Enric I. Canela

Enric I. Canela

L’AVUI publica Catalunya s’emmiralla en les regions més competitives. Tracta d’un estudi del departament d’Economia que analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.

El document es titula La competitivitat de les regions industrials. Anàlisi d’experiències destacades al països desenvolupats. El seu autor és Ramon Palà i el tutor Alejandro Rodríguez Anglada.

Compara la Productivitat, Estudis i formació, Mercat laboral i Ciència i Innovació.

Catalunya és la darrera en productivitat, la penúltima en Educació i formació, la segona en ocupació dedicada a la construcció i la penúltima en Ciència i Innovació.

L’autor en destaca algunes conclusions:

• És molt beneficiós coordinar les accions de sector públic i privat, i cal estar disposat que les iniciatives i programes parteixin de diferents actors econòmics i socials. L’èxit és compatible amb fórmules de col·laboració molt diverses.
• Mitjançant iniciatives de clusterització i a partir de la col·laboració entre els diferents agents d’un ecosistema empresarial es poden assolir masses crítiques i sinergies amb diversos graus de suport públic. Si aquestes iniciatives es gestionen adequadament poden crear llocs de treball amb major solidesa i remuneració que els prèviament existents.
• Per realitzar polítiques de clúster cal una fase inicial de diagnosi estratègica que és fonamental per identificar quins clústers tenen més opcions de ser generadors de riquesa futura. Posteriorment les ajudes públiques s’orientaran a potenciar aquests sectors.
• És molt important que l’acció pública estigui clarament orientada i segueixi una línia consistent en el temps, ja que els canvis que es vol provocar són de llarg termini i, per tant, requereixen un treball sostingut i de fons.
• Resulta de gran utilitat implicar les empreses en la definició dels perfils professionals que produeix el sistema educatiu per assegurar que són els més adequats a les necessitats presents i futures del teixit empresarial.
• L’excel·lència en el sistema educatiu a tots els nivells és la millor recepta per aconseguir un augment de la competitivitat a llarg termini. Les universitats globalment competitives i els sistemes educatius avançats generen professionals que es converteixen en la base de noves activitats de més gran valor afegit.

Els annexos són força valuosos per treure cadascú les seves pròpies conclusions. Queda clar, però, que sense polítiques a llarg termini no hi ha res a fer.

Enric I. Canela

El Consell de Ministres del dia 12 de març inclourà la presentació de la futura Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

La ministra Cristina Garmendia ha dit que estan treballant amb agents socials i econòmics, i grups polítics per debatre i tenir bon text de llei que sigui integrador i inclogui reflexions de tots els agents.

Diu que la llei ha de ser un text de tots, que significa per a nosaltres el millor pacte d’Estat que ara mateix podem signar.

La ministra, en relació a la manifestació d’investigadors que va tenir lloc el dissabte a Madrid, va dir que la protesta responia a la preocupació d’aquests no només pel present sinó pel futur de la inversió en recerca i desenvolupament. Els manifestants -investigadors joves, per la seva banda, acusen a Ciència de no escoltar la seva proposta d’un Pacte d’Estat.

Garmendia va destacar l’esforç pressupostari sense precedents de l’Executiu en matèria d’inversió pública en inversió, desenvolupament i innovació. Aquesta aposta pressupostària és un compromís que els nostres investigadors sabran entendre en vista a la situació del país i també va assenyalar que Espanya està ja per sobre de la mitjana europea en inversió en recerca i innovació.

La ministra va fer aquestes declaracions abans de dirigir un intercanvi de punts de vista entre els ministres dels Vint-i-set sobre la mobilitat dels joves investigadors europeus.

En aquest debat, la presidència espanyola demanarà una actuació urgent en matèria de mobilitat en la carrera de tots els joves investigadors europeus, iniciativa que es vol incloure en la nova estratègia Europa 2020.

Enr

Enric I. Canela

El model triat per l’Estat espanyol és “ideal” per a la mobilitat. Una imatge és millor que mil paraules.

Podeu veure les dades a: Focus on Higher Education in Europe 2010: New report on the impact of the Bologna process (1 format) o Focus on Higher Education in Europe 2010: New report on the impact of the Bologna process (2 format) que és un breu informe de 9 pàgines.

També un informe complet estat per estat.

Justament el diari El País publica avui Bolonia, Año Cero.

Enric I. Canela

Un estudi coordinat per investigadors de l’IMIM-Hospital del Mar, de Barcelona, i que es publica en l’últim número del FASEB Journal mostra l’efecte beneficiós de l’oli d’oliva verge, amb un alt contingut en polifenols en la dieta mediterrània, pot Produir canvis en l’expressió de determinats gens Implicats amb l’aterosclerosi.

Podeu veure l’article a: In vivo nutrigenomic effects of virgin olive oil polyphenols within the frame of the Mediterranean diet: a randomized controlled trial. Valentini Konstantinidou, Maria-Isabel Covas, Daniel Muñoz-Aguayo, Olha Khymenets, Rafael de la Torre, Guillermo Saez, Maria del Carmen Tormos, Estefania Toledo, Amelia Marti, Valentina Ruiz-Gutiérrez, Maria Victoria Ruiz Mendez, and Montserrat Fito.

Enric I. Canela

Un bon company del meu departament, el de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la UB, Francesc Villarroya, ha estat portada de la revista Cell Metabolism, on ha publicat Hepatic FGF21 Expression Is Induced at Birth via PPARalpha in Response to Milk Intake and Contributes to Thermogenic Activation of Neonatal Brown Fat.

Com explica el web d ela UB: l’estudi fet amb ratolins nounats i podria obrir noves dianes terapèutiques per lluitar contra l’obesitat mitjançant el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), un factor que allibera el fetge en resposta als lípids de la dieta. A l’article, l’equip descriu com a primícia una nova acció de l’FGF21 sobre el teixit adipós marró, responsable de la despesa energètica i de la generació de calor a l’organisme.

Felicitats al Francesc i a tot el seu equip. No és la primera vegada que publiquen en aquesta revista d’elevat impacte científic.

Enric I. Canela

Ahir escrivia 2.500 investigadors es manifesten per la societat del coneixement. Vaig rebre un comentari que explicava que no eren més que uns pocs centenars.

Avui recullo les cites sobre aquesta manifestació celebrada a Madrid:

• Los científicos piden presupuestos generosos
• Exigen más inversión en materia científica
• Cientos de investigadores protestan en Madrid para exigir a Garmendia que incremente la inversión en materia científica
• Els investigadors surten al carrer per la retallada en R+D

Encara que fos poca gent, la mobilització a través de la xarxa ha estat gran. Sóc plenament conscient de l’esforç fet per la ministra per mantenir al màxim el pressupost de recerca, però crec que tot el govern espanyol ha de prendre bona nota d’aquesta necessitat. Els temps no són bons, la crisi és forta, però cal saber que el futur passa per mantenir incrementar aquest pressupost. Això, tanmateix, no seria suficient, calen alguns canvis en profunditat en altres àrees que no estan directament relacionades amb aquest ministeri. Cal oblidar-se de lleis propagandístiques com “la llei de l’economia sostenible” i altres genialitats i apostar per una autèntica economia del coneixement.

Enric I. Canela

Los once magníficos és un article que publica La Vanguardia sobre els onze graus de Doctor Honoris Causa que es conferiran enguany a les universitats catalanes.

Aviat la UB el conferirà a Rafael Foguet. Químic de la UB de l’any 1957 ha treballat durant molts anys al Consell Social de la UB i el seu suport i ajut en diferents patronats i comissions ha estat cabdal.

El meu reconeixement a aquesta amic de la meva universitat.

Enric I. Canela

Preocupant, llegia que el director de la Fundació COTEC per a la Innovació tecnològica, Juan Mulet, va dir dimarts que l’últim esborrany de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, que ha estat elaborat durant un any pel departament del ram amb les aportacions de els diferents agents del sistema espanyol de ciència i tecnologia, no avança molt respecte a l’anterior text o ‘esborrany zero’, en el procés Mulet va participar com a membre del grup d’experts encarregat d’elaborar-lo.

No sé quins són els arguments de fons de Mulet, però sap molt de transferència de coneixement i d’innovació.

En qualsevol cas espero que les inquietuds de Mulet quedin esvaïdes quan s’esmeni la llei en el tràmit parlamentari. Hi ha temps i camí.

Enric I. Canela

La UAB, la UPF, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III, han endegat un programa de formació per a la inserció laboral de doctors que començarà abans de l’estiu.

La Vanguardia publica un article en el que analitza la inserció laboral del doctors. Les empreses no els contracten.

Un interessant article que mostra la trista situació del país. Les empreses no entenen el que pot aportar el doctor i per tant ni el contracten i en molts casos si els contracten estan sobre qualificats per els feines que fan i cobren sous massa baixos.

Difícilment l’empresa podrà innovar, no podrem entrar en la societat del coneixement. Segueixen apostant per costos baixos quan això és una batalla perduda.

Visca el totxo!