Dissabte 27, seguint amb el tema de les prejubilacions surt l’exemple d’una companya de la UB. Ho explica El Punt. El problema de les prejubilacions en el sistema universitari català és que no totes les universitats sembla que donin les mateixes condicions.
A El Periódico Félix de Azua fa un comentari que no em sembla massa intel·ligent sobre les prejubilacions. Què hi farem n’ha fet de pitjors sobre altres temes.
Expansión es queixa de què encara no se sàpiga com quedarà la reforma de Bolonya.
A La Vanguardia Antoni Giró, el rector de la UPC i president de torn de la Associació d’Universitats Públiques de Catalunya, dóna la replica al conseller Huguet i a la comissionada Palmada sobre la reordenació del mapa de titulacions. No ho diu amb aquestes paraules però sembla que considera una rucada que la UOC s’encarregui de les titulacions amb pocs alumnes. Jo si que ho dic: és una rucada. També es lamenta de com va el procés de reforma de Bolonya. I no podia ser menys, es queixa de què el tema del finançament de les universitats i del pla pluriennal d’inversions encara estigui coent-se. Ho sento Giró la sobirania popular ens ha portat a això. L’economia del totxo triomfarà, la del coneixement ho té més fumut.
El diumenge El Mundo fa un reportatge en el que planteja per què Harvard és la millor universitat del món. Respon: té un pressupost de 25.000 milions d’euros, 2.300 professors, 6.000 estudiants de grau i 13.000 de postgrau. Suposo que les dades estaran bé. Totes les universitats públiques catalanes juntes deuen voltar els 1.000 milions d’euros. Totes les espanyoles no deuen arribar als 8.000 milions i sumen un milió d’alumnes de grau (miler més miler menys). No cal fer comentaris.
El Punt ens diu que Barcelona aspira, junt amb Londres, Copenhaguen i Estocolm, a ser la seu de la futura Oficina de Medicaments Innovadors. A veure si surt. Clar que si els que han de decidir se n’assabenten que tenim a la Mayol, l’antisistema … esperem que no la vegin.
A La Vanguardia Gemma Cànoves, professora de la UAB, es lament de la situació de la política universitària de Catalunya. ÉS una desgràcia, literalment. Ho comentava abans a rel de l’article d’en Giró: Voluntat popular.
Avui La Gaceta de los Negocios fa un reportatge sobre biblioteques universitàries de Madrid, Barcelona i Navarra. Més que un reportatge és com una guia d’hotel senzilla, però hi ha dades que poden interessar a algú.
A El País el conseller Huguet ens dóna algunes pistes sobre aspectes de la seva política d’universitats i recerca. Ens diu el perquè el departament d’Innovació, Universitats i Empresa, també que lluita per aconseguir diners. Diu que els anteriors governs no han lluitat prou per aconseguir els diners que té Madrid per recerca. Em sorprèn el conseller. En l’àmbit de recerca competitiva és dels pocs àmbits, si no l’únic, en què Catalunya rep de Madrid un percentatge de diners superior al que li correspondria per població. Els investigadors de Catalunya fan els projectes i són ben avaluats. El problema el té l’empresa. Jo li recomano al conseller Huguet que es llegeixi les enquestes d’Eursotat. Per sort en l’àmbit docent és prudent i diu que respectarà l’equilibri territorial. Clar que quan ho relaciona amb la recerca em deixa astorat. La Química a Tarragona, només Tarragona conseller? Potser a Barcelona o Girona no fan magnífica recerca en química. Em sembla que el conseller està confonen la recerca química amb la gran indústria química. Està bé que es potenciï l’Institut Català d’Investigació Química de Tarragona, però aquest és un petit àmbit d ela química que es fa a Catalunya. El tecnoalimentari a Lleida, només a Lleida? Jo diria que a tot el territori hi ha bona recerca en aquest àmbit, potser si que cal promoure desenvolupaments a Lleida, però li podria citar al conseller una llarga llista de llocs on es fa una excel·lent recerca en el camp de l’alimentació. L’enologia a Tarragona no ho discuteixo, però el Turisme … Compte, una cosa es pagar Parcs i Instituts i l’altre concentrar recerca.
La broma dels ensenyaments sense alumnes continua a El País en un article sobre com es reestructuren els Campus a Espanya. Inclou també Catalunya. El que diu és el que s’ha dit aquests dies. La informació és fidel.
Sobre el tema: una universitat a cada capital de província”, El País publica un article d’un catedràtic de la Universitat de Saragossa.
ABC no pot deixar de fer el seu editorial sobre el mateix tema.
A La Vanguardia tenim un fresc article d’Andreu Mas-Collel. Amb el seu habitual estil positiu defensa la creació del Barcelona Institut of Technology. Ja ho comentava en aquest bloc a les notícies del 26 de gener. A veure si els que han de prendre decisions a més d’El Periódico llegeixen La Vanguardia.