Enric I. Canela
El 30 de juny de 1982, després d’una mica més d’un any de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les Corts espanyoles, amb govern i majoria absoluta del PSOE, van aprovar la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (la LOAPA en espanyol). Una llei feta contra Catalunya, que el 5 d’agost de 1983 el Tribunal Constitucional va declarar esencialment inconstitucional. Llei votada aleshores pel parlamentaris catalans del PSC-PSOE.
Arriba l’any 2004, el PSOE assoleix el govern, en part gràcies a Catalunya farta del PP i d’Aznar, amb la promesa de “Si guanya Zapatero guanya Catalunya”. Rodríguez Zapatero s’havia compromès amb l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. No segueixo amb les vicissituds de l’Estatut, són prou conegudes. Entra en vigor.
Som ja a l’any 2007. El govern del PSOE aprova uns decrets de desenvolupament de la LOE. El Consell Consultiu diu que vulneren l’Estatut. El govern de Catalunya ple de contradiccions i mentides els recorre amb la boca petita per evitar un caos en el si del tripartit 2.
Les Corts espanyoles amb els vots del PSC, ICV i ERC aproven la Llei de la dependència i el Consell Consultiu diu que és inconstitucional en el 70% de l’articulat. El govern tripartit 2 en un acte de cinisme increïble diu que si la recorren surten perjudicats els ciutadans. Decideixen no recórrer la Llei.
La cosa continua. Ahir mateix es va presentar un avantprojecte de llei invasora de les competències que ens dóna l’Estatut, la Llei de les adopcions. També cal, segons ells, harmonitzar-les.
Una llei darrera l’altra aniran envaint els nostre àmbit d’autogovern.
L’Estatut està recorregut part per l’espanyolisme més rranci davant del Tribunal Constitucional. Un Tribunal que, a diferència dels anys 80 i al parer de tots els comentaristes, està profundament polititzat. Passi el que passi, l’Estatut quedarà amputat. El tema és molt simple, en el millor dels casos es discutirà el concepte de competències compartides i la interpretació que donaran a aquest concepte per a mi no deixa dubtes. Una retallada monumental de l’Estatut. Per a què serviran doncs aquest Estatut i aquests mesos de debat que tant cost han tingut per a Catalunya?
Ara Puigcercós diu que Catalunya es troba en una situació colonial. Què fa doncs ERC recolzant el colonialisme? És el patriotisme social? Això crearà escola dins els politòlegs que incorporaran nous conceptes i qui sap si faran tesis doctorals al voltant de tant encertada definició i coherència.
No hi ha dubte que estem amb la segona onada d’anticatalanisme que emana des de totes les instàncies espanyoles amb el suport del PSC i, a la pràctica d’ERC.
Quina és la situació? Al meu parer només ens queda el reforçament del nacionalisme des de la unitat. Des de l’espanyolisme imperant, el problema espanyol es diu Catalunya i com sigui cal acabar amb aquest problema, per a molts, molt pitjor que el problema basc.
Jo no veig que el govern “amic” d’en Rodríguez Zapatero faci altra cosa que sotmetre’s als dictats dels sectors més ultres de l’espanyolisme. També al 1982 el govern del PSOE era un govern “amic”. El govern espanyol vol que l’Estatut surti dignament del Tribunal Constitucional, és cert, però paral·lelament el vulnera sistemàticament. Són jacobins i no tenen solució.
Si ens sotmetem estem acabats i Montilla, tot i que probablement no comparteix molts dels postulats imperants fora de Catalunya, no és un nacionalista i amb les seves posicions tèbies i defensant només, a la pràctica, una descentralització de la gestió no farà res en la defensa del concepte “nació” i del nostre autogovern. Serem una delegació i ell el “delegat”.
Només un camí: la unitat de tots els catalans en la defensa de la nostra nació i de la nostra sobirania.
Et felicito per l’escrit. Com ho hem de fer perquè tothom que “diu” que cal unitat d’acció, actuï realment?
Moltes gràcies.
Jo no veig altra forma que la pressió a les organitzacions polítiques i socials a les que pertanyem i la generació d’opinió.
Hi ha moltes organitzacions capaces de pressionar al sistema. Hi ha partits que actuen de manera diferent al que pensen les bases, hi ha gent que té capacitat d’escriure a la premsa o donar testimoni de nacionalisme. Gent amb capacitat d’influir. Hem, cadascú des de la seva plataforma, de fer veure el que pensem de tot plegat. Aquest Estatut està mort i donarem un pas endarrera. El constitucional l’interpretarà i prou, no cal fer res més. Montilla dirà que no ha passat res i Catalunya un pas endarrera.