Enric I. Canela
Avui alguns diaris ja parlen de l’Informe de finançament, que com deia ahir ja podeu obtenir aquí. Al bloc explicava alguns trets, però per l’hora i la densitat no em vaig estendre gens.
El Períodico fa una anàlisi molt pobre i curta. Titula: La universitat demana 2.773 milions més en cinc anys per finançar-se. Un error. La universitat no demana res. Aquesta és una proposta d’informe que no ha estat elaborat per la universitat. Han participat en la seva redacció membres de diferents procedència, uns amb més assistència que altres, però es tractava d’una comissió plural i no formada pels rectors o representats d’aquests designats per les universitats, que reprodueixo tot seguit:
La Comissió
- 4 membres designats pels rectors:
- Luis Parra Guijosa, Rector de la Universitat de Jaen, actualment ja no és rector
- Juan Hernández Armenteros, Gerent de la Universitat de Jaen, actualment gerent en funcions
- José Antonio Pérez Garcia, Gerent de la Universitat Politècnica de València
- Antonio Arias Rodríguez, Secretari del Consell de la Universitat d’Oviedo, actualment Síndic del Principat d’Astúries
- 4 membres designats per les comunitats autònomes:
- Justo Nieto Nieto, Conseller d’Empresa, Universitat i Ciència de la Comunitat Autònoma de València, no va assistir mai i en el seu lloc assistia el director general d’Universitat, José Esteban Capilla Romá.
- Carles Solà Ferrando, Conseller d’Universitats, recerca i Societat de la Informació de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Va assistir a la constitució i en el seu lloc no venia ningú de Catalunya. Es va recórrer al suplent director general d’Universitats de la Comunitat Autònoma d’Andalusia Francisco Triguero Ruiz.
- José Miguel Ruano León Conseller d’Educació, Cultura i Esports de la Comunitat Autònoma de Canàries, en el seu lloc, després de canvis de govern a Canàries assistia el director general d’Universitats Gonzalo Marrero Rodríguez.
- José Luis Iglesias Rio Pedre, Conseller d’Educació i Ciència de la Comunitat Autònoma d’Astúries. En el seu lloc assistia el director general José Adolfo Rodríguez Asensio.
- 3 membres designats pel Ministeri d’Educació i Ciència:
- Julio Fermoso Garcia, catedràtic de Medicina de la Universitat de Salamanca i President de Caja Duero
- Francisco Michavila Pitarch, Catedràtic de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de Madrid i antic Secretari General del Consell d’Universitats en l’anterior govern del PSOE.
- Francisco Luzón López President del Consell Social de la Universitat Castilla La Mancha.
- 2 membres designats pels conseller proposats pel Congrés i el Senat:
- Enric I. Canela Campos, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Universitat de Barcelona, conseller designat pel Senat.
- Luis Ángel Hierro Recio, Professor Titular d’Economia Aplicada, Universitat de Sevilla, Diputat del Congrés.
- Coordinació
- Maria Antònia García Benau Secretària General del Consejo de Coordinació Universitaria que va ser substituïda per Félix García Lausín, actual Secretari General, en canviar de titular el Ministeri d’Eduació i Ciència.
El Periódico segueix informant que es debatrà el proper dia 24 al plenari del Consell de Coordinació Universitària. Comenta que el nou model proposat condiciona el finançament als resultats i proposa un complement salarial per productivitat docent i un altre per investigadora. S’oblida del de gestió. I de moltes més coses.
Consumer d’Eroski també tracta el tema i diu, entre altres coses, que el sector públic hauria d’aportar el 80% (2.186 milions) i el privat, el 20% (547 milions). Al explicar les xifres té algunes confusions.
El País, com passa sovint, fa un article perfectament adaptat als continguts de l’informe. La lectura d’aquest article reflecteix les propostes, encara que es perden molts matisos importants.
ABC i El Día fan també un article. Són curts però el que diuen és correcte. Siglo XXI i Terra fan uns articles més complets. En tot cas recomano el de El País com el millor, però encara millor, si realment esteu interessats agafeu l’informe i el llegiu.
Gràcieds per proporcionar l’informe. Es tracta d’un assumpte sobre el qual és difícil opinar, perquè segurament els autors de l’informe en saben molt més que ningú.
A l’informe, però, hi ha un cert to antiautonòmic (la pròpia existència de l’informe, provinent d’un ens centralista, n’és): “Resulta necesario que en las Comunidades Autónomas se establezcan mecanismos que garanticen una subvención similar por estudiante equivalente para las respectivas enseñanzas que se
imparten en los centros universitarios públicos. Se contribuiría así a reducir notablemente la presencia y la persistencia de las diferencias de suficiencia financiera que se vienen observando en la financiación
pública básica que reciben universidades de similar tamaño y características.”
Cal demanar un mínim per a tothom, és veritat! Però no s’ha de fer servir l’argument que cal vetllar per a l’igualtat! Per què unes comunitats no poden tenir unes prioritats, i unes altres altres prioritats?
L’informe està bé, i cal felicitar l’Enric.
Certament la situació a Espanya és centralista La mateixa existència d’una norma estatal ho demostra. No és com al Regne Unit o Alemanya.
L’informe demana que s’intentin ofererir serveis de qualitat arreu. Vist des d’un consell estatal és normal. Jo vaig vetllar al màxim per evitar l’intervencionisme. En una primera fase es volien introduir mecanismes anivelladors. És a dir, que l’Estat pagués als que menys reben. Traduït, que tornessim a pagar a Extremadura perquè no posen diners ells. Ho vam evitar.
El finaçament continua en mans de les CA i el model també. El que si hem aconseguit és que es pagui per la recerca de qualitat a les universitats i que es revissin el trams. També de diferenciar la docència experimental de l’altre i de parlar del model de Bolonya o millor de com cal donar classes de qualitat.
No és el millor informe, però crec que no és una malla anàlisi i que si hi ha voluntat (crec que si) ajudarà.
Queda perfectament clar. Suposo que s’han d’anar fent equilibris i que s’han d’assumir posicions possibilistes.
De totes formes, crec que a les Universitats la despesa ha crescut d’una forma elevada degut a la manca de rendició de comptes.
En això estem totalment d’acord i la realitat (dades no publicades a l’informe), la despesa a Catalunya és molt alta. Això es deu a un alt capítol I. Aquest és un tema que donarà que parlar a rel de la “crisi” catalana. Serà difícil en sortir-se. La realitat és que el govern sap que passa això i sens eracionalització això no hi ha qui ho aturi. Això no vol dir que noi manquin recursos per a la recerca.