Resultats per 'buesa'

Enric I. Canela

Llegia un article sobre la recerca a l’Estat espanyol (llegiu-lo al diari El País del dia 26, la taxa Google o cànon AEDE té aquestes coses). Parla d’un debat: el debat El suport a la recerca a Espanya, organitzat per el diari El País i patrocinat per Fundació La Caixa. Crida l’atenció el que diuen sobre les paradoxes.

  • Els científics són alguns dels professionals més ben valorats per la població, però gairebé la meitat dels espanyols no sap nomenar ni a un.
  • El país ha arribat a estar entre els 10 que més ciència produeixen, però la inversió pública i privada en R+D+i no ha deixat de caure des del començament de la crisi fins a quedar en el 1,24% del PIB, un nivell similar al de 2006 i cada vegada més lluny de la mitjana de la UE.
  • Mentre el ministre d’Educació, Ignacio Wert, diu que la fuga de cervells està sobredimensionada, i el president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el major organisme públic d’ R+D+i, assegura que és una llegenda urbana, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que entre 2010 i 2012 es van perdre més de 7.500 investigadors, i altres dades oficials asseguren que la plantilla del CSIC ha baixat en 1.800 empleats en dos anys i mig.

Diu el cardiòleg Valentí Fuster, director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) que el problema de la R+D+i a Espanya és que no es tracta només de diners, sinó de cultura. En la seva opinió “és fonamental motivar la gent jove, donar-li oportunitats, tenir la tecnologia adequada i fomentar l’excel·lència”. “El talent que he vist a Espanya no ho he vist en cap país”.

I més coses. Opinions i propostes. Sobre la universitat:

Carles Buesa diu que el departament on va llegir la tesi i va formar el seu primer grup de recerca a la UB està en 2014 amb uns nivells de finançament iguals als de 1996. Això significa un professorat que no es renova i cap possibilitat per fitxar joves.

Enric Banda diu que un altre problema és la manca de competitivitat internacional. Diu que a Espanya l’excel·lència no ha arribat a la universitat. Comenta que en altres països les universitats col·laboren estretament amb els centres de major excel·lència. Doncs a Catalunya s’ha fabricat un model en el que els científics els paga la universitat i el Govern diu que els mèrits els tenen els centres. Estaria bé que fessin constar això quan expliquen resultats.

Moltes reflexions que cal llegir al diari El País del dia 26. Penseu en Catalunya. Estaria bé que en fer el balanç de l’any, la memòria, reflexionessin i pensessin que som a Europa i que els que hi vivim som europeus. Pactar el govern de la recerca global estaria bé. Tots hi guanyaríem.

Enric I. Canela

L’altre dia escrivia La biotecnologia catalana funciona prou bé arran de l’acord d’Oryzon Genomics amb Roche.

La Fundació Bosch i Gimpera de la UB escriu:

Cas d’èxit d’una spin-off de la UB: Oryzon Genomics i entre altres coses diu: Oryzon Genomics va néixer com spin-off de la UB i del CSIC l’any 2000. Assessorada per la Fundació Bosch i Gimpera va ser una de les primeres empreses en instal·lar-se a la primera Bioincubadora del Parc Científic de Barcelona.

Va tenir alguns enemics importants, però també amics, que van guanyar i van ajudar a Oryzon Genomics a tirar endavant. Contents a la UB perquè, col·lectivament, hem fet bona feina. Clar que Carlos Buesa i Tamara Maes i els seus col·laboradors tenen el mèrit.

Tenim alguns casos d’empreses spin-off d’èxit a Catalunya, de les diferents universitats i centres de recerca, potser aquest és especial. Cal, però, reivindicar que sense el suport de l’administració, que no la subvenció perduda, el país no reeixirà.

Enric I. Canela

El web de Biocat explica que l’Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio) ha renovat la seva presidència, vicepresidències i vocalies a la Junta Directiva després de celebrar ahir l’Assemblea General. Regina Revilla ha estat escollida com a nova presidenta per als propers dos anys, en substitució de José María Fernández Sousa-Faro, qui ha ocupat el càrrec des de juny de 2008. Com vicepresidents, han estats elegits Sousa-Faro i Antonio Vallespir (conseller delegat d’Abengoa Bioenergy).

Les candidatures alternatives que optaven a la presidència eren Fernando Royo (president i conseller delegat de Genzyme a Espanya), Carlos Buesa (director general d’Oryzon Genomics) i Jaime Costa (director d’Assumptes Regulatoris de Monsanto).

Les nou vocalies que han sortit escollides —la major part d’empreses tenen la seva seu a Catalunya— són: Oryzon (Carlos Buesa), Grifols Engineering (Esperanza Guisado), AB-Biotics (Miquel Angel Bonachera), Ingenasa (Carmen Vela), Neuron Biopharma (Javier Velasco), Digna Biotech (Pablo Ortiz), Janus Developments (María Isabel Berges), Esteve (Eduard Valentí) i GP Pharm (Alberto Bueno). La resta estan ocupades per: Amgen (Jordi Martí), Biópolis (Daniel Ramón), Farmasierra (Tomás Olleros), Cellerix (Eduardo Bravo), Genetrix (Pilar de la Huerta), Genzyme (Fernando Royo), Vivia Biotech (Andrés Ballesteros) i Merck.

Regina Revilla és directora de Relacions Externes i Comunicació de Merck Sharp & Dohme Espanya des de 1996 i ha ocupat nombrosos càrrecs a l’Administració central durant 13 anys, entre ells, subdirectora de Projectes Internacionals del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), directora general de Política Tecnològica del Ministeri d’Indústria i Energia i directora general de Farmàcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat.

Enric I. Canela

Avui dimecres, 3 de novembre, a les 12 h, al Paranimf de l’Edifici Històric ha tingut lloc la inauguració oficial de la l’Agència Alumni UB, i la presentació del seu president d’honor, Miquel Roca i Junyent i dels membres del Consell de Notables de l’entitat. Constituïen la taula presidencial el vicerector adjunt de la Universitat de Barcelona, Dr. Carles Carreras, el director d’Alumni UB, Jordi Garcia i Serra i l’advocat Miquel Roca i Junyent.

Entre les personalitats del Consell de Notables que han assistit a l’acte, hi ha el vicepresident del Consell d’Administració del Consorci Hospitalari de Catalunya i president del Comitè Científic Extern de l’Institut d’Investigació Pere Virgili, Joan Rodés; la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, M. Eugènia Alegret Burgués; la vicepresidenta del Centre per a la Cooperació a la Mediterrània de Creu Roja i Mitja Lluna Roja, Marta Corachán; el president d’Abertis Infraestructures, Salvador Alemany i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.

Pel que fa als exalumnes que han assistit a la presentació, hi ha el fundador i director General d’Oryzon, Carlos Buesa; el vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya, Eduard Carbonell; el director del Programa de recerca en Epigènetica i Biologia del Càncer, Institut Català d’Oncologia – Programa EPI Genètica, Manel Esteller; l’escriptor Màrius Serra i la vicepresidenta i directora d’Epidemiologia de RTI Health Solutions, Susana Pérez Gutthann.

Espero que el projecte tingui èxit i es consolidi. No és una cosa fàcil, cal que aporti valor afegit als seus membres, que hi trobin oferta de serveis, de lobby, etc.

Enric I. Canela

Des de la setmana passada es pot disposar de la Base de Dades Espanyola de Composició d’aliments (BDCA). M’havia semblat magnífica la iniciativa. Diu que els grups d’aliments inclosos a la base de dades són: lactis i derivats, ous i derivats; carnis i derivats; peixos, musclos, rèptils, crustacis i derivats; greixos i olis, cereals i derivats, llegums, llavors, fruits secs i derivats ; verdures, hortalisses i derivats; fruites i derivats, sucre, xocolata i derivats; begudes (no làcties), i productes d’ús nutricional específic.

La he estat consultant. Una pena. Per exemple en el grup de fruites i derivats hi apareixen:

Ciruela, con piel, cruda; Coco, desecado; Coco, fresco; Col de Bruselas, cruda; Confitura, frutas s/e, baja en calorías; Frambuesa, cruda; Grosella negra, cruda; Grosella, cruda; Guayaba, enlatada en almíbar; Guayaba, sin piel, cruda; Lima, cruda; Limón, zumo, fresco; Litchi, crudo; Macedonia de frutas, conserva en su jugo; Mango, crudo; Melocotón, desecado; Membrillo, crudo; Níspero, con piel, crudo; Papaya, cruda; Pera, enlatada en almíbar; Piña, enlatada en su jugo; Uva negra, cruda.

De seguida us adonareu la raresa de la llista. Una poma o una taronja són aliments exòtics que no consten.

Quina diferència amb la USDA National Nutrient Database for Standard Reference (Base de dades del departament d’Agricultura dels EUA). Si no fos perquè la gent no sap prou anglès per consultar-la…

També basada en aquesta base de dades podem trobar Source of Nutrients on podem seleccionar nutrients concrets, com una vitamina o un mineral, i veure el contingut. També buscar un aliment i veure el contingut de nutrients.

També la Self Nutrition Data. Molt ben elaborada i amb molta informació, com ara la càrrega glicèmica. Paga la pena jugar-hi.

Res, que si us interessa saber que tenen els aliments aneu a les bases en anglès i oblideu aquesta “novetat” espanyola. Tan fàcil que és traduir…

Enric I. Canela

El suplement Dinero de La Vanguardia publica Oryzon ya juega en la liga europea. ÉS un interessant reportatge sobre aquesta companyia biotecnològica sorgida de la UB i del CSIC que té contractes internacionals i ocupa 80 persones.

Recordo els començaments i les mil reticències que inspirava en el si de la UB. Avui les coses són diferents.

A banda de l’interès del reportatge en si mateix, m’interessa destacar el comentari del seu fundador, Carlos Buesa (juntament amb la seva companya Tamara Maes). Diu: En el cas de Catalunya, on està Biocat, és que han sabut crear sentiment de comunitat. Catalunya compta amb un clúster biotecnològic i això es deu en part a ells, a què han sabut posar en valor uns actius que estaven allà”.

Certament cal que sapiguem que hi ha coses que es fan bé, que el camí és el correcte. Hi ha prou, no, de cap manera, els recursos amb els que compta Biocat són escassos, però això si, ben aprofitats.

Carles Buesa ho diu sense, que jo sàpiga, deure res a Biocat. Ells ja havien fet la feina bans del naixement de Biocat.

Enric I. Canela

Les universitats de Madrid estan molt empipades per l’estúpid rànquing Es veu que el rànquing La calidad de las universidades en España elaborat por el Instituto de Análisis Industrial y Financiero (IAIF) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i sobre el que ja vaig parlar a Un rànquing que no agrada i Una porqueria de rànquing.

Va ser dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada Mikel Buesa. Va costar uns 15.000 euros. El seu treball mesura la docència i la recerca de les universitats i analitza 32 variables agrupades en 10 factors. Buesa va defensar ahir que és “l’anàlisi més complet de la qualitat de les universitats” i va considerar “impresentable” que els rectors “pretenguin establir una censura prèvia sobre el resultat d’una investigació”. Les acusa de “no tenir el nivell científic mínim” per analitzar el seu informe i de “intentar amagar el malbaratament de recursos” en els seus centres.

Jo considero impresentable que es publiqui un rànquing tan imbècil i a sobre es pagui. Per a què tingueu una idea: és com si per mesurar la qualitat dels cinemes es mirés el color de l’entapissat de les butaques.

Ahir no vaig publicar pràcticament res i avui vaig tard. Aquestes coses que cal fer abans de Nadal ocupen temps. El món s’acaba, reunions per acabar coses, i a més celebracions continuades. Cansat i poca feina. I eina acumulada. Em tocarà preparar un parell de xerrades que haig de fer al gener, les classes i algunes coses més. Vacances? Les que les reunions familiars i les feses tradicionals exigeixein.

La premsa de dijous comentava la creació de la marca Universitat de Catalunya (La Razón, La Mañana Diari de Ponent, La Vanguardia, El Punt

Antoni Giró, Rector de la UPC, publicava dijous un article a El País: L’oportunitat d’un repte. Diu Giró que fa més de cinc anys que la UPC treballa per adaptar els seus estudis a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Giró explica perquè han endarrerit l’adaptació de les titulacions. Explica que per tractar-se d’enginyeries i arquitectura, lligades a l’exercici professional i la titulació ja confereix competències directament. La legislació espanyola lliga competències i aquestes titulacions depenen encara de més desenvolupament legal. De moment no s’ha produït. També defensa Giró la necessitat d¡abordar el procés de forma assossegada. Diu com ho volen fer. Coincideixo en part. La UPC ha d’esperar, però més assossec… Portem un munt d’anys darrera de Bolonya. Ja estem ben farts de tants canvis que no arriben i mentre a fer reunions i parlar de competències transversals, específiques, objectius, una religió. Els problemes seran els mateixes, demà que abans d’ahir.

El tema de les rectores dóna de si, només 5 rectores i 66 rectors. El Mundo feia dijous un reportatge. Ja canviarà, el món no es va fer en un dia. Segles de masclisme impliquen uns quants anys per vèncer, espero que pocs.

El Mundo de dijous comentava que el Santander s’uneix a la convocatòria de beques de la Fundació Carolina. Són beques per a estudiants d’Amèrica Llatina. La veritat és que fa falta que algú dinamitzi aquesta fundació. Una ruïna. Sembla que ara ha millorat una mica.

PISA també era tema dijous (ABC, El Periódico, El Confidencial, El Mundo, La Gaceta de los Negocios, Expansión. Andreas Schleicher, director de l’Informe PISA, va estar a Madrid amb la ministra Mercedes Cabrera. Va dir Schleicher que el sistema educatiu espanyol falla en la falta de control sobre les escoles, no dóna incentius als docents ni tampoc ajuda individualitzada a l’alumnat. Segons el director de PISA 2006 a Espanya s’utilitza massa la repetició de curs, cosa que consumeix molts recursos i és poc productiu. És molt més rendible l’ajuda individualitzada als alumnes. Cal una millora de la creativitat perquè els alumnes han demostrat un baix nivell en la comprensió lectora, cosa que és bàsica per rendir en matemàtiques i ciències. El sistema educatiu espanyol està basat a incorporar coneixements de memòria, la qual cosa no estimula el pensament lògic i explica el retrocés en comprensió lectora dels alumnes. Els alumnes espanyols els valoren i en comprenen la importància de la ciència, però rebutgen la possibilitat de dedicar-se professionalment a aquesta àrea. No volen ser científics, quan està ben clar que la recerca i la capacitat d’innovació dels sistemes educatius és una cosa primordial. Espanya podria fer molt més en ciència. Schleicher troba que Espanya està on s’esperava d’acord amb com actua. Mercedes Cabrera va dir que Espanya farà un informe similar al PISA anualment i el presentarà cada any al Congrés dels Diputats.

També avui Expansión parla de l’Informe PISA 2006. Fa un reportatge general sobre les mancances de l‘educació i avisa que tenim canvis a sobre. LOE i LOU amb Bolonya.

El Mundo publicava dijous un reportatge sobra la universitat islandesa. Des de que les dones són majoria en els llocs directius de l’educació superior ha millorat la productivitat i la situació laboral. La paritat entre gèneres és la més alta d’Europa.

El Mundo també parlava dijous de la “bajanada Zapatero” a la que ja em vaig referir en aquest bloc. La Universitat espanyola entre les deu millors del món. No cal que comenti res més.

Avui la premsa (Expansión, El Punt) parlava d’Oryzon Genomics. L’empresa està de moda. Tancarà l’any amb cinc milions de facturació. L’altre dia parlava en aquest bloc sobre una entrevista feta al seu director, Carles Buesa.

Com s’hauria de difondre el coneixement universitari? Article publicat per Ignasi Labastida de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la UB a la Gaceta Universitaria.

Expansión publica un reportatge sobre ocupació i atur. Analitza la situació de la mà d’obra a l’Estat i diu que creix poc la demanda, però que les empreses segueixen sense trobar titulats en algunes àrees: ciències i tecnologia, coses que no volen estudiar els nostres joves. Un problema del sistema educatiu.

El Mundo Deportivo publica que la principal ocupació dels estudiants d’INEFC a Barcelona és la docència. A molta distància el rendiment esportiu i la gestió.

El tema de la propietat intel·lectual (Gaceta Universitaria) sempre ha estat un tema delicat a les universitats. Manca vinculació a l’empresa, manquen patents. Alhora es discuteixen els drets d’autor i la cessió altruista del coneixement. Certament la universitat és generosa amb el coneixement. A mi em sembla bé, els diners són públics, però l’administració ha de finançar millor. També la Gaceta dóna l’opinió dels estudiants sobre el cànon digital, l’Opus Magna del govern espanyol. Els estudiants han de pagar el cànon pel seu material de treball, el CD. Un robatori, encarta que el defensi qui sigui, encara que es digui Vilajoana. També parlen de programari lliure.

Avui amb un sopar d’aquells que toquen aquests dies he fet una mica tard a la meva cita habitual. Aquest dies sempre són complicats.

El Punt, La Gaceta de los Negocios i El Mundo de dissabte comentaven l’acord del consell de ministres que ja havia comentat en aquest bloc sobre el grau que hauran de fer els estudiants de magisteri i el màster que hauran de fer els professors de secundària. En el fons el mateix que tothom, però ara s’aprofita per vendre-ho.

ABC i El Mundo comentaven dissabte la nova normativa a la que hauran d’adaptar-se les carreres amb directives europees: Medicina, Arquitectura, Veterinària i Arquitectura Tècnica segons l’acord del consell de ministres que ja vaig comentar en aquest bloc.

El País de dissabte publicava un article sobre les Oficines de Transferència de Resultats de la Recerca (OTRIs) andaluses. Moltes de les coses que diu es poden aplicar a qualsevol lloc. Ho lliga tot plegat al finançament de les universitats.

L’AVUI dedicava dissabte espai a la inauguració de Torre Marimon a Caldes de Montbui que serà un centre destinat al debat científic: congressos, reunions de nivell. Serà el Centre Internacional de Debat Científic. És un tema del que ja havia parlat en aquest bloc fa uns dies.

La Vanguardia de diumenge feia un reportatge sobre Carles Buesa i Oryzon Genomics. Una spin off, consolidada que surt de la recerca. Carles Buesa va estar lligat a la UB, de fet ara està al PCB, va voltar pel món. Critica veladament la política del govern català cap a la recerca.

La Vanguardia publicava diumenge una carta de Carles Bastons coresponsable del CAP de l’ICE de la Universitat d Barcelona. Bastons opina que la mala situació de l’educació té solució. No diu coses noves, diu aquelles que són raonables, però cal que algú es posi d’una vegada.

ABC ens parlava diumenge de la disminució de la factura que les empreses paguen a la Seguretat Social quan tenen personal destinat a tasques d’R+D. Parla d’AIDIT, que aquesta setmana va presentar algunes dades i en aquestes posa de manifest que el 44% de les empreses que contracten amb AIDIT són madrilenyes. Per altra banda un 25% de la despesa en innovació empresarial és catalana.

Avui La Gaceta de los Negocios, que deu estar mancada de notícies noves a causa de les vacances que deu donar al seu personal, publica que la Universitat de Navarra i la Autònoma de Barcelona lideren la productivitat científics per investigador. Immediatament darrera està la UB. Aquesta notícia ja la vaig publicar en aquest bloc el 23 d’octubre.

El País torna a parlar avui de PISA. És un article de Rafael Feito, catedràtic de Sociologia de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid. Crític, com no podia ser altrament.

La Gaceta de los Negocios parla avui amb Ramon Ollé, president executiu de l’Engineering Business School de La Salle. Parla d’innovació, de La Salle, del seu Parc, de les escoles de negocis, de Barcelona. Una entrevista que val la pensa llegir.

Expansión publica avui un article que s’ha de llegir tres vegades. Sobre el nou esborrany de suport a l’R+D. Sembla que el govern de l’Estat proposarà donar ajuts directes a les petites empreses durant quatre anys i per un màxim de 600.000 euros. Hauran de ser empreses de menys de vuit anys d’edat i dedicar un mínim del 35% del seu personal a activitats d’R+D. Asebio ho valora positivament. Aquestes mesures es queden més curtes que l’exempció fiscal total que s’havia proposat primer. Segurament un home innovador com Solbes haurà actuat.