Enric I. Canela
L’AVUI publica avui una entrevista que sobre diferents temes d’actualitat fa Vicent Sanchis al president de la Generalitat José Montilla.
Cap a la meitat de la conversa Sanchis li formula a Montilla la següent pregunta: Parla d’educació i formació. No hi ha hagut massa reformes legislatives en aquest àmbit i pocs resultats concrets?
Ell respon llargament parlant d’educació primària i secundària, del català, castellà i anglès, de les matemàtiques i cap al final referint-se a la universitat diu: Pel que fa a la universitat, l’any 2007 començarem a fer efectiu un pla d’inversions pluriennal molt important. Però no n’hi ha prou amb més recursos. És necessari que hi hagi molta més relació entre la universitat i l’empresa. Cal que tothom tingui clar que la universitat està al servei de la societat i n’ha de satisfer les demandes. S’ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, que necessita el nostre sistema productiu.
Analitzant la resposta:
Montilla diu que: És necessari que hi hagi molta més relació entre la universitat i l’empresa.
Resposta correcta. Fa pocs dies, el 16 de gener, des del Cercle per al Coneixement amb la UB, la UAB, la UPC i la UPF, amb el patrocini de La Vanguardia, vam organitzar una Jornada per debatre bàsicament aquest tema. És evident que cal una profunda relació entre la universitat i l’empresa, gran desconeguts encara, i que això s’ha de fer amb canvis culturals i polítics que afavoreixen i donin incentius a l’acostament. Aviat es podran llegir les conclusions de la Jornada. La Vanguardia va dedicar un editorial i una pàgina i mitja a comentar-la. Antoni Garrell, el president del Cercle, va escriure ahir mateix, al Web del Cercle, un article on escriu el posicionament del Cercle a l’inici de la Jornada.
Continua responent Montilla: Cal que tothom tingui clar que la universitat està al servei de la societat i n’ha de satisfer les demandes.
Naturalment, ningú no ho dubta, tot i que de vegades hi ha comportaments per part de la universitat que fa que ho sembli. Certament hi ha professorat investigador amb comportaments massa centrat amb els seus interessos i sense pensar en aquest principi de servei a la societat. Servei a la societat mitjançant les funcions que la llei li encomana: crear, transmetre, emmagatzemar i aplicar el coneixement. Transmetre a través de l’ensenyament universitari i a través de la transferència de coneixement als sectors que l’han d’aplicar, principalment l’empresa, però també d’altres. Tanmateix també crear coneixement per mitjà de la recerca.
Finalitza la resposta dient: S’ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, que necessita el nostre sistema productiu.
Gran error el de Montilla, que posa de manifest una manca de coneixement de com ha de ser el sistema d’R+D+i d’un país que vol ser competitiu i integrar-se en la Societat del Coneixement.
Efectivament, la universitat ha de fer contractes amb l’empresa per fer recerca aplicada i resoldre els problemes que li plantegin les empreses, i altres actors del món productiu, també hospitals, administració, etc. Ara bé dir que la universitat ha de fer bàsicament la recerca que demana l’empresa és una barbaritat. Com he dit abans, la universitat té la funció de transmetre coneixement, però també de crear. La universitat no ha de fer bàsicament la recerca que demanen les empreses, si l’ha de fer però no bàsicament. La recerca, el desenvolupament i la innovació són un contínuum. Primer hi ha la recerca bàsica, després, si les condicions són aquades, apareix la recerca aplicada i el desenvolupament, que han d’acabar generant la innovació. Haurien d’aparèixer patents i empreses spin-off. Amb tot, on no hi ha recerca bàsica que ningú no esperi recerca aplicada. Sense la primera no hi ha res més.
Seria una política intel·ligent del govern potenciar la recerca bàsica en sectors estratègics. Promoure aquella recerca de qualitat que pot atreure les empreses que generaran productes o serveis de més valor afegit.
No em preocupa tant una frase que podria no representar el plantejament que finalment faci el govern de la Generalitat, m’amoïna que el president de la Generalitat enviï a la societat aquest missatge. I que precisament ho faci l’Any de la Ciència.
El que li cal a país és una recerca de qualitat, en un sistema estable, amb centres de recerca d’excel·lència associats a les universitats, amb investigadors motivats i valorats per la societat, convençuts del seu paper clau en la Societat de Coneixement. És aleshores quan les empreses creadores de riquesa vindran a Catalunya. Això si, sempre que altres aspectes clau per a Catalunya es resolguin adequadament. Un aeroport amb connexions internacionals, en general, bones comunicacions, una ferma aposta per les telecomunicacions i una política adequada que afavoreixi la instal·lació de les seus empresarials al nostre país. Que afavoreixi l’Economia del Coneixement.
La relació entre la universitat i el món productiu no s’estableix esperant la demanda de l’empresa. Com diuen els economistes l’oferta genera la demanda.
Com tot sovint, estic ben d’acord amb tu, Enric. La universitat no ha pas de fer la recerca de l’empresa (coi, és que l’empresa no pot fer-la, la recerca?), la universitat ha de fer recerca i punt. I després, naturalment, cercar tots els contactes i ttoes les complicitats amb l’empresa perquè els resultats siguin cada vegada millors. I això vol dir que siguin uns resultats útils a la pràctica… i també (ep!) útils a la mateixa recerca, a la mateixa continuïtat i progressió de la recerca.
Perquè si la universitat fa la feina a l’empresa (i només fa la feina q
Deia: Perquè si la universitat fa la feina a l’empresa (i només fa la feina que l’empresa demana), molts (molts!) haurem de tancar la paradeta, que deia el senyor Bachs.
Salut!
Realment cada dia se’ns demostra que tenim un president que no en sap gaire… La universitat no ha de ni pot ser simplement un centre docent que alhora fa de departament de R+D+i de les empreses. Bàsicament perquè a les empreses generalment els interessa només la recerca més aplicada, la que té resultats econòmicament rendibles a mesos o molt pocs anys vista. La creació de coneixement requereix d’una molt bona recerca bàsica, i la transferència requereix d’una molt bona recerca aplicada. Una no pot ser preponderant sobre l’altra.
La recerca que les universitats han de fer JUNTAMENT amb les empreses (no PER les empreses) hauria de ser aquella que és prou puntera com perquè econòmicament suposi un risc elevat per l’empresa i científica o tecnològicament suposi un repte per la universitat. Així sí que tothom en treu profit. Així sí que és una autèntica societat del coneixement.
El problema que tenim és que el els responsables del govern en aquest àmbit en saben poc de recerca i el president menys. Les ciències experimentals no les entenen, potser veuen de més a prop les tecnologies per allò de què són coses aplicades. I si manquen diners ja sabem que de recerca sempre es pot retallar. Els sous estan fixats, doncs …
Cal no confondre la transferència del coneixement amb la prestació de serveis. A vegades es produeixen situacions de competència deslleial. la prestació de serveis, de forma rutinària i en competència amb el sector privat, no hauria de ser funció de les universitats. Però alguns grups s’ho han agafat com a font de finançament (personal). Només s’ha de dur a terme una prestació rutinària de serveis quan el sector privat no en sap o no pot. Moltes vegades la recerca per a les empreses consisteix senzillament en una prestació de serveis o en recerca molt senzilla. Francament, ja m’agradaria que les empreses proposéssin recerca de qualitat a les universitats! Ep! que hi ha excepcions, evidentment.
Miquel,
Tens raó. Les vegades que he discutit això. La prestació de serveis per sota preu provoca la pèrdua de reecursos de les universitats i la competència deslleial. No estic pas en contra de què se subvencioni la prestació de serveis per part de l’administració, però que l’escandall estigui ben fet, el pru sigui el correcte, mai per sota cost i que entre administració i empresa li paguin a la universitat. No fer-ho així és generar dèficits i mal servei.