23 

Total àcids grassos poliinsaturats n-3

13.80±0.16

Total àcids grassos poliinsaturats n-6

0.91±0.02 

 

Podem notar que les proporcions no estan allunyades a les de la llet materna. Torna a aparèixer en primer lloc l’àcid oleic i en segon el palmític.

No és gens estrany veure que la llet materna humana té una composició que s’acosta a la del greix humà.

La natura no és idiota i procura que ingerim l’àcid palmític necessari quan som nadons. Quan som més grans la saviesa humana ens farà prendre’l dels aliments. Coincidireu amb mi, espero, amb què la ciència també es pot tocar d’oïda, però sovint no sona bé.

Enric I. Canela

MANIFEST PER LA CIÈNCIA

El proper 22 d’abril, se celebraran a tot el món diverses accions per reclamar l’atenció de la societat i de la classe política sobre la importància de la ciència en el món actual i alguns dels perills que l’assetgen.

La ciència s’ha convertit en una part essencial de la nostra societat sense la contribució és impensable mantenir i millorar els nivells de progrés, tecnologia, qualitat de vida i coneixement que ens hem imposat com a objectius per al segle XXI. Tot i això, està emergint als països desenvolupats un corrent polític global que menysvalora, quan no ignora, el paper de la ciència en les nostres vides amb el resultat d’un inexorable deteriorament en la salut i el medi ambient, i un creixent menyspreu per el coneixement que es veu substituït per interpretacions de la realitat alternatives a les que proporciona la ciència. Tot això, combinat amb la inoculació i exaltació de la ignorància genera, en no poques ocasions, reaccions contra la llibertat de col·lectius socialment fràgils, soscavant així el sentit profund de la dignitat humana.

En el marc concret d’Espanya cal afegir, a més, un persistent desinterès en construir polítiques científiques coherents i duradores per part de successius governs, justificant aquest abandonament amb la crisi, el que ha aconseguit trencar la incipient progressió que la ciència espanyola havia arribat a la primera dècada del present segle. El dany fins ara infligit a l’estructura científica requerirà dècades per a la seva recuperació, per la qual cosa és urgent un dràstic canvi de rumb que ha de ser el resultat de l’esforç col·lectiu de tota la societat, amb els científics al capdavant. Som conscients de les dificultats que travessen molts sectors de la població espanyola i volem destacar, precisament per això, la importància de la ciència per al benestar del país. En conseqüència, des de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) reclamem, amb la Crue Universitats Espanyoles, les següents accions urgents i duradores:

  • La signatura d’un Pacte d’Estat per la Ciència, capaç de deslligar la ciència dels vaivens polítics, propiciat pel col·lectiu científic i subscrit per les forces polítiques i per totes les entitats públiques i privades vulguin adherir-se.
  • La posada en marxa d’un ens realment independent de l’Administració, responsable dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques, i gestionat per persones expertes del món de la ciència, lliure dels cicles electorals. Un ens amb estructura d’agència, homologable a l’European Research Council europeu, i dotat d’un fons estable d’inversió procedent dels pressupostos generals de l’Estat, amb instruments adequats per a la captació de fons privats, i un compromís clar per la captació i retenció del talent jove.
  • La integració de la ciència en l’agenda política de manera que els qui han de prendre decisions legislatives i executives en polítiques científiques disposin d’informació científica constant, suficient i eficaç mitjançant la incorporació d’entitats personals o col·lectives independents que assessoren als membres del Congrés dels Diputats que ho requereixin, i als components de l’Executiu, des de la Presidència del govern a les estructures ministerials.
  • El reconeixement del protagonisme i responsabilitat que la ciència ha d’exercir en la gestió política, amb l’eficàcia que demanden els ciutadans, mitjançant la restitució del Ministeri de Ciència i la institució d’un plenari anual al Congrés dels Diputats dedicat a la ciència en exclusiva.

Aquestes mesures s’han d’implementar sense cap dilació i la seva aplicació ha de ser transparent i verificable. Per contribuir a que això sigui així, COSCE posa en marxa el 2017 una comissió que té per finalitat fer el seguiment, l’anàlisi i el control del nivell de compliment per part de polítics i parlamentaris dels compromisos adquirits i de les polítiques científiques imprescindibles per al correcte desenvolupament de la ciència i la consecució dels seus objectius.

Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE)

Crue Universitats Espanyoles

Enric I. Canela

Fa uns dies va aparèixer a la premsa que s’havien estat detinguts dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i tres dels seus col·laboradors acusats d’estafa per vendre com a remei contra el càncer un fàrmac sense homologar pel que haurien ingressat uns 600.000 euros a través d’una fundació sense ànim de lucre. Podeu veure detalls a L’Operació Impia: la detenció de Pablo Escribá i Xavier Busquets per la comercialització d’àcid 2-hidroxioleic com a antitumoral.

José Luís Blanco Claraco ha escrit Sobre el linchamiento mediático a los investigadores del “falso” medicamento anticáncer (Minerval, 2OHOA).

Jo m’he llegit algunes coses sobre Minerval i coincideixo plenament amb el que diu José Luís Blanco Claraco. No sé que hi ha de diners i estafa. La policia farà la seva feina i diran si s’han cobrat o no, o han rebut diners per continuar la recerca de Minerval. Funcionarà en humans o no, però de placebo res de res.

No diré res més, no milloraria els articles que he citat. Només em solidaritzo amb els companys que els han escrit.

El problema dels dos catedràtics és que són biòlegs cel·lulars. Sempre és millor que un malalt es mori. No entrem al sagrari.

Enric I. Canela

Vaig escriure a Olis sostenibles que comentaria perquè tanta soia és una catàstrofe per a la salut humana. La primera cosa que vull fer és mostrar una taula on es veu la composició en àcids grassos insaturats de diferent solis. La columna encapçalada amb C18:2 indica el contingut en àcid linoleic, el principal àcid gras omega-6 poliinsaturat que tenen els olis vegetals. És l’àcid gras més abundant a les partícules de lipoproteïna de baixa densitat natives, és a dir aquelles que no han patit cap tipus d’alteració.

La columna del costat, l’encapçalada amb C18:3α, indica el contingut en àcid α-linolènic, el principal àcid gras omega-6 poliinsaturat que tenen els olis vegetals. D’aquest segon hi ha molt poc excepte a l’oli de llinosa que no és apte, justament per això, per a l’alimentació. La llinosa la ingerim com a complement posant-la sobre les amanides o bé a cullerades com a fibra laxant.

Taula 1

Olis

C16:1

C17:1

C18:1

C18:2

C18:3 α 

C18:3 γ 

C20:1

BORRATJA

0,29 

0,07 

16,52 

38,47 

0,22 

22,75 

4,05 

ENOTERA 

0,00 

0,06 

7,50 

74,00 

0,16 

9,60 

0,24 

COLZA 

0,21 

0,00 

62,41 

20,12 

8,37 

0,00 

1,54 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

25,54 

59,27 

1,07 

0,00 

0,37 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,05 

24,23 

60,38 

0,99 

0,00 

0,28 

GIRA-SOL 

0,00 

0,06 

15,26 

71,17 

0,45 

0,00 

0,22 

GIRA-SOL 

0,06 

0,03 

16,86 

70,69 

0,28 

0,00 

0,16 

COTÓ 

0,47 

0,11 

16,61 

56,35 

0,33 

0,00 

0,14 

LLINOSA 

0,00 

0,12 

21,42 

15,18 

54,24 

0,00 

0,40 

SOIA

0,08 

0,08 

21,35 

56,02 

7,15 

0,00 

0,22 

SOIA 

0,04 

0,01 

23,44 

52,92 

7,60 

0,00 

0,36 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,51 

0,25 

76,34 

8,64 

0,75 

0,00 

0,34 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,73

0,14 

74,00 

10,33 

0,77 

0,00 

0,40 

OLIVA 

0,92 

0,21 

75,55 

7,01 

0,66 

0,00 

0,32 

CACAUET 

0,06 

0,01 

48,71 

31,06 

0,23 

0,00 

1,43 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

40,50 

36,20 

1,60

0,00 

0,53 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

43,87 

36,28 

0,99 

0,00 

0,64 

PALMA 

0,00 

0,06 

39,37 

10,62 

0,21 

0,00 

0,17 

PALMIST 

0,00 

0,00 

16,46 

2,76 

0,00 

0,00 

0,17 

COCO 

0,00 

0,00 

7,45 

1,80 

0,00 

0,00 

0,06 

 

Continuació Taula 1

Olis

C20:2

C22:1

C22:2

C24:1

MUFA

PUFA

BORRATJA

0,35 

2,23 

0,00 

2,09 

25,25 

61,79 

ENOTERA 

0,14 

0,00 

0,00 

0,19 

7,99 

83,90 

COLZA 

0,11

0,00 

0,00 

0,26 

64,42 

28,60 

BLAT DE MORO 

0,09 

0,00 

0,00 

0,20 

26,11 

60,43 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,20 

24,76 

61,37 

GIRA-SOL 

0,09 

0,00 

0,00

0,39 

15,93 

71,71 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

17,11 

70,97 

COTÓ 

0,10 

0,00 

0,00 

0,16 

17,49 

56,78 

LLINOSA 

0,39 

0,00 

0,00 

0,10 

22,04 

69,81 

SOIA

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

21,73 

63,17 

SOIA 

0,12 

0,00 

0,00 

0,07 

23,92 

60,64 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,00 

0,00 

0,19 

0,00 

77,44 

9,58 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,10 

75,37 

11,10 

OLIVA 

0,00 

0,00 

0,05 

0,00 

77,00 

7,72 

CACAUET 

0,00 

0,12 

0,00 

0,00 

50,33 

31,29 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,11 

0,00 

0,00 

0,38 

41,41 

37,91 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

44,51 

37,27 

PALMA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

39,66 

10,83 

PALMIST 

0,00 

0,00

0,00 

0,27 

16,90 

2,76 

COCO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

7,51 

1,80 

 

Convé recordar que els àcids grassos són susceptibles d’oxidar-se a l’organisme. Hi ha moltes causes, algunes tan elementals com alguna inflamació, o les espècies reactives, radicals o no, generades de forma natural, en respirar, o per causes sobrevingudes com ara el tabac o la contaminació. Els àcids grassos que s’oxiden són els que tenen insaturacions.

Els dos principals àcids grassos omega-6 de l’organisme són l’àcid linolènic i l’àcid araquidònic. Els olis no contenen el segon d’aquests àcids, l’ingerim de les carns. Si mirem la taula veiem que els que tenen més àcid linoleic són els olis de gira-sol, blat de moro, cotó i soia.

Estem cansat de sentir parlar de la bondat dels àcids grassos poliinsaturats, els PUFA, però molt més dels omega-3. Els olis no tenen massa omega-3 (àcid α-linolènic). Els que més en tenen, dels que es dediquen a la cuina, són els de colza i soia. El de colza té poc àcid linoleic. La diferència entre el contingut dels dos àcids és el que hauríem de considerar. Un bon valor és el de l’oli de colza.

Hi ha una altra columna a considerar: la que diu MUFA, àcids grassos monoinsaturats, principalment l’àcid oleic (C18:1). Allà hi trobem com a líders l’oli d’oliva, l’oli de pinyolada d’oliva i l’oli de colza.

Cal notar que els olis de coco, palmist, oliva, palma i pinyolada d’oliva tenen molt poc contingut de PUFA. Aquests olis són els que aporten menys àcids grassos susceptibles d’oxidar-se.

Darrerament s’ha acusat pràcticament d’assassinat a l’oli de palma. Darrerament he comentat que l’oli de palma és menys “dolent” pel medi ambient que l’oli de soia. Si observem la següent taula veiem el contingut d’àcids grassos saturats que contenen els diferents olis vegetals.

Taula 2

Olis 

C8:0

C10:0

C12:0

C14:0

C16:0

C17:0

BORRATJA

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

8,75 

0,06 

ENOTERA 

0,00 

0,00 

0,00

0,06 

3,75 

0,04 

COLZA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,34 

0,07 

BLAT DE MORO

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,47 

0,08 

BLAT DE MORO 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

5,70 

0,04 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,05 

5,76 

0,05 

GIRA-SOL 

0,00 

0,00 

0,00 

0,77 

21,87 

0,08 

COTÓ 

0,00 

0,00 

0,00 

0,04 

5,47 

0,07 

LLINOSA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,05 

4,81 

0,05 

SOIA 

0,00

0,00 

0,00 

0,06 

9,90 

0,10 

SOIA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,06 

9,63 

0,11 

OLIVA EXTRA VERGE 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

8,70 

0,17 

PINYOLADA D’OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,02 

9,31 

0,09 

OLIVA 

0,00 

0,00 

0,00 

0,00 

10,84 

0,14 

CACAUET 

0,00 

0,00 

0,00 

0,03 

9,40 

0,12 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,21 

16,90 

0,00 

SEGÓ D’ARRÒS 

0,00 

0,00 

0,00 

0,29 

14,24 

0,00 

PALMA 

0,00 

0,00 

0,00 

1,12 

42,70 

0,11 

PALMIST 

3,43 

3,23 

46,14 

16,17 

8,65 

0,00 

COCO 

6,38 

5,56 

45,46 

18,82 

10,08 

0,00 

 

Continuació Taula 2

Olis 

C18:0

C20:0

C22:0

C24:0

Total 

BORRATJA

3,46 

0,22 

0,30 

0,11 

12,96 

ENOTERA 

1,87 

0,64 

0,35 

0,27 

6,98 

COLZA 

2,04 

0,44 

0,31 

0,26 

13,46 

BLAT DE MORO

2,02 

0,39 

0,76 

0,15 

13,87 

BLAT DE MORO 

4,79 

0,30 

1,16 

0,31 

12,36 

GIRA-SOL 

4,76 

0,30 

0,78 

0,22 

11,92 

GIRA-SOL 

2,27 

0,26 

0,36 

0,12 

25,73 

COTÓ 

1,83 

0,30 

0,31 

0,09 

8,11 

LLINOSA 

3,03 

0,20 

0,00 

0,01 

8,15 

SOIA 

3,94 

0,41 

0,48 

0,21 

15,10 

SOIA 

4,38 

0,35 

0,67 

0,24 

15,12 

OLIVA EXTRA VERGE 

3,47 

0,46 

0,13 

0,05 

12,98 

PINYOLADA D’OLIVA 

3,20 

0,55 

0,25 

0,11

13,53 

OLIVA 

3,59 

0,50 

0,15 

0,06 

15,28 

CACAUET 

2,65 

1,38 

3,14 

1,66 

18,38 

SEGÓ D’ARRÒS 

1,78 

0,61 

0,77 

0,41 

20,68 

SEGÓ D’ARRÒS 

2,13

0,75 

0,33 

0,48 

18,22 

PALMA 

4,55 

0,39 

0,58 

0,06 

49,45 

PALMIST 

2,27 

0,15 

0,00 

0,30 

80,34 

COCO 

4,31 

0,08 

0,00 

0,00 

90,69 

 

Els olis de coco i de palmist són els que més àcids grassos saturats tenen, els segueix l’oli de palma. Els olis de oliva, soia i colza tenen quantitats baixes. És destacable que els olis de coco i palmist tenen àcids grassos saturats de cadena mitjana.

Arribat a aquest punt és bo dir que les malalties cardiovasculars s’associen a les partícules de lipoproteïna de baixa densitat. Aquestes lipoproteïnes són estructures complexes que transporten triglicèrids i colesterol. Els triglicèrids són els que contindran els àcids grassos. Si els àcids grassos són poliinsaturats podran oxidar-se. Els àcids grassos de cadena mitjana (olis de coco i palmist) no afavoreixen les malalties cardiovasculars. El colesterol total augmenta, però ho fa més el HDL-colesterol que l’LDL-colesterol. Els països on el coco és la principal font de greix són molt rares les malalties cardiovasculars.

La proporció aproximada d’àcids grassos que hi ha al teixit adipós blanc humà és la de la taula.

Taula 3

Àcid

%

12:0

0,2

14:0

3,4

16:0

20,7

18:0

4

14:1

0,6

16:1

8,6

18:1

47,9

18:2

10,2

18:3

0,7

20:4

0,5

Altres

3,5

 

Cal notar que aquestes són unes dades qualsevol i que la dieta les altera. La concentració d’àcid linoleic (18:2) és relativament alta i si s’augmenta la proporció d’aquest àcid a la dieta, la concentració en el teixit adipós es pot arribar a duplicar. Unes dades més modernes corresponents a diferents països (Projecte DIOGENES) no són significativament diferents i les concentracions dels diferents àcids grassos es mantenen en quan les dietes es canvien per altres de baixes calories. Una dada és que la concentració de l’àcid linoleic és elevada.

Les malalties cardiovascular s’acostumen a associar a concentracions de triglicèrids, colesterol total i LDL-colesterol elevades. Està en discussió. El protocol mèdic es bassa en això, però no en realitat hauríem de fixar-nos en els triglicèrids i el HDL-colesterol. Quan la relació entre les concentracions d’ambdós és superior a 3,5 – 4 hi ha risc, per sota de 2 -2,5 és ideal. Valors alts es correlaciones amb partícules de lipoproteïna de baixa densitat de mida petita, que són les autènticament dolentes. Això acostuma a anar associat amb resistència a la insulina, circumstància en la que els àcids grassos s’oxiden. Els productes de l’oxidació més abundants a les LDL són l’àcid 9- hidroperoxi-octadecadienoic i l’àcid 13-hidroperoxi-octadecadienoic, tots dos generats a partir de l’àcid linoleic. Un estudi de 2013 i un altre del 2016 (Use of dietary linoleic acid for secondary prevention of coronary heart disease and death: evaluation of recovered data from the Sydney Diet Heart Study and updated meta-analysis; Medicines and Vegetable Oils as Hidden Causes of Cardiovascular Disease and Diabetes) mostren que incorporar àcid linoleic i eliminar àcids grassos saturats a la dieta és perjudicial per a la salut cardiovascular. Un resultat absolutament contrari al que molta gent pensa.

Hi ha una confusió. És bo prendre àcids grassos poliinsaturats omega-3, però no poliinsaturats en general. Cal reduir la ingesta de poliinsaturats omega-6.

A Estats Units fa més de 50 anys no es consumia oli de soia. Els greixos principals eren llard i margarina però demanda alta i alguns estudis del 1970 que deien que els àcids grassos saturats eren dolents van fer que el govern federal donés subsidis al conreu de soia, la dieta es va modificar substancialment i avui el greix principal d’Estats Units és el que prové de la soia. Paral·lelament l’obesitat ha augmentat substancialment. Això ha coincidit amb un gran augment del consum de fructosa.

Un recent estudi (Soybean Oil Is More Obesogenic and Diabetogenic than Coconut Oil and Fructose in Mouse: Potential Role for the Liver) demostra que l’oli de soia és més obesogènic que l’oli de coco i la fructosa.

L’ús de les farines de soia com a aliment animal també ha de ser considerat. Un estudi, també del 2013 (Intake of Farmed Atlantic Salmon Fed Soybean Oil Increases Insulin Resistance and Hepatic Lipid Accumulation in Mice), en el que s’alimenten salmons amb diferents farines mostra que els ratolins alimentats amb una dieta que contenia filets d’aquests salmons incorporen àcid linoleic i el seu metabolisme es modifica.

Molts animals s’alimenten amb farina de soia. Les gallines alimentades amb pinso poden ous que probablement tenen massa omega-6. Jo els prenc alimentats amb gra: codi 0.

Som el que mengem i quan mengem productes derivats dels animals, som part del que mengen aquests animals. En el cas dels greixos, cap dubte.

Algunes coses que jo crec i de les que no pretenc convèncer a ningú:

  • La relació concentració de triglicèrids/concentració HDL-colesterol alta és un indicador de risc de malaltia cardiovascular. Tenir el LDL-colesterol elevat no.
  • Els àcids grassos saturats no sembla que augmentin aquesta relació i per tant no afavoreixen les malalties cardiovasculars, especialment l’oli de coco i de palmist
  • Els greixos rics amb àcid linoleic s’haurien de reduir al màxim perquè aquest àcid és el que s’oxida més a les lipoproteïnes quan les condicions són favorables (obesitat, contaminació, fums, oxidants en general i obesitat)
  • Els greixos de la dieta mediterrània contenen molt àcid oleic, poc àcid linoleic, àcid α-linolènic (de les nous, per exemple), àcids grassos omega-3 del peix blau i poc àcid araquidònic (no massa carn).
  • Els greixos de la dieta determinen una part essencial de la nostra salut.

H escrit massa coses i algunes poc argumentades, però si algú em demana algun aclariment, amb molt de gust li faré.

Olis sostenibles


Enric I. Canela

Aquest dies he parlat de l’oli de palma. Intueixo una campanya d’algun lobby, no sé de quin. Llegeixo que després que Alcampo, Eroski i Dia s’hagin deixat portar per l’histerisme i es posicionin contra els productes que contenen àcid palmític, Ferrero i Bimbo creen un lobby per defensar aquest oli. Jo m’hi apunto. Cal assenyalar que Ferrero inclou al seu Web una pàgina que parla del nou reglament EU sobre la informació alimentària als consumidors.

Jo seguiré prenent el meu oli d’oliva verge extra, però no puc suportar les falsedats i el seguidisme idiota.

La figura il·lustra el rendiment del conreu de diferents plantes productores d’oli.

  • [32] Vollmann J,RajcanI,editors.OilCrops.NewYork:Springer;2010.
  • [44] ParamathmaM,HegdeDM,ParthibanKT,MuktaN,GupthaVK,AbrahamY. Scope oftreeborneoilseedsassourceofvegetableoilandbiofuels.In: DirectorateofOilseedsResearch.January29–31,2009,Hyderabad,India; 2009:p.47–9.
  • [45] YangC,DengX,FangZ,PengDP.Selectionofhigh-oil-yieldseedsourcesof Jatropha curcas L. forbiodieselproduction.Biofuels2010;1(5):705–17.

La taula mostra la producció mundial de soia estimada en tones mètriques la temporada 2016/2017,

Estats Units 

117,208,000 

Brasil  

111,000,000 

Argentina 

56,000,000 

Altres països 

20,807,000 

Xina 

12,900,000 

Índia 

11,500,000 

Paraguai 

10,100,000 

Canadà 

6,450,000 

 

La taula mostra la producció mundial d’oli de palma estimada en tones mètriques la temporada 2016/2017

Indonesia

34,000,000

Malàisia

19,500,000

Altres països

5,176,000

Tailàndia

2,000,000

Colòmbia

1,143,000

Nigèria

970,000

 

Els 258,9 milions d’hectàrees de terra dedicades a produir olis es distribueixen de la següent forma:

Oli

%

Milions d’Ha

Oli de soia

40,1

10.381,89

Oli de llavor de cotó

13,8

3.572,82

Oli de gira-sol

10,0

2.589,00

Oli de colza

12,9

3.339,81

Oli de palma

5,5

1.423,95

Altres (inclou cacauet, copra o coco, llavor de lli, llavors de sèsam, llavor de ricí

17,6

4.556,64

 

Al continent sud-americà s’han dedicat al conreu de la soia més zones selvàtiques i de sabana de les que s’han dedicat al conreu de la palma d’oli de Guinea al sud-est asiàtic.

En un lloc viuen orangutans i a l’altre, el pulmó de la Terra, la Selva amazònica un munt d’animals en perill de desaparèixer. Si ens hem de fixar en la sostenibilitat ja es veu de seguida que l’oli de palma és el rei. A sobre el més barat.

De què es tracta, doncs? De fer conreus sostenibles. El que no passarà de moment és que disminueixi la quantitat d’oli o llavors oleaginoses que consumim.

Un consell que no llegirà ni seguirà ningú. Potencia el conreu de cocoter i aprofitar més el seu oli. Es produeix en zones deprimides i podria conrear-se en llocs on ara no es fa pràcticament res. Quan a rendiment en kg/ha/any és el segon del rànquing. Fem fora els lobbys i lluitem per una economia sostenible. Indubtablement és més sostenible l’oli de palma que el de soia.

Avui no parlaré de salut, ho deixo per demà. Tanta soia és una catàstrofe per a la salut humana.

Enric I. Canela

Aquesta setmana un article meu a L’Econòmic: La recerca a la universitat

Dic: “Un dels tòpics més repetits per la premsa és l’augment dels recursos obtinguts. L’Informe indica que l’any 2015 les universitats van captar 80 milions d’euros més de fons competitius que l’any 2013 i 20 milions d’euros més que el 2014 […]. En la sèrie disponible veiem que el 2013 vam patir un mínim i que ara remuntem, però que no hem assolit els recursos que rebíem l’any 2010”.

Enric I. Canela

Una vegada més veiem que tenir l’Estat sotmès als criteris tercermundistes del Partit Popular és un autèntic desastre. A sobre de dedicar menys recursos a la recerca i desenvolupament tenen la barra de mentir descaradament. L’Estat destinava l’any 2009 un 1,35% del PIB a R+D. Al 2015, darrera dada consolidada, 1,22% del PIB. En el mateix període UE-28 ha passat del 0,98% del PIB al 2,03% del PIB.

Presenten el pressupost per al 2017 i van i diuen: la inversió realitzada en els darrers anys en la política de recerca, desenvolupament i innovació (R + D + I) ha permès aproximar els recursos públics del sistema d’R + D + I a la mitjana comunitària.

La quantitat assignada en els pressupostos generals de l’Estat per a les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació per al 2017 és de 6.029 milions d’euros, un increment del 4,1% respecte a l’any 2016 que van ser 5.793 milions d’euros, un 2,2% més que el 2015. El 2008 Van ser 10.600 milions d’euros.

La realitat és que el pressupost no financer (subvencions i ajudes de les que depenen la majoria dels projectes) per a recerca civil és de 2.446 milions d’euros, una disminució del 2,6% respecte a 2016; mentre que el pressupost financer (crèdits que no es demanen i per tant no computen al final) s’han incrementat un 9,2%, fins a arribar als 3.583 milions d’euros.

La COSCE fa una lectura d’urgència.

Un autèntic desastre sobre el que no cal incidir. No té remei. Demanar que Donald Trump jugui a futbol com Messi no té sentit.

Enric I. Canela

Faré un article més per parlar de l’oli de palma. Crec que dels dos escrits anteriors que he fet en aquest bloc es pot deduir que considero que no hi ha cap raó relacionada amb la salut per reduir l’ús de l’oli de palma. Al meu parer els arguments contra el seu ús no estan basats en cap evidència científica. Hi ha arguments que el farien recomanable i altres que no. Potser puja el colesterol total però també hi ha un increment del colesterol-HDL i de les proteïnes plasmàtiques antioxidants. Hi ha dades que diuen que la substitució d’àcids grassos monoinsaturats pels saturats no té efecte mentre que si són poliinsaturats sí. Seria com dir que prendre oli d’oliva bé a ser com prendre oli de palma. Oli de llinosa i oli de llavor de gira-sol seria els millors i rebutjaríem el d’oliva i el de palma. El problema o millor la solució és la combinació d’aliments. Ningú no en sap prou encara, però el fanatisme no és bo. No conec dades que diguin que els indonesis pateixen més malalties cardiovasculars que els inuits. Potser si que hi ha dades que comparen. Jo sé que el perfil lipídic i el risc de malaltia cardiovascular dels inuits, tot i l’elevada quantitat de àcids grassos poliinsaturats que prenen és alta.

Deixant de banda els problemes de salut, hi ha raons objectives per lluitar contra la creixent producció d’oli de palma de forma no sostenible. Aquest oli prové del fruit de la palmera d’oli de Guinea. Aquestes palmeres es conreen principalment a Indonèsia i Malàisia. Ha estat un cultiu en expansió, cosa que ha implicat la desforestació de boscos i selves, hàbitats de moltes especies animals. Aquestes accions atempten contra la biodiversitat i la salut del planeta. Com tantes altres, per no estan de moda. De la certesa d’aquest argument no s’infereix que sigui dolent per a la salut de les nostres artèries ni que produeixi càncer.

La pregunta que ens hauríem de fer és perquè l’oli de palma té tan alta demanda. Una raó estaria en l’economia. Aquesta gràfica il·lustra el fet.

Immediatament es veu que el rendiment per hectàrea és molt més gran que en altres olis.

Aquesta altra gràfica mostra quin és el consum mundial d’olis:

De la combinació de les dues gràfiques es dedueix que les hectàrees dedicades a la soia són moltes més.

Mirem la gràfica que ho mostra:

Resulta que les hectàrees dedicades a la soia són 7,3 vegades més. Poc espai dedicat a l’oli de palma. Davant d’aquestes dades sembla que produir l’oli de palma seria més sostenible que altres olis. El problema és que produir-lo atempta contra reserves naturals. Un cop els occidentals ens hem carregat mig planeta hem d’evitar que ho facin els indonesis i malais. Segur que hi ha un problema d’economia sostenible i del preu que paguem per aquest oli, naturalment el més barat.

La gràfica de consum d’oli de palma a la Unió Europea mostra una variació entre el 2006 i el 2012 quan al destó de l’oli de palma. En general, el consum d’oli de palma per la UE-27 va augmentar un 41% des de 4,51 milions de tones el 2006 a 6,38 milions de tones el 2012. El consum d’oli de palma per convertir-lo en biodièsel va augmentar 365% que va passar des de 402.000 tones a 1,87 milions de tones. És a dir va augmentar en aquest sis anys en 1,87 milions de tones de les que 1,47 van anar a biodièsel.

Mentre es fan campanyes per no consumir oli de palma, es promou l’ús de combustibles “bio”. A prop del 70% del biodièsel prové de l’oli de palma. Anem a posar biodièsel i ens sentim més “verds” i alhora ens posem amb una pancarta per eliminar l’oli de palma d’unes galetes.

El baix preu d’aquest oli fa que es faci servir com a primera matèria de molts productes.

Ara tocaria parlar de Roundtable on sustainable oil palm (RSPO) i el Certified Sustainable Palm Oil (CSPO). Moltes empreses de casa nostra treballes amb oli de palma amb certificat CPSO, la qual cosa vol dir que prové de cultius que segueixen una sèrie de criteris ambientals i socials que asseguren el respecte dels drets de les comunitats locals i que cap bosc primari o d’alt valor ecològic ha estat desforestat per a la producció d’oli de palma des de novembre de 2005.

Si les normes anessin en aquesta línia faríem un bé al planeta i als països asiàtics i no estaríem, com a xais, aliats amb lobbys econòmics d’interessos foscos, que abusen de la bona fe i la ignorància.

« Prev - Next »