Enric I. Canela
Fa uns dies Mariana Mazzucato, professora de Economia de la Innovació en la Science Policy Research Unit (SPRU) de la Universitat de Sussex, va ser investida doctora Honoris Causa de la Universitat Nacional de San Martín, a Argentina.
Llegia una entrevista en la que parlava sobre la necessitat de revitalitzar el sector públic i diversificar la indústria local.
Un de les preguntes és: com es pot impulsar una major inversió en R + D per part del sector privat? Ella contesta: Poden ser inversions indirectes per part de l’Estat, però han d’estar estructurades de manera que es puguin auditar, perquè és molt fàcil falsejar els llibres de comptabilitat i fer aparèixer com a R + D alguna cosa que no ho és. I recomano evitar usar coses com la caixa de patents, com molts països ho fan, que és una reducció impositiva basada en guanys per patents, com una forma d’estimar la innovació d’una empresa. Això és estúpid, perquè les patents són monopolis que duren 20 anys. En tot cas, l’objectiu de l’avantatge impositiva hauria d’estar focalitzat en la recerca que va portar a aquesta patent. Per això, estructurar de manera intel·ligent els mecanismes indirectes d’inversió també és molt important, perquè estem parlant de diners de l’Estat.
Polítics, llegiu a Mazzucato, potser farem alguna cosa.