Enric I. Canela
Aquest vespre he estat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. He anat perquè Rafael Foguet Ambrós, químic, ha rebut aquest dimecres la Medalla d’Or al Mèrit Científic per la seva contribució al desenvolupament, la difusió i l’impuls de la recerca en general i, especialment en els àmbits de la química, la farmàcia i la biomedicina. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha presidit l’acte de lliurament del guardó.
Conec Rafael Foguet, membre del Consell Social de la UB des de fa ben bé vint anys. Ha estat patró de la Fundació Bosch i Gimpera tot aquest temps, al 2010 va ser investit doctor Honoris Causa de la UB (veure La investidura de Rafael Foguet).
Escoltar les anàlisis de Rafael Foguet és un plaer, però quan es tracta de recerca, transferència, política científica és una lliçó magistral. Avui, en el seu curt discurs de recepció de la medalla n’ha fet una. Jo he estat un dels alumnes que l’escoltava.