Enric I. Canela
Sembla que tenim una treva d’un mes amb 7 grups de treball o comissions per analitzar els principals problemes que tenen la universitat i la recerca segons el departament i els rectors. A banda de la referència de Telenotícies de TVC que ja vaig donar ahir, acabo de llegir tres referències més: l’AVUI, La Vanguardia digital i VilaWeb.
A banda que una conclusió, segons Huguet, no hi ha crisi, és veu que la universitat i la recerca hem patit una al·lucinació col·lectiva, sembla que les coses es redrecen i també que hi ha voluntat d’acords.
Vaig poder veure al programa de la Nit al Dia, on Mònica Terribas entrevistava a la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i al president de l’Associació d’Universitats Públiques Catalanes (ACUP) i rector de la UPC, Toni Giró.
Em va agradar l’entrevista perquè vaig veure més acords que desacords, tot i que atès que no sempre podia veure la cara dels dos entrevistats, se’m van escapar alguns gestos o somriures. M’agrada endevinar el que pensa la gent veient el seu llenguatge gestual. Vaig veure una comissionada donant una imatge de solidesa notable, reivindicant un comissionat fort, va transmetre solidesa, amb les idees generals clares, no sé si amb una imatge clara d’a on podia desembocar tot això. També transmetia credibilitat, creia el que deia i feia que creguessis que ho volia fer; manca veure si les forces amb les que comptarà seran suficients. Vaig veure un Toni Giró molt clar, escoltava atent a la comissionada, però no vaig poder més d’endevinar un somriure escèptic a la seva cara.
Jo no crec que els rectors confiïn massa en canvis de rumb, però si en alguns resultats econòmics immediats i en una anàlisi preliminar sobre el canvi que representa Bolonya. A mi em preocupen molt poc els canvis que es puguin fer a la LUC. Finalment, després de la modificació LOU, es podran fer les contractacions de la mateixa manera.
Jo crec que hi ha alguns errors de base en alguns temes. La confusió en el tema de la recerca. La comissionada té raó en les xifres, segur, ho sap millor que ningú i no les discutiré, però hi ha un tema d’aplicació d’aquests recursos. Aquí, sense conèixer el detall, imagino un dels punts difícils. Cal separar molt bé el que són compromisos a projectes pluriennals que pressupostàriament impliquen nova despesa però no noves accions, allò que es col·loca en el capítol de recerca i que jo qualificaria, sent generós, d’aplicació d’alguns resultats, etc. Quant diner fresc per als projectes incipients hi ha a la taula?
Abandono aquest tema no tinc les dades i no vull especular més, però si fer-me algunes preguntes:
- Fins a quin punt Antoni Castells està disposat a posar el comptador a zero i a garantir la suficiència financera de les universitats? Si hi està disposat, mitja no crisi acabada, sinó tindrem problemes ben aviat.
- Segueixo,estan els rectors disposats a aturar algunes de “les fuites” que tenen les universitats i a acceptar retre comptes de manera clara sobre com es fan servir els recursos?
- Fins a quin punt està el govern disposat a pagar unes inversions sense que els ciutadans sapiguem per a què es fan? No és culpa dels rectors. És el govern qui té l’obligació d’explicar clarament per a què són els diners, els rectors ja ho han explicat al govern. El govern ens explica un munt de detalls sobre temes diversos i de menor importància però sobre el món universitari actuen com si es tractés d’un forat negre on es posen recursos que queden atrapats a l’interior sense emetre cap resultat.
Podria seguir, però l’èxit de Blanca Palmada serà aconseguir que l’opinió pública sigui solidària amb la universitat i la recerca. Catalunya ha de donar exemple de transparència i mostrar que realment creu en la seva universitat i en la recerca.
El meu consell: rectors feu pinya amb la comissionada i comissionada ajuda als rectors, cerca les seves complicitats, hi ha moltes, però no siguis portaveu dels rectors ni veu de les seves reivindicacions, assumeix-les directament quan hi creguis. Ets govern.