Enric I. Canela
Avui en Miquel Duran ha escrit al seu bloc Edunomia sobre els rànquings universitaris, fa referència al Rànking Iberoamericà d’Institucions de Recerca del grup Scimago.
Ahir, en un comentari a l’article El rànquing de Xangai de les millors universitats que jo havia publicat en aquest bloc, ell mateix comentava que en relació a aquest rànquing ell ha publicat vàries entrades. Les entrades més relacionades, diu ell, són: Nou rànking mundial d’Universitats i Rànkings d’universitats americanes, també Al pot petit hi pot haver també bona confitura: Producció científica o productivitat? Un error que es repeteix.
Comenta que aquest és un tema molt important, interessant, opinable, apassionant. I afegeix que ens hi juguem la qualitat del sistema universitari.
Certament en Miquel Duran, que em sembla que és l’autor que més ha escrit en un bloc sobre aquest tema, té raó quan, en l’últim vincle citat, diu que no és el mateix producció que productivitat. El debat, però, se centra sobre si la dimensió és quelcom que s’ha de valorar o no.
No prenc partit, però si és evident que en la valoració que fan en els diferents rànquings, especialment les universitats anglosaxones, i els xinesos segueixen la pauta, la quantitat la ponderant bastant. Potser el més encertat dels rànquings és el que anualment publica The Times Higher Education Supplement (veieu: El rànquing de les 200 millor universitats segons el The Times Higher Education Supplement).