Enric I. Canela

Existeix una gran confusió sobre la publicitat de les tesis doctorals i el tema ha passat a debat públic per culpa de la tesi doctoral de Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Bé estaria si no fos perquè molts indocumentats pontifiquen i a sobre calumnien i embruten encara més la política.

Ahir vaig escriure La tesi doctoral de Pedro Sánchez, però davant del que s’està dient m’ha semblat oportú fe algun comentari.

El Mundo vol fer un aclariment i en una sèrie de preguntes – resposta escriu:

Pregunta ¿No està, llavors, en Teseu, com va assegurar Sánchez al Congrés?
Resposta A la base de dades Teseu del Ministeri d’Educació només figura la seva fitxa informativa, amb els noms dels membres del tribunal, de la directora i un petit resum del seu contingut. Sánchez no té el deure legal de penjar-la sencera perquè li empara el Reial Decret 1393/2007, que no obliga a publicar les tesis completes digitalitzades i és la norma per la qual es regia el seu programa de doctorat. No és fins el Reial Decret 99/2011 quan s’estableix un «arxiu en format electrònic obert en un repositori institucional».

Errada: A Pedro Sánchez no li empara el RD 1393/2007 perquè el RD 99/2011 diu en la seva Disposició transitòria primera. Doctorands conforme a anteriors ordenacions.
1. Als doctorands que en la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret haguessin iniciat estudis de doctorat conforme a anteriors ordenacions, els serà d’aplicació les disposicions reguladores del doctorat i de l’expedició del títol de Doctor per les que haguessin iniciat aquests estudis. En tot cas, el règim relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral previst pel present Reial decret és aplicable als estudiants a partir d’un any de la seva entrada en vigor.

Assenyalo en groc que la publicació de la tesi doctoral està dins l’article relatiu a tribunal, defensa i avaluació de la tesi doctoral (art. 14), que en els apartats 5 i 6 preveu:

5. Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxivament en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.

6. En circumstàncies excepcionals determinades per la comissió acadèmica del programa, com poden ser, entre d’altres, la participació d’empreses en el programa o escola, l’existència de convenis de confidencialitat amb empreses o la possibilitat de generació de patents que recaiguin sobre el contingut de la tesi, les universitats han d’habilitar procediments per desenvolupar els apartats 4 i 5 anteriors que assegurin la no-publicitat d’aquests aspectes.

Fins on jo sé, el repositori del Ministeri amb competències sobre universitats Teseo només té fitxes i no hi ha tesis doctorals completes ni antigues ni modernes.

L’article 14 en el seu apartat 6 indica en quins casos es pot excloure la tesi doctoral de la publicitat. No està massa clar, però en tot cas la Universitat Camilo José Cela hauria de tenir un acord de la Comissió Acadèmica del programa per embargar la publicació o preservar el secret.

Com és habitual, la legislació espanyola vol ser sempre massa detallista i escriu sobre el que no sap. En temes d’universitat i més de doctorat això passa sempre.

La publicitat de les tesis doctorals xoca amb els drets d’autor i les universitats no obliguen a la cessió de drets previ, com fan les universitats britànics, per exemple.

En aquest punt podria aparèixer un conflicte quan l’autor de la tesi vol cedir aquests drets a una editorial. Normalment en ciències experimentals i de la salut aquestes coses no es donen.

Qui mana? La universitat o l’autor de la tesi doctoral? És aquí on la norma hauria de ser més clara. Al meu entendre hauria de manar la universitat, però no m’atreveixo a dir més. Una normativa més adequada i senzilla sobre aquests temes seria d’agrair.

La Universitat Camilo José diu que necessita el permís de Sánchez per fer pública la tesi doctoral en el repositori. Si no hi ha algun embolic editorial, ho dubto.

El que si hi ha és un llibre “La nueva diplomacia económica española. Innovaciones institucionales y estrategias en las relaciones económicas de España hacia Latinoamérica, Europa, Asia y África” de 2013 que podria ser la base del problema.

També ens diuen els periodistes que la tesi també inclou ‘autoplagi’ en formar part de la seva tesi articles publicats per ell mateix en una revista científica.

És habitual que durant el desenvolupament de la tesi doctoral es vagin publicant en revistes de l’especialitat els resultats, que després es presenten conjuntament amb la tesi doctoral. Això varia segons la disciplina, però en la majoria és un suïcidi no fer-ho. Normalment si no estan les publicacions, la tesi doctoral es considera dolenta. El que si és obligat és que això es faci constar i s’adjunti amb l’exemplar de la tesi doctoral. Desconec si es va seguir el procediment, així com la data de les publicacions citades.

Les conclusions són:

1.- No corresponia a Pedro Sánchez la publicació

2.- La Universitat Camilo José Cela seria la responsable

3.- Si hi ha hagut cessió de drets a l’editorial Delta, la tesi no es pot incloure en un repositori sense un dictamen jurídic que avali la decisió.

4.- No té el més mínim sentit demanar explicacions al doctorand sobre l’acte acadèmic.

5.- Haver fet la tesi amb col·laboradors és completament normal i això no és plagi.

6.- La determinació de plagi no li correspon a l’acadèmia. La llei espanyola li dona la potestat única als jutges i prescriu als cinc anys.

7.- Albert Rivera posava en el seu currículum que era doctor de Dret Constitucional, que no ho és, i ara demostra que és un pocavergonya (sí ho és) amb aquest merder que ha muntat per poder sortir a la premsa.

Enric I. Canela

Val a dir que jo no sé res sobre la tesi doctoral de Pedro Sánchez Pérez-Castejón ni m’importa, però la quantitat d’imbecil·litats que he llegit en un mes i especialment avui sobre la tesi doctoral del president espanyol és per nota i m’ha animat a parlar-ne.

La culminació ha estat l’estúpida intervenció de l’incendiari Albert Rivera. El “fenomen” ha dit que hi ha “dubtes raonables” sobre la publicació del treball doctoral de Sánchez i que cal “acabar amb les sospites” sobre això. Li ha retret: “Vostè és de les poques persones que fa una tesi doctoral i l’oculta”. Ignorància total del calumniador.

De totes formes Pedro Sánchez ha demostrat un cert desconeixement de la normativa perquè ha replicat que la seva tesi “està publicada d’acord amb la legislació” i que a més està penjada a la plataforma Teseu, una base de dades de tesis doctorals.

Tampoc és cert però Pedro Sánchez no hi té res a veure amb això. És cert que està publicada a Teseo, repositori de totes les fitxes de les tesis doctorals de l’Estat, però no hi ha accés a les tesis doctorals. Catalunya si té un repositori nacional on hi figuren les tesis llegides a Catalunya i alguna altra que s’ha volgut incorporar pels investigadors interessats. És TDX que avui, ara, conté 27.967 tesis dipositades.

La fitxa de la tesi de Pedro Sánchez és:

Pedro Sánchez no havia de fer altra cosa que dipositar la tesi doctoral a la secretaria corresponent de la Universitat Camilo José Cela i atenir-se al que diu el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat. Concretament en el seu article 14 diu:

Article 14. Avaluació i defensa de la tesi doctoral.

1. El tribunal que avaluï la tesi doctoral s’ha de compondre d’acord amb els requisits fixats per la universitat i d’acord amb el que estableix el present article.

2. La totalitat dels membres que integrin el tribunal han d’estar en possessió del títol de doctor i han de tenir experiència investigadora acreditada. En tot cas, el tribunal ha d’estar format per una majoria de membres externs a la universitat i a les institucions col·laboradores en l’escola o programa.

3. El tribunal que avaluï la tesi ha de disposar del document d’activitats del doctorand, a què es refereix l’article 2.5 d’aquest Reial decret, amb les activitats formatives portades a terme pel doctorand. Aquest document de seguiment no dona lloc a una puntuació quantitativa però sí que constitueix un instrument d’avaluació qualitativa que complementa l’avaluació de la tesi doctoral.

4. La tesi doctoral s’ha d’avaluar en l’acte de defensa que té lloc en sessió pública i consisteix en l’exposició i defensa del doctorand del treball de recerca elaborat davant els membres del tribunal. Els doctors presents a l’acte públic poden formular qüestions en el moment i la forma que assenyali el president del tribunal.

5. Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxivament en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.

6. En circumstàncies excepcionals determinades per la comissió acadèmica del programa, com poden ser, entre d’altres, la participació d’empreses en el programa o escola, l’existència de convenis de confidencialitat amb empreses o la possibilitat de generació de patents que recaiguin sobre el contingut de la tesi, les universitats han d’habilitar procediments per desenvolupar els apartats 4 i 5 anteriors que assegurin la no-publicitat d’aquests aspectes.

7. El tribunal ha d’emetre un informe i la qualificació global concedida a la tesi en termes d’«apte» o «no apte».

El tribunal pot proposar que la tesi obtingui la menció de «cum laude» si s’emet en aquest sentit el vot secret positiu per unanimitat.

La universitat ha d’habilitar els mecanismes necessaris per a la materialització de la concessió final de la menció esmentada i ha de garantir que l’escrutini dels vots per a l’esmentada concessió es faci en una sessió diferent de la corresponent a la de defensa de la tesi doctoral.

He subratllat els articles sobre la publicació. Qui ha de fer públiques les tesis doctorals és la universitat i no el doctorand.

Concretament la normativa de la Universitat Camilo José Cela diu:

Article 31. Arxiu de la tesi doctoral
1. Un cop avaluada favorablement la tesi doctoral, la UCJC s’ocuparà d’arxivar-en els formats que estimi oportuns (format físic i electrònic) en el seu repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar, així com tota la informació complementària que sigui necessària, al Ministeri d’Educació als efectes oportuns. Almenys un exemplar ha de quedar en possessió de la Secretaria General de la UCJC per al seu arxiu i custòdia, un altre a Biblioteca i un tercer en les dependències de la EID-UCJC.

El problema és que les universitats no compleixen la llei i la majoria no fan públiques les tesis. Que Albert Rivera i els seu seguici de piròmans reclami a la Universitat Camilo José Cela si tan interès té en aquesta tesi doctoral.

El doctorand no pot amagar mai la tesi doctoral com diu l’ignorant d’Albert Rivera. Es veu que Pablo Iglesias, tot i ser professor u universitari, tampoc coneix la normativa.

Altra cosa és si la tesi es bona o dolenta, si hi ha conclusions vàlides o no. De tesis dolentes podríem omplir una catedral, de bones també. Els responsables de la nota són els membres del tribunal. No tinc el gust de conèixer els membres del tribunal, ni tinc opinió sobre la tesi doctoral del Pedro Sánchez, però ni és secreta ni ell l’amaga.

Per si algú no ho sap, no existeix cap normativa que obligui a publicar els treballs de final de grau o màster, de fet millor que sigui així. Si que s’ha de fer amb les tesis doctorals

Finalment recomano als grans periodistes dedicats a parlar de treballs de màster i de tesis doctorals que s’informin abans de quedar en ridícul.

Bona Diada 2018


Enric I. Canela

Visca Catalunya lliure

Enric I. Canela

M’ha cridat l’atenció un article a Diario Médico (El uso de edulcorantes bajos en o sin calorías no elevaría la glucosa en sangre) que fa referència a una publicació de l’Eupean Journal of Clinical Nutrition (Glycemic impact of non-nutritive sweeteners: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials). En teoria el que diu el titular és una obvietat, però en ciència tot s’ha de comprovar.

En aquest estudi es demostra que el consum dels edulcorants sacarina, aspartam, estèvia i suclalosa no augmenta la glucosa en sang. Són edulcorants que teòricament no afecten al metabolisme dels hidrats de carboni i no provoquen la formació de glucosa. En conclusió no tenen impacte sobre la glucèmia.

De totes formes jo no recomano l’ús d’aquest edulcorants. Es perfectament conegut que la ingesta prolongada de sucralosa provoca la ingesta de més aliments. A mi això no és el que em fa recomanar no prendre’n aquests edulcorants. El problema està en els efectes, probablement considerables, sobre la microbiota.

La ingesta d’aquests, i altres, edulcorants modifica la microbiota en una extensió i forma desconeguda. És ben conegut els greus efectes que pot tenir modificar la microbiota sobre la salut, fins i tot mental. Millor no arriscar-se en entrar en un terreny desconegut quan és absolutament innecessari.

Enric I. Canela

Durant el més de juliol vaig fer unes entrades a MésEconomia per tractar el tema del colesterol i evidenciar alguns falsos mites.

El primer fou L’incomprès colesterol (I) on comentava que és el colesterol, per a què el fem servir i com circula per l’organisme. Al final deia: Ens podríem preguntar si tenir massa colesterol circulant és culpa de menjar-ne massa o de fabricar-ne en excés. També ens podríem preguntar si el colesterol és realment dolent per a la nostra salut. És per això que cal preguntar-nos: Què és el que realment ens col·loca en situació de risc cardiovascular?

El segon va ser Els triglicèrids viatgers (II) on explicava que segons les dades que disposem, concloents, el problema no és el colesterol, són partícules petites i denses que el transporten i que només es formen si prenem massa triglicèrids. No només això, s’ha d’oxidar i per oxidar-se hem de tenir al cos àcids grassos poliinsaturats, d’aquells que porten alguns olis, com el de soia. Acabava: Si us han diagnosticat que podríeu tenir problemes per culpa del colesterol, abans de prendre estatines i altres “remeis”, doneu una oportunitat al vostre cos amb una bona dieta. Potser us estalviareu una medicació amb molts efectes secundaris.

El darrer és Torpedes contra el colesterol (III) on faig una breu incursió en la formació dels ateromes i explico alguna cosa de les espècies reactives. Alguns comentaris sobre l’auxili mèdic: les estatines, al meu parer innecessàries en molts casos, però com que no sóc metge, no hem feu cas. Finalitzo l’article i la sèrie dient: Com que la satisfacció és imprescindible per gaudir d’una bona salut, és bo recordar que tots els estudis científics indiquen que menjar aliments amb colesterol o greixos saturats, tot amb moderació, no cal abusar-ne, no afectarà la nostra salut.

El conjunt una mica llarg, però resumir-ho podria haver-ho fem més complex de lectura.

Enric I. Canela

El 8 de juliol, fa ja gairebé un més, L’Econòmic em va publicar l’article mensual (tret de l’agost). Aquesta vegada era: Millorem l’accés a la universitat.

Aquest és un tema que m’amoïna, i molt. No acabo de comprendre perquè, tenint totes les competències, no separem d’una vegada la prova de suficiència que donaria el títol de Batxillerat, la culminació de la secundària, i l’accés a la universitat, a la titulació completa. És cert que hi ha ponderacions, però discrepo completament que s’obviïn proves i valoracions que tinguin més en compte coneixements i capacitats específiques.

Enric I. Canela

Dilluns MesEconomia em va publicar l’article El sucre mata de nit. A l’article comento alguns aspectes dels ritmes circadiaris que ordenen el nostre comportament i de com no viure d’acord amb aquests ritmes ens pot afectar la salut.

Molta gent té sobrepès per no seguir els ritmes que ens marca la natura.

Acabo amb el següent paràgraf:

Així que millor no menjar a la nit? Fals, menjar una mica va bé perquè si s’ha menjat al vespre, no massa tard, el metabolisme funciona millor al matí i es gasten més calories. Què vol dir menjar poc? Una truita a la francesa d’un ou gros 2 hores abans d’anar al llit, que ens aportarà unes 130 kcal. Ho recomano perquè la truita té un magnífic efecte saciant, predomina el greix i pràcticament no té hidrats de carboni. La despesa energètica per ser digerida és baixa i això a la nit és favorable.

Als que es volen aprimar


Enric I. Canela

El 25 de juny passat vam publicar-me a Més Economia l’article A la recerca del pes perdut.

Mai no m’agrada recomanar-me però si algú pensa aprimar-se potser l’interessi.

Us reprodueixo un paràgraf i si voleu ja hi anireu.

Diu així:

El canvi a més pes, el canvi del regulador, el fem sense adonar-nos. Si volem tornar a la posició anterior, haurem de fer un gran esforç. Això significa que si una persona s’ha engreixat 10 kg li serà molt costós tornar a perdre aquests pes. Requerirà que faci un gran esforç per poder perdre tot el que s’ha engreixat. La dificultat radica en què el cervell està completament amatent i intentarà, de forma contínua -perquè té memòria-, recuperar immediatament els kg que perd per tal d’aconseguir el pes anterior.

Enric I. Canela

Avui Francesc Xavier Grau Vidal ha estat nomenat secretari d’Universitats i Recerca. Arcadi Navarro deixa el càrrec.

Felicitats al nou secretari d’Universitats i Recerca i agraïments a l’Arcadi que ha mantingut el territori en un moment ben complicat. Tornarà a fer el que li agrada. El Xavier Grau és ben conegut per la feina que ha fet tots aquests anys. M’alegra que qui substitueix a l’Arcadi sigui una persona amb els seus coneixements, amant de les dades objectives. Ell amb el Josep Maria Vilalta va impulsar els document d’indicador que cada any fa l’ACUP.

Diu el document d’Acords de Govern d’avui:

Francesc Xavier Grau Vidal, nou secretari d’Universitats i Recerca

Nascut a Lleida l’any 1958.

És doctor per la Universitat de Barcelona (1986) i catedràtic de Mecànica de Fluids de la Universitat Rovira i Virgili.

Fins ara, dirigia la Càtedra URV “Universitat i Regió del Coneixement”, creada per la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona per fomentar el desenvolupament del sud de Catalunya com a regió del coneixement. Així mateix era vicepresident 1r de la Xarxa Vives d’Universitats i vicepresident adjunt de la Xarxa Vives, a més d’exercir la presidència de la Fundació Estela per a la Discapacitat.

Ha treballat com a investigador a l’Institut de Mecànica de Fluids de Tolosa, al Centre per a la Investigació de la Turbulència de NASA a Ames i al Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat de Stanford. La seva investigació s’ha centrat en la física, la modelització matemàtica i el control de la transferència de calor, la matèria i la quantitat de moviment en equipaments i fluxos industrials i també en el medi ambient. A més de ser actiu en la recerca bàsica del seu àmbit (és autor de més de 100 articles i comunicacions científiques i ha dirigit 12 tesis doctorals), té una experiència de més de 30 anys en recerca aplicada i projectes amb la indústria.

També ha participat activament en l’establiment de programes de formació sobre temes científics, adreçats al públic en general i particularment als nens i als joves. Ha estat implicat en les relacions entre universitat i societat i entre indústria i societat, com a coordinador del Panell Públic Assessor de Dow a Tarragona.

Va ser rector de la Universitat Rovira i Virgili entre 2006 i 2014, període en el qual va liderar el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud. Ha estat vocal de la Comissió Permanent i vicepresident primer de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i president de la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Entre 2014 i 2016 ha estat director acadèmic de la Global University Network for Innovation (GUNi), una xarxa creada per acord entre la UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques per enfortir el paper de l’educació superior a la societat.

Enric I. Canela

El CSI·F segueix denunciant les retallades en les condicions laborals i salarials que el professorat Associat porta patint durant els darrers anys.

Aquestes retallades inclouen entre d’altres, el fet de no cobrar durant els mesos d’estiu, com succeeix a la Universidad Autònoma de Madrid o bé la reducció de la jornada al mínim de 3+3 durant els mesos de juny, juliol i agost, independentment de la jornada de la que hagin disposat durant tot el curs, a la Universidad de Alcalà.

Degut a aquestes reduccions, alguns departaments amb més d’un 60% de professorat associat en plantilla, tenen greus problemes per afrontar el tancament d’actes, la presentació de TFG i TFM o complir amb les tasques de gestió administrativa.

El perjudici als docents és evident i posa de manifest la necessitat de regular mitjançant un Estatut del PDI la figura del professor Associat on estigui inclòs el dret al sou íntegre durant l’estiu.

Tot i que el règim jurídic no és idèntic, des de el CSI·F s’estudia la possibilitat de presentar demandes en base a una recent sentència del Tribunal Suprem que ha considerat il·legal el cessament de professorat interí de l’ensenyament no universitari durant els mesos de juliol i agost i la seva posterior contractació al setembre.

També volem informar de la publicació dels llocs clau del nou Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades

Angeles Heras Caballero anomenada Secretaria de Estado de Universidades, Investigación, Desarrollo e Innovación és Catedràtica de Química Física de la Universidad Complutense y fundadora de l’empresa Innovaciones Físicas y Químicas Sostenibles (InFiQus).

Pablo Martín González nombrado Subsecretario de Ciencia, Innovación y Universidades és Llicenciat en Dret i membre del Cuerpo Superior de Administradores Civiles del Estado.

Salutacions cordials

Secció Sindical CSI·F UB

« Prev - Next »