Enric I. Canela

Enric I. Canela

Llegia que l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), l’Hospital Clínic de Barcelona, la UB i el CSIC han creat una aplicació multimèdia gratuïta que permet una recreació virtual en línia per conèixer el funcionament intern d’un laboratori biomèdic i treballar-hi sense moure l’aula. L’aplicació serveix de suport educatiu a les aules d’alumnes de Batxillerat i compta amb versions en català, castellà i anglès. Els continguts han estat elaborats a partir del programa oficial d’assignatures de ciències de manera que es poden emprar com a material docent.

Amb la primera versió d’aquesta eina multimèdia els alumnes podran analitzar el càncer de còlon hereditari, encara que en pròximes actualitzacions també poden investigar altres activitats relacionades amb més malalties i processos, han informat les entitats en un comunicat. El laboratori multimèdia compta amb professionals ficticis que acompanyen el pacient virtual en tot moment, aprofundint en conceptes clau sobre el càncer, la genòmica i la vida en un laboratori biomèdic. L’activitat compta amb animacions interactives i exercicis interactius per facilitar l’aprenentatge i motivar els usuaris en l’observació i la pràctica.

Enric I. Canela

No para de rebre premis. L’investigador Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i professor de Genètica de la UB, ha obtingut el I Premi Nacional d’Investigació en Càncer “Doctores Diz Pintado”, guardó que ha estat instituït per la Fundació de Recerca del Càncer de la Universitat de la Salamanca (Ficus), vinculada al Centre d’Investigació del Càncer (CIC), i que s’ha lliurat avui, dins de la sessió acadèmica que les universitats de Salamanca i Pontifícia de Salamanca celebren amb motiu de la Festivitat de Sant Tomàs d’Aquino.

L’objectiu d’aquest premi és reconèixer l’esforç i la trajectòria científica en l’àrea de la recerca oncològica, del millor jove investigador, realitzada dins o fora d’Espanya, i que hagi suposat la generació, desenvolupament i / o aplicació dels nous coneixements biològics i clíniques sobre el càncer. El premi consisteix en un diploma acreditatiu, un objecte commemoratiu i una dotació única de 15.000 euro, sotmesa a les retencions fiscals que legalment li corresponguin. Aquest Premi es concedeix en memòria dels Doctors Manuel i Alfonso Diz Pintado, per premiar la tasca investigadora en Oncologia de joves científics espanyols nascuts a partir de 1966. El premi té periodicitat anual i s’atorgarà a un únic investigador cada any.

Enric I. Canela

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol canviar el sistema educatiu (1 i 2), cosa absolutament normal a l’Estat espanyol. Cada partit el canvia quan arriba al poder aconseguint que les coses vagin una mica pitjor.

La idea d’aquest ministre és que la secundària, en lloc de tenir 4 cursos d’ESO i 2 de Batxillerat, tingui 3 cursos d’ESO i 3 de Batxillerat. Ho ha explicat als consellers de les comunitats autònomes i pensa que per al l’èxit cal el màxim consens.

No acabo de veure els grans avantatges del canvi. Me l’haurien d’explicar ben relaxat i amb el meu intel·lecte en plenes condicions. Segur que deu haver alguna cosa profunda que no sé veure.

De totes formes potser el ministre podria meditar sobre si posant una revàlida al final de cadascuna de les dues fases de l’educació secundària les coses millorarien. Estic ben segur que una prova universal i comú, ben feta, per tribunals externs a l’escola donaria resultats que ni el més intel·ligent dels ministres podria preveure.

Un ocellet, que venia de l’Olimp, em va dir que si fas exàmens que preguntin sobre el programa del curs, les preguntes tenen el grau de dificultat adequat, ni poc ni massa, per veure si els alumnes saben o ni, i els tribunals són justos, les coses milloren ràpidament, especialment si, a més, l’escola o institut d’on vénen els estudiants tenen algun incentiu, positiu o negatiu, segons els resultats.

Ja se sap, sóc un revolucionari. Estic convençut que cal que els estudiants acabin el curs sabent el programa.

Enric I. Canela

Una notícia que ja esperava la publica avui La Vanguardia: El Govern posarà un interventor a la UAB per tal que fiscalitzi els seus comptes. No sé quina base legal té això. De fet la notícia diu que la secretaria d’Universitats i Recerca busca una via jurídica per crear aquesta nova figura. Una de les opcions que s’estudien seria donar-li rang legal i incloure-la en la llei d’acompanyament dels pressupostos, cosa que encara està sota estudi a la secretaria. Sigui com sigui, la mesura es prendrà en pocs dies, ja que la urgència de la situació és alta. Evidentment si la cosa la consideren urgent no poden esperar a què s’aprovin els pressupostos.

La cosa és extremament greu perquè la hipòtesis és que com que vénen eleccions al rectorat, seran al maig, no confiem en què la rectora, Ana Ripoll, no gasti més diners del compte per guanyar les eleccions. Això no vol dir que els hagi d’invertir en res especial, senzillament, el pressupost està aprovat per un determinat import i si no s’acomiada personal immediatament, parlo de professorat associat i interí, però no només d’aquests, segur que tocarà a lectors i agregats. Si toquen els agregats serà un fet mai vist en el món universitari. Tampoc podran convocar beques de recerca ni admetre investigadors Ramon y Cajal. Imagino que no deu quedar gaire personal d’administració i serveis interí i de contracte parcial. Us podeu fer una idea de la situació llegint la nota que emet un sindicat. El sindicats s’oposen a qualsevol acció d’aquestes, demanen contundència a la rectora, la rectora no té els diners, el Govern intervé la UAB. Quina és la sortida?

La tensió ha de ser molta perquè la notícia també diu que la presidenta del Consell Social de la UAB, Alícia Granados, va anunciar que la setmana que ve enviarà una carta a la secretaria d’Universitats i Recerca sol·licitant que una persona externa a la universitat executi el pressupost d’aquest any.

La competència sobre el pressupost és legalment del Consell Social, però no controla la seva execució, si l’aprova així com la seva liquidació. Imagino que deu haver una situació insostenible en les relacions rectora – presidenta del Consell Social, amb el gerent en una situació molt difícil.

Dijous la rectora va assumir directament la gestió econòmica després de la dimissió del vicerector d’Economia, que com comentava a Crisi a l’equip de govern de la UAB es deu a què ell creu que les mesures dràstiques respecte a la gestió econòmica s’haurien d’haver pres ja. Es vol presentar a rector per canviar el model econòmic de la UAB.

Tal com estan les coses i tenint ben compte que el pressupost és captiu en allò que fa referència als funcionaris, no es poden acomiadar, la UAB entra en un camí perillosíssim perquè no tindrà personal de reposició. L’única sortida que tenen les universitats és que el nombre de jubilacions sigui alt.

No m’estranyaria que alguna universitat més entrés en aquest camí. El tema és enormement complicat perquè és perfectament possible racionalitzar moltes coses a les universitats, però no en dos anys atesa l’estructura de personal. Podríem trobar-nos amb una universitat plenes de funcionaris, professors, administratius, etc. asseguts a les fosques i sense fer res per manca de diners. Hauríem evitat generar dèficit. Un gran servei al país.

Enric I. Canela

Ahir escrivia Director general i canvis a universitats del govern espanyol. Com era d’esperar, el nomenament de Federico Morán com a director general de Política Universitària ja ha sortit al BOE.

Igualment ha sortit avui al BOE el Reial Decret 257/2012, de 27 de gener, pel que es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. La meva primera lectura posa de manifest que en l’àmbit universitari no hi ha canvis substancials i en allò que em sembla fonamental, cap canvi. Desapareix alguna subdirecció però els temes queden igual. Total, un estalvi quant el nombre de subdireccions. Si l’estructura administrativa que realitza les tasques queda més o menys igual, això no té perquè ser negatiu.

L’únic canvi substancial del govern Rajoy respecte del govern socialista és que el ministeri ara és Educació, Cultura i Esports en lloc de Educació només. El ministre s’ha d’ocupar de Cultura i esports. L’altre canvi substancial, potser més, és que el ministre Wert no coneix massa bé la universitat per dins. Això, ho compensa el fet que hi ha una secretària d’Estat que sí que ho sap. Caldrà esperar a veure com actuen. De moment en ‘àmbit d’universitats no hi ha hagut cap moviment.

Enric I. Canela

Avui el Consell de Ministres ha aprovat el nomenament de Federico Morán Abad com a director general de Política Universitària. Diu la referència que va néixer a Madrid el 26 de gener de 1956, Llicenciat en Ciències Químiques el 1978 i Doctor en l’especialitat de Bioquímica per la Universitat Complutense de Madrid, és catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular I d’aquesta universitat. També és Investigador Sènior i membre fundador del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) i Director Adjunt de l’Institut Nacional de Bioinformàtica, des de 2004.

En el camp docent ha estat vinculat sempre amb l’ensenyament de la disciplina de Biofísica. Ha exercit la tasca de coordinador dels Cursos d’Estiu de l’Àrea de Ciències de la Universitat Complutense a El Escorial. Ha estat subdirector general de la Fundació General de la UCM i director del Cicle d’Hivern de Ciència i Tecnologia de la Fundació General de la UCM.

A banda del que diu, conec de fa molts anys a Federico Morán i és un magnífic investigador i em sembla que una excel·lent persona. M’alegra i el felicito.

A més, el consell de ministres ha modificat l’estructura orgànica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. L’únic que diu la referència, que m’interessi, és que la nova estructura del ministeri s’ha dissenyat sota els principis d’eficàcia i austeritat, cosa que ha permès una important simplificació de la seva estructura. D’aquesta manera, se suprimeixen tres direccions generals, una a cada àrea sectorial, i el nombre d’unitats amb rang de Subdirecció general o Divisió en el conjunt del departament passa de 63 a 50, fet que suposa una reducció del 20%. No sé que representa això en l’àmbit universitari. Potser demà surti el decret.

Enric I. Canela

No podia ser altrament, la crisi genera tensions en alguns equips de govern. La UAB la té servida. El vicerector d’Economia, el catedràtic de Filologia Llatina Joan Gómez, ha dimitit per desacords amb la rectora en la gestió de la crisi i la reducció de personal. Es veu que volia que els acomiadaments de personal s’haguessin fet abans. Si no ho entenc malament volia que els professors associats no estructurals s’haguessin acomiadat abans.

Discrepa de la decisió de la rectora de presentar-se a la reelecció i li va dir que no comparteix la idea que el fet que segueixi com a rectora sigui el millor per a la UAB.

Diu que des de fora començarà a treballar per una candidatura alternativa. Es veu que vol oferir un nou model.

La veritat és que desconec com es pot plantejar un nou model si la Generalitat no paga i el gruix del capítol de personal correspon a personal fix.

Enric I. Canela

Segons els advocats de la UGT la normativa estatal (Reial Decret-Llei 20/2011, de 30 de desembre):

• Impedeix que les Universitats públiques facin aportacions a plans de pensions durant l’exercici de 2012.
• No impedeix la compensació econòmica per jubilació anticipada, llevat que suposi increment de despeses de personal en relació als vigents a 31 de desembre de 2011.
• No podran convocar places docents de personal fix. Únicament hi ha la contractació de personal temporal per als casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables.
• La taxa de reposició del 10% es refereix a l’ensenyament en els nivells previs a la Universitat.

Una normativa estranya ja que els problemes són similars als d’altres àmbits de l’educació on la reposició del personals sí que es pot fer.

Enric I. Canela

S’ha fet pública la concessió de els Advanced Grants de la convocatòria 2011, resolta el 2012, que concedeix l’European Research Council. Quinze investigadors treballen a l’Estat espanyol, set a Catalunya. El que fan la seva recerca a casa nostra són:

• Andrea Cerutti (Fundació Imim). Projecte: “Innate signaling networks in B cell antibody production: new targets for vaccine development”.
• Deco Gustavo (UPF). Projecte: “The Dynamical and Structural Basis of Human Mind Complexity: Segregation and Integration of Information and Processing in the Brain”.
• Cayetano Gonzalez (Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica – IRB). Projecte: “Modelling Cancer Traits in Drosophila”.
• Roderic Guigó (Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica). Projecte: “Uncovering and understanding RNA through Massively Parallel Sequencing”.
• Angel Rodríguez Nebreda (Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica, IRB). Projecte: “Signal integration and rewiring during tumor development”.
• Modesto Orozco López (UB – Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica, IRB). Proyecto: “Advanced multiscale simulation of DNA”.
• Ricard Solé (UPF). Projecte: “Distributed Computation in Synthetic Cellular Consortia”

S’han concedit 294 ajuts (podeu veure la llista completa) que es reparteixen 660 milions d’euros. Cadascú rebrà entre 2,5 i 3,5 milions d’euros.

Aquesta taula (presentació completa) ens il·lustra on seria Catalunya:

Un petit èxit de la política de recerca que es fa a Catalunya. Tenint en compte que la majoria són investigadors ICREA, confio que la política de mantenir i augmentar aquest programa continuï i, sobretot, insisteixo, que es recuperi el programa ICREA Júnior.

Enric I. Canela

Dues notícies relacionades amb l’estabilitat de les plantilles del professorat universitari. Una és de la UB i l’altra de la URV.

Una diu que la URV no acomiadarà personal malgrat la reducció pressupostària del 2%, aproximadament 1,2 milions d’euros. Aprovaran el pressupost a la primavera. Diu el rector que ho podran fer gràcies a l’estalvi que tenen i que paralitzaran algunes obres.

L’altra notícia la de la UB. Explica que malgrat tots els problemes econòmics, la UB, que si va aprovar al desembre el pressupost, no ha acomiadat professorat. S’ha limitat a ajustar les hores del professorat Associat allà on era possible. La notícia diu: Mentre la UPF acabava l’any amb prop de 400 professors menys, la UAB perdia uns 300 i la UPC imposava més d’un centenar de sortides, la UB registrava una vintena d’incorporacions.

El vicerector de Professorat de la UB, Manel Viladevall, explica amb detalls quina és l’anàlisi que ha fet de la plantilla i l’estratègia seguida per poder mantenir la plantilla. Aclaridor. També es posa de manifest la política del rector de donar prioritat a les persones.