Avui hi ha un reportatge d’El Mundo que comenta que només 17 científics espanyols estan entre els més citats del món. Si mirem els catalans la cosa és per plorar.
La UPC va a Xina a buscar estudiants, ens diu El Punt. Recordo que al 2003, quan dirigia el Programa de Promoció de les Universitats de Catalunya i era conseller Andreu Mas-Colell, vam obrir una oficina a Pequín. En espais del Copca a la capital xinesa. Eren els últims dies de juliol. Durant l’últim quadrimestre de l’any, vam posar quatre mobles, preparar alguns tríptics, naturalment en xinès. Contactes, els primers, Xina és un país en el que cal moure’s amb prudència i sense preses. Arriba el govern tripartit 1. Carles Solà conseller del DURSI. Més de març tanquen l’oficina per manca de resultats. Una mostra més de la gran visió estratègica del tripartit 1.
L’AVUI comenta que la UOC aposta per l’e-learning en el sector sanitari.
La visió que el PSC tenia de les apostes exteriors de la Generalitat donen una bona mesura del seu grau d’ambició de país.
És una bona notícia que la UPC s’estiri cap a la Xina però crec que el model més exportable que té la universitat catalana és la UOC. El model UOC és un èxit i obre possibilitats enormes arreu del món.
Fins aviat,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
D’acord Marc, però són dos escenaris diferents. Una cosa és l’exportació de l’excel·lent tasca de la UOC i la seva oferta de formació, que per cert també fa a Xina.
L’altyre és consolidar Catalunya com el Campus de la Mediterrània. La possibilitat que estudiants de postgrau, especialment, vinguin a Catalunya és gran si es fan les polítiques adients. I aquestes polítiques millor que siguin de país. Té poc sentit trobar totes les universitats catalanes, per separat, donant voltes per la Xina. Car i poc eficaç.
Sobre la cerca d’estudiants a fora de Catalunya, estic força d’acord en què les unviersitats catalanes s’haurien de presentar conjuntament. Però abans caldria tenir molt clar un mapa català universitari que permetés un equilibri territorial de l’educació superior catalana. Altrament cadascú s’he de buscar la vida com pot. El que està clar és que Catalunya no proporciona prou estudiants per a la dimensió actual de les nostres universitats (millor dit, el finançament de les nostres universitats posa massa èmfasi en el número d’estudiants i poc en les altres funcions de les universitats). Per cert, no havíem de ser una Universitat d’Europa? No és molt prioritari que hi hagi mobilitat d’estudiants europeus?
Hola,
tens alguna idea d’on es pugui trobar l’estudi de Thomson Scientific (or Thomson-ISI) – a la web no el trobo -, a part que en el reportatge del Mundo?
Moltes gracie,
Marco Inzitari
A la pregunta del Marco Inzirati:
La llista dels 17 es pot trobar a:
http://hcr3.isiknowledge.com/browse_author.pl?page=0&link1=Browse&valueCategory=0&valueCountry=149&submitCountry.x=11&submitCountry.y=11&submitCountry=1
De fet es poden trobar moltes llistes a:
http://www.isihighlycited.com/
Espero que et sigui útil
Enric
Aquest tema que planteja el Miquel a Edunomia, em va fer escrite el dia 16 l’article sobre el finançament de les universitats. Dit això, jo crec en la necessitat d’organitzar-se per fer de Catalunya un potent centre universitari. Evidentment amb la fórmula organitzativa actual val més no plantejar-se grans fites.
Enric