Enric I. Canela
Avui he tingut l’oportunitat de llegir tres comentaris en tres blocs.
El primer de Joan Arnera, que analitza alguns aspectes interessants de l’actualitat universitària. Recomano que llegiu el seu últim article.
El segon, Des de Sants. L’he descobert a través del Joan Arnera. Escriu una àcida queixa sobre la burocràcia, jo diria el mal funcionament, de la uiniversitat pública. Fa alguna generalització que no comparteixo i li responc, però felicito la iniciativa de la denúncia perquè això ens permet conèixer, aclarir si convé i a vegades ajudar a trobar solucions. Ànim. Ah! recomano també que llegiu l’escrit.
El tercer és el de la Laia Gabarró al seu bloc Calaix de Sastre, que també referencia Joan Arnera. Des de dins no veu clar el nou comissionat. Ens parla d’un comissionat de segona per a les universitats. La Laia procura explicar la seva visió des de la posició privilegiada que ocupa.
Escric tot això sobre el que he llegit avui perquè crec que hem de fer xarxa tots aquests que estem interessats per la universitat.
Tothom explica la història com li va i jo, de la UB, en podria dir a cabassos. Són 16 anys passant per estudis de llicenciatura, doctorat, fent de becari, etc. Sempre a la Facultat d’Economia. Podria fer un llibre d’humor i molta gent riuria menys jo, per això no el faig.
En fi. Gràcies pels comentaris al meu post d’avui.
Cap dubte. Per això he dit això de Ciències. Som móns diferents, però tots som UB i molts catedràtics.
També per això dic que calen canvis profunnds en moltes coses i espcialment en el govern de la universitat pública.
Enric
Com diu Hirshman, voice or run. Vaig començar pel voice i he acabat pel run.
Fa uns anyets, els estudiants de doctorat vem arribar a enviar una carta de 3 fulls a tots els professors de la Facultat, Cap d’estudis etc… queixant-nos del pèssim nivell ofert i de la patètica actitud de molts professors que no acaben d’entendre el privilegi de ser funcionari i la contrapartida moral del seu càrrec.
No ve al cas el què ni a qui. Els resultats aconseguits van ser nuls i molts vem decidir canviar el que es pot canviar i deixar les batalles més grans pels que segueixen allí la seva guerra.
Bon Nadal!
David