Ramon Pascual
Article publicat a Centre d’Estudis Jordi Pujol el 21 de novembre de 2006
Al Butlletí 42 del passat 10 d’octubre el president Pujol ens recordava que, a més de les infraestructures de transport i les relacionades amb l’energia i l’aigua, el país necessita infraestructures culturals i sanitàries, però també les relacionades amb la formació, la recerca i la innovació, de les quals no se’n parla tant, però que el país necessita millorar molt.
Pel que fa a la formació, els darrers anys la formació superior –essencialment les universitats– ha millorat, però encara no prou. D’una banda, cap universitat catalana no està entre les 100 millors dels rànquings que circulen internacionalment, i hom té dubtes que cap ho aconsegueixi si no es produeixen canvis en profunditat en el sistema d’universitats que ens portin a voler tenir alguna universitat excel•lent, tal com ho són, en un àmbit limitat, algunes de les nostres escoles de negocis. D’altra banda, la distribució dels alumnes per carreres no sembla la més adient per afrontar els reptes científics i tecnològics de la societat del coneixement, atès que hi ha dèficit de candidats en estudis imprescindibles per a una major competitivitat.
I pel que fa a les infraestructures de recerca i innovació, cal distinguir entre centres de recerca i grans instal•lacions. En els dos casos també estem millor que abans. Però fa falta més. De centres de recerca, se n’han creat uns quants i de grans instal•lacions, també alguna. Els primers són relativament “fàcils” de crear: es tracta d’inversions relativament petites, amb objectius clars, un bon lideratge i un bon sistema de gestió; sembla fàcil però hem tardat anys a aprendre-ho. Es tracta d’identificar sectors estratègics i seguir el que s’ha estat fent darrerament.
Les grans instal•lacions, que són els principals motors del desenvolupament dels països, són més complexes. La seva inversió és més gran, de l’ordre dels cent milions d’euros, tenen un temps de gestació més llarg i impliquen més complicitats a nivell internacional, sobretot ara que la Unió Europea, per primera vegada, ha aprovat dins el setè Programa Marc un roadmap de 35 infraestructures de recerca, de tots els camps del coneixement, a desenvolupar en els pròxims 10 o 20 anys.
Catalunya hauria de contemplar seriosament com es posiciona en aquest roadmap i, alhora, hauria de pensar en promoure uns quants projectes importants, alguns dels quals poguessin ser realitat d’aquí a uns deu anys.