Enric I. Canela
Article publicat a e-noticies
L’1 d’agost de 2003 el consell executiu de la Generalitat, presidit per en Jordi Pujol, va aprovar la creació de Med-Arc Catalonia, S.A.
Era un luxe, necessari, per al país
El 16 de març de 2004 el consell executiu de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall va dissoldre Med-Arc Catalonia, S.A.
En pau descansi. La mediocritat triomfa.
Med-Arc Catalonia era un projecte que pretenia convertir Catalunya en la regió tecnològica de referència del sud d’Europa. El seu centre s’havia d’ubicar inicialment al Vallès occidental, al voltant de la B-30, on hi ha una important concentració de centres de recerca de la UAB així com altres centres d’altres universitats, del CSIC i d’empreses tecnològiques d’abast multinacional. A més, aleshores ja s’havia aprovat la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró a Cerdanyola, instal·lació de gran atractiu per a les empreses d’alta tecnologia. Amb tot l’entorn geogràfic de Med-Arc Catalonia era més ampli, era un autèntic arc, arc mediterrani, que abraçava l’àrea interior i litoral que uneix les ciutats de Girona, Barcelona i Tarragona i la seva influència s’estenia molt més enllà amb la Catalunya central i ponent, amb altres centres del país que potencialment podrien desenvolupar activitats econòmiques basades en el coneixement, incloent-hi els principals centres universitaris del país.
Aquest ampli territori compleix tots els requeriments per al desenvolupament d’un Corredor Mediterrani del Coneixement: L’objectiu de Med-Arc Catalonia era captar projectes innovadors d’R+D+i i atreure capital internacional: monetari i intel·lectual. Med-Arc Catalonia volia seguir l’exemple reeixit de regions com ara Silicon Valley (Califòrnia), Hartford Springfield (Massachusetts), Munbai-Pune (Índia), Haifa-Tel Aviv (Israel), Multimedia Super Corridor (Malàisia) o Silicon Glen (Escòcia).
El projecte havia estat elaborat pel Cercle per al Coneixement. El Cercle és una associació plural, sense ànim de lucre, on ens agrupem persones de totes les opcions polítiques, només cal mirar la composició de la seva junta, i que té com a objectiu principal impulsar la Societat del Coneixement al nostre país. El Cercle el forma l’anomenada societat civil, sense objectius polítics de partit, i agrupa professionals, empresaris, professors d’universitat, etc.
El Cercle per al Coneixement havia entès que per entrar plenament en la Societat del Coneixement i fer la transició des d’un sistema econòmic basat excessivament en l’economia de poc valor afegit, calia que les empreses catalanes disposessin d’una alta competitivitat basada en la innovació, estiguessin envoltades d’un ambient de recerca d’excel·lència, en entorns d’alta qualitat de vida, ben comunicats, amb les infraestructures físiques i virtuals de màxima prestació, amb cohesió social i atractiu a les empreses i als treballadors altament qualificats.
El projecte, un cop elaborat, havia estat acollit amb gran interès pel President Pujol i pel Conseller en Cap Artur Mas, qui l’havia impulsat amb entusiasme. El futur govern, en la legislatura següent, encarregaria al Cercle aspectes importants de la gestió i desenvolupament del projecte i a través de la Societat s’impulsarien els diferents projectes aprovats.
Un cop arribat el govern tripartit les coses es van torçar. Molt aviat vam creure que la seva mort estava anunciada. No ens vàrem equivocar. El nadó no era prou fort i com que el projecte provenia de l’època del govern de CiU Med-Arc Catalonia va ser esborrada del mapa.
No hem de desesperar Med-Arc Catalonia encara pot ressuscitar, si els catalans ho volem, ja que en el programa electoral, en l’apartat de recerca, CiU adquireix el compromís d’impulsar Med-Arc Catalonia. Artur Mas, com aleshores, torna a fer una aposta de futur per Catalunya.
Catalunya ha perdut tres anys, però hem de seguir lluitant per fer d’ella un país líder en l’economia del coneixement.