Enric I. Canela
Article publicat a e-noticies
Catalunya sembla avui una colònia sotmesa a la voluntat omnímoda i omnipotent de la metròpoli. Quan un país no pot prendre les decisions que afecten el seu desenvolupament i està sotmès a les decisions polítiques i administratives d’un altre no és un país lliure. Quan un país no pot decidir, ordenar i gestionar les seves infraestructures bàsiques no és un país lliure.
Ahir i avui n’hem patit els efectes col·laterals: vam donar un espectacle mundial, digne d’un país subdesenvolupat, gràcies a decisions alienes a nosaltres.
L’aeroport del Prat es va convertir en un autèntic caos inimaginable en un país civilitzat, mentre aquells que disposen del poder no feien res per resoldre-ho. No tenen l’obligació les administracions dels països democràtics de garantir els drets dels ciutadans? No saben que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre? On era el delegat del govern de la metròpoli, que sembla que serà ministre? Potser ahir ja era tard i no podia fer-hi res. Ahir va caure la gota que va fer vessar el got.
Ja fa molts anys que Catalunya demana administrar les seves infraestructures per poder tenir un desenvolupament adequat a la seva capacitat. Aquesta demanda ha estat sistemàticament negada per part del poder de Madrid. Catalunya ha estat veient com perdia competitivitat sense que se li permetés la gestió del seu principal aeroport amb l’excusa d’un interès “nacional”. L’interès és doble: d’una banda, ajudar a sostenir aeroports espanyols no rendibles, i de l’altra configurar un megaaeroport a Madrid. També s’actua en benefici d’una companyia aèria mal gestionada, bandera de l’Estat espanyol, que menysté Catalunya. Estem suportant un gestor estatal d’aeroports, AENA, que ha demostrar que, o bé deliberadament volia ensorrar l’aeroport del Prat o bé la capacitat per prendre decisions dels seus directius és inferior a la d’un alumne de P3. Tant m’és: d’una o altra manera no la volem a Catalunya.
No m’estendré a comentar l’oportunitat del moment triat ni la poca capacitat dels sindicats per controlar una vaga salvatge i il·legal; ja ho han fet persones més qualificades que jo.
El que sí que faré és afegir un altre exemple de la submissió de Catalunya a la gestió aliena: la Renfe. El caos ferroviari. Ho saben els que han agafat el tren aquests últims mesos. Les excuses són múltiples; ara, les obres del TGV. Trens vells —ara s’ha renovat alguna cosa—, manca de puntualitat, però hi ha alguna cosa més. No hi ha doble via. És que algú té voluntat d’ofegar Catalunya evitant desenvolupar el corredor del Mediterrani de manera adequada? Com pot ser que la connexió de Barcelona amb València amb un tren com l’Euromed no tingui doble via? Algú d’allà, on prenen les decisions, a 600 km, ho pot explicar amb algun argument que els que sabem llegir ens el puguem creure?
Crec que aquest estiu hem patit, estem patint, aeroport i tren, una prova més de la situació de les nostres infraestructures.
Ja n’hi ha prou. Que d’una vegada traspassin els nostres recursos i ens deixin la capacitat de resistir. Cap català no pot permetre democràticament un dia més aquesta insostenible situació.