Enric I. Canela
Pel que estic veient, una de les desgràcies més grans que té aquest país és diu Ernest Maragall a Educació. L’AVUI recollia dissabte una de les seves propostes de “millora”. La redefinició de la immersió lingüística. Els creients en el karma deuen estar preguntant-se que vam fer els catalans en vides anteriors per merèixer això. Devíem ser molt dolents. El que es pitjor és que sembla que no hi ha qui l’aturi. En diu una, respon l’oposició, la de dins i la de fora del govern, i al moment surt amb una altra proposta pitjor. En aquesta línia, El Mundo publicava diumenge la replica d’en Carod-Rovira. Iu Forn, amb el seu humor, també comenta a l’AVUI d’avui dilluns les genialitats Maragall i les mancances reals de l’educació a Catalunya.
Sense deixar en Maragall, El País i El Períodico recollien també dissabte que el govern destinarà 215 milions d’euros en quatre anys per millora l’anglès dels estudiants. Es formaran 4.000 docents capaços d’ensenyar anglès i fins i tot altres matèries en anglès En això sembla que tothom està d’acord. Ara només falta que no ho esgarri quan desenvolupi la idea.
Espero que en Maragall hagi llegit La Vanguardia del diumenge que parlava dels reptes educatius del Segle XXI.