Enric I. Canela
Després de llegir els Acords de Govern d’avui no m’he emportat cap decepció perquè no esperava res de bo. El govern de la Generalitat ha canviat el nom de la Secretaria d’Universitats i Recerca que havia creat fa uns dies i ha acordat crear el Comissionat per a Universitats i Recerca. Esperaré a llegir el corresponen decret, espero que demà per fer algun comentari més aprofundit.
Demà, espero, compararé les competències de la Secretari d’Universitats del ja històric DEU de Maragall i veuré si té més rang, quina és la situació dins l’organigrama del govern. Després, si el localitzo, llegiré el decret pel que es va crear el Comissionat que va dirigir el molt estimat professor Laporte.
El que si puc dir ara mateix és que el nom no fa la cosa i que si demà no em sorprenen, i molt, afirmaré que el tripartit 2 ha aixecat la camisa als rectors de les universitats públiques catalanes. Tant soroll per no res. I diré que aquest govern creu en la importància de la universitat i la recerca igual que jo crec en els Reis Màgics.
Què m’importa a mi si és un comissionat o una secretaria. Es tracta de competències, de tenir un departament.
Enric,
Un Comissionat no té un grau d’independència major que una Secretaria? Despres que en Requejo poses com a condició per acceptar-ne la direcció el fet que Universitats fos un Comissionat jo ho tenia entès així.
Que en penses del no d’en Requejo? Si tal i com vaig llegir va ser per falta de llibertat d’acció alhora de triar col.laboradors, crec que es mereix un judici positiu. Poca gent renuncia a responabilitats si no pot imposar el seu criteri.
Fins aviat,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Benvolgut Enric: benvingut al mon real del tripartitRETURNS.
L’organigrama, pel que hem vist fins ara, es va fent sobre la marxa, segons les persones que cal tenir contentes en cada moment, guardant un exquisit equilibri entre els socis i intra els socis (diguem Carod/Puigcercós per posar un exemple). Això configura una distribució de competències que res no té a veure amb les necessitats dels país.
Universitats, Recerca, Indústria, Comerç i Turisme a un únic departament (tutelat per Presidència, segons vaig llegir ahir a la Vanguardia) és una burla al sentit comú.
Ubicar Consum a Economia i Finances és equivalent a col.locar Habitatge amb Medi Ambient. Economia i Finances s’ocupa dels diners de la Generalitat, no dels teus i dels meus. Comsum res no té a veure amb això. Perquè ha anat Comsum allà?; t’ho diré: perquè sinó, el departament de l’Huguet seria massa gran. No hi ha cap altre raó.
Estem a un mes de la presa de posesió i l’organigrama del govern encara està discutint-se perquè els equilibris són tant delicats que cal reunir-se una i mil vegades per adoptar una decisió tan simple com què (i sobre tot, qui)posem a cada lloc.
El govern s’ha torejat als rectors, però això no és important. El govern s’ha torejat al país, i això és molt greu (i lo que te rondaré, morena, si no se rompe el guitarrón – com diuen a l’Aragó -)
http://latramapolaca.blogspot.com/
Ramon,
Evidentment a mi m’amoïna el país i no els rectors. El que voldria posar de manifest és que la universitat que és la 4a administració de Catalunya i que és clau per la desenvolupament de qualsevol país normal ha estat menys preada per aquests “genis de la política”.
Jo soc dels que penso que la universitat va malament i que cal urgentment fer els canvis legislatius adequats per tal de dotar al sistema d’eines per endreçar-la, i que aleshores ha de ser clau per tirar endavant l’economia del coneixement (i altres coses). Cal un conseller fort capaç de discutir amb Madrid i de posar, si cal, a ratlla a les universitats.
Jo no conec més que de referències a la Blanca Palmada i no tinc cap opinió negativa, per tant els meus escrits en absolut discuteixen la seva vàlua, simplement no ho sé. El que si sé és que l’organigrama és més propi de la República de Ghana que de Catalunya.
Tinc claríssim que tot aquest esquema obeeix a les distribucions internes de competències i en cap cas a l’interès de Catalunya. Patètic!
Enric
Marc,
Jo crec que no. Que és un simple canvi de nom. L’antic comissionat d’en Laporte depenia directament d’en Pujol. A l’època del conseller Trias a Presidència va quedar en el seu àmbit, amb l’Albaigés i aleshores va deixar de ser funcional perquè havia persona interposada. És a dir, el comissionat 1 (Laporte) tenia fil directe amb el president, el comissionat 2 (Albaigés) el va perdre en quan apareix un conseller de Presidència, el conseller 3 (Mas-Colell) té relació amb en Pujol, però no entra plenament fins que apareix el DURSI, amb la creació de la Secretaria d’Universitats la cosa passa a un nivell semblant al que tenia a l’època anterior al comissionat. Al màxim a què es podria aspirar ara, amb aquest esquema, és a assolir un nivell similar al que tenia Joan Albaigés a l’època del conseller Trias. Deixo de banda, però ho esmento, la diferència de pes que tenia Trias conseller de Presidència en un govern Pujol a la que té Huguet amb en Montilla. Total, una reculada històrica.
Sé que en Requejo va renunciar en no admetre que li fessin l’equip. Em mereix tot el respecte i a més em consta que havia fet contactes exitosos amb persones de vàlua per al seu equip. Em semblava que, si més no en l’àrea de recerca, la seva aposta era molt bona. Dit això crec que l’esquema al que hauria estat sotmès hagués estat fatal per a ell, si volia fer alguna cosa i crec que volia. El meu únic dubte era la implicació d’en Requejo en el món de la universitat “dura”, però ho dic sense conèixer prou a fons l’activitat d’en Requejo més enllà de la seva activitat com a catedràtic de Dret que transcendeix a la universitat.
Enric
Hi estic d’acord. De tota manera, em sembla que l’interès per la universitat, o millor dit el desinterès, no és cosa exclusiva d’aquest govern sinó de tots els governs que hem tingut en aquest país, també els de Convergència, em temo. Allò que més es necessita, més fins i tot que un departament propi d’universitats (que també!) és l’interès veritable de la classe política en el sector universitari, i no només aquest interès de paraula (i no de fets, hehe) que és només de cara a la galeria.
També, em penso, des del món universitari cal ser molt auto-crítics, perquè es funciona francament malament en molts aspectes interns.
Joan,
No discuteixo la necessitat d’una reforma a fons de le suniversitats. El model actual estava bé per a l’època d’Alfons el Magnànim, però ara ja no. Jo defenso un departament capaç d’enforntar-se amb les universitats per afavorir el seu desenvolupament i integració a la societat. Això no és possible sense uns polítics que realment hi creguin.
Anem malament.
Enric