Enric I. Canela
Article publicat a e-noticies
Vist com està anant el final de la campanya electoral al Parlament de Catalunya i veient els últims missatges que ens arriben, els catalans ens trobem davant d’un dilema: hem de triar entre un president per a Catalunya o un encarregat a Catalunya.
Aquests dies estem observant com la imatge del candidat del PSC-PSOE, José Montilla, està sent substituïda per la imatge de qui realment vol manar, Rodríguez Zapatero. Hem vist com, de manera progressiva, la imatge del candidat socialista veu reduïda la seva presència als espots televisius i apareix la del president espanyol; la veu del candidat desapareix i entra en joc la d’en José Luis Rodríguez Zapatero. Amb la seva veu amable i el seu famós tarannà, el president espanyol ens diu als catalans el que ens convé, ens recorda les virtuts del seu candidat a encarregat. Demostra així que el considera incapaç de defensar el projecte socialista i guanyar les eleccions: cal que vingui ell a convèncer l’electorat. Així demostra que creu que només ell és capaç de liderar el projecte del PSC-PSOE a Catalunya. Diu als catalans que cal guanyar per aïllar el PP. Diu que cal seguir avançant aquí i a Espanya per aïllar a la dreta extrema. Aquest és el seu objectiu: pensa en les eleccions generals espanyoles del 2008. No pensa en Catalunya o, millor, pensa en ella com una peça del seu trencaclosques, que li ha de permetre una majoria absoluta en els propers comicis espanyols. Ens diu coses que segurament, vista l’experiència que hem patit, no ens hauríem de creure.
Molts ja coneixíem la dependència total del PSC-PSOE, la seva incapacitat per tenir veu pròpia, però ara els veiem disposats a permetre que retorni el lerrouxisme a Catalunya. Estem assistint a l’absoluta descatalanització i desnacionalització del PSC.
Públicament el president espanyol autoritza Montilla a pactar amb qui vulgui, a reeditar el tripartit que tan galdosos fruits ens ha donat. On s’ha vist que el líder d’un partit català depengui de l’autorització de Madrid per pactar a Catalunya? Per als socialistes Catalunya no és una nació, no tenen un projecte pròpiament català: Catalunya és només un apèndix més del seu projecte espanyolista supeditat a la política espanyola, que és la que realment els importa.
Si el candidat socialista arribés a la presidència de la Generalitat firmaríem definitivament la transformació de Catalunya en una regió més, en una autonomia convertida en una simple descentralització.
Imagino l’escena. Un català ha de tirar endavant un projecte. Va a Madrid a veure el president espanyol. “Hola, buenas, yo venía a…”. Li exposa el projecte. En Rodríguez Zapatero l’escolta, el mira i li respon: “Interesante proyecto, hay que apoyarlo. Ve a Barcelona, habla con mi encargado en Cataluña y allí te lo arreglarán”.
Dimecres hem de triar entre fer president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas o tenir un encarregat, investit com a president, sí, però absolutament supeditat a l’autèntic president, que seria en José Luis Rodríguez Zapatero. No hi ha més opcions. És això últim el que volem els nacionalistes? O volem preservar la identitat de Catalunya i la independència del nostre projecte de país? Als nacionalistes ens poden separar matisos, però això mai no ens pot portar a perdre el país. No es tracta d’un fals debat d’esquerra o dreta. Es tracta de la nostra independència nacional. Per fer-ho hem de tenir un president que la seva pàtria sigui Catalunya, no Espanya. Un error en la tria podria ser fatal per a Catalunya.
Llegir-ho a e-noticies