Enric I. Canela
Bé, definitiu (o potser no), adéu al Departament d’Universitats i Recerca. El que era el DURSI ha quedat esmicolat i degradat en aquest nou període que comença (notes dels decrets més avall).
Deixant de banda la qualitat i vàlua de les persones, que no toca ara discutir, l’estructura del govern és, al meu entendre, nefasta per als interessos del desenvolupament de la Societat del Coneixement a Catalunya.
Manca veure quins seran els responsables que directament gestionaran les àrees que afecten més a l’àmbit de la Universitat, la Recerca i la Societat de la Informació. Per a l’àmbit de la Universitat i la Recerca és parla d’Hector López Bofill i per al la Societat de la Informació de Jordi Bosch. Amb tot no tindran veu a l’executiu.
No em puc ni imaginar l’interès del conseller Huguet per la Recerca quan arribi una crisi a SEAT o a qualsevol altra gran empresa, que, malauradament, arribaran.
Esperem una mica més, imagino que després del consell executiu d’avui podrem completar aquesta valoració inicial, però no per esperada m’empasso millor la notícia.
Això és un pas endarrera que dóna el tripartit-2 i és la conseqüència dels repartiment de quotes del pastís i dels conflictes interns d’ERC que, sincerament, desitjo que resolguin. Els experiments amb gasosa.
Notes sobre els decrets publicats al DOGC del 29 de novembre de 2006
D’acord amb el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Es crea el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa al que li correspon:
a) El comerç interior i l’artesania.
b) El turisme.
c) La seguretat industrial.
d) La indústria.
e) La innovació.
f) Les universitats.
g) El foment de la recerca.
h) La internacionalització de l’empresa catalana.
Per altra banda al Departament de Governació i Administracions Públiques se li adscriuen les següents funcions:
a) L’assistència i cooperació amb el món local de Catalunya.
b) La funció pública i la modernització de l’Administració.
c) L’organització administrativa de l’Administració de la Generalitat.
d) Els processos electorals.
e) L’acció comunitària i de desenvolupament local.
f) La coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials.
g) La societat de la informació, les telecomunicacions i les comunicacions electròniques i l’administració electrònica.
h) La sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el voluntariat.
i) L’execució i el desenvolupament dels sistemes d’informació corporatius.
Resten adscrits al Departament de Governació i Administracions Públiques l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
Per altra banda, El DECRET 423/2006, de 28 de novembre, pel qual es nomenen els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya, nomena
Josep Huguet i Biosca conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
Joan Puigcercós i Boixassa conseller de Governació i Administracions Públiques.
El fet de proposar a en López Bofill com a secretari ja és una mostra del poc interès que genera la recerca en aquest país. Pot ser molt bon escriptor, molt bon poeta i tenir idees polítiques amb predicament, però crec que la gestió universitària no és el seu fort (si és que té alguna experiència en gestió universitària, que no em consta).
No sembla que la cosa acabi aquí. ERC té un problema. No troba a ningú competent que accepti el càrrec i que a més li agradi al Puigcercós. Dos problemes, la dificultat de trobar a una persona adequada i el sectarisme d’en Puigcerós.
És una llàstima que una àrea tan crítica com Universitats i Recerca estigui tan desatesa pel nou govern. Potser ens havíem malacostumat a tenir persones d’altíssim nivell al capdavant d’aquestes àrees (en Mas-Colell, per citar un exemple), però d’aquí a què no trobin a ningú amb un cert nivell hi ha camí molt llarg.
Hi ha gent competent al país, i tant, el problema és quan es tracta de fer-se càrrec d’un àrea tan important degradada i que a més s’hagi de reunir un perfil que s’adigui amb una selecció sectària. Jo respecto totes les opcions polítiques democràtiques, faltaria més, respecto les idees, però el que no accepto és que s’utilitzi la política per a la consolidació i la glòria personals. Catalunya és més important que tot això.