Enric I. Canela
Dissabte El Dossier Econòmic de Catalunya va publicar un article d’opinió meu, com a firma invitada, que reprodueixo tot seguit.
Fa un mes Eurostat va publicar l’estadística de patents a la Unió Europea dels 27 (UE27). De les 62.250 patents que es van generar al 2003, 25.728 eren alemanyes; li seguien França, el Regne Unit i Itàlia amb 9.202, 7.217 i 5.002 respectivament. Espanya hi aportava 1.274. Malgrat aquest resultat, Espanya ha millorat notablement des de l’any 2000. Així i tot hi ha una dada molt preocupant que es veu en comparar el nombre de patents generades per unitat del PIB. Espanya tenia 1,6 patents per milió d’euros de PIB i estava darrera de Bulgària. Només Eslovàquia, Letònia, Lituània, Xipre, Polònia, Malta, Grècia, Portugal i Romania estaven pitjor.
Per altra banda, l’anàlisi de la despesa en R+D dels països de la UE27 indica que Espanya va dedicar a l’any 2005 un 1,12% del PIB, mentre que la mitjana de la UE27 va ser de l’1,84%. Darrera d’Espanya es troben Hongria, Estònia, Portugal, Lituània, Malta, Grècia, Polònia, Letònia, Eslovàquia, Bulgària i Xipre. Què fa que Espanya estigui tant endarrerida respecte als països més competitius? Les dades sobre R+D també mostren que, tot i el dèficit d’inversió, el principal problema a España és la manca d’inversió del sector empresarial en recerca i desenvolupament.
Molts indicadors demostren que a Catalunya es fa una recerca bàsica de qualitat. Aleshores, per què la recerca aplicada, el desenvolupament i la innovació són tan escassos? Per què el nombre de patents que es generen a Catalunya és tant magre? Per què es creen tan poques empreses spin off a partir dels resultats de la recerca? Per què els investigadors de les universitats no creen empreses quan tenen resultats potencialment útils?
Al meu entendre hi ha dues raons Una és la manca de detecció d’oportunitats. Els investigadors no sempre són capaços de veure l’interès comercial dels resultats de la seva recerca. No és la seva funció. Per millorar és imprescindible una relació més eficaç entre la recerca pública i les empreses i així afavorir la creació d’empreses fruit de la recerca bàsica. Per això hi ha interfícies que tenen aquesta funció: els centres de transferència de coneixement i tecnologia. Tanmateix a Catalunya no són eficaços. Hi ha molts organismes que s’hi dediquen i que encavalquen les seves funcions, però pocs resultats. Alguns són totalment inútils com és el Consorci de Transferència de Coneixement creat pel govern de la Generalitat al juny del 2005.
L’altra raó és la dificultat que tenen els investigadors universitaris per crear una empresa derivada dels resultats de la seva recerca.
Si un investigador crea una empresa spin off, encara que la universitat aporti el capital, no podrà tenir més del 10% de participació accionarial ni tampoc formar part del consell d’administració o dirigir l’empresa. La llei d’incompatibilitats de funcionaris del 1984 ho impedeix. L’investigador hauria de regalar les seves idees i no podria prendre les decisions. Resultat: molta feina sense cap incentiu per crear una empresa spin off. I si vol participar l’investigador haurà de renunciar a una part substancial del salari.
Per què l’Administració pública li posa aquestes traves al professorat? Sembla que vol evitar que actuï en benefici propi i contra els interessos del ciutadà. Però perjudicaria aquesta empresa al bé públic? No, al contrari, seria beneficiós.
La LOU amb el nou redactat farà un pas tímid per permetre que el professorat universitari pugui demanar l’excedència amb reserva de lloc de treball per incorporar-se a una empresa spin off. Això facilitarà que el científic que ja ha creat una empresa la consolidi, però no s’afavorirà la creació. A l’inici no cal que l’investigador s’integri en la seva estructura de forma permanent.
Aviat tindrem el debat al Senat. Allà intentarem esmenar el text de forma que es pugui evitar el problema que genera la llei d’incompatibilitats per facilitar així que el professorat pugui dirigir i participar adequadament en empreses spin off, sempre garantint que la universitat també surt beneficiada.