Enric I. Canela
Avui Joan Arnera al seu web les intencions mecàniques fa una reflexió molt interessant sobre el paper que juguen les biblioteques universitàries.
Diu que les biblioteques potser són massa accessibles. Té raó. Recordo que fa uns anys es va plantejar un debat a la UB sobre si calia o no carnet. Sobre si calia o no ser de la UB per entrar-hi o, en tot cas, si calia demanar carnets a tothom. Això si sense excloure donar el carnet a aquells que sense ser de la UB es fessin socis. El resultat va ser, al meu parer, decebedor, ja que la aleshores Junta de Govern ho va trobar poc democràtic o una cosa similar, no recordo els termes. Era a finals dels 90. Això si, succeïa que a les biblioteques passava de tot i els estudiants de la UB no tenien, a vegades lloc. Suposo que deduireu que jo estava a favor de la restricció. Sovint estic en minoria i perdo votacions.
En Joan Arnera diu també que es compren pocs llibres i que troba a faltar criteri d’adquisició. El tema és complex. Els llibres que compren les biblioteques universitàries, si més no la UB i no sé si hi haurà gaire diferències, es compren a demanda del professorat que s’interessa bé per docència, fer-los servir per preparar classes, dipositar-los per consulta dels estudiants de les seves assignatures o de suport a la recerca. Així doncs és un criteri d’ús. La part més important dels recursos destinats a fons bibliogràfic van a parar a les subscripcions de les revistes. Malauradament la majoria s’han de subscriure en format paper per poder gaudir del format electrònic. Jo consulto molta revista científica i fa mesos que no trepitjo la biblioteca / hemeroteca. S’està intentant una racionalització de l’adquisició de revistes de manera que totes les universitats tinguin accés però només tingui el “paper” una. Sentimentalisme i desig de tenir el paper a prop de molts universitaris o dificulten. Conclusió: a vegades es repeteixen col·leccions en paper i manquen fons per a les adquisicions. La despesa en fons bibliogràfics és altíssima, però caldria més. De totes formes espero que el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) tiri endavant amb molts més recursos, faci directament les subscripcions i alliberi d’aquestes a les universitats. Segur que la clarividència del govern ho permetrà. Li dono la raó a en Joan Arnera.
Justament ell planteja el problema de la manca de digitalització de la revista de “lletres”. És cert. En això però, ell sap més que jo. Calen iniciatives per als àmbits que no són de les ciències, la salut o la tecnologia. Segurament hauria de ser el CBUC qui fes aquesta tasca. Està bé que RACO les agrupi, ja està dins de CBUC, o que es pugui treballar amb JSTOR, però al meu entendre el que cal és una política d’inversió des del govern en aquest camp.
I tornant al començament. No tot és de tots. Una biblioteca serveix per consultar i llegir el fons bibliogràfic. Ni és una sala d’estudi d’apunts ni un lloc on poden descansar els okupes. La cultura per a tothom, però la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre.