Enric I. Canela

Un altre any podeu votar al premi La Vanguardia de la Ciència. Podeu triar entre els vuit finalistes. Jo he votat Jordi Bascompte, de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC). La seva recerca la trobo de gran interès. Podríeu pensar que està lluny dels meus interessos científics, però no. El treball és d’Ecologia però fa servir models que són aplicables a qualsevol model de xarxa. L’estabilitat de les xarxes. Qualsevol xarxa social.

Enric I. Canela

Llegia l’altre dia al web de Biocat que la Federació Europea de Biotecnologia (EFB) —amb la col·laboració de Biocat, la Societat de la Indústria Química (SCI), el Consell de Recerca d’Enginyeria i Ciències Físiques del Regne Unit i l’empresa biotecnològica Novozymes— porta a Barcelona el primer congrés Applied Synthetic Biology in Europe del 6 al 8 de febrer de 2012.

El tema de Biologia Sintètica té un interès científic innegable, però a més és un dels temes que estan sent finançats com a recerca frontera.

Enric I. Canela

Fa uns dies el Ministeri d’Educació, Cultura i esports va publicar la convocatòria Préstecs per realitzar estudis de postgrau de Màster Universitari o de Doctorat.

Jo no sé quina és la demanda, però sorprenentment, des d’un punt de vista estratègic, el govern espanyol ha destinat menys diners i les condicions són pitjors. Malauradament no lliguen el reton a la renda del titulat, però allarguen el període de retorn.

Penso que caldria estimular els màsters, oficials o no, que ajudessin a aconseguir feina.

Enric I. Canela

Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social.

Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar, quan seriosament un Parlament ha demanat comptes a la universitat. Jo no recordo que hagi fet mai com cal. Així mateix, el Govern té totes les eines per demanar comptes a totes les universitats.

El rector té l’obligació de fer executar els pressupostos que s’han aprovat i en el pressupost estan les plantilles de personal, les altres despeses corrents, les inversions… Amb un cert marge de maniobra, imprevistos sempre existeixen. Sota aquests paràmetres, seguiment mensual només haurien de produir-se dèficits, potser inevitables, si els ingressos baixen de forma important un cop aprovat el pressupost. Si els ingressos estan ben pressupostats, només poden baixar de forma important si el Govern retalla un cop aprovats els pressupostos les seves transferències. A més, de sempre, la Generalitat ha d’aprovar prèviament el capítol de personal. Si la Generalitat incompleix, aleshores mala sort, no calen interventors, el rector i el president del consell social s’han de negar. Passa com en el dèficit català, Madrid no ha pagat, doncs més dèficit, ja veurem l’exercici següent.

Igual que el Govern vol un pacte amb Madrid, el Govern hauria d’acordar unes regles de joc molt més clares i, perquè no, més rigoroses. Farien un favor als rectors. Les urgències no acostumen a portar a decisions ben reflexionades.

I tot això ho dic des de la UB, on penso que la gestió de la crisi s’estan fent prou bé, amb rigor, realisme i previsió, i on no cal cap síndic, comissionat o interventor.

Enric I. Canela

La crisi de la UAB ha generat un problema extra. La petició del Consell Social de la UAB a la Generalitat per tal que enviés un interventor, comissionat de comptes o com li vulguin dir per executar el pressupost a posat als rectors en peu de guerra.

L’errada, crec que gran, del Govern és dir que posarien aquesta figura en la llei d’acompanyament del pressupost mitjançant una esmena, més encara, no crec que resistís una denúncia per invasió de competències ja que la llei deixa ben clara l’autonomia financera i elimina la intervenció.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ja ha fet pública aquest dimarts la següent nota:

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques pel que fa a les notícies aparegudes en mitjans de comunicació, relacionades amb la creació, mitjançant la Llei d’Acompanyament del Pressupost, de la figura d’un comissionat de comptes que pugui intervenir en la gestió del pressupost de les universitats, vol fer palès que:

1) L’ordenament legal vigent, si més no definit per Constitució, Estatut, Llei Orgànica d’Universitats, Llei d’universitats de Catalunya i l’estatut de cada universitat, defineix tots els instruments necessaris per assegurar el servei públic d’educació superior i recerca encomanats a les universitats.

2) La correcta utilització d’aquests instruments, per part d’universitats i govern, no hauria de fer necessària la definició de mesures excepcionals.

3) En aquest marc, una figura de comissionat de comptes o semblant només té sentit i utilitat si s’habilita a petició de la universitat, en funció de les seves necessitats.

Al mateix temps i atesa la particular atenció mediàtica que ha rebut en relació a aquesta qüestió, volem manifestar el suport a la rectora, a l’equip de govern i al Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’exercici de les seves responsabilitats en una situació d’extrema pressió econòmica originada per la disminució del finançament que està afectant tot el sistema públic d’educació superior i recerca.

Finalment, l’ACUP vol recordar que en aquest període de gravíssima situació econòmica, les universitats públiques han mostrat un alt sentit de la responsabilitat i han aplicat mesures, a vegades dràstiques, per contenir i reduir la despesa. Amb el mateix sentit de la responsabilitat, treballarem amb el govern en la definició conjunta de qualsevol mesura que considerem necessària.

Es veu que aquest és l’any de l’interventor, tothom vol interventors, Markel, Brussel·les, Madrid i ara Barcelona. Em fa l’efecte que el Govern s’ha ficat de peus a la galleda. No calia. Un error que estan a temps d’esmenar.

Enric I. Canela

Llegia a L’Hiperbòlic que a UdL s’ha sumat de forma activa al nou portal Decision Making, dedicat al debat universitari. Aquest portal s’inscriu dins del projecte europeu MyUniversity. Dins del projecte estan també la UB, la UAB, la UPC i la UdG, però ni la UB ni la UPC l’han obert encara.

L’objectiu és fomentar el debat d’una manera transparent sobre temes que afecten tota la comunitat universitària – estudiants, professorat i personal d’administració i serveis.

En el cas de la UdL (veure el portal de la UdL), les primeres qüestions sobre la taula són la minimització dels residus i la mobilitat sostenible.

Enric I. Canela

Llegeixo que el director general de l’Idibell, Emili Pola, ha dit que el 2011 ha estat el millor any de l’Idibell, en el pitjor moment econòmic. La producció científica de l’institut ha augmentat, així com el seu impacte i s’hi han aconseguit més projectes competitius, però per altra banda, la crisi econòmica fa que hi hagi menys ajuts i de menys import, i complica la situació dels socis científics del centre.

Durant el 2011 s’han concedit a l’institut de la UB 15 projectes internacionals i 79 nacionals, a més de 13 ajuts de recursos humans. També s’ha posat en marxa el laboratori de cardiologia experimental i s’han iniciat les obres dels laboratoris de càncer i metabolisme, i de virologia que entraran en funcionament durant el 2012.

Així mateix, ha obtinguts premis investigadors de l’institut durant aquest any com el de l’European Association of Cancer Research que ha rebut Manel Esteller o el premi Fundación Valdés-Salas atorgat a Joan Gil.

El pressupost per al 2011 serà restrictiu perquè, atès el context econòmic, han actuat de forma conservador preveient menys ingressos.

Enric I. Canela

La Conferencia sobre ERA 2012 ha publicat els resultats preliminars de la consulta que es va fer sobre el desenvolupament de l’Espai Europeu de Recerca.

Podeu trobar l’informe complet preliminar. Reprodueixo els punts ordenats que apareixen al resum executiu.

Researchers

• There is a need to attract and retain more leading researchers and to provide all researchers with better skills, especially for the business sector.
• Research careers in the public sector are considered to be comparatively unattractive because of the current uncompetitive working conditions and uncertain career prospects.
• A range of factors hamper internationally mobile researchers who, in addition, face difficulties to move between sectors. The lack of portability of publicly-funded grants is the most important impediment, while the lack of open and transparent recruitment procedures is regarded as one of the main barriers to international mobility. Continuar llegint »

Enric I. Canela

Al programa “Aquí parlem” d’aquest vespre Lluís Falgàs, ha convidat el secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Parla de moltes coses, però naturalment molt més d’universitats i recerca. Es tracta d’una entrevista de mitja hora.

Referint-se al pressupost per al 2012 Castellà diu que aquest any l’Educació Superior és una prioritat per al Govern i només s’ha reduït el pressupost en un 1,9%. Les universitats ja van patir una retallada forta al 2011 i aquest any no es fa. El propi conseller Mas-Colell, en un vídeo que apareix a l’entrevista diu que amb altres ingressos, imaginem matrícules, les universitats no patiran cap disminució del pressupost. Efectivament, el problema de les universitats és absorbir la retallada del 2011 i el dèficit que hauran generat.

Falgàs li pregunta pels preus de les matrícules. No diu ben bé que faran, però s’intueix la màxima puja. Diu que vol les competències en la fixació dels preus ja que qui manté la universitat és la Generalitat. Diu que l’any passat van apujar el màxim però que van fer el fons de beques. El sistema és injust, diu, perquè tothom, ric o pobre paga entre el 10% i el 15% del cost. Un any de Medicina, afirma, costa 20.000 euros i l’estudiant deu pagar uns 1.500 euros. Bé, aquí és on discrepo totalment de castellà. L’estudiant paga molt més perquè en aquest càlcul inclou tota la recerca que fa la universitat i és totalment injust dir això. M’agradaria que es fessin públics els costos universitaris.

L’entrevistador s’interessa per la manca de feina dels graduats i les relacions universitat – empresa. Castellà diu que la universitat és bona, que hi ha relació però que ha d’anar a més. Afegeix que els graus han de tenir aspectes que facilitin l’ocupabilitat. De totes formes diu que en aquest moment de crisi l’atur universitari és només del 9% davant del 20% general. Són dades de l’AQU.

Respecte a la pregunta sobre els diners per a la recerca, tot i admetre que han baixat (de fet poc), diu que és una prioritat i que els recursos s’han dedicat sense disminució a la captació de talent, el manteniment d eles infraestructures i als centres de recerca. Destaca que la recerca és bona, que Catalunya és el principal centre de coneixement del sud d’Europa. Recorda que en la recent concessió d’Advanced Grants per l’European Research Council, Catalunya va aconseguir set ajusts dels quinze que va obtenir el conjunt de l’Estat espanyol. També diu que de tots els diners que arriben de l’estranger per a la recerca, Catalunya capta el 30%. Més encara, assenyala que si es normalitzessin els diners per habitant, Catalunya seria el tercer país d’Europa, només darrere dels Països Baixos, Suècia i Suïssa,

Davant la pregunta de si hi ha molts estudiants estrangers diu que som una plaça escollida pels estudiants Erasmus, però que cal tenir en compte que patim la llosa d’Espanya, que va triar el model de quatre anys de grau i un de màster davant de l’europeu que té tres anys de grau i dos de màster. Que caldria tenir la llibertat de canviar això.

En la línia de la captació de capital humà internacional diu que dels investigadors que es contracten, un 50% són de fora de Catalunya. Indica que fa poc el govern austríac es va interessar pel model ICREA i van venir a parlar amb el conseller Mas-Colell.

Li diu Falgàs que els professors estem empipats. Ho diu per les manifestacions. Diu que catedràtics, associats… Diu Castellà que és normal perquè estem en un canvi de cicle pressupostari. En deu anys el pressupost es va doblar i ara es redueix. Els ajustos provoquen moltes tensions ja que les universitats han de prendre decisions dures.

Sobre si el professorat està ben pagat o no, afirma de de mitjana sí, però que l’estructura és massa rígida i l’excel·lència no està remunerada. Tenim un sistema massa homogeni i per això el Govern impulsa el professorat contractat permanent que tindrà una retribució en funció de l’excel·lència docent i de recerca.

Li pregunta l’entrevistador si no hi ha massa òrgans a la universitat. Diu castellà que el debat de la governança és molt complex i que cal revisar els processos de governança. Per això la a Catalunya s’ha creat una comissió per a l’estudi de la governança. Opina que hauríem de tendir a l’autonomia real que impliqués que cada universitat s’organitzi com cregui convenient però que després hagués un bon retiment de comptes. Afirma que la LOMLOU encotilla la universitat i que en aquest marc un rector no pot prendre decisions.

Finalment diu que amb el pacte fiscal hi hauria molts més diners per ala universitat i la recerca.

Enric I. Canela

Aquest matí escrivia Els rectors contra les cordes on em referia a la situació econòmica dramàtica de la UAB i a la intenció de la secretaria d’Universitats i Recerca de posar una espècie d’interventor per dirigir o controlar el pressupost de la UAB.

Ara llegeixo que l’equip de govern de la UAB ha considerat avui que posar un interventor per ajustar els comptes del centre afectaria a la seva independència. La seva proposta és que es creï un òrgan mixt amb representació del Consell Social, l’equip de govern i la gerència de la UAB, que es reuniria quinzenalment per detectar possibles desviacions en el pressupost.

Em quedo astorat. Jo vaig ser vuit anys vicerector d’Economia i Organització de la UB i aquest tipus de reunió era una pràctica freqüent en la meva gestió.

La UAB, en un comunicat, ha advertit que un interventor podria incidir directament en l’autonomia universitària i en la governança de les universitats públiques. Encara que considera prematur pronunciar-ja que no coneixen encara les funcions que la Generalitat voldria assignar a aquesta figura, afirma que no hi ha cap necessitat d’un agent extern per complir el pressupost.

Naturalment, aquesta ingerència en l’autonomia universitària ve a ser com el que vol fer el govern espanyol amb les comunitats autònomes i els alemanys amb la resta d’estats europeus. Ja no hi ha autonomia que valgui quan els comptes no surten. Està de moda.

Com indicava aquest matí, l’interventor ha estat sol·licitat pel Consell Social a la secretaria d’Universitats i Recerca. Em sembla que si el Consell Social ha fet això és perquè no es deuen ni parlar. Entenc perfectament les tensions que pugui haver entre uns i altres, però quan les coses estan com estan haurien de treballar junts i no esperar a l’amenaça de la intervenció.

Per altra banda, i reflexionant, si el consell social vol un interventor i ateses les seves competències em temo que el pot tenir.