Notícia publicada a Telenotícies de TVC el 19 de gener de 2007
El Departament d’Universitats de la Generalitat considera inviables les titulacions amb menys de quinze alumnes. Per exemple, la llicenciatura de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. En conjunt, a totes les públiques hi ha 31 estudis per sota d’aquest llindar. L’objectiu és integrar-les en carreres més àmplies que permetin una especialització en els futurs màsters. En el rerafons hi ha motius econòmics i pedagògics, ha afirmat la comissionada d’Universitats i Investigació, Blanca Palmada.
La remodelació del mapa universitari català que acompanyarà el futur Pacte Nacional per l’Educació Superior podria suposar el replantejament d’algunes titulacions als centres on no hi hagi prou demanda. Segons la comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, aquest curs 2006-2007 hi ha a les universitats públiques catalanes 31 titulacions per sota d’aquest llindar. La nova comissionada d’Universitats ha avançat una primera proposta de treball que consisteix a integrar-les en carreres més àmplies.
En tot cas, però, la futura remodelació preveu excepcions en algunes titulacions considerades estratègiques pel país. La comissionada d’Universitats, però, matisa també que la remodelació no ha de suposar que es deixi de fer cap carrera, sinó que, aprofitant les disposicions del futur Pla Bolonya d’Adequació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, titulacions molt especialitzades s’agruparan en un grau comú i, després, es podran cursar com a màster.
La Universitat de Barcelona té cinc titulacions amb menys de quinze nous alumnes matriculats (Filologia Gallega és on n’hi ha menys, només dos). L’Autònoma i la Politècnica també en tenen quatre (la que menys en aquest últim centre, la llicenciatura en Màquines Navals, que té set nous matriculats). La Pompeu Fabra té una única titulació per sota el llindar: Traducció i Interpretació d’Alemany, amb vuit nous alumnes.
La Universitat de Girona té tres carreres per sota de quinze alumnes; la que menys, Filologia Romànica, amb set. La Universitat de Lleida té deu carreres sota el llindar, la que menys, Enginyeria en Indústries de Forests, amb sis nous matriculats. La Universitat Rovira i Virgili té quatre titulacions per sota, la que menys, Geografia, amb sis alumnes a primer.
No té cap sentit tenir carreres especialitzades i sense cap tradició en llocs on la demanda potencial és baixa. La mesura que es planteja em sembla lògica: especialitzar les universitats i combinar assignatures presencials amb assignatures online. La UOC pot aquí jugar el seu paper d’agent complementari.
David tens raó, el que passa que el tema no és tan directe. La qüestió és si la carrera està aïllada o no. Per exemple, el més clar és Filologia Gallega a la UB, que té 2 estudiants, però en realitat comparteix amb Filologia Portuguesa pràcticament totes les assignatures i amb alstres Filologies, especialment les de llengües romàniques moltes. Dit això, si cal tancar coses.
La UOC és en molts casos bona opció però no en les que tenen laboratoris.
Cal analitzar tot el mapa amb cura especilament amb la reforma de Bolonya.