Enric I. Canela

Faré un article més per parlar de l’oli de palma. Crec que dels dos escrits anteriors que he fet en aquest bloc es pot deduir que considero que no hi ha cap raó relacionada amb la salut per reduir l’ús de l’oli de palma. Al meu parer els arguments contra el seu ús no estan basats en cap evidència científica. Hi ha arguments que el farien recomanable i altres que no. Potser puja el colesterol total però també hi ha un increment del colesterol-HDL i de les proteïnes plasmàtiques antioxidants. Hi ha dades que diuen que la substitució d’àcids grassos monoinsaturats pels saturats no té efecte mentre que si són poliinsaturats sí. Seria com dir que prendre oli d’oliva bé a ser com prendre oli de palma. Oli de llinosa i oli de llavor de gira-sol seria els millors i rebutjaríem el d’oliva i el de palma. El problema o millor la solució és la combinació d’aliments. Ningú no en sap prou encara, però el fanatisme no és bo. No conec dades que diguin que els indonesis pateixen més malalties cardiovasculars que els inuits. Potser si que hi ha dades que comparen. Jo sé que el perfil lipídic i el risc de malaltia cardiovascular dels inuits, tot i l’elevada quantitat de àcids grassos poliinsaturats que prenen és alta.

Deixant de banda els problemes de salut, hi ha raons objectives per lluitar contra la creixent producció d’oli de palma de forma no sostenible. Aquest oli prové del fruit de la palmera d’oli de Guinea. Aquestes palmeres es conreen principalment a Indonèsia i Malàisia. Ha estat un cultiu en expansió, cosa que ha implicat la desforestació de boscos i selves, hàbitats de moltes especies animals. Aquestes accions atempten contra la biodiversitat i la salut del planeta. Com tantes altres, per no estan de moda. De la certesa d’aquest argument no s’infereix que sigui dolent per a la salut de les nostres artèries ni que produeixi càncer.

La pregunta que ens hauríem de fer és perquè l’oli de palma té tan alta demanda. Una raó estaria en l’economia. Aquesta gràfica il·lustra el fet.

Immediatament es veu que el rendiment per hectàrea és molt més gran que en altres olis.

Aquesta altra gràfica mostra quin és el consum mundial d’olis:

De la combinació de les dues gràfiques es dedueix que les hectàrees dedicades a la soia són moltes més.

Mirem la gràfica que ho mostra:

Resulta que les hectàrees dedicades a la soia són 7,3 vegades més. Poc espai dedicat a l’oli de palma. Davant d’aquestes dades sembla que produir l’oli de palma seria més sostenible que altres olis. El problema és que produir-lo atempta contra reserves naturals. Un cop els occidentals ens hem carregat mig planeta hem d’evitar que ho facin els indonesis i malais. Segur que hi ha un problema d’economia sostenible i del preu que paguem per aquest oli, naturalment el més barat.

La gràfica de consum d’oli de palma a la Unió Europea mostra una variació entre el 2006 i el 2012 quan al destó de l’oli de palma. En general, el consum d’oli de palma per la UE-27 va augmentar un 41% des de 4,51 milions de tones el 2006 a 6,38 milions de tones el 2012. El consum d’oli de palma per convertir-lo en biodièsel va augmentar 365% que va passar des de 402.000 tones a 1,87 milions de tones. És a dir va augmentar en aquest sis anys en 1,87 milions de tones de les que 1,47 van anar a biodièsel.

Mentre es fan campanyes per no consumir oli de palma, es promou l’ús de combustibles “bio”. A prop del 70% del biodièsel prové de l’oli de palma. Anem a posar biodièsel i ens sentim més “verds” i alhora ens posem amb una pancarta per eliminar l’oli de palma d’unes galetes.

El baix preu d’aquest oli fa que es faci servir com a primera matèria de molts productes.

Ara tocaria parlar de Roundtable on sustainable oil palm (RSPO) i el Certified Sustainable Palm Oil (CSPO). Moltes empreses de casa nostra treballes amb oli de palma amb certificat CPSO, la qual cosa vol dir que prové de cultius que segueixen una sèrie de criteris ambientals i socials que asseguren el respecte dels drets de les comunitats locals i que cap bosc primari o d’alt valor ecològic ha estat desforestat per a la producció d’oli de palma des de novembre de 2005.

Si les normes anessin en aquesta línia faríem un bé al planeta i als països asiàtics i no estaríem, com a xais, aliats amb lobbys econòmics d’interessos foscos, que abusen de la bona fe i la ignorància.

Enric I. Canela

No m’agrada insistir, però sento la necessitat interna. Estic completament segur que no em considerareu accionista de cap companyia relacionada amb l’oli de palma ni amb l’àcid palmític, però tinc una certa tendència a indignar-me quan llegeixo ximpleries i aquestes ximpleries afecten a la vida dels ciutadans i a la vida política. A tot això col·laboren experts que no ho són o que viuen ancorats en el segle passat.

Abans de seguir aviso que a casa només prenem oli d’oliva verge extra, boníssim, que ens porten de Bellcaire d’Urgell. No se m’ha passat pel cap comprar per a es oli de palma. També afegeixo que sense fanatismes excessius consumeixo productes poc manipulats i sóc vegetarià no militant. Rares vegades fregeixo res.

El consum de greixos saturats, millor d’àcids grassos saturats s’havia associat tradicionalment a problemes cardiovasculars. Dades més recents posen de manifest que això no és massa cert. En tot cas cada vegada més estudis qüestionen aquestes afirmacions.

M’ha sorprès que en tot aquest festival que s’ha muntat en aquest dos darrers mesos (veure L’oli de palma no és nociu) en relació a l’oli de palma Esquerra Republicana hagi presentat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei, signada per Xavier Eritja, perquè s’incrementi el control sobre la utilització de l’oli o greixos de palma en productes alimentaris i promoure la retirada progressiva dels productes amb aquest component de les màquines expenedores de centres educatius, esportius i de salut. També que es faci publicitat per reduir el consum dels productes que el continguin. Em sembla excel·lent que aparegui la seva presència a l’etiquetatge.

Diu, però, que a seva composició de més d’un 50% de greixos saturats, molt més que qualsevol altre oli, provoca que un excés en el seu consum suposi un risc per a la salut, des de malalties coronàries fins a obesitat, recorda Eritja sobre la base de diferents informes sobre salut.

Discuteixo la primera. No conté més greixos saturats que qualsevol altra oli. L’oli de coco i el de palmist en tenen bastant més. Discuteixo el sentit de la segona. Cert que l’excés d’oli de palma en excés és nociu, com ho són molts altres productes en excés. La quantitat habitual que es pot consumir amb una dieta que no sigui molt estranya no té cap risc.

El més greu és que això és com la política pressupostària. Quan es demana que s’inclogui una despesa s’ha de eliminar una altra. Pregunto: és pot presentar una proposició no de llei dient que es tregui un component bàsic sense proposar l’alternativa? Posaré un exemple, les patates fregides. Normalment es fregeixen a oli de palma. Algunes dient que han vist passar l’oli d’oliva. Bé, si es fregeix a oli d’oliva i no es canvia l’oli d’oliva sovint introduirem peròxids. Amb l’oli de palma no és probable. Amb àcids grassos saturats no es formaran, en fregir, peròxids i aldehids nocius.

M’estalvio les coses sorprenents que he llegit i sentit, dites de bona fe, sobre el que fa aquest pobre oli.

Dit tot això, les hectàrees destinades al conreu de la palmera d’oli de Guinea i las de la soia provoquen desforestació. Espero que algú, a més de fer proclames, proposi com substituir aquest oli.

Hi ha un recent bon estudi al que em referia ahir (l’estudi és: Palm oil and human health. Meeting report of NFI: Nutrition Foundation of Italy symposium) fet a Itàlia, un país que té unes pautes d’alimentació bastant semblants a les nostres que treu unes conclusions bastant clares. La majoria dels estudis estan fets amb dietes allunyades de la nostra i això fa que les conclusions no siguin adequades. Per exemple, el tipus d’hidrat de carboni que acompanya la dieta afecta el resultat. Millor mirar estudis d’aquí o d’Itàlia. Més o menys, tradueixo:

  1. L’oli de palma conté altes concentracions d’àcids grassos saturats (49,5%), principalment àcid palmític (42,7%). Això no obstant, proporciona quantitats igualment elevades (el restant 50,5%) d’àcids grassos mono i poliinsaturats (essencialment, oleic (39,4%) i àcid linoleic(10,6%)).
  2. La majoria dels àcids grassos saturats en l’oli de palma estan esterificats preferentment en la posició sn-1 i sn-3 dels triglicèrids; això redueix la seva taxa d’absorció específica intestinal en comparació amb els mono- i poliinsaturats, que s’esterifica principalment en la posició sn-2. Aquesta distribució estereoespecífica suggereix que els efectes biològics dels àcids grassos saturats en l’oli de palma poden ser menys rellevant que els esperats si s’ingerissin purs
  3. Els greixos saturats tenen propietats reològiques que els fan adequats per a diverses aplicacions alimentàries, com una alternativa als greixos trans, que han demostrat efectes negatius sobre la salut humana.
  4. El consum de greix total, i en particular de greixos saturats, ha de ser controlat en els nadons i adults. Els límits assenyalats per les pautes sobre una dieta equilibrada (30% de l’energia per als greixos totals, i 10% per als saturats) encara demanen reduir la ingesta en els països occidentals. A Itàlia, el consum de greix total i saturat és només en lleuger excés en comparació amb les directrius proposades.
  5. D’acord amb els càlculs proposats, la ingesta de greixos saturats de l’oli de palma a Itàlia pot ser aproximadament estimat – de mitjana – en 3,09 g/dia pels adults i 4,78 g/dia pels nens.
  6. En absència d’assaigs aleatoris que tractin dels efectes sobre la salut associats al consum d’oli de palma en adults i / o infants, sembla apropiat incloure i calcular el consum d’àcids grassos saturats d’oli de palma dins del límit recomanat del 10% de les calories suggerit per als greixos saturats a les directrius internacionals per a una dieta equilibrada, tot i que recents metaanàlisis qüestionen l’associació entre el consum de greixos saturats i els problemes coronaris i la mortalitat associada (possiblement perquè els àcids grassos saturats augmenten tant el LDL-colesterol com l’HDL-colesterol al plasma).
  7. No hi ha dades experimentals ni epidemiològiques que relacionin l’associació entre el consum d’oli de palma i la incidència de càncer o la mortalitat; És poc probable que en un futur pròxim s’obtinguin aquestes dades. L’evidència indirecta suggereix que el consum d’oli de palma no té efectes ni positius ni negatius sobre el risc de patir càncer.

És il·lustratiu observar la composició de l’oli de palma:

Àcids grassos saturats

% pes

Àcid mirístic

1,12

Àcid palmític

42,7

Àcid margàric

0,11

Àcid esteàric

4,55

Àcid araquídic

0,39

Àcid behènic

0,58

Àcid lignocèric

0,06

Total àcids grassos saturats

49,51

 

Àcids grassos monoinsaturats

% pes

Àcid misritoleic

0,06

Àcid oleic

39,37

Àcid gadolèic

0,17

Àcid nervònic

0,06

Total àcids grassos monoinsaturats

39,66

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

% pes

Àcid alfa-linolènic

0,21

Total àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

% pes

Àcid linoleic

10,62

Total àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

 

Àcids grassos

% pes

Àcids grassos saturats

49,51

Àcids grassos monoinsaturats

39,66

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

Total àcids grassos

100,00

 

A més, positiu, l’oli de palma posseeix una quantitat elevada de vitamina E (en forma d’alfa-tocoferol) 15.9 mg.

Després de tot el que he exposat m’agradaria saber quins països o multinacionals es beneficiaran de l’atac a l’oli de palma. Crec que Estats Units és el primer productor de soia. No sé gaire de producció d’oli, però tota questa història no la veig clara.

Estic segur que tindré detractors, però tinc raó.

Enric I. Canela

He llegit avui un munt de notícies que diuen que Alcampo eliminarà l’oli de palma de les marques pròpies i que altres cadenes es plantegen fer el mateix. Propaganda. Diuen que l’oli de palma és nociu per a la salut i el medi ambient. Concretament diuen que és fatal per a la salut cardiovascular i que provoca càncer. Si El Corte Inglés digués que retira els calçotets de cotó perquè provoquen la caiguda del cabell de cop hi hauria un efecte emulació de la ximpleria.

El darrer estudi seriós sobre el tema, molt recent (Palm oil and human health. Meeting report of NFI: Nutrition Foundation of Italy symposium) demostra que no existeix cap dada que permeti suposar que l’oli de palma és nociu per a la salut cardiovascular i menys per al càncer. Més encara, l’oli de palma s’oxida molt menys que altres olis, com el d’oliva. Vol dir que és més estable quan es fregeix.

Parlar d’olis i dir coses impròpies és fàcil. Per exemple, els àcids grassos poliinsaturats (omega-3, per exemple) s’oxiden fàcilment, millor vigilar i prendre els suplements en presencia de reductors, per exemple amb el suc de taronja. Tothom sap que el pernil bo, el d’aglà, s’enranceix de seguida, el greix es torna groc, mentre que el de pinso no, el greix està més temps blanc. La raó és la peroxidació dels àcids grassos mono i poliinsaturats.

Tornant a l’oli de palma. Dolent per al medi ambient? Sí. El pobre oli no, però destinar enormes quantitats de terra a la palmera d’oli de Guinea per convertir els seus fruits en oli no és bo. El negoci fa que es carreguin milers d’hectàrees per destinar-les al negoci de l’oli de palma, del que s’obtenen molts productes que el supermercats no eliminaran. Desapareixen boscos de països tropicals per fer aquestes palmeres. Diu que IKEA desforesta boscos. Si de cop decidissin produir plàtans per obtenir qualsevol cosa tindríem el mateix problema. El problema no és l’oli, és la desforestació. Parlem amb propietat.

Sabeu que 50 g d’oli de palma tenen la mateixa quantitat d’àcid palmític, el suposat gran enemic, que 40 g de carn de porc? O que 60 de cansalada? Prendre’s 50 g d’oli és molt, 40 g de carn de porc no.

Hem de vigilar i pensar. Buscar alternatives. Què fem per no consumir àcid palmític en detergents, cosmètics, lubricants, productes farmacèutics… No ón les patates fregides el que més oli de palma gasta.

Si és correcte el que ha succeït al Parlament Europeu que ha aprovat “per àmplia majoria un informe que insta la Comissió Europea a prendre mesures en l’ús i importació de l’oli de palma, especialment per agrocombustible, el qual està provocant la desforestació més ràpida de la història en països del sud-est asiàtic com Indonèsia i Malàisia”. Res de salut.

L’atzar i càncer


Enric I. Canela

Fa dos anys escrivia El càncer i l’atzar, ara per parlar del mateix he invertit l’ordre. Aleshores em referia a la publicació de l’article Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions de Cristian Tomasetti (estadístic) i Bert Vogelstein (oncòleg) de la Johns Hopkins.

Ara em referiré a la publicació de l’article Stem cell divisions, somatic mutations, cancer etiology, and cancer prevention dels mateixos autors. En aquest treball demostren que les mutacions R, les mutacions que tenen lloc durant la replicació normal de l’ADN són responsables de 2/3 parts de les mutacions dels càncers humans.

Jo en aquell moment vaig creure en l’encert del treball i el vaig acceptar completament. Deia aleshores: “La meva opinió és que l’atzar té molt a veure, i tant, però segurament no trigarem a veure un model més complex. Hauríem d’introduir factors de risc. Segurament ho veurem aviat. Jo, de totes formes, recomano no baixar la guàrdia.”

El treball no va agradar i hi va haver polèmica. Ho resumeix molt bé El azar y el cáncer en un nuevo estudio a Catalunya Vanguardista. Els investigadors criticats s’han revoltat i han fet un estudi en el que han avaluat la incidència de càncer en 69 països, el que representa una varietat d’entorns distribuïts a tot el món i representa 4,8 mil milions de persones (dos terços de la població mundial). La incidència del càncer la van determinar a partir de l’anàlisi de 423 registres de càncer que van obtenir de l’Agency for Research on Cancer (IARC) (http://ci5.iarc.fr/CI5-X/Pages/download.aspx) de l’OMS.

El treball conclou: Com a resultat de l’envelliment de la població humana, el càncer és avui la causa més comuna de mort al món. La prevenció primària és la millor manera de reduir les morts per càncer. El reconeixement d’un tercer contribuent al càncer, les R-mutacions, no disminueix la importància de la prevenció primària, però remarca que no tots els càncers es poden prevenir evitant els factors de risc ambientals. Afortunadament, la prevenció primària no és l’únic tipus de prevenció que existeix o pot ser millorat en el futur. La prevenció secundària, és a dir, la detecció i la intervenció primerenca, també pot salvar la vida. Per càncers en els quals totes les mutacions són el resultat de R, la prevenció secundària és l’única opció.

El comportament no és idèntic en tots els càncers i en el de pulmó la incidència de l’atzar és menor. La incidència de l’atzar, com és lògic, més gran quantes més vegades es divideix un tipus de cèl·lula. L’edat incrementa el risc, però això no passa en ossos i cervell on el recanvi cel·lular és baix o nul.

La conclusió és que hem d’estar preparats per actuar quan el càncer aparegui. Un aspecte que no hem considerat, però, és si tenim mecanismes per augmentar els mecanismes de reparació. Acceptat el fet que les mutacions es donaran, podem tenir a punt mecanismes reparadors? Podem augmentar-los? Jo estic convençut que sí. Per exemple, el dany produït per espècies reactives pot ser revertit? Podem reduir l’acció de les espècies reactives? La resposta és sí. En sabem prou? No.

Enric I. Canela

Una tesi doctoral llegida fa pocs dies, l’11 de març, al departament de Medicina de la Universitat de Barcelona ha donat lloc a la creació d’un virus modificat genèticament que només ataca les cèl·lules cancerígenes. L’estudi apareix a la revista Nature Communications’. L’article és Translational reprogramming in tumour cells can generate oncoselectivity in viral therapies. A l’article han contribuït científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Es tracta d’un notable avenç en la lluita contra el càncer.

L’autor de la tesi és Eneko Villanueva Verdejo i ha estat dirigida per Cristina Fillat.

La clau és l’oncoselectivitat, és a dir que només ataquen cèl·lules tumorals. El resum de la tesi pot ajudar a comprendre el treball:

El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort per càncer en els països industrialitzats. En 2030, les prediccions assenyalen que pot passar a ser la segona. Tot i la relativa baixa incidència d’aquest tipus de càncer, la seva elevada mortalitat fa que la supervivència als 5 anys no superi el 5%. El caràcter sistèmic d’aquesta malaltia, ja que en el moment del diagnòstic un alt percentatge de casos presenta una patologia localment avançada o amb metàstasi, fa que la cirurgia sigui una opció aplicable en un baix nombre de pacients. A més, aquesta neoplàsia es caracteritza per presentar una elevada resistència a quimio i radioteràpia. Així, el desenvolupament de noves teràpies contra aquesta malaltia resulta especialment necessari. Els recents avenços en les investigacions oncològiques posen de manifest el complex entramat de desregulacions de les cèl·lules tumorals implicades en el desenvolupament del càncer. Entre elles, les alteracions postranscripcionals han demostrat contribuir significativament a la progressió tumoral, també, en el càncer de pàncrees. Aquest tipus de desregulacions obren noves possibilitats per al disseny de teràpies oncoselectivas basades en agents biològics, com la viroteràpia. Així, en la present tesi s’han estudiat les implicacions de les Proteïnes d’Unió a Elements de poliadenilació citoplasmàtica (CPEBs), l’ús de codons de les diferents proteïnes adenovirals, i la incorporació de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals, com a elements de regulació posttranscripcional capaços de conferir selectivitat tumoral a l’expressió de proteïnes virals. D’aquesta manera, hem vam demostrar que és possible explotar la reprogramació postranscripcional CPEB-dependent amb la finalitat de dotar d’especificitat tumoral a l’expressió de transgens. Quan el transgèn controlat és el gen mestre adenoviral Correu 1A, responsable de l’expressió de la resta de gens virals, aquesta regulació confereix oncoselectividad als adenovirus. Així mateix, també vam demostrar que, a diferència de la resta de proteïnes estructurals del virus, la fibra adenoviral presenta un ús de codons desoptimizado per a la seva expressió en cèl·lules humanes. Així, mentre que l’optimització de l’ús de codons de la fibra millora la seva expressió quan aquesta proteïna s’expressa de manera aïllada, els adenovirus que expressen la fibra optimitzada presenten una expressió atenuada de la pròpia fibra i de la resta de proteïnes estructurals del virus, generant 1 replicació viral deficitària. En el seu conjunt, les nostres dades suggereixen que l’ús balancejat de codons entre les proteïnes d’expressió tardana dels adenovirus afavoriria la seva òptima traducció. Finalment, vam demostrar que la introducció de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals en el 3’UTR de gens estructurals, és una estratègia capaç de generar nous adenovirus la replicació es vegi restringida a les cèl·lules tumorals.

Enric I. Canela

El Web del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, el CRAI, ha publicat una notícia de les que em fan il·lusió.

Diu així: El repositori de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) ha incorporat la tesi número 6.000 de la Universitat de Barcelona. El repositori en conté més de 26.600 tesis doctorals.

Aquest repositori, ben útil, pretén incorporar totes les tesis doctores llegides a les Universitats de Catalunya. Malauradament no totes hi són perquè sempre hi ha “incompliments de la normativa”. Malgrat això, cada dia les coses funcionen millor.

Ho fa bé la gent del CRAI i ho fa bé la gent del CSUC.

Enric I. Canela

Torna el Saló de l’Ensenyament i allà trobem l’Espai Ciència obert tot el dia, del 22 al 26 de març, al Palau 2 del recinte de Montjuïc. La Universitat de Barcelona té dos estands. Un conjuntament la Facultat de Ciències de la Terra i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).

L’altra el coordina el magnífic i reduït equip de Divulgació de la Universitat de Barcelona La UB Divulga i ofereix tallers pràctics de diversos àmbits del coneixement. Com diu el Web de la Universitat de Barcelona: Com totes les activitats en què participa La UB Divulga, l’Espai Ciència té l’objectiu de fomentar l’interès social per la ciència i el coneixement, fer créixer la cultura científica de la ciutadania i contribuir a incrementar les vocacions científiques en els joves i els infants.

Admiro la feina i dedicació de La UB Divulga. Enguany només sóc lector dels seus èxits, altres cops els he intentat ajudar. M’alegra molt que tornin a ser allà. Espero que rebin l’escalfor i reconeixement que es mereixen, ells i els investigadors que desinteressadament hi participin.

Una universitat diferent


Enric I. Canela

Avui torna a sortir L’Econòmic i conté un article meu. Es tracta de “L’evolució de la universitat“. Quan l’escrivia pensava i intentava sintetitzar com han canviat les coses en el món de l’educació i com les universitats hem de rebre joves que tenen uns coneixement diferents als que tenien abans, però se’ns demana que en menys temps sàpiguen més del que sabien abans. La meva inquietud és si enfoquem correctament el que és i ha de ser un màster i si el diferenciem bé d’un grau. Si pensem en els perfil. Pregunto institucionalment. Particularment hi ha tantes visions com vulgueu.

Em destaquen de l’article: No discuteixo si l’educació d’ara ajuda més a tenir millors i més ben preparats ciutadans que la d’abans o no, però sí que els alumnes d’abans arribaven a la universitat amb més coneixements de matemàtiques, de química, de filosofia o de llatí. Ara, en arribar, han d’aprendre coses que abans sabien i no s’assoleixen els mateixos coneixements que anys enrere. A més, en molts camps hi ha hagut una gran revolució del coneixement.

Més doctorat industrial


Enric I. Canela

Acabo de rebre un correu electrònic que diu:

Us informem que s’ha publicat avui al DOG la convocatòria de doctorats industrials DI-2017 que ha de permetre donar suport a 75 nous projectes de doctorat industrial.

Des d’ara mateix i fins el 4 de desembre de 2017 es poden sol·licitar els ajuts mitjançant la Oficina Virtual de Tràmits (OVT), que es resoldran dins de les 4 resolucions parcials previstes (maig, juliol, octubre de 2017 i gener de 2018).

Respecte les edicions anteriors, enguany s’han introduït les següents novetats:

a)
En el cas que el doctorand o doctoranda ja estigui contractada per l’empresa, només rebrà el finançament previst en concepte de supervisió empresarial si aquesta persona té una antiguitat en l’empresa inferior a 12 mesos. En cas contrari, l’empresa no el rebrà però sí el grup de recerca de la universitat i també el doctorand/a pels conceptes de matrícula i borsa de mobilitat.

b) Un mateix director o directora de tesi no podrà acumular ajuts per un import superior a 14.400 euros anuals en el marc del Pla de Doctorats Industrials (equivalent al finançament de 2 projectes per al grup de recerca).

Tot l’equip del Pla està a la vostra disposició per tal de per resoldre dels dubtes que puguin sorgir arrel de la vostra participació i interès en desenvolupar un projecte de doctorat industrial.

Sé que el que escric arriba a algunes persones candidates. Són candidats i possibles beneficiaris:

  • Per fer la tesi doctoral: Persones que vulguin fer el doctorat treballant en un organisme que no tingui la recerca com a missió essencial. És a dir que no sigui una universitat, institut o centre de recerca. En refereixo a empreses, organismes paraoficials, fundacions no universitàries, centres d’estudis, …. el ventall és ampli i cal consultar.
  • Per dirigir aquesta tesi doctoral: Evidentment investigadors doctors d’universitats i centres de recerca.
  • Per ser seu de la tesi doctoral i gaudir dels beneficis: ho deia abans. Empreses, organismes paraoficials, fundacions no universitàries, centres d’estudis, …. el ventall és ampli i cal consultar.

Tenir un doctora al costat ajuda a definir estratègies. No està ben valorat encara a Catalunya, però amb l’esforç de tots ho aconseguirem. Ajudeu-nos, ajudeu al país. Si algú dubta, ja sap on sóc.

Doctorats de 3 minuts


Enric I. Canela

La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona ens ajuda a difondre el 1r CONCURS TESIS EN 3 MINUTS (3MT) DEL GRUP COÏMBRA. En aquests moments la Universitat de Barcelona, a través de l’Escola de Doctorat, està busca representant per participar en el Grup de Treball sobre Estudis de Doctorat del Grup Coïmbra, que seleccionarà els tres finalistes a escala europea. Durant l’Assemblea General Anual del Grup Coïmbra, que tindrà lloc a Edimburg (Escòcia) del 7 a el 9 de juny, els tres finalistes hauran de competir en una sessió presencial.

El Comitè Executiu del Grup Coïmbra premiarà amb 3.000 euros la primera persona classificada; amb 2.000 euros, la segona, i amb 1.000 euros, la persona que es classifiqui en tercera posició.

Podeu trobar tota la informació a la web d’UB divulga.

Animo a tots els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona que s’animin a participar. Si no sou doctorands i en coneixeu, animeu-los a participar.

« Prev - Next »