De La Vanguardia Mercè Beltran i Josep Playà
La universitat està en un moment de canvi crucial i els rectors consideren que el Govern no està donant la resposta adequada. Així s’ho han fet saber diversos rectors al presidentMontilla.
Els rectors de les universitats públiques catalanes han expressat reiteradament en els últims mesos la seva preocupació per “el retard” que estan experimentant diferents decisions vinculades amb la universitat i la investigació, com el pla d’inversions. Aquest malestar l’hi han comunicat al president de la Generalitat, José Montilla, amb qui s’han entrevistat separadament en els últims dies els rectors Antoni Giró (UPC); Màrius Rubiralta (UB) i Lluís Ferrer (UAB). La situació va ser també objecte de debat en la reunió de l’Associació Catalana d´Universitats Públiques de Catalunya, celebrada ahir en la Politècnica.
Una de les decisions adoptades en aquesta sessió va ser la petició d’una entrevista urgent amb el conseller d´Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en la qual els rectors pretenen informar-lo de la seva preocupació per la situació de la universitat i la recerca a Catalunya. “Falta de lideratge polític”; “necessitat d’una política de govern més valent” o “escàs suport a la política de recerca” són afirmacions que s’han pogut sentir tant a boca dels rectors com en diferents àmbits de la universitat i de la recerca. La primera proposta del pla biennal d’inversions per a la universitat, que han conegut en els últims dies els rectors, no n’ha fet més que augmentar el desànim, ja que aquesta rebaixa en un 50% les previsions d’inversió per al període 2007/ 2009.
Aquesta sensació d’incertesa s’ha reflectit en diferents fòrums universitaris celebrats en les últimes setmanes, com la jornada del Cercle per al Coneixement en l’Universitat de Barcelona, amb assistència dels rectors de Barcelona, o el Primer àpat de debat del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va tenir lloc ahir.
El malestar dels rectors no és recent. Ja van expressar el seu desgrat amb la decisió del Govern del president Montilla d’unificar la Conselleria d´Universitats i Recerca amb Empresa. Malgrat que compartien el criteri que era necessari augmentar la vinculació de la universitat amb l’empresa, no van veure amb bons ulls que la universitat i la recerca, sectors “vitals” per a la competitivitat, quedessin subsumits en una macroconselleria que engloba comerç interior; artesania; turisme; indústria; seguretat industrial i innovació i internacionalització.
El moment per a aquesta fusió tampoc no ha estat, segons el parer de la comunitat universitària, el més adequat. En ple procés de convergència amb la universitat europea, amb el retard que porta Espanya, es requereixen decisions estratègiques importants i, encara que algunes depenen de Madrid, d’altres són d’àmbit català. “Portem un retard enorme en el debat sobre el paper que ha d’exercir la universitat en el futur del país”, deia un rector amb certa pesadesa|pesar. “En la macroconselleria, la universitat ha perdut prestigi”, afegia un altre rector.
Però hi ha una mica més subtil que preocupa els rectors. La reiterada afirmació de la comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, que la seva funció “no és acontentar els rectors sinó marcar estratègies” els ha desconcertat. Accepten que la política la marca el Govern, però estimen que aquesta serà més efectiva si es fa d’acord amb la universitat.
En l’àmbit de la recerca es considera que no s’està recuperant el terreny perdut en els últims mesos per la manca de decisions. L’actual director de la Fundació Catalana per a la Rererca i l’Innovació, Enric Banda, reconeixia ahir que Catalunya no ocupa, en l’àmbit investigador, el paper que li correspon internacionalment.
El conseller Huguet, després d’una reunió el 29 de gener amb el rector Rubiralta, va demanar temps i va recordar que en un curt període s’havien viscut dos “incidents importants”: la crisi de govern i les eleccions anticipades. Els rectors consideren que ja no es pot esperar més ni escatimar esforços per situar a la universitat al nivell que li correspon, amb decisions, nomenaments estables i recursos.