Montserrat Candini
Article publicat al bloc de Montserrat Candini
Ara que ja portem uns dies de campanya vull fer unes reflexions a l’entorn d’aquesta Campanya Electoral.
Vull parlar del famós DVD perquè ningú pensi que vull fugir d’estudi. I d’entrada dir, que quan vaig saber de la seva existència , vaig tenir dubtes de si calia aquest tipus de recurs polític, però sincerament quan el vaig visionar, em va entrar una tranquil.litat de veure que era un producte –evidentment diem la nostra- força correcte i molt descriptiu amb material (diaris i declaracions personals dels propis protagonistes) històric.
Un cop he recordat el DVD que va fer el PSOE en el seu moment en contra del PP utilitzen un gos Pitbull com a element difamatori i l’eslogan d’Iniciativa per Catalunya on diu literalment “Folla’t la dreta”, retirat en aquestes darreres hores, i la cinta d’ERC de “CIU a traïció”, encara m’ha donat la mesura més exacte de que aquest producte està fet amb molt més seny que rauxa i passa la prova del cotó perfectament. Si us plau repasseu tots els materials i compareu.
Ja sabem que una campanya electoral és un còctel frenètic de missatges, idees i programes de tots els partits polítics de cara als ciutadans, però ……. arriba realment les propostes als ciutadans ??.
Jo crec sincerament que no, per 4 raons principalment:
1.- Dinàmica dels partits polítics
2.- Dinàmica dels mitjans de comunicació.
3.- Els tabús i prejudicis en la política catalana.
4.- El conceptes de dretes i esquerres a la Catalunya d’avui.
1.-La dinàmica política actual molt pressionada per poder arribar de manera general a uns ciutadans cada cop més cansats d’escoltar les promeses polítiques de tots els partits polítiques, fet que genera una catarsi d’idees i missatges, propostes i contra/propostes de molt difícil digestió per part dels ciutadans.
2.- Una dinàmica dels mitjans de comunicació que volen idees i gestos que sintetitzi i esquematitzi els missatges, i és aquesta exigència, per part dels mitjans de comunicació,que genera una simplificació de les propostes i uns missatges excessivament reduïts.
3.- Els tabús i prejudicis en la política catalana, per a mi incrementen encara més el reduccionisme de les idees i de les propostes, acabant algunes d’elles interpretades pels adversaris com a simple caricatura. Quí fa més política social aquells que s’autodefineixen com a progressistes i d’esquerres , com si d’una altíssima condició humana estiguéssim parlant ?? o aquells que realment poden demostrar la feina que han fet. Parlo tant d’ajuntaments com de la Generalitat de Catalunya.
4.- Els conceptes d’esquerres i dretes, molt desfasats i excessivament simplistes, són l’excusa, un altre cop, per reduir, neutralitzar, estigmatitzar el missatge de cara al ciutadà i novament enviar idees pobres des d’una vessant de maduresa política, doncs, la finalitat primera i bàsica és fer la divisió entre “Bons i Dolents” “Purs i Impurs” . Els que són uns autèntics especialistes són els d’ICV i veig que en aquesta campanya el PSC, té necessitat de recorre a aquest joc simplista.
Crec sincerament que al ciutadà mitjà no acaba rebent les informacions amb la claredat i tranquil.litat que requereix el moment històric .