Enric I. Canela
Aquest matí he llegit una entrevista al diari AVUI feta per la Carol Biosca a la Professora Gemma Rauret, que he inserit en aquest bloc. L’entrevista m’ha portat a fer una reflexió sobre la seva persona i sobre el futur de l’ANECA.
Gemma Rauret és avui la directora de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, l’ANECA. El currículum de Gemma Rauret és molt extens i fàcil d’aconseguir i llegir. No m’interessa tant parlar del seu currículum com de la meva visió particular sobre ella i la seva feina.
Vaig conèixer a la directora de l’ANECA fa ja molt anys, quan jo feia el 4t curs de la carrera de Química i ella era professora de Química Analítica i, si bé no la vaig tenir directament de professora, si que s’encarregava d’algunes de les activitats del curs. Vaig poder percebre la seva força i el seu caràcter resolutiu. Després jo vaig fer la tesi doctoral, al departament de Bioquímica, el nombre de professors no era alt i poc o molt tots sabíem dels altres. Fa doncs molts anys que ens coneixem i, encara que no hem tingut una relació intensa, hem compartit moltes estones, reunions i alguns dinars molt agradables. Crec que hi ha respecte i afecte entre nosaltres, si més no ella té els meus.
Gemma Rauret va ocupar molts càrrecs acadèmics dins la Universitat de Barcelona, la Facultat de Química i el Departament de Química Analítica. Jo també vaig participar activament en el govern i gestió de la Universitat de Barcelona i per això vam tenir moltes coincidències i alguns desacords; sempre, tot i volent el millor hi ha diferents formes de veure les coses. Amb tot, sempre vaig veure una cosa que destacaré d’ella: la seva extraordinària capacitat per combinar el desig d’allò que ella considerava millor amb el que en cada moment era possible aconseguir. Mai no renunciava i més tard o més d’hora tornava a donar un pas més en la direcció i sentit que creia correctes i adequats. Pas a pas sempre anava acostant-se al seu objectiu.
Això ho va seguir practicant quan es va fer càrrec de la direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU, avui absolutament consolidada per la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya). Gemma Rauret va trobar una AQU incipient i amb prudència va anar incorporant tot allò que ha fet que l’AQU sigui un referent. Sempre amb el suport i col·laboració del seu president, Antoni Serra Ramoneda i del secretari del consell de direcció de l’AQU, el meu estimat amic Joan Bravo. Vull recordar que va ser la primera Agència d’Avaluació Universitària de l’Estat, reconeguda i membre de la European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA). Va navegar entre consellers i rectors, tasca difícil, molt difícil, que vaig viure de prop . Conec alguns moments de tensió. A vegades amb dificultat, però hi va anant seguint la línia traçada i avui no crec que ningú pugui criticar objectivament la seva tasca. És cert que entre el 2003 i 2004 l’AQU va tenir un problema derivat de la LUC, li va caure la tasca ingent d’acreditar els candidats a places de professorat. El problema va ser de dimensió. L’AQU no estava dotada dels recursos humans i econòmics necessaris per a aquesta tasca i això es va notar. Crec, però, que això es va superar amb èxit. L’aprovació de la LOU al desembre del 2001 va suposar una dificultat per a l’AQU. Potser molta gent no ho sap, però en els moments difícils en els que el PP gaudia d’una majoria absoluta, Pilar del Castillo, aleshores ministra responsable del ram, va elaborar la LOU. El PP no la volia aprovar sol i buscava el suport de CiU. Tot i sabent el cost que podia tenir, des de CiU, i especialment el conseller Andreu Mas-Colell, vam decidir donar el vot positiu. La LOU no ens agradava gens, que ningú no s’enganyi, no ens feia cap il·lusió donar el vot al PP en aquelles circumstàncies, però ho vam fer després condicionar el vot a alguns temes, al nostre parer, clau per a Catalunya. Aquests temes eren principalment la capacitat de legislar sobre el professorat contractat, defensar la UOC i salvar la AQU del centralisme del PP. Certament, avui podem qualificar de traïció al pacte el que va pretendre fer el primer director de l’ANECA i aleshores director general d’universitats del ministeri, el protegit de Pilar del Castillo, Ismael Crespo. Persona estufada i prepotent, al que recordo amb profund desgrat. Li he perdut la pista, espero que continuï a la Universitat de Múrcia i no torni a tenir cap responsabilitat política. De totes les formes possibles va intentar que l’ANECA deixés sense competències a l’AQU, li ho vaig recriminar al ple del Consejo de Coordinació Universitària. Gemma Rauret va aconseguir que això no passes. Només sap ella quant li devia costar.
Avui Gemma Rauret és la directora de l’ANECA amb la seva prudència i determinació farà que l’ANECA, agència estatal convisqui amb les agències autonòmiques i no vulgui anul·lar-les. Espero que la reforma de la LOU, amb les esmenes que des de CiU hem introduït permetin corregir definitivament molts dels problemes i fer que els conflictes entre AQU i ANECA siguin cosa del passat.
Jo confio ara que la seva provada capacitat de diàleg, acompanyat de l’esperit i determinació que sempre han animat a Gemma Rauret ho facin fàcil. Segur que en un nou marc legislatiu es podrà fer compatible l’ANECA amb les avui moltes agències, que a la imatge de la pionera AQU, hi ha a l’Estat.
Les declaracions que ha fet a l’AVUI expressen les seves conviccions i em confirmen que això serà possiblement una realitat ben aviat.
Fa temps que volia expressar públicament el meu reconeixement per la feina de Gemma Rauret a l’AQU i aquesta entrevista m’ha animat a fer-ho. Potser no ven gaire parlar bé dels vius, no està de moda, però si tinc l’oportunitat m’agrada fer-ho. Potser algú m’acusarà de subjectiu, no crec ser-ho, però en tot cas el meu objectiu no és agradar a tothom.