Enric I. Canela
Idescat acaba de publicar el document del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya sobre valors bàsics, circumstàncies vitals i orientacions polítiques: estudi pilot a la província de Barcelona de febrer del 2007. L’estudi és llarg i sembla interessant. Me’l llegiré. El podeu baixar des d’aquí.
Permet-me Enric que dubti de la utilitat d’aquest estudi. No entenc quin significat té mesurar el poder com a valor entre els barcelonins, o l’hedonisme o l’universalisme.
Amb això no vull dir que estigui en contra dels estudis i les enquestes, ben al contrari, crec que estan encara infrautilitzats i infravalorats al nostre país.
Sens dubte, calen més i millors estudis sobre la cultura política, l’antropologia, les costums, etc., dels ciutadans per tal que (entre altres coses) els polítics puguin conèixer millor quin és el seu electorat.
Però en aquest context, de considerar l’enquesta com quelcom fonamental davant les decisions públiques i la política, no entenc quin paper hi juga aquest estudi.
No només com a utilitat política sinó en qualsevol altre àmbit, tot i que molt em temo que es tracti d’un estudi amb clares finalitats electorals.
Dit d’una altra manera, que amb l’èmfasi a uns valors (i el detriment a altres) no es pretengui altre sinó contraposar dues visions polítiques i per tant, utilitzar l’enquesta amb finalitats electorals.
Recordem que els entrevistats, són preguntats (i per tant reflexionen) sobre les preguntes fetes per l’entrevistador, dit d’una altra manera. L’entrevistador teledirigeix la ment del entrevistat. Perquè no fer per tant preguntes que facin pensar al entrevistat amb allò que ens interessa?
Hola Xavier,
Realment tens raó. Quan li vist i penjat he fet una llegida en diagonal, és llarg, i encara no me l’he imprés. A primer cop d’ull m’ha agradat perquè estic a favor de conèixer les opinions dels ciutadans, les percepcions, expectatives, etc. Ara també estic segur que l’objectiu és totalment polític. Coneixent qui mana no en dubto.
Gràcies pel teu comentari
Òndia, m’he mig llegit l’estudi i em semla que estic d’acord amb en Xavier. Això no té cap mena d’utilitat, i encara més, no té cap mena de credibilitat. Vull dir que no es tracta pas de les opinions reals dels ciutadans, sinó de les opinions expressades pels ciutadans, i és evident que són esbiaixades. Només cal veure el qüestionari de sota. és el problema de les enquestes, i dic jo que de les facultats de sociologia (?) on ensenyen a fer-les: que no hi ha manera d’evitar les interferències del “pensament dominant o políticament correcte”. És fàcil de fer la prova. Agafes el qüestionari i el fas a un parell de persones de paraula. Després, agafes el mateix qüestionari i el fas tu mateix, però essent completament honest (pensa que ningú no el llegirà). I ara comparem resultats. Curiós, oi? És per això que les enquestes (que com sabem ara mateix dominen el món) no són pas un instrument de coneixement sino, tal i com bé dius, Enric, un instrument de poder. De poder socialista, en aquest cas (ai las!).
Apa, salut i ànims
Si. El Xavier està totalment encertat. Això és una broma i el que no sé és com no s’ha dit res al voltant d’això. Ha passat totalment desapercebuda. Sembla mentida que amb diners públics es facin aquestes barroeries amb objectius clarament partidistes. No tenen vergonya.
El que seria interessant és poder tenir accés a les microdades, no només a l’estudi en qüestió. És una llàstima que aquesta pràctica no estigui tan estesa.
En referència a la seva idoneïtat o no, m’ensumo que el beneficiari d’aquest estudi deu ser de la corda dels que ara duen “participació i relació institucionals”, o sigui els mateixos que haurien clamat cel i terra si aquest estudi s’hagués fet uns anys enrere…
Si no es pot traballar amb les multirespostes no es pot fer gaire. Les enquestes o anàlisi d’aquest tipus només són útils a qui les fa.
No sé qui deu ser el “propietari”, però això està diposotat a l’Idescat. No sé si la llei permet l’accés a altres. Imagino que si. O intentaré esbrinar.