Enric I. Canela
Després de l’ofensiva del govern de l’Estat per sotmetre definitivament a Catalunya (decrets d’Educació, llei de la dependència, el projecte de LOAPA II, per citar els exemples més sonats), acompanyada de la renúncia del govern català, i dels partits que li donen suport, a la defensa dels nostres drets nacionals, ens trobem amb la recusació d’un membre “progressista” del Tribunal Constitucional, òrgan de la nul·la sensibilitat cap els drets de Catalunya.
Davant d’això Catalunya no pot quedar-se plegada de mans. Si l’autonomia no és el camí, el que cal és iniciar moviments ciutadans cap a la independència.
M’agradara veure que hi ha gent propera a CiU que veu que aquest és el camí perquè Catalunya tingui un futur com a tal. I que és un camí possible i no tan difícil si treballem tots amb aquest objectiu comú. Som perfectament capaços de governar-nos sols sota el paraigüa d’Europa. Penso que l’unió amb Espanya ja no té cap sentit a l’Europa del futur.
Soc de CDC, del CEN, però abans soc català. Em semblaria bé viure en una conferació on la sobirania la tingués Catalunya dins un estat europeu, però aquesta vergonya és inadmissible, millor la indendència completa.
Molt bé Enric! Voler la independència és només una qüestió de sensatesa. Primer el país, i després (molt després) els partits. I si els nostres polítics no compleixen… haurem de complir nosaltres mateixos. Benvingut i a veure si, com tu, molts d’altres ens anem sumant a la defensa de l’única possibilitat real que té la cultura (i l’economia) catalana de sobreviure: la llibertat.
Salut!
Amèn!
Catalunya amb Euskadi
crec que els catalans hem d’organitzar tot tipus d’actes, manifestacions, recollida de signatures, adhesions de voluntaris per donar suport a la iniciativa del gobern basc a denunciar l’estat espanyol penseu que aquesta resposta o pitjor rebre’m nosaltres quan plantajem quelcom i també ens anirà bé tenir els germans bascos a la vora.
Santi,
Amb bascos si estem a prop millor, però malauradament ens deixen sols massa sovint. Ara haurien de ser solidaris amb el presupost com nosalres ho hem estat sovint amb ells.
Jo, amb tot, aposto per posar-me al costat. El dret d’autodeterminació el té el poble, no l’Estat.