Enric I. Canela
Amb data d’ahir, avui ha publicat Eurostat la despesa en R+D i el personal dedicat a aquestes activitats als països de la Unió Europea.
Les dades (baixar document) són interessants i tornen a posar de manifest la posició mediocre de l’estat espanyol en el conjunt de la Unió.
Les dades mostren que el conjunt dels països de la UE27 van destinar al 2005 un 1,84% del PIB a R+D i que Espanya es troba bastant per sota de la mitjana amb un 1,12%. Com ja sabem, el dèficit principal es troba en la despesa que les empreses destinen a aquesta activitat. La mitjana europea és de l’1,17% i per tant la despesa dels governs i de les universitats és del 0,57%, mentre que a Espanya representen el 0,51% i el 0,61%, respectivament. La diferència de l’esforç empresarial és notòria. Dels països de la U25 només estan per darrera, Itàlia, Portugal i Grècia. Amb tot, la dada positiva és que Espanya ha millorat respecte al 2002.
L’estadística d’investigadors que treballen en aquestes activitats mostra que el 0,9% dels treballadors europeus són investigadors que es dediquen a l’R+D mentre que únicament el 0,4 pertany al sector empresarial. Espanya està al mateix nivell en el conjunt, però únicament el 0,2% pertany al sector empresarial.
Si s’analitza quant de tot el personal que es dedica a R+D és investigadors, es veu que ho són el 60% al conjunt de la UE, mentre que ha Espanya ho és el 63%. L’evolució entre el 2002 i el 2004 és molt positiva en el cas espanyol. Un augment del 3% anual de mitjana. La conclusió és que manquen molt personal de suport a l’R+D. Des de les universitats on les xifres mostren que només el 19% del personal dedicat a l’R+D no era investigador, fa anys que es reclama que es resolgui aquesta situació.
El conjunt de les dades tornen a demostrar que si bé s’està fent un cert esforç, encara s’està lluny d’acomplir l’agenda de Lisboa i també que en el cas espanyol la distància és gran. No es podrà avançar massa fins que el sector empresarial no augmenti de manera clara la seva implicació en l’R+D.
Molt bones conclusions que haurien de fer-nos pensar una mica el model de R+D que volem: aprovat just pel que fa a recerca pública, i un molt deficient pel que fa a R+D empresarial i al personal de suport a la R+D. Crec que d’ara en endavant caldrà prioritzar aquests darrers dos àmbits.
El tema del personal de suport, comn saps, és una catàstrofe. Impulsar la recerca empresarial pot ser complicat, però disposar de personal de suport només és qüestió de diners (i idees clares, esclar).