Enric I. Canela

Cada setmana pareixen articles, més o menys documentats, però sempre preocupants, sobre l’abocament dels plàstics al medi ambient. Els plàstics, tal com els veiem, en forma d’ampolles, bosses, embolcalls, etc. En general deteriorats i bruts, són un gran problema molt visible. Tant podem veure plàstics abocats a les vores dels rius i camins, com a les platges. Sentim que alguns animals marins s’han ofegat i mort per culpa de plàstics. El nombre de porcs que aboquen els sues residus a qualsevol lloc és infinit i no sembla reduir-se malgrat les campanyes públiques.

Tant o més preocupant que els plàstics visibles són els microplàstics. No els veiem i no hi forma fàcil d’eliminar-los. Hi ha els primaris, produïts en forma de microesferes per ser afegits, principalment, a cosmètics, dentifricis, i detergents, i secundaris, fruit de la degradació de plàstics de major mida que acaben reduïts a partícules microscòpiques. Alguns estats ja han legislat i no permeten productes de cura personal amb microesferes. Amb, la legislació europea encara no ha legislat sobre la matèria, tot i que els tema està en estudi.

Cal dir que hi ha substituts naturals a les microesferes de plàstic i que són perfectament compatibles amb el medi ambient. Un exemple són les fabricades amb coco.

Els microplàstics i nanoplàstics, sobre els que no m’estendré, poden incorporar-se als organismes vius. El material suspès a les aigües marines és ingerits pels animals marins i d’ells passa a altres éssers predadors, entre ells nosaltres. Malauradament, els nanoplàstics els trobem a l’aigua de beguda i a l’aire. Els nanoplàstics ja s’han trobat al cos humà i s’han associat a tumors cerebrals.

La legislació ja s’ha posat en marxa contra els plàstics d’un sol ús i no es podran fer ser vir a partir del mes de juliol. Amazon va deixar de vendre plàstics d’un sol ús a la UE, Regne Unit i Turquia des del 21 de desembre.

Amb tot, la permissivitat i la manca d’accions contundents dels poders públics només es poden entendre per deixadesa i incapacitat mental per comprendre la gravetat de la situació. Puc assumir que la gent amb poca cultura i la irresponsable no comprengui la magnitud del problema, però no de qui té l’encàrrec de vetllar pel bé de la comunitat.

Per il·lustrar el grau d’irresponsabilitat a tots els nivells citaré el de les revetlles. Com imagino sabre i alguns haureu comprovat, el material pirotècnic conté, entre altres materials, plàstics. També recordareu que per raons de salut, la maleïda COVID-19 les autoritats van prohibir les revetlles.

No us costarà gaire trobar desenes de platges on es van llençar milers de coets i es va cremar material pirotècnic. Interessant recordar que la majoria dels coets queien a les aigües marines, la resta sobre les platges. El matí del 2 de juny passejar per una platja era una demostració de com s’afavoreix la degradació del nostre hàbitat.

La irresponsabilitat és compartida. La irresponsabilitat dels que permeten la fabricació i venda de productes altament contaminants, la irresponsabilitat de les autoritats que permeten la contaminació de platges i mars, i la irresponsabilitat dels que llencen tot aquet material al medi ambient.

Hi ha centenars d’accions per ajudar a la sostenibilitat del planeta. La majoria impliquen als poders públics. Ja sabem que en última instància és l’educació ciutadana, però estic segur que una sèrie de multes de, diem, 600 euros per llençar plàstics a terra reduiria ràpidament la contaminació d’algunes zones. Evidentment, la normes que prohibeixin la comercialització són fonamentals, encara que lentes d’aplicació.

Recordo que hi ha plàstics hidrosolubles i biodegradables que podrien ser alternativa per reduir alguns problemes ambientals.

 

 

 

 

 

Enric I. Canela

El dia 13 em van publicar l’article Certificat de qualitat de l’aire interior a L’Econòmic. En aquest article intento explicar que les mesures indiscriminades que adopten els governs, entre ells el nostre, no són sempre adequades.

Defenso que ha mancat una activitat d’anticipació per prendre les mesures necessàries per fer els espais és segurs. Hi ha moltes coses que ja sabem i que haurien permès evitar tancaments dolorosos de les activitats econòmiques.

Quan vaig escriure l’article no havia encara aparegut la notícia: Cap dels participants del concert a la Sala Apolo de Barcelona s’ha contagiat. Aquest només és un dels molts exemples que podríem trobar. La sistemàtica en la presa de decisions en comptes de la improvisació hagués ant bé.

La improvisació era, potser, necessària al març, però ara ja no.

 

 

Enric I. Canela

Fa 50 anys Linus Pauling, químic i 2 vegades premi Nobel (Química, 1954; Pau, 1962), treia la conclusió, de diverses observacions i lectures, que la vitamina C (o àcid ascòrbic o ascorbat, que s’utilitzen indistintament en molts texts) tenia efectes molt favorables sobre l’evolució dels refredats. Ell defensava que la vitamina C evitava el refredat comú.

Va formular la hipòtesi que l’àcid ascòrbic protegia de les malalties víriques induint la síntesi de l’interferó. Recomanava prendre diàriament entre 1 i 2 g d’àcid ascòrbic. Aconsellava portar sempre a sobre àcid ascòrbic (pastilles de 0,5 g) i al primer senyal de refredat, prendre’n. Per això també es recomanava per evitar la grip.

S’ha escrit molt sobre el tema, però en general les conclusions van ser que no fa res per evitar els refredats, però com que és saludable i barata, que la gent ho provi. Fa anys, molta gent prenia vitamina C en forma de Redoxon (crec que ara la composició del suplement és diferent). Estava de moda, però la moda va passar.

Jo sempre he tingut el convenciment que la vitamina C té un efecte clar en evitar moltes malalties, però no he tingut arguments altres que el meu raonament per defensar-ho. El meu raonament i intuïció no són res en el camp científics, calen evidències experimentals.

Aquesta setmana he tingut una alegria, he vist un article publicat aquest més a Experimental Gerontology, per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i l’Hospital La Paz de Madrid (Vitamin C and vitamin C plus E improve the immune function in the elderly) que conclouen que la suplementació diària amb 500 mg de vitamina C a persones grans millorava llur funció immune fent-la similar a la dels adults joves.

Alguns potser haureu llegit algun article meu en el que parlo d’immunosenescència En cito dos: Uns 1,5 milions de catalans han tingut el virus SARS-CoV-2? I Grups de risc davant el SARS-CoV-2. De fet he argumentat diferents cops que un dels grans problemes davant de la malaltia i, ara i especialment, de la COVID-19 és la feblesa del sistema immune. Amb l’envelliment, la resposta immune es veu afectada.

Els investigadors van analitzar la variació dels paràmetres que serveixen per mesurar l’envelliment del sistema immune i van comprovar la millora amb 3 mesos de suplementació. Els resultats també indiquen que sis mesos després es manté relativament bé el sistema immune.

Els investigadors també suplementen als ancians amb vitamina E. Indiquen que no hi ha una millora afegida. La meva opinió és que la vitamina C és pot prendre, i seria recomanable fer-ho, cada dia. És hidrosoluble i l’excés, si això passés, s’excreta amb l’orina. La vitamina E, liposoluble, no ho fa i s’acumula. Jo no conec els efectes secundaris que podria tenir l’acumulació de vitamina E.

El suplements de vitamina C són molt barats (podeu trobar pots de 100 pastilles d’1 g per menys de 15 euros), però uns dieta adequada podria de suficient per als que no volen pastilles. Bo saber que els vegetals tenen quantitats elevades. Per exemple, 100 g de taronges aporten 140 mg de vitamina C i els pebrots una quantitat similar. Un suc de taronja natural al matí ja serien més de 300 mg amb poc més assolim aquests 500 mg mínims. Rar seria que un vegetarià ingerís poca vitamina C.

Ara, davant la COVID-19 convé tenir el sistema immune fort i les defenses pletòriques. Ja intuïu la meva recomanació.

La vitamina D té premi


Enric I. Canela

He escrit molts comentaris argumentats en els que relaciono la vitamina D amb el sistema immune i amb la baixa susceptibilitat a emmalaltir de la COVID-19.

Ara el que faré és donar unes pinzellades d’articles diversos i recents sobre els efectes de la vitamina D. La conclusió que hauríem de treure és que la vitamina D és una prohormona pleiotròpica, és a dir té efectes sobre un nombre elevat de funcions de l’organisme.

Tradicionalment se l’ha associat a la salut òssia i al metabolisme del calci, però els sistemes sobre els que actua són molts més, fins i tot modificant el nostre microbioma intestinal.

M’atreveixo a comentar que, probablement, associarem la longevitat amb la vitamina D.

Aquí mostro alguns exemple de publicacions recents. No seré exhaustiu perquè no acabaria mai. Cada dia en surten més.

En un estudi recent (Effect of Vitamin D3 Supplements on Development of Advanced CancerA Secondary Analysis of the VITAL Randomized Clinical Trial), publicat a JAMA per investigadors de Harvard Medical School i la Chan School of Public Health de Boston), els autors troben que en un assaig clínic aleatoritzat (25.871 participants durant 37 mesos) de suplements diaris de vitamina D a dosis elevades durant 5 anys es va reduir la incidència de càncer avançat (metastàtic o mortal) en la cohort general d’adults sense diagnòstic previ de càncer. La reducció del risc va ser més gran en individus de pes normal. Fins i tot quan els efectes de vitamina D són modestos, la suplementació de vitamina D als nivells estudiats és molt menys tòxica i té un cost menor que moltes de les teràpies actuals contra el càncer.

Un altre estudi publicat al setembre a Diabetes Care (Association of Serum 25-Hydroxyvitamin D Concentrations With All-Cause and Cause-Specific Mortality Among Individuals With Diabetes) per investigadors de Wuhan va posar de manifest, en una mostra representativa d’adults dels Estats Units amb diabetis, que les concentracions sèriques més altes de 25(OH)D s’associaven significativament amb una mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars més baixa. Aquests resultats recolzen els beneficis potencials de mantenir un estat adequat de vitamina D en la prevenció de la mort prematura en persones amb diabetis.

En un article publicat a l’octubre (Vitamin D Status in Hospitalized Patients with SARS-CoV-2 Infection) al The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism per investigadors de Cantabria, es mostren les conclusions d’un estudi que indica que els nivells sèrics de 25(OH)D de pacients hospitalitzats amb COVID-19 són inferiors als controls basats en la població, d’edat similar, segons el sexe. Els nivells sèrics de vitamina D eren inferiors a 20 ng/ml en el 82% dels pacients amb COVID-19.

Un estudi publicat al novembre per investigadors de Sichuan (The association between serum vitamin D and obstructive sleep apnea: an updated meta-analysis) va posar de manifest que les la probabilitat de patir la síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS) està associada a concentracions baixes de vitamina D que

Podria sembla sorprenent sentir que la vitamina D té un efecte evident sobre el nostre microbioma. Un recent treball publicat per investigadors de diferents països a la revista Nature Communications (Vitamin D metabolites and the gut microbiome in older men) indica que hi ha clares evidències d’interaccions entre la senyalització de la vitamina D de l’hoste i la salut del microbioma intestinal en homes grans. Aquest estudi està fet amb individus grans, però altres estudis en individus sans i en malalts, mostren aquest interrelació i suggereixen que una dieta que aporti suficient vitamina D proporcionarà una millor salut i capacitat de defensa. Si tenim en compte l’estreta relació que hi ha entre la microbiota i la depressió (Landscapes of bacterial and metabolic signatures and their interaction in major depressive disorders) podrem deduir que la vitamina D pot ser un remei eficaç par pal·liar aquests trastorns.

Ho deixo aquí. No sé si estareu convençuts, però penseu-hi.

Enric I. Canela

Fa pocs dies vaig llegir un article a Redacción Médica titulat “Covid-19: nuevo tratamiento oral que “suprime en 24 horas” el coronavirus“. L’article es feia ressò d’un article científic publicat per uns investigadors de l’Institute for Biomedical Sciences (University of Georgia State University), el 3 de desembre a Nature Microbiology, titulat “Therapeutically administered ribonucleoside analogue MK-4482/EIDD-2801 blocks SARS-CoV-2 transmission in ferrets“.

La idea central del treball és controlar la pandèmia via la interrupció de les cadenes de transmissió. Això hauria de ser útil fins que hi hagi la denominada immunitat de ramat induïda per la vacuna o adquirida naturalment que evitaria el contagi incontrolat. Fins i tot, podria continuar sent útil per controlar brots en determinats sectors.

Per aconseguir-ho serien necessaris tractaments antivírics que poguessin administrar-se per via oral.

Fa una mica més d’un any, investigadors del mateix grup van demostrar que l’antivíric EIDD-2801 tenia efectes en fures infectades amb múltiples soques del virus de la grip. El fàrmac reduïa els símptomes i la càrrega del virus. El fàrmac també va ser eficaç en cultius de cèl·lules epitelials de les vies respiratòries humanes.

El mateix grup de recerca, suggeria que a més de les vacunes contra la grip, el control de la malaltia mitjançant terapèutiques antivíriques és una eina eficaç per prevenir l’avanç i les complicacions de la malaltia i reduir les taxes de mortalitat. La idea que propugnaven els autors és impedir, amb fàrmacs antivírics, la disseminació del virus. El mecanisme d’acció d’aquest agents seria impedir la replicació del virus.

Paral·lelament, investigadors de la University of North Carolina van demostrar que el fàrmac té activitat antivírica contra els coronavirus i, en particular citen SARS-CoV i MERS-CoV. Diuen també que podria tenir utilitat potencial com a antivíric eficaç contra el SARS-CoV-2 i altres futurs coronavirus zoonòtics.

Els investigadors de l’Institute for Biomedical Sciences (University of Georgia State University) publiquen a l’octubre, en un “preliminary report”, que el tractament terapèutic dues vegades al dia amb el fàrmac MK-4482 / EIDD-2801 a fures infectades amb SARS-CoV-2 va reduir significativament la càrrega de SARS-CoV-2 de les vies respiratòries superiors i es va suprimir completament la propagació als animals de contacte no tractats. Amb aquest estudi els autors identifiquen el MK-4482 / EIDD-2801 oral com una acció antivírica prometedora per trencar les cadenes de transmissió de la comunitària de SARS-CoV-2. Són els resultats que finalment han publicat al novembre a Nature Microbiology.

El fàrmac Molnupiravir o EIDD-2801 o MK-4482 [és l’ester isopropílic (5′) de la beta-D-N4-hidroxicitidin, anàleg a la N4-hidroxicitidine (NHC)] es troba en assaigs clínics de fase II / III. Els diferents assaigs finalitzen al novembre de 2021. Probablement no podrà estar al mercat abans que la vacuna estigui implantada, però segurament, a finals de 201 podrà ser una eina de lluita conjunta contra la grip i la COVID-19.

Enric I. Canela

M’ha cridat l’atenció l’article La molécula chavista que ‘cura’ el virus, que va publicar La Vanguardia el proppassat dia 26. Sembla que s’hi origina en una notícia veneçolana de finals d’octubre. Segons l’article es tracta d’una molècula que denominen DR-10 i està elaborada a Veneçuela. Diu l’article que el principi actiu de la molècula és un derivat de l’àcid ursòlic, que inhibeix al 100% la replicació del virus in vitro.

Certament la notícia és exòtica. Cal destacar que no hi parla d’actuar sobre organismes vius, diu in vitro (en vidre, del llatí) o sigui, no ha guarit ningú.

L’àcid ursòlic és un triterpenoide, una substància molt complexa, present en fruits i herbes de les que coneixem com a medicinals. Podem citar les pomes, les maduixes, els gerds, i el romaní o la sàlvia. Hi ha més de 20.000 terpenoides coneguts produïts pel metabolisme vegetal. S’utilitzen molt, a partir d’extractes d’herbes, en la medicina xinesa i en l’aiurvèdica.

Fa uns quants anys, al juny del 2011, vaig escriure un petit article que titulava Les virtuts de la poma amb pell, quan se sabien menys coses de l’àcid ursòlic. Aleshores em va interessar parlar de les propietats conegudes d’aquesta substància que, probablement, tenia un paper protector de la poma.

Ara no faré cap posada al dia del que se sap sobre l’àcid ursòlic i l’anunci veneçolà, ja que podeu llegir un bon article, DR-10, la presunta molécula venezolana anticoronavirus, en el bloc de Félix Moronta. També podeu llegir Maduro habló de molécula que ‘anula’ la COVID, ¿pero qué encontraron en verdad los científicos en Venezuela?

No comentaré tot el que ja podeu llegir en aquests dos articles, que estan ben fets i em semblen rigorosos. Informen bé del que deu haver passat a Veneçuela.

El que si faré és un comentari genèric sobre els milers de molècules vegetals que el nostre organisme és incapaç d’absorbir en quantitats significatives i a les que atribuïm propietats miraculoses. Entre elles estan la majoria dels bioflavonoides assajats, catequines del te i altres herbes medicinals, terpenoides com l’àcid ursòlic o bufadienolides presents al kalanchoe o els cardenolides.

No hi ha una conclusió única sobre el comportament a l’organisme d’aquestes substàncies. En tot cas, l’absorció intestinal és baixa i la seva biodisponibilitat també. Quan les ingerim, una petita part podria ser absorbida per l’intestí prim, però ràpidament el fetge les modificaria i serien excretades amb la bilis. Ignoro si part d’aquestes petites quantitat tenen algun efecte significatiu sobre virus i bacteris, jo ho dubto. El que si sabem és que algunes d’aquestes substàncies com els bufadienolides i els cardenolides tenen efecte sobre el múscul cardíac. S’han fet servir com a tòxic i com a medicaments. Alguns insecticides estan fets a base de cardenolides. Les plantes es defensen dels insectes amb aquestes substàncies.

El que si sabem és que la major part de la substància ingerida és transformada al cec i via la circulació enterohepàtica torna al fetge i la bilis excreta els productes més o menys transformats. Aquests productes són ara absorbits de nou per l’intestí prim. Aquests metabòlits de les substàncies originals, biodisponibles, podrien tenir algun efecte sobre diferents funcions metabòliques i propietats antibacterianes i antivíriques.

Per altra banda, està demostrat que aquestes substàncies del metabolisme secundari de les plantes tenen un efecte sobre la microbiota, la modifiquen, i afecten el sistema immune. Sobre aquest tema ja he parlat en aquest bloc (veieu, entre d’altres, Els intrigants β-glucans). Podeu veure un exemple a La microbiota “menja” magranes.

La meva conclusió és que els efectes de moltes preparacions, orientals i occidentals, que contenen substàncies bioactives, la major part de les vegades, no es deuen a l’acció directa de la substància present a la preparació, sinó que són els efectes sobre la microbiota i els productes resultants de l’acció de la microbiota sobre la substància, els que finalment afecten al nostre organisme.

Jo tinc una natural confiança en moltes d’aquestes preparacions basades en herbes medicinals, com també en els components bioactius dels productes vegetals.

Tornem al començament. Fa algun efecte la molècula DR-10? El titular de Maduro és una rucada, però podria perfectament ser que els derivats de l’àcid ursòlic tinguessin algun efecte sobre el SARS-CoV-2. Saber-ho requeriria un experimentació que a hores d’ara no s’ha fet. El seu efecte in vitro, que caldria veure-ho publicat en alguna revista científica, no em diu res sobre la seva acció en éssers vius.

Enric I. Canela

Confesso que tinc una certa debilitat per l’aspirina. Estic més predisposat a prendre-la que no pas qualsevol altre analgèsic. Avui voldria fer alguns comentaris sobre aquest singular medicament que fa més de 110 anys que és al mercat. D’entrada dir que deu ser el medicament que més s’ha fet servir mai.

Les seves funcions clàssiques són fer baixar la febre (antipirètic), calmar el dolor (analgèsic) i reduir la inflamació (antiinflamatori). També fa molts anys que es recepta, en dosis baixes, per evitar accidents cardiovasculars per les seves singulars característiques d’antiagregant plaquetari.

És molt interessant veure com avui dia la recerca farmacèutica busca en els fàrmacs propietats sobre la fisiologia humana diferents de les que van propiciar la seva síntesi i comercialització. D’aquesta forma es redueixen molt els costos de la recerca ja que les proves de tolerància i efectes secundaris ja estan fetes i documentades. L’aspirina, medicament més que assajat sobre l’organisme humà, no és una excepció. Avui sabem que pot prevenir alguns càncers. També que pot ajudar a la salut òssia i a algunes malalties neurològiques. Tanmateix, per raons òbvies, m’han cridat l’atenció les seves propietat antivíriques.

L’aspirina pertany a un grup de medicaments que es denominen Nonsteroidal anti-inflammatory drugs (NSAIDs) i en català els coneixem amb les sigles AINE (antiinflamatoris no esteroidals). Entre els més coneguts d’aquests medicament es troben l’aspirina (àcid acetilsalicílic), l’ibuprofen i el diclofenac (el voltaren, entre d’altres en conté). L’aminocetofen (paracetamol) no és un AINE perquè no és un fàrmac antiinflamatori. A vegades, erròniament, l’inclouen en aquest grup. El paracetamol és un medicament que en dosi alta pot fer mal al fetge. Si es pren seguit, es aconsellable prendre també actetilcisteïna, precursora del glutatió, que serveix per eliminar els metabòlits del paracetamol de l’organisme.

La major part dels efectes d’aquests medicaments es deuen a què inhibeixen uns enzims que es diuen ciclooxigenasa. En tenim 3. La COX-1 que està distribuïda per tot l’organisme i és constitutiva, és a dir en tenim sempre; la COX-2 que es produeix en alguns teixits, no arreu, quan hi ha una alteració patològica (entrada d’endotoxines i alliberament de citocines), en diem induïble, és a dir no és constitutiva; i la COX-3 que és constitutiva, com la COX-1, però només la tenim al sistema nerviós central. Al sistema nerviós central tenim poca COX-1 i sembla que es produeix molt poca COX-2.

Aquests enzims transformen els àcids grassos poliinsaturats de cadena molt llarga (de les sèries omega-3 i omega-6) en unes molècules conegudes com a prostaglandines i tromboxans. D’aquests àcids grassos, el més abundant, conegut i estudiat és l’àcid araquidònic (de la sèrie omega-6). La funció de les prostaglandines produïdes normalment per la COX-1 és fisiològica, és a dir formen part del metabolisme normal. Regulen, entre altres coses, la formació de la mucosa del sistema gastrointestinal. L’agregació de les plaquetes també depèn de la COX-1. La COX-2 no és constitutiva, només apareix en estats patològics i està clarament relacionada amb la inflamació i el dolor. La COX-3 regularia la temperatura corporal, que depèn de l’hipotàlem, i per tant la febre.

La capacitat d’inhibir l’agregació plaquetària, el comportament com a anticoagulant, depèn de la inhibició de la COX-1, seria un efecte secundari que aprofitem en alguns casos. La causa és la inhibició de la formació dels tromboxans. Els inhibidors de la COX-1 com l’ibuprofen, els salicilats i el diclofenac s’uneixen de forma reversible i per tant són antiagregants plaquetaris febles. L’aspirina també inhibeix la COX-1, però de forma irreversible i el seu efecte antiagregant és més fort i persistent.

Els efectes secundaris es deuen a la inhibició de la COX-1 i els efectes característics dels antipirètics, analgèsics i antiinflamatoris a la inhibició de la COX-2. El paracetamol, que no és antiinflamatori, inhibiria la COX-3. L’aspirina és singular. No inhibeix la COX-2, modifica la seva activitat. La reacció de la COX-2 amb l’aspirina, una acetilació, dona un enzim nou que el que fa és produir unes substàncies amb un efecte beneficiós, són les epi-lipoxines que serveixen per rebaixar la inflamació. La inhibició de la COX-2 fa que no hi hagi més inflamació, però les epi-lipoxines ajuden a eliminar-la. Una característica única de l’aspirina entre altres antiiflamatoris.

Per altra banda, com que la inhibició de la COX-1 afecta la formació de la mucosa gastrointestinal, la majoria dels AINE poden, en excés o en persones delicades, ocasionar sagnat agut o lesió de la mucosa gàstrica. Cal tenir present que el seu efecte no es deu a la presència del fàrmac a l’estómac, es deu a la seva circulació per l’organisme. Sovint, quan es prenen AINE, amb paracetamol no caldria, és recepta omeprazole. Cal tenir present els efectes secundaris de l’omeprazole, entre ells l’osteoporosi.

Vaig ara al tema que m’ha portat a escriure aquest article. L’activitat antivírica de l’aspirina, concretament dels virus RNA. Sense ser exhaustiu, entre ells hi trobem el virus de l’hepatitis C (VHC), de la malaltia de l’Ebola, els SARS-CoV, els MERS-CoV, els de la grip, els rinovirus, el virus del xarampió, el virus de poliomielitis i també els retrovirus, incloent-hi el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Quan estem refredats i ens prenem un analgèsic com el paracetamol, no fem gaire més enllà de treure’ns el dolor, si en tenim. Si prenem una aspirina activarem el nostre organisme per lluitar contra el virus.

Què es creu que fa realment l’aspirina contra els virus? Els investigadors tenen moltes proves, acumulades de molts anys, de la capacitat de l’aspirina per reduir la replicació, la propagació i la infectivitat de diversos RNA alhora que regula positivament la producció d’interferó tipus I. L’efecte està demostrat, el mecanisme no està del tot demostrat i seria molt complicat d’explicar.

Quins són els tractaments contra els principals problemes causats a l’organisme pel SARS-CoV-2? Agents antivirals, immunomoduladors, antiinflamatoris i antitrombòtics, a banda d’altres productes en experimentació. Aquestes característiques les té totes l’aspirina.

No m’invento res si dic que l’aspirina pot ser una eina per lluitar contra la COVID-19. Actualment al Regne Unit s’està assajant donar a malalts de COVID-19 diàriament una dosi baixa continuada d’aspirina (aproximadament 1/3 d’aspirina). En aquest cas ho fan per evitar l’agregació plaquetària, un risc per a aquests malalts. Els resultats no sistemàtics a EUA han demostrat que l’aspirina redueix les complicacions en els pacients.

De moment no hi ha cap estudi sistemàtic, que jo conegui, per fer servir l’aspirina també com a antivíric contra la COV-19, si que hi ha estudis però no en fase clínica. Jo espero que en poc temps això ja no ho pugui dir. Tinc fe en la capacitat preventiva i curativa de l’aspirina. A vegades coses molt senzilles ens solucionen grans problemes. Clar que l’aspirina és barata i hi ha poc negoci.

Enric I. Canela

Reiteradament he insistit en el fet que les escoles és un punt calent pel que fa als contagis. La darrera vegada a Els restauradors tenen raó. Els articles que he anat escrivint aquests mesos han tingut un elevat grau d’encert. Malauradament les idees, que no són meves, són de la ciència i de la lògica, no han estat compartides pels responsables polítics.

Escric ara aquesta nota perquè avui he llegit a Diario.es l’article Contagios ‘al salir de clase’: los brotes de COVID-19 son el doble en Secundaria que en Primaria, pero se dan fuera de las aulas. Us recomano la lectura, l’article de @MonicaZas i @paurodra està ben lligat.

La tesis és exactament la que explico en el meu article. L’escola no són només les aules, és el que succeeix des que l’alumne surt de casa al matí, fins que hi torna acabades les activitats escolars. No cal que em repeteixi. Espero que el fet que sigui un diari de qualitat com Diario.es el que ho diu ajudi.

Seguint amb les incongruències, que mantenen el nivell, d’ineptitud política, m’he trobat amb un bon article Riesgo viral en los aeropuertos de John Carlin i protagonista de l’incident el mateix John Carlin. Ens explica com va haver de traslladar-se de l’aeroport a l’avió i de l’avió a l’aeroport. Les companyies, per estalviar, no fan servir els fingers, fan servir els autobusos amb 55 persones dins. Escriu Carlin, “…segons un decret reial es permetia un màxim de 55 passatgers en els autobusos. O sigui, la responsabilitat final resideix en aquells governants que consideren, si és que ho han considerat, que sopar amb set familiars a casa o beure una cervesa a l’aire lliure representa més riscos per a la salut d’estar tancat amb una multitud dins d’una caixa mòbil.” Sense comentaris. Seguirem anant per un carrer sense gent amb mascareta per no contagiar un fanal. Intel·ligència al poder.

Esperem que algú reflexioni d’una vegada per totes i posi totes les variables i totes les normes una al costat de l’altra, que prengui un tranquil·litzant per no deprimir-se i intenti endreçar les coses. Si es prenen les mesures correctes ara, viurem unes festes tranquil·les. I si us plau, no sigueu amb els restauradors com la Inquisició amb els heterodoxos.

Els restauradors tenen raó


Enric I. Canela

L’altre dia el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, admetia que a la desesacalada de la primera onada del maig i juny “potser es va anar massa ràpid” i afegia que ara s’hauran d’anar flexibilitzant les restriccions de manera més progressiva. Això no és cert o, si més no, no és totalment cert. Cito al vicepresident com a màxima autoritat catalana. Ho podria fer extensiu a altres que insisteixen en els mateixos missatges.

Un vici que ens hauríem de treure de sobre i queda vegada arrela més a la societat és que “per repetir moltes vegades una cosa no es converteix en certa”. Si que provoca que cada vegada més gent se la cregui i, segons com, cada vegada el dany que pot provocar una falsa creença sigui més gran, ja que es prenen decisions amb fonaments erronis.

Vejam! Van sorgir moltes crítiques sobre la gestió sanitària espanyola i hi incloc la catalana. Crítiques internes, però també d’altres països. Nosaltres també vam criticar la comunitat veïna per fer les coses molt malament. Avui tenen molt millor resultats. Oriol Mitjà té alguna cosa a dir.

Han passat unes setmanes d’aquestes ferotges crítiques. Veiem que els països veïns estan en situació similar o pitjor de la que estàvem. Fins i tot alguns estats modèlics que considerem, com Alemanya, tenen estats i ciutats en situació crítica, per no parlar de França. Podeu llegir els informes BIOCOMSC per tenir una visió més completa.

Quina diferència hi trobem? Els ritmes. Podria ser que una desescalada més ràpida hagués provocat un avançament dels contagis, però no anar més lent en eliminar restriccions a la llibertat no sembla que els hagi evitat.

Ara comentaré una gràfica que he agafat, de data 11 de novembre del departament de Salut (Dades Covid).

La gràfica mostra en ordenades l’EPG, que es tradueix com a risc de rebrot, cada dia ens en parlen. A les abscisses tenim les dates. Els valors d’EPG de la primera i segona onades no tenen massa a veure perquè al començament es feien poques proves i els valors són menors. El que si que ens serveix són les tendències. Si ens fixem, uns dies després del confinament de març (abans ja s’havien acordat algunes restriccions) veiem que la corba baixa i continua baixant fins primer de maig. En aquell moment comencem a gaudir d’una certa llibertat de moviment, però poca. La corba segueix baixa, per sota de la línia verda. Continua així fins el 4 de juliol. El dia 23 de juny vam tornar a la llibertat. La gent es mou i hi ha un ritme d’activitat més gran. S’estabilitza el 20 de juliol. Es manté relativament alta però estable. Es diuen coses, que si mascaretes, que si fum, etc. Hi ha mobilitat i coses mal fetes, però com que no hi ha canvis, tot es manté estable. Hem assolit un cert equilibri, precari, però equilibri. Això continua així fins final de setembre. Aleshores comença a pujar. Ho fa fins que limitem la mobilitat. Seguirà baixant mentre la mobilitat sigui baixa, però no arribarà als nivells de maig. No serà possible perquè, malgrat les limitacions, la major part dels contactes socials no s’han eliminat.

Cada canvi en la tendència de la corba està relacionat amb alguna cosa que havia passat uns dies abans. Tant en el cas de les pujades com en el de les baixades. Les baixades són la suma de diverses restriccions. Les pujades es deuen als contagis per diverses causes. Tant increments com decrements són el resultat de diversos factors. Quants més factors modifiqui, més es modificarà la corba.

Què va trencar el fràgil equilibri que havia a començaments de setembre? Mirem que va passar a mig setembre que va provocar el canvi de tendència uns dies després. Fàcil: va començar l’activitat escolar i acadèmica.

Avui ho reconeix tothom, però amb la boca petita. Alguns ho dèiem des del començament. Les restriccions adoptades pràcticament arreu afecten la universitat. En molts llocs l’educació secundària.

Seguim amb el mantra: “l’escola és un lloc segur”. Jo també ho crec, com ho és la universitat. Totes les mesures estan preses en els recintes. El professorat fa la seva feina. Més o menys es respecten les normes que eviten contagis. Tanmateix, aquest no és problema. Posaré l’exemple de la universitat i els sonats brots en festes de col·legis majors.

Hi ha sistemes oberts i sistemes tancats. No es pot entendre l’escola com l’edifici. L’escola és un procés, que comença quan el nen o nena surt de casa i acaba quan hi torna. Cal anar a l’entrada i la sortida de les escoles i observar. Veureu els “contactes socials”. Pares i mares tocant nens, canalla jugant i alliberant energia. La majoria de contagis que conec, no serà significatiu, però és la meva experiència, provenen de nens o nenes.

La meva conclusió, ja l’he comentat abans, és que els confinaments actuals amb escoles obertes no permetran arribar a un EPG de 300.

Els restauradors tenen raó quan es queixen. Ells no tenen la culpa dels contagis produïts en altres entorns. No negaré que una part del conjunt dels bars puguin contribuir al contagi. No tindria sentit. Tanmateix no és pot matar tot el sector. En aquests sis mesos algú no ha tingut alguna idea relativa a normes de prevenció que no sigui posar grillons a la gent i tancar locals. Normes d’homologació, per exemple. Segur que molts auditors ambientals es fregarien les mans si els contractessin.

De les coses que s’han fet bé, destacaria la campanya de mantenir-se en silenci en els trens. Quan van fer allò de no fumar pel carrer, vaig dir que millor diguessin no xiular.

Avui he sentit parlar a la consellera de derrotar el virus. Ens ha fet una arenga militar. M’ha recordat a Pedro Sánchez envoltat de generals i amb llenguatge militar. Que vagi tranquil·la, no derrotarem cap virus. Com no hem derrotat el de la grip. Serà allà, és manifestarà més o menys en funció del sistema immune de la població de la capacitat de les vacunes de generar immunitat.

Bo seria que d’un per totes abordessin els punts de contacte social més sensibles. Anar a dinar a un restaurant no ho és, com no ho és anar a la Sagrada Família mig buida. Això sí, mentre no cantin tots alhora “donam la fe dels meus pares” o el Virolai. Una celebració religiosa en silenci no és perillosa. I parlant del dret de culte que no poden restringir, el meu culte és un sopar al vespre en un restaurant. Entenc que és un dret fonamental que no haurien de conculcar-me.

Enric I. Canela

Mentiria si digués que no estic sorprès per la poca diferència que hi ha entre la incidència del virus en època càlida i menys càlida, que no freda que encara no ha arribat. No m’esperava això en aquestes dates. No em sorprèn que els efectes del virus sobre el sistema de salut no siguin tan destructors com els de fa uns mesos.

Una cosa és evident, tots, sistema de salut, polítics i ciutadans, sabem més coses sobre aquests virus i els seus efectes.

Pel que fa al tractament dels que manifesten símptomes, els professionals de la medicina són ara capaços de tractar-los amb més eficàcia i els hospitals estan més ben dotats, cosa que comporta i comportarà menys malalts greus i una menor mortalitat relativa.

Malgrat aquest coneixement, al meu parer, s’han comès excessius errors durant aquests mesos de pau relativa. Errors, que contra el que poden dir moltes veus, no són característics d’un o altre estat o comunitat. En tot cas, els països menys previsors o amb uns comportaments socials menys rígids han manifestat l’agreujament abans. També aquells llocs més calvinistes i habitualment crítics amb l’estat espanyol han caigut en xifres molt altes i preocupants, en alguns casos pitjors que les espanyoles.

També hem de ser conscients que les xifres actuals de contagis publicats no tenen res a veure amb les de fa uns mesos. Aleshores no teníem la menor idea del nombre de contagis. Les dades que si ens hem de mirar amb cura són les d’ingressats als hospitals i les de casos greus actius (UCI). També els morts. L’ocupació de les UCI a Catalunya és alta. Ja preocupant i si no s’atura, l’augment de casos pot provocar un col·lapse del sistema. Cal dir que entre finals de març i finals de maig hi havia més ingressats que no pas ara i que el ritme de creixement de març i abril era més alt que l’actual, però el pendent de creixement és alt i creix. La dada que realment m’amoïna és la pressió sobre el sistema de salut. La resta no crec que tingui excessiva importància, més enllà de la que li vulguem donar. La taxa de contagis del refredat és molt alta i ningú no en fa cas.

Aquesta és una malaltia que està cercant el seu lloc a la nostra societat per quedar-s’hi i, com ja he comentat algun altre cop, hem de trobar les eines per equilibrar la capacitat d’atenció hospitalària i i el ritme de contagis que requereixin aquesta atenció mèdica. Amb la grip ja es va fer i, tret d’alguns anys que actua amb especial virulència, el sistema la té ben assimilada. Les vacunes hi ha contribuït, però, com és ben conegut, ni tothom es vacuna ni tothom genera anticossos per acció de les vacunes, especialment les persones immunosenescents.

Aquest equilibri es pot aconseguir augmentant molt la capacitat de resposta hospitalària, en un grau que no té encara ningú al món, o reduint el ritme de contagi. Ambdues coses hauran de convergir. Pretendre que tot se solucionarà amb mesures de prevenció és una magna ximpleria. Una de les coses que no hem fet bé és no disposar ja d’un pla d’urgència de recursos humans necessaris per atendre el futur proper, però tenim el Govern dedicat a discutir si són llebrers o conillers, mentre els conills campen tranquils. No cal més que escoltar com estan les infermeres i, especialment, aquelles especialistes que han de tenir cura dels quiròfans i les UCI per captar el gran problema que tenim. A part d’homilies televisives, el Govern ha fet alguna cosa? Jo no ho sé, però vist tot plegat sospito que no gaire. Si anem a mirar què ha fet el govern espanyol, descobrirem que està preparant la legió per vèncer al virus. Ja sabeu. Sincerament, no veig programa enlloc.

Una altra cosa que no ha fet bé el Govern i que és molt greu, és la política de prevenció en allò que sospitàvem que podria anar bé per evitar infeccions. Jo a l’abril ja recomanava que es prengués vitamina D3 i vitamina K2 i també que els locals tinguessin una ventilació eficaç. Ara veiem ja molts resultats que ens estan dient que la majoria de gent hospitalitzada per la COVID-19 té dèficit de vitamina D. Fa mesos que sabíem que això anava així, però com que “no hi havia prou evidències científiques”, no fem res. Si la vitamina D hagués estat perillosa ho entendria, però no, sempre beneficiosa.

Si observem com actuen els diferents sistemes polítics contra aquesta malaltia veiem de tot i a modes i batzegades. Funcionen amb onades contagioses. Cap mesura està basada en gaire més que amb intuïcions. Els “experts recomanen confinament”. Per això no cal ser expert. És cert que si tothom es queda a casa un parell de mesos la cosa baixarà dràsticament, però si no es fa res, com fins ara, d’aquí sis mesos tornarà la cosa a estar igual. Es dirà que la vacuna ho solucionarà. No, no passarà així tan aviat. Tampoc ens podem permetre fer confinaments domiciliaris cada 6 mesos. La cosa és senzilla d’enunciar: morts pel virus o morts de gana.

El més trist és que avui sabem molt de com es comporta el virus en llocs tancats, sigui un bar o un aula (i 2), sabem que l’autoritat del professorat no té efecte sobre el virus.

Si observem que ha passat aquestes setmanes amb els contagis i els malalts. Em fixaré en una dada que és molt fiable. Les persones a les UCI. Després de l’alliberament de la població, el 7 de juliol assolim el mínim d’ocupació a les UCI, 40 ingressats. A partir d’aquí, hi ha més contagis i patim una pujada que arriba als 120 i aleshores creix poc a poc fins uns 150. De cop i volta hi ha un canvi de tendència, el 9 d’octubre. Les UCI es van buidant al mes de juny, i desen de fer-ho el 7 de juliol, uns 15 dies després de l’alliberament. El gran canvi posterior de tendència es produeix el 9 d’octubre. Que va passar al setembre que va comportar més contagis i entrades a les UCI? Jo tinc una tendència malaltissa a aplicar allò de “causa – efecte” i a intentar trobar correlació amb els fets.

Si mirem esdeveniments, a l’estiu hi ha més contactes entre jovent i es produeixen augments en aquestes franges. Els restaurants estan oberts, aleshores i fins fa 15 dies. Segurament no seran ells els que han provocat un canvi de tendència.

En aquests mesos el missatge, repetit contínuament, fins a la sacietat, i ho entenc, és que les escoles són un lloc segur. Jo no dubto de la seguretat de les aules si s’apliquen els protocols de ventilació. Tinc més dubtes pel que fa al comportament en les zones de lleure i a les entrades, però especialment a la sortida de les escoles. Us convido a anar a diverses escoles i observeu els grups de nens i, especialment d’adults que hi van.

Un recent article de The Lancett (Physical distancing in schools for SARS-CoV-2 and the resurgence of rhinovirus, oct 22, 2020) ens diu que els nens són els principals motors de transmissió del rhinovirus, amb la transmissió posterior a adults associada a exacerbacions de les malalties de les vies respiratòries i hospitalitzacions.

A Southampton, Anglaterra, es va fer el test a 3.898 adults entre el 23 de març i el 20 de setembre de 2020 i 1898 adults durant el mateix període del 2019. Va haver-hi una caiguda de la taxa de detecció de tots els virus respiratoris, inclosos els rhinovirus, després del bloqueig que allà va ser el 23 de març de 2020. La detecció de rhinovirus es va mantenir baixa en comparació amb l’any anterior després d’obrir el país el 10 de maig de 2020. Al voltant de dues setmanes després de la reobertura simultània de les escoles primàries i secundàries estatals a principis de setembre, es va produir un fort augment del nombre de deteccions en adults similars a les del 2019.

Segons els autors, les dades suggereixen que les mesures de distanciament físic adoptades per les escoles no impedeixen eficaçment la transmissió del rhinovirus. Si les mesures actuals d’allunyament a les escoles no impedeixen la transmissió de rhinovirus, sembla probable que passi el mateix amb el virus de la grip, per a la qual també se sap que els nens petits són transmissors clau. Les implicacions per al SARS-CoV-2 no les sabem del tot, ja que sembla que els nens petits són menys susceptibles a la infecció que els nens més grans o els adults, però un cop infectats tenen nivells similars de virus detectables a la nasofaringe.

Hi ha molts més treballs sobre el tema. Un altre article recent ens diu que el personal adult que treballa a les escoles és molt més transmissor que els alumnes, però que els alumnes també ho són. Un altre article, també de The Lancett ens posa de manifest que el tancament i obertura de les escoles té impacte en la transmissió. El diari Independent en fa un resum (Coronavirus: Reopening schools causes R transmission rate to surge, study suggests) El problema d’aquests darrers articles és la dificultat d’aïllar els diferents factors.

El cert és que molts articles i declaracions tendeixen a parlar de la seguretat dels centres escolars, com també ho són les universitats i les han tancat.

La meva opinió, més o menys expressada, és que l’interior de l’aula és segur. Tota la resta, incloent-hi el temps entre la sortida i arribada a l’escola o a casa és un vector significatiu.

Les dades són aquestes, els fets diària jo. Ara hem vist que era del gènere idiota tancar bars i restaurants. Crec que els cobrefocs nocturns tindran un efecte més gran. L’experiment francès de confinar tot l’estat menys les escoles em permetrà valorar si la meva hipòtesi és correcta.

El que jo tinc clar és que, a banda de mesures urgents que ja he comentat (vitamines D3 i K2, ventilació, etc.), faria un rigorós seguiment de tota la mobilitat associada a les entrades i sortides de les escoles. Pares i mares apilonats a la porta no va bé.

Deixo per al final: Barcelona hauria de reduir al 30% l’aforament del transport públic, segons el ‘semàfor’ de Sanitat. Hem vist imatges molt lletges.

En un lloc que conec bé i que té un índex de contagis per sobre de 2.000, la cosa està bastant concentrada i sembla que va començar amb dos casaments i un bateig multitudinaris. Naturalment estava prohibit fer-ho.

Tots els problemes exposats no els soluciona un confinament perimetral. El mateix efecte tindria posar-se barretina.

« Prev - Next »