Enric I. Canela

Publicat a la Vanguardia

Vivim nous episodis de l’obra Boicot a Catalunya, però és un boicot de curt abast. M’amoïna més el boicot organitzat pels governs espanyols successius amb la complicitat de les grans companyies de l’Estat i el silenci dels que ara es queixen. Dos exemples. Un, el boicot institucional. Per què no tenim TGV i no estem connectats ni a Europa ni a Madrid? Podem donar la culpa a Aznar o a González. Ells tenen el poder i la clau dels diners. Vull saber les inversions reals de l’Estat a les diferents comunitats autònomes. No m’interessen les pressupostades, sinó les gastades. I l’altre, el boicot empresarial. Vivim un boicot programat per Iberia. El Prat perdrà connexions no rendibles perquè s’han de concentrar en un sol punt de l’Estat.

Catalunya va endarrere, perdrem comunicacions en el món dels negocis, perdrem el que fa atractiva Catalunya per a les empreses i ens fa ser competitius. Això sí, gràcies als vols barats tindrem grans festes de britànics que vénen al vespre i marxen al matí. Quants llocs de treball generen uns i altres? Aquest camí ens allunya de la societat del coneixement, de l’economia moderna, i ens farà un país de serveis supeditat al caprici del govern de torn. Aquest és l’autèntic boicot a Catalunya, programat de fa anys amb l’excusa del reequilibri territorial. I Madrid?