Enric I. Canela

El canvi de règim jurídic de les universitats és un tema que em va amoïnar des del primer moment en què vaig ser conscient del seu abast. Vaig escriure un parell de notes fent notar el que ens venia a sobre (veure Canvi de règim jurídic de les universitats públiques i La universitat que no és administració pública.

El que ha succeït és que fa una mica més d’un any, a l’octubre de 2015,es van aprovar la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, del règim jurídic del sector públic. La segona d’aquestes lleis deixa clar que la universitat no és administració pública i si sector públic (veure article 2).

No fa gaire vaig fer notar en el meu àmbit que no tenia gens clar si els preceptes que estava aplicant la universitat respecte al seu Personal d’Administració i Serveis estava d’acord amb aquestes lleis i no s’estava seguint una normativa que ja no era d’aplicació. Segueixo ignorant-lo, no sóc un expert només un curiós al que li agraden les coses ben fetes.

Recomano especialment l’article Més problemes per a les universitats: ara no són administracions públiques – Albert Lladó Martínez que il·lustra perfectament alguns dels problemes en els que ens trobem immergits.

Particularment crec que és el moment d’aprofitar els espais que han quedat fora del marc de la normativa de les administracions públiques i fer cas del que ens brinda l’article 2 de la Llei 40/2015 tot desenvolupant la nostra normativa específica. És l’hora de modificar i simplificar estatuts i normatives per fer més modernes i àgils les universitats.

Enric I. Canela

Com toca cada semestre ha canviat la junta directiva de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Dimarts 24 es va constituir i està formada pel rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, com a president, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Anton Planell, com a vicepresident. El president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, Ramon Carbonell, i el president del Consell Social de la Universitat de Lleida, Delfí Robinat, ocupen les vicepresidències segona i tercera, respectivament. I el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet n’és el secretari.

A poc de constituir-se la no va junta de l’ACUP en el context del debat parlamentari de l’aprovació dels pressupostos del govern de la Generalitat ha emès el següent comunicat:

En el context actual del debat parlamentari sobre els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2017, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) es reafirma en la seva declaració del passat dia 27 d’octubre de 2016.

La declaració reclama un model de finançament universitari estable que asseguri la suficiència econòmica de les universitats per poder complir les seves missions, amb l’horitzó d’assolir a mitjà termini el finançament mitjà dels països de l’OCDE (1,22% del PIB). Alhora, es reclama igualment una reducció progressiva dels preus de matrícula dels estudiants, per igualar-se també a la mitjana de l’OCDE, que és d’un 14%, però reclamant que aquesta mesura en dugui a terme en cap cas en detriment de la necessària millora del finançament de les universitats públiques.

En essència, doncs, la declaració de l’ACUP vincula una millora global imprescindible en el molt precari finançament de les universitats a una reducció proporcional dels preus de matrícula. Atès que la declaració és fruit de la unanimitat dels seus membres i atès que no ha estat discutida a hores d’ara amb el Govern ni amb els grups parlamentaris, l’ACUP ara com ara no pot acceptar que s’interpreti com a argument per als debats i les decisions de la Generalitat en aquesta matèria, ni que el nom dels rectors i rectores i presidents i presidentes dels Consells Socials serveixi per fonamentar cap mesura relacionada amb el finançament de les universitats presa sense comptar amb la participació dels responsables universitaris.

En aquest sentit, demana al Govern i al Parlament que comptin formalment amb la participació dels responsables de les universitats sempre que hagin de prendre decisions sobre aspectes que comprometin els objectius principals de les institucions universitàries i la seva sostenibilitat present i futura.

L’estrès ens mata


Enric I. Canela

Les malalties cròniques no contagioses són una de les causes principals de la discapacitat i mortalitat a tot el món. Entre aquestes malalties estan la diabetis tipus II, les malalties cardiovasculars, les malalties autoimmunes, la síndrome de fatiga crònica, la disfunció erèctil, la depressió i les patologies neurodegeneratives.

La majoria de les malalties cròniques no contagioses es corresponen amb inflamacions sistèmiques de baix grau. Les patologies citades ho són.

Fins no fa molt ens preguntàvem per què es produïa aquesta inflamació sistèmica amb poca simptomatologia però que despertava el sistema immunològic i que per l’acció continuada conduïa a lesions irreversibles.

Ara creiem que l’estrès és una de les principals causes. L’estrès és capaç de generar un estat metabòlic alterat que fa que augmenti de permeabilitat de la barrera intestinal. Això fa que bacteris intestinals i les seves toxines pateixin una translocació i acabin a la circulació sanguínia. Aquestes toxines, liposacàrids, provoquen que el sistema immunològic reaccioni. Situacions d’estrès continuat poden tenir efectes similars als de l’excés de sucre o de greixos.

Queda molt camí per recórrer abans de saber com funciona el nostre organisme complet, però una vegada més veiem el paper que hi juguem els nostres diminuts hostes, els bacteris.

Enric I. Canela

Avui s’ha fet l’acte de presentació del Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (ho anunciava fa pocs dies a Presentació del Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya).

Ha estat un acte molt ben organitzat, breu i sobri. No ha durat ni una hora. M’ha agradat ser-hi, participar-hi i saludar tanta gent amiga.

Podeu visitar-lo, informar-vos, criticar-lo i ajudar-lo a millorar. L’adreça és aquesta.

Ja l’altre dia vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne. Ara toca fer difusió, que se sàpiga que el tenim, que sigui útil. Entrarem en una segona fase d’incorporar els centres de recerca. Tota la recerca ha de ser-hi.

Tenim la informació, s’ha de dotar d’intel·ligència al sistema per tal que sigui útil i ajudi al desenvolupament de de les nostres empreses i a crear-ne de noves. Ha de ser fàcil. Es farà perquè he vist ganes, universitàries i polítiques.

No cal dir ara res més, però si agrair a tots els que ho han fet possible la feina feta i destacar la professionalitat i bon fer de la gent que treballa al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) la seva dedicació i estima per la feina. Igual haig de dir dels que s’hi ha dedicat des dels serveis TIC i dels CRAI de les universitats.

Enric I. Canela

El temps vola, malauradament. De totes formes, en volar, ens fa veure com els projectes gestionats amb il·lusió quallen i es fan grans.

He rebut una notícia – recordatori. Resulta que el portal de divulgació científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació celebra ara els deu anys d’existència. Recerca en Acció fa deu anys!

En aquets deu anys molts joves s’han fet grans havent participat o contribuït. Segurament seria bo poder fer un balanç. Les coses bones s’han de lluir i a mi em sembla que a vegades no ho sabem fer.

Ens cal la divulgació de la recerca, entre joves i grans, aquest Portal és una gran eina de divulgació i participació.

Felicitats o tots els que hi sou i els que heu passat.

Enric I. Canela

Alguns cops he parlat de les virtuts de les magranes (Els beneficis del suc de magrana; La millor recepta contra el càncer; Les virtuts de la magrana). Aquesta vegada parlaré a partir de nous coneixements que es tenen sobre aquesta fruita i que comparteixen les fruites que coneixem com a baies, fruites vermelles o de bosc (maduixa, maduixot, gerds…) i també les nous. Aquestes fruites tenen polifenols, un d’ells és l’àcid el·làgic. Aquest àcid unit a glucosa o ramnosa forma l’el·lagitanina.

S’ha escrit molt sobre l’àcid el·làgic i les seves propietats antioxidants i antitumorals, en part per ser anti-angiogèniques, però m’ha interessat comentar que part de les propietats d’aquest polifenol es deuen a la microbiota, els bacteris intestinals. Per acció d’aquests bacteris l’àcid el·làgic es converteix en urolitina A o en urolitina B. Hi ha variacions segons el fenotip.

Aquests metabòlits en el que es transforma l’àcid el·làgic s’absorbeixen bastant bé i sembla que podrien tenir efectes beneficiosos sobre el càncer de pit, de pulmó i de pròstata.

Segurament l’àcid el·làgic per se és beneficiós, però més encara ho són els seus metabòlits.

Conèixer el que fan els nostres microorganismes i els efectes dels productes que d’ells s’obtenen al nostre còlon obre un escenari extraordinari.

Enric I. Canela

El proper dilluns hi ha l’acte de presentació del Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya. La presentació serà a la una del migdia al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona sota la presidència del conseller d’Empresa i Coneixement i president del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) Jordi Baiget.

Aquest és un projecte que va començar al maig de l’any 2013 i està en funcionament des de fa pocs mesos. Jo, en representació de la Universitat de Barcelona, vaig compartir hores amb altres persones per tal d’ajudar a fer-ho possible. Certament estic content perquè és de les poques coses a la meva vida que he vist que s’acomplien calendaris. Tothom, del CSUC i de les universitats, ha treballat amb professionalitat.

Aquest Portal permet conèixer tota l’activitat científica dels investigadors de les universitats de Catalunya. És un Portal com el que tenen les neerlandesos i els danesos. Tal com ho veig és una primera fase d’un projecte que pot i ha d’anar més enllà per ser útil a tot el teixit productiu del país i ha de servir també per informar als ciutadans interessats.

Des d’aquí no puc fer més que felicitar als professionals el CSUC. També agrair als companys de la Universitat de Barcelona el suport que m’han donat.

Enric I. Canela

Avui s’ha fet pública la convocatòria del III Concurs Comas i Solà. Demà 20 de gener s’obre el període de presentació de propostes de curtmetratges. Els doctorands poden presentar les seves propostes al concurs fins al 22 de maig i els guanyadors es faran públics a través del web del projecte durant la primera setmana de juny del 2017.

El concurs està organitzat conjuntament per l’Escola de Doctorat i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i), amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.

El concurs pretén que la recerca que fan els investigadors en formació pugui arribar de forma amable i entenedora i, sobretot, breu als ciutadans. Es tracta també de donar visibilitat i protagonisme als doctorands de la Universitat de Barcelona.

Els vídeos guanyadors en la primera edició del certamen van ser Metabolisme tumoral, Textured in peace (TIP) i Aliens species vs. genomics, d’Helga Simon, José Antonio Padilla i Maria Casso, respectivament. En el cas de la segona edició del concurs, les doctorandes Joanna Sierpowska, Elisabet Tintó i Silvana de Souza Pinheiro es van proclamar guanyadores amb els vídeos Brain mapping, ap2-hs, un gen important en el paràsit de la malària? i Un microscopio virtual, respectivament.

Vaig tenir l’oportunitat de ser impulsor i membre del jurat de les dues edicions anteriors. També he ajudat a fer possible aquesta edició. Ho he fet amb autèntica il·lusió. Crec que necessitem que els nostres investigadors en formació tinguin més protagonisme social i sigui més valorada i divulgada la feina desinteressada que fan

Enric I. Canela

Avui he fet un repàs de les principals dades del document Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2005-2014. Edición 2016, publicat per l’Observatori Espanyol d’R+D+i (ICONO) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), dependent del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Em sembla que vaig saber de la seva publicació a finals de desembre, però no he prestat atenció fins ara que la Universitat de Barcelona se n’ha fet ressò.

La conclusió, una vegada més, és que la Universitat de Barcelona és el centre amb més productivitat científica de l’Estat. Va darrere del CSIC, però dir que el CSIC és un centre em sona estrany. El CSIC és un conjunt de centres distribuïts per l’Estat espanyol. En tot cas, la Universitat de Barcelona és la primera universitat i darrere d’ella està la Universitat Autònoma de Barcelona. Si mirem impactes normalitzats, aquestes universitats es distingeixen entre les universitats.

Catalunya és líder estatal, per comunitats autònomes i molt a prop Madrid, tot i que Madrid cau quan es comparen magnituds qualitatives.

Aquestes dades són d’Scopus. Segurament els resultats de la Universitat de Barcelona (i de Catalunya) millorarien lleugerament amb la base de dades Web of Science.

Crec que ens hem d’alegrar d’aquests resultats 2005-2014. Potser d’aquí un parell d’anys trobem una situació lleugerament pitjor perquè altres que ens vénen darrere estan millorant més ràpid.

Al meu parer el país sencer, Catalunya, necessita fer una reflexió i veure com potencia la ciència i com fa que s’apliqui. Fan falta més diners, però també i més algunes polítiques barates de les que he parlat en algun altre moment. És necessari alinear les forces i fugir de maniqueismes.

Enric I. Canela

El curri és una mescla variable d’espècies prou conegut a la nostra cuina. Hi ha moltes preparacions en funció del lloc. De totes formes a casa nostra poques. Totes són marques comercials més o menys semblants i, a més, als efectes d’aquest article no importa.

En general al curri hi trobem gingebre, cúrcuma, bitxo, llavors de comí, pebre negra, llavors de mostassa, llavors de coriandre, llavors de fonoll, i algunes herbes aromàtiques.

Al curri se li atribueixen múltiples propietats beneficioses per a la salut i es diu que aquestes barreges d’espècies ajuden a eliminar malalties en alguns asiàtics. És cert?

Un dels components principals i imprescindible és la cúrcuma. La cúrcuma és una planta asiàtica molt popular a Índia. Quan es trituren els rizomes i es converteixen en pólvores, de color groc, s’obté el que a les botigues podem comprar com a cúrcuma, en realitats el rizoma convertit en pols. És la substància bàsica que s’utilitza per fer curri.

Aquestes pólvores tenen un component fonamental denominat curcumina, un fenol natural d’escassa solubilitat en aigua. La curcumina la podem agrupar dins dels curcuminoides. La cúrcuma conté altres curcuminoides en menor proporció.

Existeixen proves de les propietats beneficioses de la curcumina contra algunes malalties, entre elles i principalment el càncer. També s’han estudiats els seus efectes contra la disfunció erèctil. Les proves, però, s’han obtingut el laboratori i no es tenen massa dades en humans d’aquests efectes. Les raons són fàcils d’entendre: la curcumina no s’absorbeix bé a l’enteròcit i pràcticament la totalitat s’excreta, en part modificada, no sabem massa com i quins efectes té, per la nostra microbiota.

Es treballa per aconseguir que la curcumina s’absorbeixi i així poder aprofitar les seves innegables virtuts. Hi ha alguna publicació sobre una derivat de la curcumina, obtingut de la curcumina al laboratori, que s’absorbeix i que té les propietats de la curcumina. De fet s’ha publicat a les revistes científiques que un d’aquests productes té millor comportament contra la disfunció erèctil que el Tadalafil, conegut comercialment com a Cialis. També s’ha encapsulat la curcumina en nanopartícules i així s’absorbeix bé. Dues formes relativament cares comparades amb la curcumina.

Curiosament s’ha observat que quan la curcumina es barreja amb piperina del pebre l’absorció intestinal és molt més elevada. El gingerol i la capsaïcina, que estan al gingebre i al bitxo, respectivament, també podrien potenciar l’absorció. De fet mescles d’aquestes espècies s’han patentat a Estats Units com a potenciadors de l’absorció intestinal d’alguns medicaments. Gairebé tots els components del curri tenen propietats farmacològiques. La majoria dels components tenen una absorció intestinal relativament baixa, però mesclats amb altres es potencia la seva absorció.

He fet aquest article amb un objectiu. Posar de manifest com estudiar la medicina antiga d’alguns països i les seves costums ens pot ajudar a millorar la nostra salut o a prevenir la malaltia. Un camp de recerca gens o poc subvencionat amb molt de futur.

No tinc cap botiga de curri.

« Prev - Next »