Enric I. Canela
El 30 de març, com era d’esperar, va recollir múltiples notícies al voltant de la recentment aprovada reforma de la LOU.
La Vanguardia, El Periódico, El Punt, ABC, AVUI, El Economista, El Mundo, La Gaceta de los Negocios i també els webs d’Universia i de Consumer d’Eroski dediquen espais a comentar-la.
Tots els articles assenyalen, amb petites diferències d’èmfasi, les diferents modificacions que comporta aprovació de l’esmentada llei. Tots també destaquen l’ampli consens diferenciant al PP, que és l’únic que va votar en contra, de la resta de partits.
Pel que jo he pogut captar, la universitat ha rebut la llei amb una certa indiferència i espera a veure que passarà amb el tema de la reforma dels ensenyaments, el procés de Bolonya, que ja ha marejat el professorat massa temps. La resta d’aspectes no preocupa gaire, a banda d’alguns responsables del govern universitari.
Destaca, però, entre tots els comentaris el de Sindicats d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) amb una crítica ferotge a la reforma. Quan la llegia em feia pensar en allò que als anys 70 deien els estudiants membres del Partit Comunista reconstituït i altres de similar ideologia. Els anys passen però els discursos no canvien gaire. Acusen a ERC i a ICV-EU de traïció.