Enric I. Canela
Ahir el govern va fer públic el seu programa de govern. Hi ha aspectes dedicats a la universitat i a la recerca. La veritat és que als enunciats no hi ha cap novetat. Al meu parer les idees estan però no detecto que això sigui una prioritat per al govern i em preocupa.
Si llegim el document Acords de govern del 13 de març de 2007, només trobem:
Aconseguir un sistema universitari de qualitat pel que fa a la docència, la recerca i la transferència de coneixement, que sigui instrument d’innovació en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
No sembla que tot el que toqui dir ara sobre universitat i recerca sigui això.
En canvi, si mirem amb detall el document Pla de govern 2007-2010, en el document EIX 1: Reforçar l’Estat del Benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada, ja trobem més coses. Concretament:
La Universitat esdevé a la nostra societat un referent en l’àmbit del coneixement, de l’educació i de la recerca i la producció científica. Un dels objectius bàsics de l’actuació del Govern en l’àmbit d’universitats és la plena integració del sistema universitari català en l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Catalunya ha de completar aquest procés amb l’objectiu de poder dotar-se d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, que sigui instrument d’innovació en el marc del procés productiu i capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, així com de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius.
Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement.
La creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior és, sense cap mena de dubte, el canvi i el repte més important que afronten el conjunt de les universitats europees. Gran part de l’acció de Govern haurà de dirigir-se cap a la consolidació d’aquest procés vers l’horitzó 2010, any fixat com a data per a l’assoliment d’aquesta fita.
La culminació del procés de creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior permetrà afrontar reptes com ara la definició d’un mapa universitari de titulacions que respongui a la realitat de la demanda social del país. Un mapa més racional i on la possibilitat de fer cicles adaptats a l’espai d’ensenyament superior (Grau i Màster) permeti racionalitzar els recursos, sense que això suposi cap reducció de la qualitat prestada ni del capital humà que conforma la universitat, així com tampoc de la recerca. En aquest procés és obligat l’establiment de mecanismes de consulta amb els agents econòmics i socials per garantir l’adequació de l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral.
El nou disseny de titulacions adaptat a les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior suposa avançar cap a un sistema de tres cicles nous: un primer cicle de 3 o 4 anys, anomenat GRAU, de caràcter professionalitzador; un segon cicle d’1 o 2 anys, anomenat MÀSTER, que dóna una especialitat; i un tercer de DOCTORAT, que ocuparà el temps que cadascú destini a l’elaboració de la tesi doctoral. Del conjunt de màster+doctorat se’n diu POSTGRAU. L’estructura dels nous estudis suposarà un apropament de la universitat al món professional; les pràctiques en empreses i institucions, la realització de projectes serà un element creixent, de preparació per a la futura inserció professional. Paral·lelament, caldrà establir un pla de renovació ordenat de professorat que permeti adaptar la capacitat docent de les universitats a les necessitats de formació així com redefinir el perfil professional del professorat d’acord amb el nou model formatiu que es deriva de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Amb la voluntat, així doncs, que el sistema universitari de Catalunya sigui part activa en la construcció d’aquest espai europeu d’educació superior, la Generalitat de Catalunya aprovarà el nou Pla d’inversions universitàries (2007-2011) que contribueixi a consolidar la transformació del sistema universitari de Catalunya. A l’igual que els plans anteriors aquest nou pla s’haurà de plantejar, fonamentalment, com l’instrument que ha de permetre afrontar, de forma ordenada i eficaç, el repte de la consolidació del sistema universitari català amb una clara orientació cap a la millora de la qualitat del servei que s’ofereix, en particular, als alumnes i, en general, al conjunt de la societat.
Tenint en compte els avenços aconseguits en la capacitat de recerca i innovació de Catalunya amb el Pla de recerca i innovació de Catalunya, vigent fins al 2008, el Pla d’infraestructures de recerca 2007-2012 tindrà com a objectiu essencial donar continuïtat a la política d’inversions tant en la creació i la dotació en equipament de centres de recerca, com en el finançament d’infraestructures de suport a la recerca (serveis científics i tècnics, etc.), que faciliti la seva actualització permanent, així com l’accés dels investigadors del nostre país a la utilització de grans equipaments científics. Aquest pla es coordinarà amb els programes d’infraestructures de recerca estatals (Programa de Instalaciones Científicas Singulares) i europeus (suport a les plataformes tecnològiques o a d’altres programes).
El Govern va optar, en la darrera legislatura, per millorar el finançament de les universitats catalanes incrementant durant el període 2007-2010 les previsions originals de creixement anual del 7,00% fins al 12,13% en mitjana. La previsió és que en termes absoluts, les universitats catalanes al final del període 2003-2010 hauran gairebé doblat el seu finançament, que haurà passat de 523 M€ el 2003 a 1.032 M€ el 2010, quantitat aquesta que representa un creixement proper al 50%, per sobre de la inicialment prevista en la Llei d’Universitats de Catalunya, en la qual es va establir com a objectiu un creixement del 30% en termes reals del finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes a assolir, de manera gradual, l’any 2010.
En aquest context, per tal de consolidar la millora del finançament universitari, al llarg de la legislatura es desenvoluparà i desplegarà el pla de finançament per a la millora de les universitats públiques catalanes.
Per la seva part, tenint en compte els objectius del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, que, entre altres, parla de consolidar el model de recerca, transferència de tecnologia i innovació de Catalunya, el Govern impulsarà la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, comprometent-se, per un període de diverses legislatures, a un esforç preferent en inversió en R+D per assolir la mitjana europea, amb un increment sostingut superior a l’increment mitjà dels pressupostos del Govern de la Generalitat.
L’aprovació del Projecte de llei de foment de la ciència i la innovació i d’ordenació de la recerca hauria d’efectuar-se sobre la base del Pacte Nacional per a la Recerca, la Innovació i l’Educació Superior, amb l’objectiu de proporcionar instruments per al foment del coneixement científic, la recerca, la innovació tecnològica i la transferència de coneixement i donar un reconeixement a la carrera universitària dels investigadors.
La voluntat del Govern de la Generalitat és aprofitar el nou marc de competències establert en l’Estatut de Catalunya en matèria d’universitats i recerca, desplegant-lo i reformar la Llei d’universitats de Catalunya per ajustar la que ha estat la primera llei d’universitats aprovada pel Parlament de Catalunya a l’actual marc estatuari.
Per tal de donar suport a les polítiques de millora de la qualitat de l’ensenyament superior al nostre país es consolidarà l’AQU com a agència europea, mitjançant la seva avaluació externa i la seva inscripció en el futur registre europeu REAQ (Registre Europeu d’Agències d’Assegurament de la Qualitat).
El sistema universitari de Catalunya ha d’apostar, decididament, per l’excel·lència i la qualitat en tots els àmbits: en la docència, en la recerca i en la transferència de tecnologia i de coneixements.
La funció social de la universitat només es pot acomplir amb eficàcia si les institucions d’ensenyament superior es plantegen constantment noves fites, amb l’ambició de situar-se contínuament en la frontera del coneixement i de les altres facetes de l’activitat universitària. Cal aprofundir en el procés permanent de millora de la docència i dels processos d’aprenentatge i formació dels estudiants, de la qualitat de la recerca, de la transferència tecnològica i de coneixements cap a la societat i, també, d’introducció de tècniques modernes de gestió a les universitats.
Excel·lència i qualitat del sistema universitari que haurà de manifestar-se en el procés d’internacionalització del sistema universitari català que, més enllà de l’Espai Europeu d’Educació Superior, fomenti la mobilitat d’estudiants i professors, i la presència de les universitats catalanes en el context europeu i internacional, sense que això afecti la presència de les característiques pròpies de Catalunya en el sistema universitari. De fet, el procés d’internacionalització de les institucions universitàries esdevé, alhora, un instrument per donar suport a l’ensenyament de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a les universitats i altres centres d’estudis superiors de fora del domini lingüístic.
D’altra banda, caldrà reformar l’actual model d’ajut a l’estudi mitjançant l’increment qualitatiu i equitatiu de beques i altres ajuts per a estudiants i professorat universitari, avançant cap a un model de beques propi i on es tingui en compte la situació i les necessitats dels estudiants en el marc del nou disseny de titulacions i de la mobilitat d’aquests perquè puguin realitzar l’estudi desitjat, amb independència del lloc on aquest sigui ofert. En aquest sentit, i per tal de garantir la suficiència de recursos i optimitzar la gestió en la política d’ajuts a l’estudi, s’iniciarà un procés de negociació amb el Govern central per tal d’aconseguir el traspàs de les beques universitàries, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional que s’ha pronunciat, entre altres, en la sentència 188/2001, de 20 de setembre de 2001, a favor de la competència del Govern de la Generalitat de Catalunya i que es demanarà que sigui objecte de compliment per part del Govern de l’Estat.
Després en el document EIX 3: Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible, parla de l’R+D i diu:
La internacionalització, la recerca i la innovació han estat centrals a la passada legislatura, i ho continuaran essent durant aquesta. La creació de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa permetrà, a més, executar aquestes polítiques de forma més coordinada i més eficient, amb una harmonització més eficaç dels objectius i criteris d’actuació de les dues principals agències públiques que actuen en aquests àmbits (CIDEM i COPCA), ara adscrites al mateix Departament.
Una bona ocasió per a reformular l’estructura organitzativa a favor d’una millor relació entre administració i empresa, mitjançant la creació d’una única agència de suport a la innovació i la internacionalització.
Altres fets rellevants que emmarcaran l’acció de Govern seran el projecte de llei de foment de la ciència i la innovació i d’ordenació de la recerca, i, nogensmenys, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, on partint de la iniciativa presidencial, es debatrà amb agents econòmics i formacions polítiques el que sens dubte serà el pla director en aquesta matèria a mitjà i llarg termini.
L’economia catalana és una economia fortament internacionalitzada. L’evolució seguida des de l’any 1986, any de l’entrada al mercat comú, és força positiva, doncs s’ha anat incrementant el grau d’obertura a mesura que s’ha anat avançant en el procés d’Unió Econòmica i Monetària, passant del 40,6% l’any 1986 al 71,8% l’any 2006. També en són exemples les 11.286 empreses exportadores (2005) i el pes de les exportacions catalanes sobre el total espanyol (27% l’any 2005).
L’obertura de portes i finestres és bona per a l’economia catalana, que ha passat de tenir un PIB per càpita del 84% l’any 1986 en termes UE-15 a tenir-ne un de gairebé el 110% l’any 2005. Paral·lelament, en aquests darrers anys, s’ha accelerat el procés de mundialització de l’economia. Aquesta acceleració a nivell global ha estat deguda en gran part a la difusió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l’abaratiment i la millora del transport, i tot plegat ha fet encara més central el debat de la internacionalització.
Cal avançar en l’aprofundiment d’aquesta internacionalització, augmentar la presència als nous mercats emergents, especialment a Àsia, on la presència catalana encara és feble, i mantenir les línies d’acció ja treballades la passada legislatura: atracció d’inversions, foment de les exportacions i consolidació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a marc econòmic de relació principal.
Fent un breu resum del període 2004-2006, destaca en l’àmbit de l’atracció i manteniment d’inversions, la creació de l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), així com la de l’Observatori de Prospectiva Industrial com a baròmetre de la indústria catalana.
D’altra banda, es va realitzar i consensuar amb els sectors el Pla Estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana 2005- 2008, com a guia de les prioritats de la internacionalització de l’economia catalana en els pròxims anys. En l’entorn geogràfic més proper, es va signar l’acord de creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, eix vertebrador de l’entorn econòmic, social, històric i cultural de Catalunya. Aquesta àrea de 14 milions d’habitants actua en si mateixa com un gran mercat, atesa la seva important massa crítica en el context europeu, i també com a àrea generadora de sinergies que ens permeten augmentar la competitivitat a nivell global.
Per a aquesta nova legislatura el plantejament és, doncs, seguir desenvolupant el Pla Estratègic d’Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 i elaborar el proper Pla 2009- 2012, que ha d’estar especialment centrat en la implantació de noves plataformes empresarials i àrees d’aterratge a l’exterior, especialment en els mercats més dinàmics.
El Pla Estratègic d’Internacionalització 2005-2008 es concretarà mitjançant l’elaboració de plans estratègics sectorials per àrees geogràfiques. S’intensificaran el programes de suport a la internacionalització del sector serveis de Catalunya i s’ampliarà el seguiment dels processos econòmics de deslocalització d’empreses catalanes, per tal de garantir que aquestes dinàmiques no afebleixin la nostra estructura productiva.
Tal i com s’ha indicat anteriorment, ser competitiu a nivell global passarà per establir relacions estables amb el nostre entorn més proper, per dotar-nos d’una massa crítica rellevant a nivell europeu i mundial. Així doncs, la consolidació de l’Euroregió com un espai prioritari de col·laboració econòmica continuarà essent una prioritat d’aquest mandat.
Durant la passada legislatura es va iniciar un important canvi estratègic que van situar la recerca i la innovació tecnològica al centre de la política industrial; els millors exemples en aquest àmbit són l’Acord Estratègic i el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. Aquests marcs principals volien iniciar el camí cap a un nou model productiu basat en la productivitat i el valor afegit, en contraposició amb el model de les darreres dècades, centrat en activitats que basaven la seva competència en l’estandardització de productes i el baix cost salarial. L’entorn europeu i mundial ha fet obsolet aquest model i per tant hem d’assolir nous reptes i fer front a nous desafiaments.
Amb el Pla de recerca i innovació es va iniciar el camí que ha de situar Catalunya a mitjà termini a l’avantguarda científica i tecnològica d’Europa. Aquest pla és el full de ruta per arribar a un nivell d’inversió del 2 per cent del PIB en recerca i desenvolupament a partir de l’1,35 en què ens situàvem l’any 2005, i per promoure la transferència de coneixement i l’augment de la connectivitat del sistema de recerca i innovació, tot afavorint un vincle més estret entre les universitats i les empreses. Com a mesura concreta principal, es van destinar més de 105 milions d’€ destinats a fomentar el projectes d’R+D+i del teixit industrial.
Avui dia, la innovació es perfila com un dels principals mitjans que han de permetre a les empreses de Catalunya i l’economia catalana aprofitar al màxim els avantatges que es deriven de la globalització i la internacionalització dels mercats.
En aquest context, les empreses catalanes han de considerar la innovació sistemàtica com la garantia del seu manteniment en els mercats, i, per damunt de tot, com a factor clau de l’èxit, atès que la innovació com a factor generador de valor es troba íntimament lligada a la competitivitat de les empreses. Si bé l’empresa ha de ser la veritable protagonista de la innovació i ha d’orientar el desenvolupament tecnològic, no s’ha de deixar de banda la importància del paper que juguen els incentius de l’administració i la recerca de les universitats.
Per això, les empreses catalanes compten amb el suport total del Govern de Catalunya per assolir el gran repte d’innovació sistèmica, un repte liderat per la iniciativa privada, amb el recolzament públic que redundarà en majors índexs de competitivitat i productivitat de l’economia catalana.
La despesa en R+D en relació al PIB se situa en l’1,35%, davant l’1,13% del conjunt de l’estat, però lluny de l’1,86% de la UE-25 i, sobretot, molt lluny dels països més dinàmics de la UE com Finlàndia, que se situa en el 3,47%. Dins del context espanyol, Catalunya ocupa la 4ª posició darrera de Madrid (1,82%), Navarra (1,67%), País Basc (1,48%). Si ho valoréssim en termes de despesa absoluta, Catalunya se situaria segona darrere Madrid.
El creixement de la inversió executada pel sector públic (simplificant, AP i universitats) està essent molt elevat: 17,8% de mitjana anual en els darrers 3 anys, davant del 13,1% estatal.
El punt més crític es troba en l’àmbit empresarial. Tot i que Catalunya té, amb gran diferència, un major nombre d’empreses innovadores que la resta de l’estat espanyol, tant en termes absoluts com relatius, la despesa en innovació que realitzen, però, no ha crescut els darrers anys al mateix ritme que s’esperava tenint en compte el creixement del PIB.
En aquest context, cal posar especial èmfasi a l’adequació dels programes de suport empresarial i dotar-los de més recursos (assimilant-los en termes relatius a l’esforç d’altres comunitats autònomes, actualment molt més elevat) per arrossegar una major inversió en la recerca i el desenvolupament de part de les empreses.
Així mateix, cal afavorir l’accés de les empreses catalanes als incentius a la r+d+i estatals i europeus i l’aprofitament dels incentius fiscals a la innovació. Especialment per a aquelles empreses que, per la seva dimensió, presenten una major dificultat d’accés.
Davant d’aquest entorn, el Govern farà una aposta clara per la recerca i la innovació, centrada sobretot a fomentar l’increment d’inversió privada en aquest terreny. S’incrementaran les línies d’ajut a la R+D amb l’objectiu de superar el 2% del PIB en despesa en R+D l’any 2010. Aquesta política es completarà amb una àmplia cobertura d’avals i garanties per cobrir les necessitats de les PIME catalanes pel que fa a l’obtenció de crèdits públics destinats a aquest tipus de projectes.
No es donarà aquesta potenciació de l’entorn sense l’impuls del mercat de transferència de tecnologia, per tal de garantir que l’esforç en més R+D+i equivalgui a més creixement i ocupació i a empreses més competitives internacionalment. Serà prioritari apostar per la consolidació, impuls i creixement dels centres tecnològics existents a Catalunya, a través de fórmules de finançament públic-privat, així com coordinar les diferents xarxes que formen el mercat tecnològic a Catalunya i que donen suport a les pimes catalanes en les tasques de sensibilització, assessorament i posterior desenvolupament de projectes d’R+D+i.
Paral·lelament, s’ha d’establir un programa d’actuacions que prevegi la reorientació de les activitats productives més madures, d’una forma proactiva i preventiva, mitjançant la diversificació d’activitats i la incorporació de models de negoci innovadors en els segments productius madurs que generin noves oportunitats d’ocupació per a les persones i els territoris.
A la vegada que es treballa per millorar la competitivitat de les empreses que ja treballen a Catalunya, és molt important facilitar l’entrada de noves empreses, que al cap i a la fi, renoven el teixit empresarial i donen noves oportunitats d’ocupació. El paper dels emprenedors és clau per al futur d’una economia que es vol basar en el coneixement i en la creativitat. És necessari que la nostra societat tingui entre els seus valors el de l’emprenedoria, com a fonament de l’actitud cap a la innovació i la creació de nous espais productius. El Govern augmentarà els recursos destinats al finançament de noves empreses de base tecnològica i energètica, amb l’objectiu de generar ocupació estable d’alta qualificació al llarg de les legislatura i posicionar Catalunya com un dels líders del sector a Europa.
Qualsevol política de millora de competitivitat mitjançant la recerca i la innovació ha d’incorporar el sistema universitari de Catalunya, que excel·leix en el context de l’Estat i proporciona la major part dels resultats de recerca al sistema català de R + D + i. El foment de l’excel·lència de la recerca universitària es farà mitjançant l’aplicació d’un percentatge creixent de finançament variable lligat als resultats de la recerca i la transferència del coneixement.
Per altra banda, és essencial ampliar i millorar el capital humà vinculat al sistema de recerca i desenvolupament, consolidant la carrera investigadora a través dels programes predoctorals i els post-doctorals com a eines de formació, captació i estabilització del talent científic per al nostre país. Part d’aquests programes es destinaran específicament a fomentar la presència d’investigadors a les empreses, com a peces essencials de la seva competitivitat a llarg termini.
S’incentivarà la recerca en àmbits estratègics per a la societat i l’economia catalanes, donant suport a institucions i organismes l’objectiu dels quals és la recerca i el desenvolupament, posant les mesures per promoure els grups i centres d’excel·lència existents impulsar-ne l’aparició de nous. Per potenciar el nivell i dotar Catalunya de les infraestructures i equipament científics necessaris, s’elaborarà i s’aprovarà el Pla d’Infraestructures de Recerca 2007-2012.
En un àmbit més sectorial, però altament rellevant tant a nivell social com pressupostari, el foment de la recerca, la innovació i la docència garantiran l’excel·lència del sistema sanitari. En aquest sentit, el Departament de Salut destinarà el 3% del pressupost sanitari al foment de la recerca i la innovació en l’àmbit sanitari. El Pla Director de Recerca en Ciències de la Salut creat l’any 2006 serà el marc per la creació de nous centres d’excel·lència en recerca – com l’ Institut de Bioenginyeria Bioenginyeria de Catalunya, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Preventiva i Personalitzada, l’institut de recerca Biomèdica de Barcelona,… – i per consolidar el procés de foment i estabilització del personal investigador (120 investigadors en el període 2007-2010). Es fomentarà la recerca en salut pública i avaluació de serveis i en el marc de la innovació es consolidarà la Bioregió com a clúster format per indústries farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca, que han de convertir Catalunya en un pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia.
Tot això sona bastant bé. Sincerament podria fer discutir coses, però ara mateix signaria per tal que els objectius s’acomplissin. Torno a dir el que he dit abans, és una prioritat?
I faig la meva crítica, per fer tot això cal un departament fort i dedicat a això. No és així. No criticaré a les persones. Les millors persones sense les estructures adequades no poden fer res, o poc. El comissionat per a Universitats i Recerca no és una bona estructura. Cal una estructura independent. No és una qüestió de noms, és una qüestió de capacitat política en l’estructura de govern.
Des del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa esperàvem que ahir s’aprovés finalment l’estructura del Departament. Ens cal saber en quina posició queda el Comissionat, per tal de coordinar-nos, per gestionar els recursos econòmics, de personal, d’organització, etc… No s’ha fet. És important saber quins són els objectius del govern, però necessitem aviat acords concrets i compromesos per una administració ràpida i àgil. El DIUE ha de tenir una estructura molt definida, i ben pensada per gestionar amb ràpidesa tanes matèries que engloba.
Laia,
ÉS molt important saber això. Tenim un comissionat que ve d’un DURSI amb una direcció de serveis sobredimensionada en detriment de les àrees d’universitats i recerca. Un DEU que va eliminar les competències pressupostàries de la secretaria d’Universitats i Recerca. Ara el comissionat no té gerència efectiva.
Això no opt anar així. Com he dit abans, no és pot criticar a les persones, no oden fer res. El problema és l’estructura.
A més no s’ha fet encara el nomenament del dGR. Aquesta àrea està sota mínims sense el subdirector.