El Periódico publica un article en el que tracta el tema del rendiment i de l’abandó dels estudiants universitaris. Les dades són esfereïdores. De totes formes és el resultat lògic d’un sistema deteriorat des dels seus fonaments. Algú pot esperar millors resultats amb uns estudiants que amb prou feines (salvant honroses excepcions) són capaços d’entendre un text relativament llarg o que tenen unes dificultats de càlcul molt grans? Algú pot esperar alguna cosa d’un sistema en el que tothom ha de passar de classe encara que no aprovi. Això és fer creure als pobres estudiants que tothom pot ser enginyer de camins. En aquests casos es pot arribar molt amunt en la política però no ser enginyer de camins.
La conseqüència del desgavell que comentava abans lliga amb l’article que Salvador Cardús publica a La Vanguardia. Una universitat poc exigent i amb les corresponents conseqüències socials, com ve assenyala Cardús. Francament bo.
El Mundo més transcendent ens diu que els universitaris van crear 1.000 empreses en 8 anys. Fan una lectura de l’interès dels universitaris en muntar empreses.
El Mundo recull l’opinió de l’anterior director de l’Associació Europea d’Universitats, que critica el procés de Bolonya, que diu anirà malament per manca de lideratge. Demana un sistema homogeni i un comandament únic. Aquests centralistes francesos… Que mirin al Regne Unit, no té comandament únic i lideren el sistema.
El comentari del Miquel s’havia quedat a l’spam. Misteris de la tecnologia.