Notícia publicada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 23 de gener de 2007
La taula rodona “Universitat i Empresa”, organitzada en el marc del Fòrum de la Recerca 2006 de la UAB, va posar de manifest els principals aspectes a tenir en compte perquè aquesta relació resulti eficaç i enriquidora en termes socials i econòmics. Intensificar la transferència de coneixement i afavorir la permeabilitat de professionals des d’un àmbit cap a l’altre van ser algunes de les propostes aportades pels ponents.
Els conferenciants, procedents de diferents tipus d’empreses, des de la petita i mitjana fins a la multinacional, passant per investigadors que han creat empreses derivades de la recerca universitària, van aportar reflexions pràctiques per tal d’enfortir aquesta relació de cara al futur.
Francesc Gòdia, catedràtic d’Enginyeria Química i comissionat del Rector per a Biotecnologia i Biomedicina i encarregat de moderar la jornada, va destacar l’evolució important de la recerca que es du a terme al campus de la UAB, la qual ha afavorit la retroalimentació entre les activitats de recerca i les de docència, i ha permès la creació d’altres elements de transferència tecnològica i de relació amb les empreses.
Representants de la petita i mitjana empresa, com Cèsar Molins, director general d’AMES, i Antoni Miro, director tècnic de Biosystems, van manifestar la necessitat que tenen aquest tipus d’organitzacions de mantenir vincles estrets de col·laboració amb els centres de recerca, i van demanar un paper més actiu per part d’aquests centres en la proposta de noves idees a desenvolupar. Van destacar també la multidisciplinarietat que pot aportar la recerca universitària com un dels aspectes més positius de la seva relació amb els centres i instituts.
Jacinto Fernández, director general de Novartis Sanidad Animal Iberia, va reclamar “la imbricació de la universitat en el teixit social i empresarial del país”, per tal que els resultats de la recerca siguin socialment i empresarialment positius, i va posar el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) de la UAB com un exemple a seguir en aquesta col·laboració. Fernández també va reclamar la possibilitat que els investigadors puguin estar a cavall entre les empreses i la universitat i que pugui haver-hi viatges d’anada i tornada d’un àmbit cap a l’altre.
En aquest mateix sentit es va manifestar José Luis Zarroca, director general de Biokit, que va lloar la formació tècnica de base que reben els futurs investigadors a les universitats, encara que va destacar la necessitat que coneguin també de prop en què treballen les empreses i surtin a conèixer companyies d’altres països, com ara els EUA o el Japó. Zarroca va valorar positivament que la universitat no faci només investigació de base, sinó dirigida a les necessitats de la societat.
La creació d’empreses derivades de la recerca universitària va ser un altre dels temes de reflexió de la taula rodona. Eduard Valentí, director d’Operacions I+D de Laboratoris Dr. Esteve, va referir-se a les spin-off com una eina molt important, que dóna un valor afegit a la recerca universitària. Valentí va apostar per afavorir-ne la seva creació i donar garanties als investigadors que en formen part de poder tornar al centre de recerca quan el projecte no surti endavant.
La visió dels investigadors que creen empreses derivades de la recerca universitària va córrer a càrrec de Josep Lladós i Gemma Larrègola, catedràtic del Departament de Ciències de la Computació i professora del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la UAB respectivament. Ambdós van explicar les seves experiències com a professors universitaris que esdevenen empresaris, i van destacar, com a principal dificultat, el canvi de mentalitat que suposa que personal universitari també creï empreses. Tots dos van defensar les seves iniciatives com la millor manera d’aprofitar al màxim el coneixement generat a la universitat.