Enric I. Canela
Article publicat a e-noticies
Al capítol CLVII de Tirant lo Blanc podem llegir com, durant la batalla, Hipòlit li diu a Tirant: “Senyor, estalviau la vostra persona, que encara que a mi maten, per amor de vostra senyoria jo hauré la mia mort per ben espletada”.
Divendres al vespre vaig veure a TV3 el debat que va enfrontar els candidats a la presidència de la Generalitat del PP, ERC, PSC i ICV a Artur Mas, i, salvant la distància del temps i el llenguatge, puc imaginar que abans del debat, en una escena d’heroica fidelitat, Joan Saura li deia una frase semblant a la d’Hipòlit al candidat socialista, José Montilla.
En el debat, que es podria haver titulat “Tots contra Mas”, va destacar un José Montilla encarcarat entre els papers. El candidat Montilla va viatjar a Sant Joan Despí acompanyat del seu fidel escuder Saura. Tots dos volen conquerir el Palau de la Generalitat. El cap de llista d’ICV sap que no té cap possibilitat de guanyar aquestes eleccions, i en defensa del seu seient al Govern no fa altra cosa que donar la cara en nom del seu autèntic candidat i líder, Montilla. Montilla sap que sense Saura mai no serà president, però està presoner del candidat d’ICV.
Saura repeteix com un mantra que Catalunya necessita “un govern progressista i d’esquerres”, i el contraposa al que ell anomena un “govern de dretes”. Saura vol repetir el malaurat tripartit. Es converteix en el paladí del tripartit. Se sent feliç perquè sap que a l’Estatut, gràcies a ell, avui se’ns reconeix als ciutadans de Catalunya el dret a gaudir del paisatge. Jo cada vegada que ho recordo ploro d’emoció. Espero neguitós el moment gloriós en què el nostre Parlament aprovi la llei que desenvolupi aquest dret. Certament, amb l’aplicació dels principis que inspiren en Saura, Catalunya donarà un salt important i passarà a ser líder entre els països més desenvolupats del món. Tots els ànecs i altres aus de pas del planeta desitjaran instal·lar-s’hi, les seus de les empreses ho dubto. No em vull ni imaginar aquesta entrada en la societat del coneixement.
Crec que és perfectament demostrable que en tres anys de tripartit el prestigi de Catalunya i el seu govern ha quedat malmès. Durant 23 anys Catalunya i el seu govern havien estat respectats per la resta d’Espanya i apareixien com un referent internacional. Ara, després de jugar tres anys al joc dels disbarats som la riota de molta gent.
Molt aviat, el proper dia 1 de novembre als catalans ens tocarà decidir entre dues opcions: entre el govern intervencionista del tripartit, presidit per Montilla i supeditat al permís d’en Rodríguez Zapataro, o un govern independent presidit per Artur Mas, basat en el dret de les persones a decidir el seu propi futur. Entre un govern basat en un igualitarisme que castra i frena el desenvolupament o un govern de CiU basat en un compromís que fonamenta el desenvolupament econòmic i la inversió social en la llibertat de l’individu a escollir i que vol potenciar la igualtat d’oportunitats basada en la cultura de l’esforç, on tothom ha de tenir l’oportunitat de progressar d’acord amb les seves capacitats.
El dia 1 ens ho juguem tot.