Enric I. Canela
Si cerqueu a la xarxa encara podreu trobar moltes entrades relatives a International Graduate School of Catalonia (IGSOD). Si voleu recordar, o conèixer, la iniciativa us recomano llegir l’article que es va publicar al número 2 de la revista Coneixement i Societat del malaguanyat DURSI.
L’IGSOG es va constituir al juliol de 2003 per iniciativa del conseller Andreu Mas-Collell, cada dia més enyorat en l’àmbit de la universitat i la recerca, a partir d’un programa del mateix nom creat al 2002.
La introducció d’aquell article ens situava el context i els objectius quan deia:
L’emergent Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) es caracteritza, pel que fa al nivell graduat, com un espai per a una competició més oberta entre els sistemes universitaris europeus, així com també entre les mateixes institucions universitàries considerades individualment. L’avenç cap a l’EEES es basa, en aquest aspecte, en la divisió dels estudis universitaris en dos cicles: undergraduate (conduent a un títol bachelor) i graduate (conduent a un títol màster i/o doctor), segons la tradició anglo-americana. Es tracta d’un canvi estructural important respecte de la tradició acadèmica continental, però que es considera clau per fer més competitiu el sistema universitari europeu. En el pla internacional, en simplifica la presentació i obre una porta d’entrada al nivell graduat als estudiants no europeus en possessió d’un títol bachelor; en el pla europeu, propicia una nova mobilitat d’estudiants de tipus vertical: és a dir, estudiants que obtenen al seu país el títol bachelor i decideixen cursar íntegrament estudis graduats en una altra universitat europea no nacional, obtenint-hi el títol màster i/o doctor.
En aquest context, a Catalunya es feia palesa la necessitat de potenciar l’atracció d’estudiants estrangers, de qualsevol nacionalitat, cap a aquell segment de l’oferta docent de les universitats catalanes més avançat i competitiu. Per aquest motiu, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) va establir, el març de 2002, el Programa per a l’impuls de la IGSOC (International Graduate School of Catalonia), una institució especialitzada en la promoció d’estudis de tercer cicle a les universitats catalanes, que tinguin voluntat d’internacionalitzar- se.
El sectarisme del tripartit I va eliminar l’IGSOG al pocs mesos d’arribar al govern de la Generalitat. Era una iniciativa de CiU i això Carles Solà no ho podia permetre.
Avui Carol Biosca a l’AVUI publica:
Premis a les universitats que facin més anglès
La conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa introduirà el progrés en el domini de l’anglès com a criteri a l’hora de prioritzar la distribució de recursos a les universitats, segons va anunciar ahir la comissionada d’Universitats i Recerca, Blanca Palmada.
El pla de millora del finançament universitari, aprovat l’octubre passat, preveu que una part dels 455 milions d’euros addicionals que les universitats rebran d’aquí al 2010 es distribueixi de forma variable, lligat a l’assoliment d’objectius. És en aquest marc que la conselleria vol que la potenciació de l’anglès es tingui en compte a l’hora d’adjudicar el finançament.
Una altra mesura que començarà a aplicar-se el curs que ve de forma pilot, per afavorir la introducció de l’anglès en assignatures, és el fitxatge d’estudiants estrangers que vinguin a Catalunya a cursar un màster perquè puguin impartir seminaris en llengua anglesa dins dels mateixos estudis de postgrau. A aquests estudiants se’ls oferiria un plus addicional a la seva beca per la realització d’aquesta tasca, va explicar Palmada. D’aquesta manera es preveu resoldre de retruc el problema de la falta d’internacionalització dels màsters. Actualment, un 10% dels màsters es cursen totalment en anglès, i un 30% parcialment.
La conselleria també incentivarà les universitats perquè incloguin en els nous plans d’estudi el domini de l’anglès entre les competències que hauran d’acreditar els alumnes.
La Vanguardia també en parla de la necessitat de la docència amb angles i dels incentius a les universitats que en donin. No ho puc enllaçar perquè està sota la modalitat de pagament.
Només hem perdut un mínim de tres anys i mig. Curiosament totes les iniciatives dels últims tres anys del govern de CiU en l’àmbit d’universitats i recerca són les que més lloen les universitats i els centres de recerca i són molts els que es lamenten d’haver perdut tantes coses perquè el tripartit I les va eliminar només entrar.
No conec a ningú que cregui que els tripartits, l’I i el II, són positius per a la universitat i la recerca, ans al contrari, al món de les universitats tothom coincideix en la seva incapacitat per entendre la universitat i caminar cap a la Societat del Coneixement.
Cal anar amb compte amb aquestes iniciatives. Ara ens ha donat la dèria de què els nostres estudiants no saben anglès (cosa certa i de la que jo en puc donar fe), però els remeis que es proposen són pitjors que la pròpia malaltia.
Si ve gent de fora a donar classes en anglès que ho facin perquè són bons docents i tenen els coneixements adients, no perquè parlin en anglès. Veig inviable que un estudiant de postgrau pugui donar classes de postgrau, encara que sigui a un altre programa.
Se suposa que a la universitat tothom hauria de venir amb uns coneixements mínims d’anglès, entre d’altres matèries. I si no el tenen, se’ls pot deixar un any o dos de marge perquè es busquin la vida i superin un examen.
Personalment crec que a data d’avui qui té menys de vint-i-cinc anys i no sap anglès és perquè no vol. TV3 dóna la possibilitat de veure les sèries i les pel·lícules en V.O.S. des de fa anys. Internet és a l’abast de tothom. I cursos d’anglès n’hi ha per a tothom i per a totes les butxaques.
I un altre tema que convé no oblidar: tot i que l’anglès és la lingua franca, existeixen altres idiomes (com el francès o l’italià), que ens poden posar en una posició avantatjosa si volem esdevenir la capital de la Mediterrània.
Finalment, et dono la raó en la sort que vam tenir que l’Andreu Mas-Colell s’avingués a fer de conseller durant una temporada. A més de ser l’investigador més brillant en economia que ha donat aquest país, ha fet una cosa que ben poques persones en la seva situació haurien fet: mullar-se en temes de política de recerca.
Tens raó quant als estudiants de postgrau donant classes. Aquesta és una altra “genialitat”. La diferència amb la iniciativa IGSOC és clara. Allò eren cursos de postgrau, prèvaiemnt avaluats i amb professorat donant les classes en anglès. No gent improvisada que venia a estudiar aquí.
El tema no és només que la gent d’aquí sàpiga anglès, és també situar Catalunya en el mapa de les universitats de referència internacional. Especialment per als europeus.
Jo entenc que els estudiants de fora faran classe de llengua anglesa, faran sessions de conversa, etc., no pas classe de la disciplina del màster. Si són nadius o bons coneixedors de l’anglès, i això permet ajudar-los a finançar la seva estada aquí, benvingut sigui.
Miquel,
Jo no estic en contra de què els estudiants estrangers col·laborin, en absolut, el que em sembla és que el plantejament no es l’adequat.
Els màsters que pretenguin la internacionalització s’han de fer en anglès, s’han d’atreure els estudiants estrangers amb màsters de qualitat com fa IESE i això vol dir unes polítiques ad hoc.
Va ser una decisió errònia tancar IGSOC. Malauradament les polítiques de promoció han de ser elitistes respecte a la qualitat i amb màsters ben dissenyats. El desgavell dels màsters que s’està vivint és espectacular. Cursos de doctorat reciclats i poc més. Ja poden posar-se en anglès. Ara ja venen estudiants de centre Europa. I no parlen ni català ni espanyol. Ara d’altres llocs … El problema és que els nostres estdis atreuen els estudiants dels mateixos països que la resta de la immigració.
El tema no és fàcil, però cal posar millors eines.
Comparteixo en part el que dius, benvinguda sigui aquesta mesura, però no és masssa.
Estic absolutament d’acord amb el que diu l’Enric Canela respecte de com s’haurien d’impartir els màsters, i amb què s’hauria de seguir un protocol de qualitat per aprovar-los. Només podem internacionalitzar-nos si fem servir una “lingua franca”. Potser no ho he deixat prou clar al meu comentari/entrada. Els màsters s’han de fer en anglès.
El desgavell del sistema d’educació superior és considerable. En aquests cas sembla increïble que l’autonomia catalana sigui tan petita. De veritat que costa d’entendre.
Una iniciativa molt bona en aquesta direcció és la que ha promogut l’Andreu Mas-Colell: la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE). Ofereix diversos programes de posgrau de qualitat íntegrament en anglès. Alguns d’aquests programes ja fa anys que funcionen de manera molt exitosa (per exemple el màster d’economia que fa la UPF). El que han fet ha estat, senzillament continuar amb el que funcionava bé, aplegar esforços (en comptes de dispersar-los) i dotar d’una marca única i que ven internacionalment, com és Barcelona. Espero que la iniciativa funcioni i pugui extrapolar-se a d’altres àrees, com les ciències de la salut i la vida o l’enginyeria.
Si. És veritat, però aquesta és una inciativa privada. La diferència amb l’IGSOC és clara. En Mas-Colell ha continuat amb la seva idea i ha fet això però sense el paraigües públic. L’IGSOC era una iniciativa que agrupava tot Catalunya i tots els àmbits. La GSE és de l’àmbit de l’economia. En els altres àmbits cal impuls públic. Tant de bo surtin projectes viables.