Enric I. Canela
Article publicat a e-noticies
Amb la remodelació de la remodelació del govern de la Generalitat, conseqüència de l’expulsió d’ERC, Pasqual Maragall va eliminar el departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el DURSI. I el que és pitjor encara, el va desmembrar creant un departament d’Educació i Universitats (el DEU, que no s’ofenguin els creients, no porta accent), amb la recerca a dins, i enviant la Societat de la Informació al departament de Presidència. Aquesta mesura la va prendre a l’empara de la intel·ligent màxima d’aprimar el govern.
No ens equivoquem: des del primer moment Ernest Maragall volia controlar la societat de la informació del DURSI perquè allà hi havia el Centre de Telecomunicacions, però el repartiment de poders fet al difunt Pacte del Tinell no ho havia permès. Ara, expulsada ERC del govern Pasqual Maragall, no ha tingut cap impediment per fer-ho. Avui sembla confirmar-se el canvi de titular de la Secretaria de Telecomunicacions, que consumaria els fets.
El dany col·lateral de tot això ha estat fer un gran pas endarrere: Maragall ha col·locat la Universitat i la Recerca dins d’un megadepartament d’Educació i Universitats, un departament que està més preocupat per la sisena hora de classe i el Pacte per l’Educació que per altra cosa, i segurament és lògic. La conseqüència és que ha deixat les universitats sense un interlocutor específic en el si del Consell Executiu en un moment enormement delicat per al seu futur i per al futur de la recerca a Catalunya.
Alguns temes de l’agenda dels propers mesos són cabdals. Enguany es comencen a impartir els postgraus derivats del procés de Bolonya; encara no se sap quin serà el preu de les seves matrícules i, en cas que aquestes siguin reduïdes, qui pagarà a les universitats el cost dels postgraus; s’està tramitant al Parlament de Catalunya la Llei de la ciència, la setmana vinent es presenta el projecte de reforma de la LOU i, a més, s’està discutint a Madrid, sense cap interlocutor del govern de Catalunya, quin és el model de finançament de les universitats que finalment, vulguem o no, ens acabarà condicionant.
Igual podem dir de la recerca. Un exemple: llegíem ahir els problemes que planteja Merck per donar continuïtat a la seva presència al Parc Científic de Barcelona i per instal·lar un centre de genèrics a Catalunya. Avui llegim en el mateix diari la preocupació amb què han rebut la notícia els departaments de Salut, Indústria i Economia i com intentaran que això no succeeixi. Res del DEU. Sembla que el DEU, tot i estar al patronat del Parc Científic de Barcelona –si més no el DURSI hi era–, no ens ha manifestat la seva preocupació pel tema. Mala notícia, esperem que això no sigui la premonició del futur que ens espera.
És urgent que aviat disposem d’un govern que torni a donar protagonisme a tot allò que ens ha d’introduir plenament en la societat del coneixement i fer que l’economia del coneixement sigui la base del nostre desenvolupament i benestar.