Enric I. Canela
La Generalitat i el seu Govern és alguna cosa més del que un ens descentralitzador, cosa que una part important de l’Estat espanyol voldria. La Generalitat representa al poble de Catalunya, amb un Parlament i un Govern escollits.
Una part de l’èxit del nostre autogovern trau en el fet que quan alguna cosa important passa a Catalunya tots ens girem cap a la plaça de Sant Jaume, cap al Palau de la Generalitat i esperem sentir al President de la Generalitat. Volem conèixer la reacció de la nostra primera autoritat. Els ciutadans no passem revista a la llista de competències de la Generalitat i esperem del President una resposta, una opinió, volem la seva paraula i la seva acció. No és un problema de competències. Si més no a això ens havíem acostumat durant molts anys. Un President i un Govern forts, omnipresents, és quelcom que enforteix i augmenta la credibilitat del nostre autogovern.
Molts tenim a la memòria el sortosament fallit l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Recordem que en Jordi Pujol, President de la Generalitat des de feia gaire temps, se’ns va adreçar i donant la imatge d’un autèntic estadista, va intentar tranquil·litzar al poble de Catalunya, fins i tot als ciutadans de la resta de l’Estat. Va ser una de les poques veus que va parlar en aquell moment transcendent. En aquell cas es tractava d’un fet de la màxima gravetat, però em serveix d’exemple per il·lustrar l’acció d’un president que sense les competències sabia el que els ciutadans esperàvem d’ell.
Divendres a la principal infraestructura que connecta Catalunya amb la resta del món, l’Aeroport del Prat, es va viure una situació dantesca i es va projectar una imatge de Catalunya deplorable, imatge que sens dubte tindrà conseqüències greus per al turisme i sobretot per a la confiança exterior en Catalunya. El Govern de la Generalitat, pel que ens ha dit el seu portaveu, ho estava vivint des del seus despatxos, això si, en silenci per no destorbar-nos. Mentre el seu President estava de vacances intermitents, el conseller Nadal dixit. Saber això ja ens deixa molt satisfets.
No es tracta ara de carregar les culpes sobre el Govern de la Generalitat. Sabem que aquestes culpes recauen en els treballadors vaguistes, els sindicats, Iberia, AENA, el govern de l’Estat i el seu delegat a Catalunya, i també sabem que el nostre Govern no té les competències que li podrien haver permès actuar per resoldre aquesta crisi o millor crear les condicions per tal que mai no hagués passat el que va passar. Amb tot el que si havia d’haver fet, i aquí no em valen excuses, el Govern de la Generalitat i el seu President al capdavant és reaccionar. Si més no per posar-se al costat dels ciutadans i tranquil·litzar-los quan ho necessitaven.
Molts catalans volem tornar a tenir un Govern de la Generalitat respectat que lluiti per la sobirania del poble de Catalunya.