Bitxo remeier


Enric I. Canela

El càncer de pit triple negatiu és un tipus de càncer de pit molt agressiu. Es denomina així perquè no té els receptors d’estrogen, de progesterona i del factor de creixement de tipus epidèrmic humà. Aquest fet indica que no té característiques hormonals i que no pot ser atacat mitjançant teràpia hormonal ni aquella que actua sobre el receptor del factor de creixement.

Les cèl·lules canceroses tenen un elevat contingut del receptor TRPV1. Es tracta d’una proteïna de membrana que uneix capsaïcina i aleshores incrementa el flux d’ions Ca2+ a l’interior cel·lular. Quan la capsaïcina interacciona amb aquesta proteïna provoca una sensació de cremada. És la sensació que se sent tant en ingerir un menjar picant com passa amb l’aplicació tòpica dels lligands d’aquest receptor. Es un receptor relacionat amb el dolor. De fet la capsaïcina calma el dolor.

M’ha cridat l’atenció l’estudi que diu que la capsaïcina alenteix el creixement i fins i tot mata les cèl·lules tumorals en aquest tipus de càncer. Sembla que podria ser una eina contra la metàstasi (veure Expression and functionality of TRPV1 in breast cancer cells Weber LV, Al-Refae K, Wölk G, Bonatz G, Altmüller J, Becker C, Gisselmann G, Hatt H Breast Cancer: Targets and Therapy Volume 2016:8 Pages 243—252). Fa ja anys que s’ha parlat del potencial anticancerigen d’aquests compostos, deien que en actuar als mitocondris provoca apoptosi.

Realment no sabem el mecanisme d’acció i tampoc no s’ha dissenyat cap protocol de tractament del càncer de put basat en aquest producte o derivats d’ell, però el resultat pot ser transcendent.

La capsaïcina és un alcaloide que pertany als vanilloides i és abundant als pebrots picants: bitxo, bitxo de L’Havana, pebre de caiena… Als vermuts m’agrada molt.

Càpsules d’oli


Enric I. Canela

A mi em costa molt negar alguna cosa relacionada amb els efectes de la ingesta de productes naturals. Molt sovint apareixen estudis sobre els beneficis de substàncies i en alguns casos em sona rar. No sé si atribuir-ho a un desig de vendre coses o bé realment hi ha un coneixement o comportament que no es coneix o que jo no conec. De totes formes una reflexió si que m’agrada fer-la.

Un exemple d’això són els àcids grassos omega 7. Podreu trobar molts articles que ens parlen dels beneficis d’aquests àcids grassos, el principal dels quals és l’àcid cis-palmitoleic (16:1, n-7) i després el vaccenic (18:1, n-7). Deriven de l’àcid palmític i de l’àcid esteàric, respectivament, . Una desaturasa forma un doble enllaç en el carboni set a comptar del carboni 16 i 18 respectivament, es a dir de la posició C-terminal. És l’estearoil-CoA desaturasa (Δ-9-desaturasa), comú en els mamífers.

L’àcid cis-palmitoleic és molt abundant a l’oli d’arç groc (Hippophae rhamnoides L.) i l’oli de nou de macadàmia. A més de trobar articles descrivint les virtuts d’aquests àcids, si busqueu a les botigues de suplements alimentosos o les farmàcies i parafarmàcies trobareu molts preparats, preferentment derivats de l’arç groc.

Un text normal de Bioquímica diu: L’estearoil-CoA desaturasa (SCD) és l’enzim limitant de la velocitat de síntesi d’àcids grassos monoinsaturats (MUFA), principalment d’oleat (18:1; un àcid gras fisiològicament significatiu omega-9) i palmitoleat (16:1). Aquests dos àcids grassos monoinsaturats representen la majoria dels àcids grassos monoinsaturats presents en els fosfolípids de membrana, triglicèrids i èsters de colesterol. L’expressió de SCD està sota el control del factor de transcripció ChREBP com es va discutir anteriorment. La proporció d’àcids grassos saturats i monoinsaturats als fosfolípids de la membrana és crítica per a la funció cel·lular normal i les alteracions en aquesta relació s’han correlacionat amb la diabetis, obesitat, malaltia cardiovascular i càncer. Per tant, la regulació de l’expressió i l’activitat de SCD té una gran importància fisiològica.

Veieu que diu que diu que és un àcid gras abundant a l’organisme sembla que juga un paper essencial en el control de l’obesitat, té un paper hormonal. A l’organisme, hi ha més quantitat en els triglicèrids dels glutis.

La meva impressió és que la suplementació amb aquest àcid no té cap sentit, ja que el sintetitzem en abundància, menys en les quantitats que aportaria un càpsula de suplement. Una càpsula comercial no aportarà més de 0,2 g. Si voleu prendre molt, agafeu nous de macadàmia (100 g contenen 12 g), després vindrien els olis de peix, però imagino que no us agradaran gaire.

Clar que parlant de coses absurdes, també es venen càpsules d’oli d’oliva. L’etiqueten com a omega 9 i hi ha que en compra.

No discutiré, però, els beneficis de l’àcid palmitoleic per a la pell. Si us ve de gust, compreu oli d’arç groc i u doneu unes fregues que van bé per nodrir i hidratar la pell.

Enric I. Canela

Llegia un article del diari El país: “El 65% de los alumnos de primaria van a estudiar carreras que no les serviran“. És tracta bàsicament de les opinions d’Helena Herrero, presidenta de HP Inc en Espanya.

Una de les coses que diu i que m’ha cridat l’atenció és que els nens de primària van a estudiar carreres per a llocs de treball que no existiran. Estem preparant a la gent per a treballs que no es demanaran. Parla també de la disminució de matriculacions en ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. Això darrer no és del tot cert, està estabilitzat i amb una lleugera tendència positiva que podem aprofitar, especialment si les empreses deixen d’aprofitar-se de becaris enginyers que cobren menys que qualsevol economista. Una de les desgràcies de l’estat espanyol és que no ha posat en llocs directius persones amb formacions diverses. Només cal mirar les carreres que tenen normalment els ministres.

Primer diré que estic completament d’acord en què cal preparar els joves per al futur i donar-los els coneixements i habilitats que requerirà el futur. Un fet per a reflexionar és que ni ella ni jo sabem quines habilitats hauran de tenir o què demanarà el mercat l’any 2045.

Jo dubto que l’any 2045 la societat no necessiti filòsofs, economistes, químics… El tema és que aquestes persones necessitaran un substrat diferent del que tenen ara. El problema no són les carreres que estudien, és la formació que reben abans d’estudiar les carreres i la manca de pensament abstracte que s’introdueix en la seva formació secundària i universitària.

No sabem que es demanarà tal 2045 tret de lògica i elaboració de pensament. Segur que capacitat de prendre decisions en la incertesa. Capacitat d’entendre la intel·ligència artificial. El problema no són les carreres, és el que hi ha abans i el mètode de formació, molt a la primària, bastant a la secundària, i imprescindible a la universitat.

Són capaços els mestres de primària d’ensenyar així? Som capaços de fer-ho a la universitat? Crec que tenim moltes mancances.

Indubtablement és absolutament imprescindible que ells nens visquin el món de la intel·ligència artificial, la robòtica, els jocs interactius, la realitat virtual. Ells s’adapten fàcil a això, al que no s’adapten és al pensament lògic si no es practica.

Hem d’invertir en canvi de model d’ensenyament, però a tots els nivells. Sabem fer servir els mitjans de comunicació per fer-ho? La majoria de les cadenes de televisió estan dedicades a crear idiotes.

Enric I. Canela

El govern espanyol ha cerat un conflicte amb una part significativa dels investigadors en formació, els doctorands amb contracte predoctoral.

La raó és que ha introduït canvis en la codificació dels esmentats contractes i en la seva cotització a la Seguretat Social.

Els contractes predoctorals estan regulats per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació. L’article 21 els regula.

Article 21. Contracte predoctoral.

Els contractes de treball sota la modalitat de contracte predoctoral se subscriuen d’acord amb els requisits següents:

a) El contracte té per objecte la realització de tasques de recerca, en l’àmbit d’un projecte específic i innovador, pels qui tinguin el títol de llicenciat, enginyer, arquitecte, graduat universitari amb grau d’almenys 300 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) o màster universitari, o equivalent, i que hagin estat admesos en un programa de doctorat. Aquest personal té la consideració de personal investigador predoctoral en formació.

b) El contracte s’estableix per escrit entre el personal investigador predoctoral en formació, en la seva condició de treballador, i la universitat pública o organisme de recerca titular de la unitat investigadora, en la seva condició d’ocupador, i s’hi d’adjunta un escrit d’admissió al programa de doctorat expedit per la unitat responsable del programa esmentat, o per l’escola de doctorat o postgrau si s’escau.

c) El contracte és de durada determinada, amb dedicació a temps complet. La durada del contracte és d’un any, prorrogable per períodes anuals previ informe favorable de la comissió acadèmica del programa de doctorat, o si s’escau de l’escola de doctorat, durant el temps que duri la seva permanència en el programa. En cap cas la durada acumulada del contracte inicial més les pròrrogues pot excedir els quatre anys.

No obstant això, quan el contracte es concerti amb una persona amb discapacitat, el contracte pot assolir una durada màxima de sis anys, incloses les pròrrogues, tenint en compte les característiques de l’activitat investigadora i el grau de les limitacions en l’activitat.

Cap treballador pot ser contractat mitjançant aquesta modalitat, en la mateixa entitat o en una de diferent, per un temps superior a quatre anys, excepte en el cas de les persones amb discapacitat indicades en el paràgraf anterior per a les quals el temps no pot ser superior a sis anys.

Les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, maternitat, adopció o acolliment, risc durant la lactància i paternitat, suspenen el còmput de la durada del contracte.

d) La retribució d’aquest contracte no pot ser inferior al 56 per 100 del salari fixat per a les categories equivalents en els convenis col·lectius del seu àmbit d’aplicació durant els dos primers anys, al 60 per 100 durant el tercer any, i al 75 per 100 durant el quart any. Tampoc pot ser inferior al salari mínim interprofessional que s’estableixi cada any, segons l’article 27 del Text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors.

El que ha fet el govern espanyol és un canvi en els tipus de contracte, que ha passat de ser contracte per obra i servei (codi 401) a contracte en pràctiques (codi 420). El que hauria d’haver-se fet és crear una modalitat específica, però no es va fer en el seu dia.

Aquesta acció del govern espanyol és, des de molts punts de vista, arbitrària i suposa una modificació de la naturalesa del contracte predoctoral definida per llei i s’ha fet sense que els investigadors afectats o els seus representants haguessin estat notificats o consultats.

Moltes veus consideren il·legal la mesura. No hi entenc prou però si crec que és desafortunada.

El contracte que hi havia (model 401) ha de complir una sèrie de requisits:

  • Contracte temporal la durada no pot superar els tres anys, ampliable 12 mesos per conveni.
  • El lloc a cobrir pel treballador ha de ser una activitat dins de l’empresa amb autonomia i substantivitat pròpia.
  • El contracte s’ha de formalitzar per escrit, especificant d’una manera clara i precisa el caràcter de la contractació i identificar suficientment l’obra o servei per al qual es contracta.

En cas que no es respectin aquests requisits el contracte serà considerat en frau de llei, i per tant, la relació laboral serà indefinida.

Ja es veu que no lliga del tot.

Si ens fixem el nou contracte (model 420) veiem que

El contracte de treball en pràctiques, que regula l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors, podrà subscriure amb qui tingui títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a equivalents.

El lloc de treball ha de permetre l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis. En aquest sentit, ha d’existir una correlació entre la titulació del treballador i el treball efectivament realitzat.

Cap treballador podrà estar contractat en pràctiques en la mateixa o diferents empresa per temps superior a dos anys en virtut de la mateixa titulació o certificat de professionalitat.

Tampoc es podrà estar contracte en pràctiques en la mateixa empresa per al mateix lloc de treball per un temps superior a dos anys, encara que es tracti de diferent titulació o certificat professional.

En aquest sentit, els títols de grau, màster i, si escau doctorat corresponent als estudis universitari no es consideren la mateixa titulació, llevat que en ser contracte per primera vegada mitjançant un contracte en pràctiques el treballador està ja en possessió del títol superior de que es tracti.

Tampoc no lliga massa.

Suposo que hagués estat més intel·ligent desenvolupar l’article 21 de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació. S’havia d’haver fet al 2011. No es va fer. Com que el Partit Popular té per costum fer les coses malament, no ens ha volgut fallar i ha fet un canvi al que no li veig benefici per a ningú i ha creat neguit.

El meu suggeriment seria demanar via Congrés dels Diputats una regulació específica. La CRUE podria fer aquesta feina. Els representants del PDI podrien fer la feina amb els grups polítics. El seu compromís de treballar amb les administracions per solucionar el problema no és suficient.

Dit tot això, seria urgent aclarir quins són els efectes negatius reals. A més de creure necessari que es consideri especialment el personal investigador, no acabo de veure grans problemes sobre els drets de les persones i sí el nyap propi del PP:

Enric I. Canela

Avui he llegit un article que titulen “Un inesperado incendio llamado ‘bebidas energéticas’“. L’autor alerta dels riscos que el consum d’aquests productes suposen per a la salut. Trobo l’article essencialment correcte, l’autor en sap, però crec que fa massa generalitzacions.

Genèricament, diu que tenen elevades quantitats de sucre i que contenen molta cafeïna (entre 70 i 400 mg/L, i de vegades més). Diu que gairebé totes les begudes “energètiques” contenen taurina, que és un aminoàcid que el nostre cos fabrica per si mateix i al qual l’EFSA prohibeix acompanyar de declaracions de salut. També, segons l’autor, innecessàries vitamines i combinacions d’extractes de plantes.

Alerta de prendre massa sucre i de prendre massa cafeïna. Afegeix que això pot provocar trastorns com pitjor qualitat del son, alteracions de la tensió arterial, palpitacions cardíaques, nàusees, vòmits o fins i tot convulsions. Diu que una investigació publicada al març de 2016 a la revista International Journal of Cardiology ha detallat que el seu consum augmenta el risc de patir diverses complicacions cardiovasculars fins i tot en adults sans.

He seguit la pista d’aquests estudis i, senzillament, diuen que cal més investigació per assegurar alguna cosa. Són estudis molt pobres.

Mirem que hi ha. He anat a Nutrition Data, fiable al màxim. Trobo Energy drink, RED BULL, sugar free, with added caffeine, niacin, pantothenic acid, vitamins B6 and B12. Una llauna de 250 g aporta 13 kcal, gens de sucre, 75 mg de cafeïna i no hi porta taurina.

També trobo: Energy drink, RED BULL, with added caffeine, niacin, pantothenic acid, vitamins B6 and B12. Una llauna de 250 g té 115 kcal. 25,7 g de sucre, i 76,5 mg de cafeïna

Una tassa de cafè expresso conté 63 mg de cafeïna. De totes formes la quantitat de cafeïna dependrà del cafè en qüestió. Podem dir que un bon cafè té tanta cafeïna com una beguda de les citades. Varia entre 40 mg, els més lleugers en cafeïna, i gairebé 150 mg els més rics en la purina.

Hi ha un munt de begudes energètiques amb taurina, altres amb sucre. La meva conclusió és que el principal problema és el sucre. Si es pren una beguda d’aquestes sense sucre, traiem part o tot el problema.

Que passa amb la taurina? Algunes d’aquestes begudes tenen uns 2,5 g per cada 250 g de beguda. Un àpat de peix o marisc i una mica de formatge ens donaria aquesta quantitat de taurina. Hi ha articles que parlen de la millora en el rendiment dels atletes gràcies a la taurina. El que no crec és que mesclar taurina amb cafeïna canviï res. Aniré més al fons del tema de la taurina per incorporar algun comentari a classe.

La meva opinió és que prendre una beguda d’aquestes que no contingui sucre, no faria cap mal. Ignoro si dues llaunes de les que contenen taurina seria dolent. No hi ha una informació fiable. L’EFSA no diu res al respecte, senzillament no la recomana perquè no se saben massa coss. La taurina es ven com a suplement alimentós a les farmàcies i parafarmàcies. No conec cap limitació específica en la seva venda.

El que si és una animalada és prendre alcohol juntament amb aquestes begudes. També és una animalada prendre’l amb excés amb gasosa.

Poden els joves prendre això? Jo diria que amb la cafeïna segueixin la pauta que tindrien amb el cafè. Sucre: prohibit, taurina, amb moderació.

Recomano aquestes begudes? Francament no, però tampoc recomano la Coca-Cola zero. No sóc d’aquesta corda.

L’alcohol també engreixa


Enric I. Canela

De vegades em trobo amb discussions sobre si una beguda engreixa o no. He pensat que seria bo preparar una petita taula, agafades les dades de la base de dades de composició dels aliments del Departament d’Agricultura dels Estats Units.

Aquesta taula, en provenir d’informació d’EUA no conté totes les nostres begudes i hi ha alguna una mica rara. Un cava, per exemple, el situaríem entremig dels vins. Una cava amb molt de sucre, dolç, ens aportaria 100 kcal per cada 100 g, mentre un cava extra brut, de poc sucre, ens portaria unes 84 kcal per 100 g.

Engreixen les begudes? Si, però no només l’alcohol etílic. Hi ha sucres que aporten energia.

Beguda

Etanol per 100 g

Energia (kcal) per 100 g

Crema de menta

29,8

371

Licor de cafè de 26%

21,7

336

Licor de cafè amb crema de 17%

13,8

327

Licor de cafè de 31%

26

308

Ginebra, lleugerarom, vodka, whisky de 50%

42,5

295

Ginebra, lleugerarom, vodka, whisky de 47%

39,7

275

Ginebra, lleugerarom, vodka, whisky de 45%

37,9

263

Ginebra, lleugerarom, vodka, whisky de 43%

36

250

Pinya colada

9

237

Ginebra, lleugerarom, vodka, whisky de 40%

33,4

231

Daiquiri

23,1

186

Vi de postres dolç

15,3

160

Vi de postres sec

15,3

152

Whisky sour

14,1

149

Sake

16,1

134

Vi de taula blanc late harvest

8,5

112

Tequila sunrise

9,4

110

Vi de taula blanc late harvest, Gewurztraminer

8,9

108

Vi de taula negre Mouvedre

11,2

88

Vi de taula negre Zinfandel

11,1

88

Vi de taula negre Sangiovese

10,9

86

Vi de taula negre Burgundy

10,3

86

Vi de taula negre Petite Sirah

10,7

85

Vi de taula negre Barbera

10,6

85

Vi de taula negre

10,6

85

Vi de taula blanc Chardonnay

10,7

84

Vi de taula blanc Pinot Gris (Grigio)

10,7

83

Vi de taula negre Cabernet Franc

10,6

83

Vi de taula negre Merlot

10,6

83

Vi de taula negre Syrah

10,5

83

Vi de taula negre Cabernet Sauvignon

10,5

83

Vi de taula

10,4

83

Vi de taula negre Claret

10,2

83

Vi rosat

9,6

83

Vi de taula blanc Fume Blanc

10,5

82

Vi de taula negre Pinot Noir

10,4

82

Vi de taula blanc

10,3

82

Vi de taula blanc Semillon

10,1

82

Vi de taula blanc Muscat

8,8

82

Vi de taula blanc Pinot Blanc

10,6

81

Vi de taula blanc Sauvignon Blanc

10,5

81

Vi de taula blanc Gewurztraminer

10,1

81

Vi de taula negre Lemberger

10,2

80

Vi de taula blanc Chenin Blanc

9,6

80

Vi de taula blanc Riesling

9,5

80

Vi de taula negre Gamay

9,8

78

Vi de taula blanc Muller Thurgau

9

76

Vi de taula negre Carignane

9,3

74

Cervesa amb llimona

4

68

Cervesa alta en alcohol

7,7

58

Sidra

4

56

Cervesa lleugera, higher alcohol

6

46

Cervesa regular en general

3,9

43

Cervesa regular, BUDWEISER

3,9

41

Licor de malta

5,5

40

Cervesa sense alcohol

0,3

37

Cervesa lleugera, BUD lleugera

3,3

29

Cervesa lleugera

3,1

29

Cervesa lleugera, BUDWEISER SELECT

3,4

28

Cervesa lleugera baixa en carbohidrats

3,3

27

 

Enric I. Canela

Tothom relaciona la vitamina D amb el calci i els ossos. Recordo, de petit, com la meva mare ens donava a mi i els meu germans un preparat blanc de calci, es deia Calcio 20, i una cullerada d’una cosa molt dolenta i oliosa que contenia vitamina D.

Avui sabem moltes coses de la vitamina D. La vitamina D té efectes clàssics i efectes no clàssics. Comentaré aquí una de les seves funcions no clàssiques.

De totes formes abans faré alguns comentaris sobre algunes coses relacionades amb l’adquisició de la vitamina D pel nostre organisme. La idea de vitamina té a veure amb alguna cosa que nosaltres no podem sintetitzar i que l’hem de prendre amb els aliments. En el cas de la vitamina D no és cert. Nosaltres en sintetitzem. Ho fem a partir del colesterol. Quan prenem el sol es posen en marxa unes reaccions a la pell i se sintetitza un compost, colecalciferol, que és la vitamina D3, l’animal. Els vegetals també sintetitzen una substància similar, l’ergocalciferol, que es coneix coma a vitamina D2. L’ergocalciferol prové de l’ergosterol, un anàleg del colesterol, amb una cadena hidrocarbonada més que el colesterol. Els animals tenen colesterol i els vegetals ergosterol. L’ergosterol s’absorbeix molt malament i pràcticament tot s’excreta amb la femta. De fet els fitosterols s’afegeixen a alguns aliments per reduir el colesterol. Sembla que impedeixen la seva absorció intestinal.

Possiblement la vitamina D vegetal, que és la majoritària en farmàcies i botigues de complements alimentosos, s’absorbeixi molt malament i tingui efecte escàs. No n’estic massa segur. No sé si hi ha pocs experiments o no es publiquen. Interessos?

Cal, si sintetitzem nosaltres el colecalciferol, prendre la vitamina animal? Les dosis necessàries no estan excessivament clares, normalment són més altes del que diuen algunes taules. Amb tot hi ha circumstàncies que no en sintetitzem prou. Uns 20 minuts de sol a la nostra latitud en persones de pell no massa fosca és suficient. Si la pell és molt fosca caldrà més. Justament els africans tenen més tendència a patir dèficit. Per raó oposada estan els que vien en països nòrdics. Allà el sol, quan en tenen, cau massa oblicu i no produeix el mateix efecte. També hi ha gent que no suporta el sol o que vesteix massa tapada. A aquests efectes els burques i similar no són adequats.

A l’alimentació la vitamina es troba a l’oli del peix, clàssicament l’oli de fetge de bacallà, i als peixos blaus. També en conté la llet (sense treure el greix). Hi ha altres fonts en les que s’indica que en contenen però en molts d’aquests casos es tracta de vitamina D vegetal afegida i això no m’agrada gaire.

Jo ni recomano ni deixo de recomanar prendre algun suplement de la vitamina D, que cadascú faci segons convingui. Jo quan en prenc la trio animal. La vitamina D animal s’extreia clàssicament de l’oli de peix, però actualment la vitamina D se sintetitza de la lanolina, que se obté de la llana de les ovelles. És la que trio.

Deia, però, que volia parlar d’una funció no clàssica de la vitamina D. El colecalciferol es transforma a l’organisme, fetge i ronyó, en el producte actiu, el calcitriol, realment una hormona. La funció no clàssica que he triat és la regulació de la pressió arterial. Sembla que la manca de vitamina D pot ser una causa de la hipertensió.

Disposem a l’organisme d’una casaca de senyals, el sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS) que és una via de senyalització responsable de la regulació de la pressió sanguínia del cos.

Quan la tensió arterial baixa o a causa de certs impulsos nerviosos, com l’estrès, els ronyons alliberen un enzim anomenat renina. Aquest enzim és una proteasa que trenca una proteïna que allibera el fetge i que es diu angiotensinogen i es forma angiotensina I. Un altre enzim, l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE), transforma l’angiotensina I en una altra proteïna, l’angiotensina II.

L’angiotensina II provoca vasoconstricció i fa que la glàndula pituïtària o hipòfisi, al cervell, secreti una altra hormona que és la vasopressina (AVP). La vasopressina és coneix també com hormona antidiürètica (ADH). L’hormona antidiürètica fa que es retingui aigua pels ronyons i es concentri l’orina. L’angiotensina II provoca la secreció d’adrenalina, noradrenalina i aldosterona, que fa que es retingui l’ió sodi, per les capsules suprarenals.

El conjunt és que l’alliberament de renina pels ronyons fa augmentar la tensió arterial.

Els medicaments més habituals per evitar la hipertensió són principalment de tres classes: els que fan que s’excreti més líquid, els diürètics; els que inhibeixen l’acció de l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE) i eviten que es formi angiotensina II; i els que eviten la unió de l’angiotensina II i fan que no es produeixi vasoconstricció i no s’alliberi vasopressina.

La vitamina D regula negativament, a través del receptor VDR, que on s’uneix el calcitriol. El calcitriol inhibeix l’expressió del gen renina i per tant la producció de renina. Si es frena la producció de renina no puja la tensió. Per tant, en alguns casos la hipertensió podria tenir a veure amb una baixa producció de calcitriol que comporta una activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS).

Per què? Possiblement més que la manca de vitamina D sigui una manca d’acció del calcitriol. No ho sabem, però no està de més, en casos d’hipertensió, mirar com estem de vitamina D. És molt més barat que altres tractaments.

Enric I. Canela

Ahir va morir l’historiador i editor Frederic-Pau Verrié i Faget. Tenia 96 anys. Em va entristir la notícia. No parlaré de la seva obra ni de tot el que té a veure amb la seva rica vida professional i en l’àmbit de la cultura. Altres que en saben ho han fet i ho faran.

Jo no faré més que expressar aquest condol i recordar algun moment que vam compartir. Frederic-Pau Verrié i Faget va ser uns anys membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. No recordo quants anys però si crec que ho era l’any 1994 i uns quants més després. Jo el recordo com un home afable, ponderat, expressava la seva opinió sobre els temes universitaris amb molta prudència, no sé si per no ofendre si contradeia o per alguns dubtes que podia tenir per ser una persona externa al dia a dia de la institució. Normalment encertava i ajudava amb la seva opinió.

Passat aquest temps, de tant en tant ens trobàvem casualment. Recordo una vegada, no fa gaire anys, en que ell era al peu de l’enorme magnòlia que hi ha a l’entrada de l’aparcament de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la dreta. M’explicava aquell dia alguna anècdota de la seva joventut, recordava una bomba de la guerra civil espanyola, la que va caure en aquella cantonada. Explicava que ell havia tingut sort de no patir danys. Les seves converses sempre eren riques i agradables.

El recordo com una gran persona. Quan coincidia amb el seu fill, gerent de la Universitat de Barcelona durant el primer mandat del rector Bricall, i li preguntava per ell em deia que estava molt bé. L’edat no perdona.

El meu condol a la seva família.

Rànquings i universitats


Enric I. Canela

Aquesta setmana ha sortit L’Econòmic i, com fa temps, un article meu al seu interior. Es tracta de Rànquings i escoles de negoci. De fet millor Rànquings i universitats perquè les escoles de negoci surten com a exemple.

Haig de demanar disculpes per una errada que conté en la signatura ja que ara no sóc el Vicerector de Polític Científica de la Universitat de Barcelona. A l’article anterior, del gener (Com voldria la universitat), ja no vaig hi signar així, però imagino que han agafat una capçalera antiga. Suposo que són coses que passen.

Agafo un paràgraf i us convido a llegir l’article:

La diferència (amb Catalunya) és que Dinamarca i Israel en tenen dues cadascuna entre les 100 primeres del món i nosaltres no. Una altra diferència és que aquestes universitats tenen almenys quatre vegades el nostre pressupost. Tanmateix, si mirem les universitats amb més reputació entre les 102 més ben considerades del món no n’hi trobem cap dels tres països. La llengua hi influeix. És relativament normal que un estranger vulgui fer una tesi doctoral o un màster a Dinamarca o Israel, que farà en anglès, però no un grau que faria en danès o hebreu.

Dolça agonia


Enric I. Canela

Fa pocs dies vaig escriure la nota El sucre no fa la felicitat. En aquella nota dedicada a parlar d’alguns edulcorant suposadament sans. Aleshores comentava:

Què passa quan prenem fructosa? La fructosa, molècula simple com la glucosa, no és l’aliment elemental de les nostres cèl·lules. La fructosa no fa el mateix efecte al cervell, no atura les ganes de menjar. Pitjor encara, el metabolisme de la fructosa no està regulat al nostre organisme. Un excés de fructosa es converteix en greix. Un altre perill de la fructosa és que provoca que augmenti l’àcid úric. Està demostrat que les dietes altes en fructosa provoquen obesitat i que generen diabetis tipus 2.

Avui m’ha alegrat llegir que uns brillants investigadors de la Universitat de Barcelona, del departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica, dirigits per Marta Alegret, han col·laborat a publicar el treball Type of supplemented simple sugar, not merely calorie intake, determines adverse effects on metabolism and aortic function in female rats.

Demostren, en rates femella, que la suplementació dietètica amb glucosa líquida o fructosa causa alteracions metabòliques i vasculars. La part que vull destacar és que tot i una ingesta calòrica major en rates suplementades amb glucosa, la fructosa ocasiona pitjors respostes metabòliques i vasculars.

Podreu trobar una mica més d’informació científica al web de la Universitat de Barcelona (Glucosa o fructosa: nou estudi sobre l’impacte del sucre en el metabolisme i la salut cardiovascular) i, naturalment encara més al treball a la revista American Journal of Physiology. Heart and Circulatory Physiology, però aquí jo insistiré en el risc de la població quan, per evitar els perills de la glucosa, pren excés de fructosa.

Potser seria hora que s’establís algun índex que estandarditzés la fructosa alliberada després de la ingesta d’un determinat aliment, de la mateixa manera que hi ha un índex glucèmic o una càrrega glucèmica per donar informació del pic de glucosa en sang després de la ingesta d’un aliment. Pensem que la sacarosa té un 50% de fructosa i un 50% de glucosa.

De totes formes, com sempre, prudència i criteri. El raïm té 7 g de glucosa i 8 g de fructosa (aproximadament) per cada 100 g de granets sense llavors. Uns 100 g d’uns cereals d’esmorzar alliberen una quantitat més de 20 g de cadascun d’aquests sucres, algunes galetes una quantitat similar. Compte amb les begudes edulcorades.

No pretenc negar el valor de fruites dolces ni dels sucs naturals, m’encanten i en prenc molta fruita dolça a l’estiu i ara cada dia suc de taronja natural i també suc de llimona. Si pretenc alertar, una vegada més, aprofitant el magnífic treball dels meus companys, dels riscos de la fructosa.

« Prev - Next »