Enric I. Canela

Avui llegeixo un parell de notícies sobre un tema que per mi era obvi, encara que no en coneixia cap estudi hospitalari:

conseqüència de l’article:

Vogel-González, M.; Talló-Parra, M.; Herrera-Fernández, V.; Pérez-Vilaró, G.; Chillón, M.; Nogués, X.; Gómez-Zorrilla, S.; López-Montesinos, I.; Arnau-Barrés, I.; Sorli-Redó, M.L.; et al. Low Zinc Levels at Admission Associates with Poor Clinical Outcomes in SARS-CoV-2 Infection. Nutrients 2021, 13, 562. https://doi.org/10.3390/nu13020562.

En aquest treball els autors fan un estudi de cohort observacional amb 249 pacients COVID-19 ingressats a l’Hospital del Mar. El seu estudi demostra una correlació entre els nivells sèrics de zinc i el resultat de COVID-19. Nivells sèrics de zinc inferiors a 50 µg / dL a l’admissió estan correlacionats amb una pitjor presentació clínica, un temps més llarg per assolir l’estabilitat i una mortalitat més alta. Els resultats in vitro indiquen que els nivells baixos de zinc afavoreixen l’expansió vírica en cèl·lules infectades amb SARS-CoV-2.

Interpreten que zinc baix al sèrum és un factor de risc que determina el resultat del COVID-19. Els autors animen a realitzar assaigs clínics aleatoris per estudiar la suplementació de zinc com a profilaxi i tractament potencial amb persones amb risc de deficiència de zinc

No puc més que alegrar-me que es faci la llum i agrair la publicació. El paper del Zn per evitar les infeccions víriques és conegut i la seva relació amb el sistema immune també. Em sorprèn que passin els mesos, el SARS-CoV-2 campi entre nosaltres, s’infecti i mori la gent, i ningú aconselli correctament sobre nutrició. Si us interessa, al setembre vaig escriure El zinc, discret defensor de la nostra salut.

Allà, entre altres coses, escrivia: El sistema immune és altament depenent de zinc. De fet, hi ha molt resultats que mostren que suplements de zinc ajuden a combatre malalties comuns com ara el refredat. Hi ha autors que discuteixen aquests resultats, però el que no és discutible és que si manca zinc, les defenses decauen ràpidament.

Jo tinc la certesa, com els autors del treball, que amb un nivell de Zn més elevat a l’organisme les infeccions són menys agressives i es curen abans. El que no veig clar és que el Zn tingui un paper rellevant durant la malaltia, com no sigui en casos de llarga malaltia, UCI per exemple. Tant de bo, però, funcionés quan la malaltia està declarada.

Si que tornaré a insistir en la necessitat de tenir cura de la micronutrició. Malgrat les proves sobre la necessitat d’una bona micronutrició, no veig que el sistema de salut faci res al respecte.

Enric I. Canela

Ara feia més de dos anys que no escrivia res sobre el cafè. He publicat diferents articles, el primer que recordo del 2008.

Aleshores ja deia: “En fa d’anys que ho dic, cada vegada que ataquen el cafè dic que estan equivocats“.

Aquí tenia la llista dels escrits que recordo:

 

Sense ser exhaustiu, vaig seguint les coses que es publiquen sobre els efectes del cafè. No tenia intenció de publicar gaire coses més sobre aquesta meravellosa beguda, però, com que és una de les meves dèries, no m’hi he pogut estar.

Aquesta setmana vaig veure una ressenya titulada: El café, gran aliado del tracto digestivo y el cerebro, que feia referència a un article de revisió publicat a la revista Nutrients: Effects of Coffee and Its Components on the Gastrointestinal Tract and the Brain–Gut Axis.

La revista és del més de desembre i dedica la portada a l’esmentada revisió. Concretament en relació a la imatge de la portada diu:

Aquesta revisió narrativa proporciona una visió general de l’efecte de les begudes de cafè; els seus subproductes; i els seus components sobre la mucosa gastrointestinal (implicats principalment en la permeabilitat, secreció i proliferació), els components neuronals i no neuronals de la paret intestinal responsables de la seva funció motora i l’eix cervell-intestí. Tot i que els estudis in vitro, in vivo i epidemiològics han demostrat que el cafè pot exercir múltiples efectes sobre el tracte digestiu, inclosos efectes antioxidants, antiinflamatoris i antiproliferatius sobre la mucosa i efectes de la motilitat a les capes musculars externes, molts d’aquests efectes encara sorprenentment desconeguts. Es necessiten encara estudis addicionals per comprendre els mecanismes d’acció de certes propietats del cafè que promouen la salut al tracte gastrointestinal i transferir aquest coneixement a la indústria per desenvolupar aliments funcionals que millorin la salut de l’eix gastrointestinal i cervell-intestí

La revista també púbica en aquest mateix número l’article Does Drinking Coffee and Tea Affect Bone Metabolism in Patients with Inflammatory Bowel Diseases? El resum d’aquest article diu:

Els pacients que pateixen malaltia de Crohn i colitis ulcerosa tenen un major risc d’osteoporosi a causa de la densitat mineral òssia més baixa. Els factors de risc de l’osteoporosi es divideixen en immodificables, és a dir, l’edat, el gènere, els factors genètics, així com els modificables, com ara la dieta, el nivell d’activitat física i l’ús d’estimulants. El cafè i el te contenen nombrosos compostos que afecten el metabolisme ossi. Algunes substàncies com els antioxidants poden protegir els ossos; altres substàncies poden augmentar la reabsorció òssia. Tot i això, la influència del cafè i el te en el desenvolupament i el curs de malalties inflamatòries de l’intestí és contradictòria“.

Aquest dos article potser faran caure el mite dels efectes nocius del cafè per al sistema gastrointestinal.

Enric I. Canela

Llegia l’altre dia una notícia a Infosalus amb el títol “La dieta vegana, más eficaz para perder peso y controlar el colesterol que la mediterrània“. Fan referència a un article titulat “A Mediterranean Diet and Low-Fat Vegan Diet to Improve Body Weight and Cardiometabolic Risk Factors: A Randomized, Cross-over Trial” i publicat al Journal of the American College of Nutrition. Està signat per un grup de metges que pertanyen a un col·lectiu denominat Physicians Committee for Responsible Medicine. No coneixia aquest centre. Es dedica a promoure l’alimentació vegetariana estricta, a lluitar contra l’experimentació animal i altres aspectes de l’ètica i la sostenibilitat. Va tenir conflictes amb l’American Medical Association (AMA) a començaments dels anys 90, però sembla que això està superat. Aquest és el primer article que, sota el meu punt de vista, mereix ser considerat article científic.

El treball es fa fer amb uns 60 voluntaris distribuïts en dos grups a l’atzar. Uns van prendre dieta vegetariana baixa en greixos (consistent en fruites, verdures, cereals integrals i llegums), els altres dieta mediterrània (protocol PREDIMED, que consisteix en fruites, verdures, llegums, peix, lactis baixos en greix i oli d’oliva verge extra, limitant o evitant les carns vermelles i greixos saturats). No existia límit en la ingesta i cada participant podia prendre la quantitat d’aliment que volgués. L’estudi va durar 16 setmanes.

Els que van prendre dieta vegetariana van disminuir la ingesta en 500 kcal, mentre que els que van prendre la dieta mediterrània van mantenir la ingesta. Com és lògic, els de la dieta vegetariana es van aprimar. És destacable, com veurem, que el grup de la dieta vegetariana va variar la distribució dels aliments i la proporció de greixos va disminuir i la de hidrats de carboni va augmentar durant les 16 setmanes.

Una altra conclusió, segons els autors, és que el perfil lipídic del grup de la dieta vegetariana millora, però no en el cas de la dieta mediterrània. Les dades són les següents.

 

Dieta mediterrània

Dieta vegetariana

Δ [colesterol total (mg/dL)

-3,3

-14,5

Δ [HDL-colesterol] (mg/dL)

-0,6

-5,0

Δ [LDL-colesterol] (mg/dL)

-0,2

-11,1

Δ [VLDL-colesterol] (mg/dL)

-2,5

+1,7

Δ [triglicèrids] (mg/dL)

-9,8

+8,2

Δ {[triglicèrids]/[HDL-colesterol]}

-0,20

+0,38

 

Segons els autors, el perfil lipídic millora en el cas de la dieta vegetariana. Ho diuen perquè baixen més les concentracions de colesterol total i d’LDL-colesterol. Tanmateix, els autors no parlen de la concentració de triglicèrids. Clarament augmenten en la dieta vegetariana i disminueixen en el cas de la dieta mediterrània. Aquest augment es deu a l’increment de la proporció carbohidrats en detriment dels greixos en el cas de la dieta vegetariana.

Els autors no ho estudien, però la relació [triglicèrids]/[HDL-colesterol] és un clar indicador de risc. En tots els casos el valor és més alt del que seria desitjable, però dins la normalitat. Durant aquestes setmanes, el valor al que s’arriba en la dieta vegetariana és més alt, mentre en el cas de la dieta mediterrània disminueix.

Això és un indicador de partícules de LDL-colesterol més petites i denses que en el cas de la dieta mediterrània degut a la proporció d’hidrats de carboni. Per altra banda, la major proporció d’àcids grassos omega-6 en la dieta vegetariana fa que les partícules d’LDL s’oxidin més fàcilment.

En conclusió, la interpretació dels autors és, al meu parer incorrecta. En aquest cas concret, la dieta mediterrània és més sana. No prenen en consideració aspectes perfectament coneguts sobre el colesterol i els triglicèrids (podeu veure Colesterol: aparteu les criatures i Controvertit oli de coco).

L’oli d’oliva i els fruits secs són meravellosos. Als EUA no ho saben prou.

Enric I. Canela

És conegut que les malalties infeccioses en persones grans són molt més freqüents i la mortalitat derivada és més gran que en els joves (Age-related decline in vaccination efficacy: The potential role of myeloid derived suppressor cells). Les vacunes, que són eficaces en els joves, sovint no ho són en persones més grans de 65 anys. Ambdues coses són el resultat d’una disminució gradual de la capacitat funcional del sistema immune, funcionalitat que es perd amb l’edat: la immunosenescència. Hem de recordar que per a què una vacuna funcioni, el sistema immune ha de ser capaç de produir anticossos eficaçment.

Una causa probable de l’aparició i el manteniment de la immunosenescència és l’acció de les cèl·lules mieloides supressores (MDSC), cèl·lules que inhibeixen les funcions de les cèl·lules d’immunitat innata i adaptativa.

Aquestes cèl·lules, les MDSC, són una població cel·lular heterogènia que s’expandeix durant la inflamació, el càncer i la infecció amb una notable capacitat per suprimir les respostes de les cèl·lules T o timòcits, que ens protegeixen de les infeccions. Les MDSC constitueixen un component del sistema immune que regula les respostes immunes davant diverses malalties en individus sans (Myeloid-derived-suppressor cells as regulators of the immune System). Tanmateix, en estats patològics aquestes cèl·lules anul·len la resposta immunològica i contribueixen a què els tumors s’escapin del control del sistema immune. Llur concentració es correlaciona negativament amb la supervivència global dels pacients amb càncer (Myeloid derived suppressor cells-An overview of combat strategies to increase immunotherapy efficacy).

El procés d’envelliment està associat a una inflamació crònica de baix grau. Al mateix temps, hi ha immunosenescència; és a dir, una disminució gradual de la capacitat funcional dels sistemes immunes adaptatius i innats. La immunosenescència és un procés que no només es relaciona amb l’envelliment, sinó que també es troba en diverses condicions patològiques que impliquen inflamacions cròniques com poden ser l’obesitat o la diabetis tipus 2. Per la seva banda, les MDSC augmenten significativament amb l’envelliment. Els canvis relacionats amb l’edat no són tan profunds en la immunitat innata com en la immunitat adaptativa. Sembla probable que les MDSC frenin el sistema immune per evitar així una inflamació excessiva en l’envelliment. Aquest sistema de protecció davant la inflamació tindria una cara negativa, les MDSC serien potents inductors de la immunosenescència (Immunosenescence: the potential role of myeloid-derived suppressor cells -MDSC- in age-related immune deficiency).

Fa pocs dies, el 20 de gener, es va publicar un article a la revista Nature titulat Restoring metabolism of myeloid cells reverses cognitive decline in ageing. Els autors reiteren que l’envelliment del cervell i el deteriorament cognitiu estan relacionats amb la inflamació. Les dades indiquen que amb l’edat es produeixen més quantitats d’un icosanoide pro-inflamatori, la prostaglandina E2. Aquesta substància la produeix, a partir de l’àcid araquidònic, la ciclooxigenasa 2.

Aquí afegeixo que l’àcid araquidònic l’obté el nostre organisme de la dieta animal, ja format, o el produïm nosaltres a partir de greixos vegetals. Les dietes riques amb àcids grassos omega 3 impedirien parcialment la formació d’àcid araquidònic i, en conseqüència, la formació de prostaglandines pro-inflamatòries i afavoririen la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Així, les dietes pobres en àcid araquidònic, aliments animals (exceptuem els marins), i riques en àcids grassos omega-3 ajudarien a mantenir jove el sistema immune.

Tornant a l’article de Nature, els autors expliquen que aquesta prostaglandina, PGE2, en unir-se al receptor EP2, altera el metabolisme de la glucosa i redueix el metabolisme energètic de les cèl·lules mieloides. El resultat és un deteriorament cognitiu. Els autors proposen que disminuir l’activació del receptor EP2, activació que es produeix quan s’uneix la prostaglandina E2, disminuiria i podria revertir el deteriorament cognitiu. Això ho demostren en ratolins bloquejant el receptor EP2 de les cèl·lules mieloides amb un derivat d’una benzoxazepina, antagonista del receptor EP2.

Segons els autors, aquest estudi suggereix que l’envelliment cognitiu en humans no podria no ser una condició estàtica o irrevocable, sinó que es podria revertir reprogramant el metabolisme de la glucosa en les cèl·lules mieloides per restaurar les funcions immunitàries juvenils.

Els autors fan servir una substància que ells denominen “compost 52” i que jo, fent bibliografia (A Selective Prostaglandin E2 Receptor Subtype 2 (EP2) Antagonist Increases the Macrophage-Mediated Clearance of Amyloid-Beta Plaques), he identificat com la 4-((9-chloro-7-(5-fluoro-1H-indol-1-yl)-2,3-dihydrobenzo[f][1,4]oxazepin-4(5H)-yl)methyl)pyridin-2(1H)-one i en format SIMILES (Simplified Molecular Input Line Entry Specification)

FC1=CC2=C(N(C=C2)C3=CC(Cl)=C(OCCN(CC(C=CN4)=CC4=O)C5)C5=C3)C=C1.

Les benzoxazepines i els seus derivats són substàncies anticonvulsants de, en general, baixa toxicitat i que podrien tenir ús farmacològic, després dels pertinents assaigs, en humans.

Per altra banda, sabem que la forma hormonal activa de la vitamina D, la 1,25 (OH) 2D, regula molts components del sistema immune i redueix l’activitat immunosupressora de les MDSC en els tumors, la qual cosa permetria al sistema immune atacar i eliminar les cèl·lules tumorals. Podem especular que la vitamina D també actuaria d’aquesta forma en l’envelliment i reduiria la imunosenescència (Myeloid Derived Suppressor Cells -MDSC- Are Vitamin D Targets and 1α, 25 Dihydroxyvitamin D (1,25(OH)2D) Inhibits their Ability to Suppress T Cell Function).

Com a conclusió, a més de mantenir el sistema immune jove amb vitamina D i àcids grassos poliinsaturats omega-3, podria perfectament ser que el derivat de les benzoxazepines abans esmentat o altres substàncies capaces de reduir la PGE2 o de bloquejar el seu receptor EP2 fossin eines terapèutiques eficaces contra la COVID-19.

Una línia de treball que podria ser assajada.

Enric I. Canela

Han passat més de nou mesos, el 12 d’abril, des que vaig escriure Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. L’article finalitza de la següent forma:

Té sentit avui intentar defensar-se del virus amb vitamina D? Jo crec que no, anem una mica tard, però si crec que paga la pena preparar el futur. Seria bo disposar periòdicament de la informació del nostre estatus de vitamina D, amb la corresponent analítica, prendre suficient sol. No cal torrar-se. Una estoneta cada dia. I si cal, especialment a l’hivern, prendre aliments rics en vitamina D o algun suplement. Possiblement vagi bé en el futur.

Si no ajuda a no emmalaltir de COVID-19, segur que anirà bé per altres coses.”

El 25 del mateix mes escrivia: Certeses i incerteses de la COVID-19. Allà, entre altres coses deia:

M’atreveixo, però, a dir que si el nombre de persones amb vitamina D alt és gran, el nombre de persones susceptibles de caure malalts és menor i si el nombre és menor, també ho serà el nombre de portadors capaços de contagiar. És una hipòtesi.

Vaig seguir escrivint al bloc sobre la vitamina D i altres micronutrients en relació a la susceptibilitat a patir la COVID-19.

Ja el 7 de setembre escrivia: Confirmen l’eficàcia de la vitamina D contra la COVID-19. Les demostracions hi eren. Finalitzava l’article dient:

En tot cas, una confirmació més del que ja vèiem a l’abril. La desgràcia és que aquests brillants cervells que regeixen els nostres destins no van fer cas de les evidències científiques que alguns intentàvem assenyalar i no van recomanar a la gent que prengués la vitamina D3. Clar que els nostres governants no ens han recomanat beure lleixiu, com passa a EUA. Sempre hi ha qui està pitjor“.

Vaig seguir escrivint article en els que incloïa comentaris que feien referència a la vitamina D i a la necessitat de què la recomanessin les autoritats corresponents. Ho feia ja sense tanta insistència i amb un cert cansament. Ja m’havia repetit prou. Això sí, cada dia apareixien noves dades que no devien ser incorporades al “saber” de Salut. Les nostres autoritats són reactives, mai no s’anticipen als esdeveniments per molt que les coses siguin clares. Així van les coses.

A casa, des del primer dia, preníem vitamina D. També ho feien molts amics nostres amb els que havíem parlat del tema. De moment, res no és exacte ni reproduïble al 100% en la fisiologia de les persones, tots ens hem mantingut sans. Creuarem els dits, però. Malgrat la vida sana, la medicina i els viatges a Lourdes tothom acaba morint.

Avui, però, he llegit un article al Nacional.cat, Els experts recorden la importància de vigilar els nivells de vitamina D, en aquesta línia que m’ha animat a tornar a insistir sobre el tema. Sortosament, el Nacional.cat, que segueixo habitualment, és un excel·lent diari digital que serà molt més llegit que el que jo pugui escriure. Vejam si tenim sort i cau la bena dels ulls dels nostres pròcers.

La sort és que en aquest cas els experts són francesos: “més de 70 científics francesos demanen que els metges receptin a la població vitamina D per fer front a la pandèmia del nou coronavirus.” Sent francesos potser els facin més cas.

El manifest dels científics francesos és: Effet bénéfique de la vitamine D dans la Covid: quelles sont les données?. Una de les coses que diu el Manifest és: “l’existence d’une insuffisance en vitamine D semble précéder la survenue incidente de la Covid-19,1 et non l’inverse.

Finalitza el Manifest tot dient:

Nous proposons de prescrire chez l’adulte, en traitement adjuvant aux protocoles de traitements standards disponibles, une dose de charge de vitamine D dès le diagnostic de Covid-19, par exemple 100 000 UI de vitamine D3 per os (200 000 UI chez les patients obèses et/ou ayant d’autres facteurs de risque de gravité de Covid-19) à renouveler après une semaine. Cette supplémentation permet de faire monter rapidement la concentration de 25(OH)D sans aucun risque en dehors de situations cliniques rares (sarcoïdose et autres granulomatoses) ou très rares (mutations inactivatrices de certains gènes comme CYP24A1), et d’obtenir un statut vitaminique D satisfaisant pendant la période critique d’environ un mois au cours de laquelle les patients atteints de Covid-19 peuvent déclarer des formes graves. L’intérêt potentiel de posologies plus élevées est actuellement à l’étude.

Crec que tinc poc a dir més que el que manifesten els companys francesos. Podria ara recordar que és més barat repartir gratuïtament la vitamina D a la població que tenir malalts hospitalitzats, més a les UCIs. No cal ni dir l’estalvi del patiment que hauria representat per als pobres ingressats. Podríem evitar alguns danys futurs.

Aquí, a casa nostra, poca cosa, a banda del que jo he anat escrivint i d’un article de fa unes setmanes a Catalunya Vanguardista d’un professor de la Universitat de Màlaga, José Carlos Paz Gutiérrez, titulat: ¿Se podría aliviar la presión de las UCI con un tratamiento de vitamina D?. L’autor va fer la tesi doctoral fa uns anys al meu departament de la Facultat de Biologia.

Coincideixo plenament amb el que ell diu, tret d’un matís final, on, curant-se en salut, escriu que pot ser perillosa la vitamina D en persones sanes. Fins ara, com indiquen els experts francesos, cap dada mostra que prendre vitamina D comporti un risc. Naturalment, no cal exagerar i sempre millor seguir el consell mèdic, preferiblement si el metge sap Bioquímica.

Malgrat les evidències científiques no s’està fent res més que evitar contactes, obligar a portar mascaretes, immobilitzar les persones, dir que ens rentem les mans i mantinguem distàncies i altres similars, però cap mesura preventiva com ara reforçar el sistema immune, cosa bastant millor i més barata que tota la resta.

Una gestió pública catastròfica. Sort dels metges i infermeres i resta de personal sanitari al que cal agrair la seva dedicació.

Enric I. Canela

Cada setmana pareixen articles, més o menys documentats, però sempre preocupants, sobre l’abocament dels plàstics al medi ambient. Els plàstics, tal com els veiem, en forma d’ampolles, bosses, embolcalls, etc. En general deteriorats i bruts, són un gran problema molt visible. Tant podem veure plàstics abocats a les vores dels rius i camins, com a les platges. Sentim que alguns animals marins s’han ofegat i mort per culpa de plàstics. El nombre de porcs que aboquen els sues residus a qualsevol lloc és infinit i no sembla reduir-se malgrat les campanyes públiques.

Tant o més preocupant que els plàstics visibles són els microplàstics. No els veiem i no hi forma fàcil d’eliminar-los. Hi ha els primaris, produïts en forma de microesferes per ser afegits, principalment, a cosmètics, dentifricis, i detergents, i secundaris, fruit de la degradació de plàstics de major mida que acaben reduïts a partícules microscòpiques. Alguns estats ja han legislat i no permeten productes de cura personal amb microesferes. Amb, la legislació europea encara no ha legislat sobre la matèria, tot i que els tema està en estudi.

Cal dir que hi ha substituts naturals a les microesferes de plàstic i que són perfectament compatibles amb el medi ambient. Un exemple són les fabricades amb coco.

Els microplàstics i nanoplàstics, sobre els que no m’estendré, poden incorporar-se als organismes vius. El material suspès a les aigües marines és ingerits pels animals marins i d’ells passa a altres éssers predadors, entre ells nosaltres. Malauradament, els nanoplàstics els trobem a l’aigua de beguda i a l’aire. Els nanoplàstics ja s’han trobat al cos humà i s’han associat a tumors cerebrals.

La legislació ja s’ha posat en marxa contra els plàstics d’un sol ús i no es podran fer ser vir a partir del mes de juliol. Amazon va deixar de vendre plàstics d’un sol ús a la UE, Regne Unit i Turquia des del 21 de desembre.

Amb tot, la permissivitat i la manca d’accions contundents dels poders públics només es poden entendre per deixadesa i incapacitat mental per comprendre la gravetat de la situació. Puc assumir que la gent amb poca cultura i la irresponsable no comprengui la magnitud del problema, però no de qui té l’encàrrec de vetllar pel bé de la comunitat.

Per il·lustrar el grau d’irresponsabilitat a tots els nivells citaré el de les revetlles. Com imagino sabre i alguns haureu comprovat, el material pirotècnic conté, entre altres materials, plàstics. També recordareu que per raons de salut, la maleïda COVID-19 les autoritats van prohibir les revetlles.

No us costarà gaire trobar desenes de platges on es van llençar milers de coets i es va cremar material pirotècnic. Interessant recordar que la majoria dels coets queien a les aigües marines, la resta sobre les platges. El matí del 2 de juny passejar per una platja era una demostració de com s’afavoreix la degradació del nostre hàbitat.

La irresponsabilitat és compartida. La irresponsabilitat dels que permeten la fabricació i venda de productes altament contaminants, la irresponsabilitat de les autoritats que permeten la contaminació de platges i mars, i la irresponsabilitat dels que llencen tot aquet material al medi ambient.

Hi ha centenars d’accions per ajudar a la sostenibilitat del planeta. La majoria impliquen als poders públics. Ja sabem que en última instància és l’educació ciutadana, però estic segur que una sèrie de multes de, diem, 600 euros per llençar plàstics a terra reduiria ràpidament la contaminació d’algunes zones. Evidentment, la normes que prohibeixin la comercialització són fonamentals, encara que lentes d’aplicació.

Recordo que hi ha plàstics hidrosolubles i biodegradables que podrien ser alternativa per reduir alguns problemes ambientals.

 

 

 

 

 

Enric I. Canela

El dia 13 em van publicar l’article Certificat de qualitat de l’aire interior a L’Econòmic. En aquest article intento explicar que les mesures indiscriminades que adopten els governs, entre ells el nostre, no són sempre adequades.

Defenso que ha mancat una activitat d’anticipació per prendre les mesures necessàries per fer els espais és segurs. Hi ha moltes coses que ja sabem i que haurien permès evitar tancaments dolorosos de les activitats econòmiques.

Quan vaig escriure l’article no havia encara aparegut la notícia: Cap dels participants del concert a la Sala Apolo de Barcelona s’ha contagiat. Aquest només és un dels molts exemples que podríem trobar. La sistemàtica en la presa de decisions en comptes de la improvisació hagués ant bé.

La improvisació era, potser, necessària al març, però ara ja no.

 

 

Enric I. Canela

Fa 50 anys Linus Pauling, químic i 2 vegades premi Nobel (Química, 1954; Pau, 1962), treia la conclusió, de diverses observacions i lectures, que la vitamina C (o àcid ascòrbic o ascorbat, que s’utilitzen indistintament en molts texts) tenia efectes molt favorables sobre l’evolució dels refredats. Ell defensava que la vitamina C evitava el refredat comú.

Va formular la hipòtesi que l’àcid ascòrbic protegia de les malalties víriques induint la síntesi de l’interferó. Recomanava prendre diàriament entre 1 i 2 g d’àcid ascòrbic. Aconsellava portar sempre a sobre àcid ascòrbic (pastilles de 0,5 g) i al primer senyal de refredat, prendre’n. Per això també es recomanava per evitar la grip.

S’ha escrit molt sobre el tema, però en general les conclusions van ser que no fa res per evitar els refredats, però com que és saludable i barata, que la gent ho provi. Fa anys, molta gent prenia vitamina C en forma de Redoxon (crec que ara la composició del suplement és diferent). Estava de moda, però la moda va passar.

Jo sempre he tingut el convenciment que la vitamina C té un efecte clar en evitar moltes malalties, però no he tingut arguments altres que el meu raonament per defensar-ho. El meu raonament i intuïció no són res en el camp científics, calen evidències experimentals.

Aquesta setmana he tingut una alegria, he vist un article publicat aquest més a Experimental Gerontology, per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i l’Hospital La Paz de Madrid (Vitamin C and vitamin C plus E improve the immune function in the elderly) que conclouen que la suplementació diària amb 500 mg de vitamina C a persones grans millorava llur funció immune fent-la similar a la dels adults joves.

Alguns potser haureu llegit algun article meu en el que parlo d’immunosenescència En cito dos: Uns 1,5 milions de catalans han tingut el virus SARS-CoV-2? I Grups de risc davant el SARS-CoV-2. De fet he argumentat diferents cops que un dels grans problemes davant de la malaltia i, ara i especialment, de la COVID-19 és la feblesa del sistema immune. Amb l’envelliment, la resposta immune es veu afectada.

Els investigadors van analitzar la variació dels paràmetres que serveixen per mesurar l’envelliment del sistema immune i van comprovar la millora amb 3 mesos de suplementació. Els resultats també indiquen que sis mesos després es manté relativament bé el sistema immune.

Els investigadors també suplementen als ancians amb vitamina E. Indiquen que no hi ha una millora afegida. La meva opinió és que la vitamina C és pot prendre, i seria recomanable fer-ho, cada dia. És hidrosoluble i l’excés, si això passés, s’excreta amb l’orina. La vitamina E, liposoluble, no ho fa i s’acumula. Jo no conec els efectes secundaris que podria tenir l’acumulació de vitamina E.

El suplements de vitamina C són molt barats (podeu trobar pots de 100 pastilles d’1 g per menys de 15 euros), però uns dieta adequada podria de suficient per als que no volen pastilles. Bo saber que els vegetals tenen quantitats elevades. Per exemple, 100 g de taronges aporten 140 mg de vitamina C i els pebrots una quantitat similar. Un suc de taronja natural al matí ja serien més de 300 mg amb poc més assolim aquests 500 mg mínims. Rar seria que un vegetarià ingerís poca vitamina C.

Ara, davant la COVID-19 convé tenir el sistema immune fort i les defenses pletòriques. Ja intuïu la meva recomanació.

La vitamina D té premi


Enric I. Canela

He escrit molts comentaris argumentats en els que relaciono la vitamina D amb el sistema immune i amb la baixa susceptibilitat a emmalaltir de la COVID-19.

Ara el que faré és donar unes pinzellades d’articles diversos i recents sobre els efectes de la vitamina D. La conclusió que hauríem de treure és que la vitamina D és una prohormona pleiotròpica, és a dir té efectes sobre un nombre elevat de funcions de l’organisme.

Tradicionalment se l’ha associat a la salut òssia i al metabolisme del calci, però els sistemes sobre els que actua són molts més, fins i tot modificant el nostre microbioma intestinal.

M’atreveixo a comentar que, probablement, associarem la longevitat amb la vitamina D.

Aquí mostro alguns exemple de publicacions recents. No seré exhaustiu perquè no acabaria mai. Cada dia en surten més.

En un estudi recent (Effect of Vitamin D3 Supplements on Development of Advanced CancerA Secondary Analysis of the VITAL Randomized Clinical Trial), publicat a JAMA per investigadors de Harvard Medical School i la Chan School of Public Health de Boston), els autors troben que en un assaig clínic aleatoritzat (25.871 participants durant 37 mesos) de suplements diaris de vitamina D a dosis elevades durant 5 anys es va reduir la incidència de càncer avançat (metastàtic o mortal) en la cohort general d’adults sense diagnòstic previ de càncer. La reducció del risc va ser més gran en individus de pes normal. Fins i tot quan els efectes de vitamina D són modestos, la suplementació de vitamina D als nivells estudiats és molt menys tòxica i té un cost menor que moltes de les teràpies actuals contra el càncer.

Un altre estudi publicat al setembre a Diabetes Care (Association of Serum 25-Hydroxyvitamin D Concentrations With All-Cause and Cause-Specific Mortality Among Individuals With Diabetes) per investigadors de Wuhan va posar de manifest, en una mostra representativa d’adults dels Estats Units amb diabetis, que les concentracions sèriques més altes de 25(OH)D s’associaven significativament amb una mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars més baixa. Aquests resultats recolzen els beneficis potencials de mantenir un estat adequat de vitamina D en la prevenció de la mort prematura en persones amb diabetis.

En un article publicat a l’octubre (Vitamin D Status in Hospitalized Patients with SARS-CoV-2 Infection) al The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism per investigadors de Cantabria, es mostren les conclusions d’un estudi que indica que els nivells sèrics de 25(OH)D de pacients hospitalitzats amb COVID-19 són inferiors als controls basats en la població, d’edat similar, segons el sexe. Els nivells sèrics de vitamina D eren inferiors a 20 ng/ml en el 82% dels pacients amb COVID-19.

Un estudi publicat al novembre per investigadors de Sichuan (The association between serum vitamin D and obstructive sleep apnea: an updated meta-analysis) va posar de manifest que les la probabilitat de patir la síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS) està associada a concentracions baixes de vitamina D que

Podria sembla sorprenent sentir que la vitamina D té un efecte evident sobre el nostre microbioma. Un recent treball publicat per investigadors de diferents països a la revista Nature Communications (Vitamin D metabolites and the gut microbiome in older men) indica que hi ha clares evidències d’interaccions entre la senyalització de la vitamina D de l’hoste i la salut del microbioma intestinal en homes grans. Aquest estudi està fet amb individus grans, però altres estudis en individus sans i en malalts, mostren aquest interrelació i suggereixen que una dieta que aporti suficient vitamina D proporcionarà una millor salut i capacitat de defensa. Si tenim en compte l’estreta relació que hi ha entre la microbiota i la depressió (Landscapes of bacterial and metabolic signatures and their interaction in major depressive disorders) podrem deduir que la vitamina D pot ser un remei eficaç par pal·liar aquests trastorns.

Ho deixo aquí. No sé si estareu convençuts, però penseu-hi.

Enric I. Canela

Fa pocs dies vaig llegir un article a Redacción Médica titulat “Covid-19: nuevo tratamiento oral que “suprime en 24 horas” el coronavirus“. L’article es feia ressò d’un article científic publicat per uns investigadors de l’Institute for Biomedical Sciences (University of Georgia State University), el 3 de desembre a Nature Microbiology, titulat “Therapeutically administered ribonucleoside analogue MK-4482/EIDD-2801 blocks SARS-CoV-2 transmission in ferrets“.

La idea central del treball és controlar la pandèmia via la interrupció de les cadenes de transmissió. Això hauria de ser útil fins que hi hagi la denominada immunitat de ramat induïda per la vacuna o adquirida naturalment que evitaria el contagi incontrolat. Fins i tot, podria continuar sent útil per controlar brots en determinats sectors.

Per aconseguir-ho serien necessaris tractaments antivírics que poguessin administrar-se per via oral.

Fa una mica més d’un any, investigadors del mateix grup van demostrar que l’antivíric EIDD-2801 tenia efectes en fures infectades amb múltiples soques del virus de la grip. El fàrmac reduïa els símptomes i la càrrega del virus. El fàrmac també va ser eficaç en cultius de cèl·lules epitelials de les vies respiratòries humanes.

El mateix grup de recerca, suggeria que a més de les vacunes contra la grip, el control de la malaltia mitjançant terapèutiques antivíriques és una eina eficaç per prevenir l’avanç i les complicacions de la malaltia i reduir les taxes de mortalitat. La idea que propugnaven els autors és impedir, amb fàrmacs antivírics, la disseminació del virus. El mecanisme d’acció d’aquest agents seria impedir la replicació del virus.

Paral·lelament, investigadors de la University of North Carolina van demostrar que el fàrmac té activitat antivírica contra els coronavirus i, en particular citen SARS-CoV i MERS-CoV. Diuen també que podria tenir utilitat potencial com a antivíric eficaç contra el SARS-CoV-2 i altres futurs coronavirus zoonòtics.

Els investigadors de l’Institute for Biomedical Sciences (University of Georgia State University) publiquen a l’octubre, en un “preliminary report”, que el tractament terapèutic dues vegades al dia amb el fàrmac MK-4482 / EIDD-2801 a fures infectades amb SARS-CoV-2 va reduir significativament la càrrega de SARS-CoV-2 de les vies respiratòries superiors i es va suprimir completament la propagació als animals de contacte no tractats. Amb aquest estudi els autors identifiquen el MK-4482 / EIDD-2801 oral com una acció antivírica prometedora per trencar les cadenes de transmissió de la comunitària de SARS-CoV-2. Són els resultats que finalment han publicat al novembre a Nature Microbiology.

El fàrmac Molnupiravir o EIDD-2801 o MK-4482 [és l’ester isopropílic (5′) de la beta-D-N4-hidroxicitidin, anàleg a la N4-hidroxicitidine (NHC)] es troba en assaigs clínics de fase II / III. Els diferents assaigs finalitzen al novembre de 2021. Probablement no podrà estar al mercat abans que la vacuna estigui implantada, però segurament, a finals de 201 podrà ser una eina de lluita conjunta contra la grip i la COVID-19.

« Prev - Next »