Al 2007 ens cal afrontar els reptes de l’educació

Lina Zulueta Fernández
Filòloga, associada al Cercle per al Coneixement
Article publicat al Cercle per al Coneixement el 20 de desembre de 2006

Abstract / Informació

La professora Lina Zulueta, efectua un anàlisis de la problemàtica de l’educació, i ens recorda algunes de les propostes sorgides dels treballs de l’àmbit de formació del Cercle. Aquest darrers dies, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada un tema que ens preocupa a tots, em refereixo a l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat …

Aquest darrers dies, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada un tema que ens preocupa a tots, em refereixo a l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat; lamentablement estem d’acord en afirmar que hi ha una disminució quant als coneixements assolits en l’etapa preuniversitaria i que les actituds no es regeixen per la capacitat d’esforç, la curiositat per aprendre, o la voluntat d’assolir el màxim que les pròpies capacitats permetin. El desconeixement quant l’historia, la filosofia o la seva pròpia llengua condueixen a la incapacitat de comprendre plenament el que es llegeix i aïlla a la persona a interessar-se només per allò que creu que li agrada, i no s’adona que de cada vegada que rebuig l’esforç d’enfrontar-se a una complexitat, el que en realitat està fent és reduir la seva capacitat cognoscitiva, i es dirà “no llegeixo perquè no m’agrada” quan en realitat és que no sap comprendre. Conseqüentment si no tenim una bona preparació la nostra escriptura mancarà de fluïdesa i contingut. Tot això unit a la manca de capacitat d’abstracció i lògica deductiva i el domini de llengües estrangeres són els trets que defineixen a una gran part dels estudiants que ja han superat l’etapa d’ensenyança general obligatòria.

Les causes són diverses, però sabem que 3 són coincidents i ocupen les primeres posicions en l’enumeració: l’entorn familiar regit per un excés de tolerància , el que els educadors denominen “pares permissius”, els que confonen la benevolència amb la debilitat i cedeixen a les exigències inapropiades dels fills, sorgit del sentiment de no dedicar el temps requerit als fills. La manca d’eines pedagògiques fonamentades en els avenços científics i tecnològics, i de formació dels quadres docents quant als requisits de la societat global hiperconectada, ja sabem que un excés de informació no vol dir coneixement. I en tercer lloc la manca de reconeixement i cessió d’autoritat al professorat, els bons professors són els que obtenen el millor rendiment de cada alumne, però és necessari que la societat reconegui la importància d’ aquests professionals, com Luc Ferry, ex ministre d’educació francès, escriu “hi ha que dir als alumnes que l’educació és l’únic camí per a arribar a l’edat adulta i hauran d’esforçar-se per poder gaudir-la”. Tres fets que, junt a una certa cultura de laissez-faire que impregna la societat i el “delegacionisme” quant a la tasca educativa dels pares en altres persones, avis i veïns, o en organitzacions de lleure i esport, configuren els ingredients que expliquen els pèssims resultats quant a avaluació objectiva del nostre sistema educatiu i l’elevat índex de fracàs que presenta.

La preocupació per l’ensenyança dels joves té que enquadrar-se en els canvis de paradigmes que viu el món en la seva totalitat, com a conseqüència de la revolució informacional i l’obertura dels mercats, la societat del coneixement és un fet inqüestionable i no pot oblidar-se que un dels grans reptes de la societat contemporània és “l’educació dels seus ciutadans i en especials els més joves: Educació entesa en el sentit mes ampli del seu significat: adquirir la capacitat intel·lectual que possibilita aprendre a aprendre al llarg de tota la vida, això és, saber utilitzar les informacions disponibles i interrelacionant-les per generar els coneixements que permeten afrontar amb èxit els desafiaments de la globalització, la interdependència, la multiculturalitat i la sostenibilitat” tal com ja indicava el Cercle al 2001, en un dels seus documents fundacionals. Una educació que no sols te que adreçar-se al més joves, sinó també als adults per tal d’evitar la seva exclusió, tant del sistema productiu com del progrés social i intel·lectual.

Un altre factor important en el món educatiu que té seriosos problemes és l’escola: Espanya és un dels 4 països amb mes fracàs escolar del món desenvolupat, 1 de cada 3 joves no finalitza l’ensenyament obligatori, tenim la tassa més gran d’abandonament del estudis de la UE, i la quinta dels països de la OCDE, el maltractament entre companys és un fet reconegut, i la problemàtica dels mestres que no es senten respectats. Saben que ens queda un llar camí per igualar els recursos destinats a ensenyament als dels països amb els qui ens tenim que emmirallar, com són els escandinaus; però coneguts els problemes, sols cal posar-hi solució i de ben segur que la capacitat i l’enginy per afrontar-los no ens falta, sols cal reconèixer el problema, assumir-lo i aplicar les solucions, prioritzant les politiques o actuacions, mai amagant-lo o mirant cap un altre costat.

Si be he volgut cridar l’atenció sobre un problema que, per ser crònic, no hem d’acceptar, voldria també recordar algunes propostes per resoldre’ls que ja el Cercle de forma reiterada las ha anat demanant, i que encara segueixen pendents,

Ajustar els models educatius en base a potenciar “aprendre a aprendre”, incrementar l’eficàcia en el tractament de les informacions disponibles i personalitzar l’ensenyament a les peculiaritats de cada persona.

Dotar als pedagogs, per incrementar l’eficiència de la seva tasca, de nous materials i eines construïdes amb tecnologia computacionals de tal manera que les TIC i la digitalització desenvolupin un paper cabdal en el procés de transmissió del coneixement.
Definir, dissenyar i construir nous material didàctics que possibilitin dominar l’ús dels coneixements adquirits. L’experiència com informació assimilada i contrastada ha d’ésser adquirida al llarg de la fase d’escolarització.

Assolir nivells d’escolarització mes elevades en l’ensenyament post obligatori.

Revisar i redefinir els currículums per ajustar-los als requeriments del mercat de treball endegant polítiques encaminades a possibilitar l’estudi i el treball remunerat.

Disposar de material i actuacions específics per minimitzar el fracàs escolar, assumint que aquest e determinant en les expectatives de futur personals i col·lectives

Propostes del Cercle que compartim molts, i en les que voldríem insistir en aquest nou any , ja que de l’educació dels nostres infants i joves depèn el progrés i prosperitat de l’esdevenidor.

Llegir-ho al web del Cercle per al Coneixement